Ursus arctos horribilis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Ursus arctos horribilis
Grizzly Denali edit.jpg
Grizzly.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Família: Ursidae
Gènere: Ursus
Espècie: U. arctos
Subespècie: U. a. horribilis
Nom trinomial
Ursus arctos horribilis
(Ord, 1815)[1]
Distribució geogràfica
Distribució geogràfica
Sinònims
  • Ursus arctos nelsoni (Merriam, 1914)[1]
Mare amb els seus cadells a Alaska

Ursus arctos horribilis és una subespècie de l'ós bru (Ursus arctos).[2]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Els seus colors poden ser des del beix fins al marró groguenc, el marró fosc o el negre, sovint en funció de la seva ubicació geogràfica.
  • Pot arribar a pesar entre 400 i 1.700 lliures.
  • Presenta dimorfisme sexual: els mascles poden ser 1,5-2 vegades la mida de la femella.
  • Té una gepa distintiva entre les espatlles.[3][4]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

La femella madura sexualment al voltant dels 3-5 anys d'edat i, depenent del clima, es troba en zel 3 setmanes durant el maig i el juliol. Encara que l'aparellament es produeixi en aquell temps, els òvuls fertilitzats no s'implantaran a l'úter fins a la tardor per a donar temps a les femelles a construir una reserva de greix per a ella i els seus cadells de cara a la hibernació, ja que neixen entre el gener i el març. Les cries neixen cegues, sense pèl i pesant menys d'una lliura. Deixen el cau a la primavera quan assoleixen 20 lliures de pes i romandran amb sa mare durant, almenys, 2 anys.[3]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

És omnívor i es nodreix de matèria vegetal (sobretot baies, com ara Vaccinium cyanococcus, Rubus fruticosus, Rubus spectabilis, Vaccinium oxycoccus i Vaccinium parvifolium), carronya, insectes, rosegadors, peixos (salmons), bisons, caribús, ants i, fins i tot, óssos negres americans.[3][5][6]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a Nord-amèrica.[7]

Longevitat[modifica | modifica el codi]

La seva esperança de vida és de 15-34 anys en estat salvatge i 47 en captivitat.[3]

Estat de conservació[modifica | modifica el codi]

Des de la dècada de 1800, la seva població s'ha reduït de més de 50.000 a 1.000-1.500 exemplars. Només a Alaska, el Canadà i el Parc Nacional de Yellowstone es considera que no es troba en perill.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Catalogue of Life (anglès)
  2. Mammal Species of the World (anglès)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Bears of the World (anglès)
  4. How do you distinguish a black bear from a grizzly bear (anglès)
  5. Herrero, Stephen, (2002). Bear Attacks: Their Causes and Avoidance, Guilford, Conn.: Lyons Press, ISBN 1-58574-557-X.
  6. Defenders of Wildlife (anglès)
  7. ZipCodeZoo (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Blood, D. A., (2002), Grizzly Bears in British Columbia, Province of British Columbia: Ministry of Water, Land and Air Protection .
  • Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference, 3a edició (en anglès). Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2 volums, (2.142 pàg.), 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0.
  • Edwards, M.A., Nagy, J.A., Derocher, A.E., (2008). Using Subpopulation structure for barren-ground grizzly bear management. 19. pàg. 91–104. [1]
  • Knibb, David, 2008.Grizzly Wars: The Public Fight Over the Great Bear pàg. 164–213 (Eastern Washington University Press 2008). ISBN 978-1-59766-037-2.
  • Mattson, J., Merrill, Troy, (2001). "Extirpations of Grizzly Bears in the Contiguous United States, 1850-2000". Conservation Biology 16 (4): 1123–1136. [2]
  • Murie, Adolph, (1985). The grizzlies of Mount McKinley. Seattle: University of Washington Press. ISBN 0-295-96204-6.
  • Proctor, M.F., McLellan, B.N., Strobeck, C., (2002). "Population Fragmentation of Grizzly Bears in Southeastern British Columbia, Canada". Ursus 13: 153–160.
  • Tardiff, S. E., Stanford, J., (1998). "Grizzly Bear Digging: Effects on Subalpine Meadow Plants in Relation to Mineral Nitrogen Availability". Ecology 70 (7): 2219–2228. [3]
  • Willson, M. & Gende, S., (2004), "Seed Dispersal by Brown Bears, Ursus arctos, in Southeastern Alaska", Canadian Field-Naturalist 118 (4): 499–503 .
  • Wright, William Henry, (1977) (1909). The Grizzly Bear. Lincoln, NE: University of Nebraska. pàg. 28–29. ISBN 978-0-8032-5865-5.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ursus arctos horribilis
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.