Ursus arctos horribilis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Ursus arctos horribilis
Grizzly Denali edit.jpg
Grizzly.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Família: Ursidae
Gènere: Ursus
Espècie: U. arctos
Subespècie: U. a. horribilis
Nom trinomial
Ursus arctos horribilis
(Ord, 1815)[1]
Distribució geogràfica
Distribució geogràfica
Sinònims
  • Ursus arctos nelsoni (Merriam, 1914)[1]
Mare amb els seus cadells a Alaska

Ursus arctos horribilis és una subespècie de l'ós bru (Ursus arctos).[2]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Els seus colors poden ser des del beix fins al marró groguenc, el marró fosc o el negre, sovint en funció de la seva ubicació geogràfica.
  • Pot arribar a pesar entre 400 i 1.700 lliures.
  • Presenta dimorfisme sexual: els mascles poden ser 1,5-2 vegades la mida de la femella.
  • Té una gepa distintiva entre les espatlles.[3][4]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

La femella madura sexualment al voltant dels 3-5 anys d'edat i, depenent del clima, es troba en zel 3 setmanes durant el maig i el juliol. Encara que l'aparellament es produeixi en aquell temps, els òvuls fertilitzats no s'implantaran a l'úter fins a la tardor per a donar temps a les femelles a construir una reserva de greix per a ella i els seus cadells de cara a la hibernació, ja que neixen entre el gener i el març. Les cries neixen cegues, sense pèl i pesant menys d'una lliura. Deixen el cau a la primavera quan assoleixen 20 lliures de pes i romandran amb sa mare durant, almenys, 2 anys.[3]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

És omnívor i es nodreix de matèria vegetal (sobretot baies, com ara Vaccinium cyanococcus, Rubus fruticosus, Rubus spectabilis, Vaccinium oxycoccus i Vaccinium parvifolium), carronya, insectes, rosegadors, peixos (salmons), bisons, caribús, ants i, fins i tot, óssos negres americans.[3][5][6]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a Nord-amèrica.[7]

Longevitat[modifica | modifica el codi]

La seva esperança de vida és de 15-34 anys en estat salvatge i 47 en captivitat.[3]

Estat de conservació[modifica | modifica el codi]

Des de la dècada de 1800, la seva població s'ha reduït de més de 50.000 a 1.000-1.500 exemplars. Només a Alaska, el Canadà i el Parc Nacional de Yellowstone es considera que no es troba en perill.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Ursus arctos horribilis» (en anglès). Catalogue of Life. (anglès)
  2. Mammal Species of the World (anglès)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Bears of the World (anglès)
  4. How do you distinguish a black bear from a grizzly bear (anglès)
  5. Herrero, Stephen, (2002). Bear Attacks: Their Causes and Avoidance, Guilford, Conn.: Lyons Press, ISBN 1-58574-557-X.
  6. Defenders of Wildlife (anglès)
  7. ZipCodeZoo (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Blood, D. A., (2002), Grizzly Bears in British Columbia, Province of British Columbia: Ministry of Water, Land and Air Protection.
  • Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference, 3a edició (en anglès). Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2 volums, (2.142 pàg.), 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0.
  • Edwards, M.A., Nagy, J.A., Derocher, A.E., (2008). Using Subpopulation structure for barren-ground grizzly bear management. 19. pàg. 91–104. [1]
  • Knibb, David, 2008.Grizzly Wars: The Public Fight Over the Great Bear pàg. 164–213 (Eastern Washington University Press 2008). ISBN 978-1-59766-037-2.
  • Mattson, J., Merrill, Troy, (2001). "Extirpations of Grizzly Bears in the Contiguous United States, 1850-2000". Conservation Biology 16 (4): 1123–1136. [2]
  • Murie, Adolph, (1985). The grizzlies of Mount McKinley. Seattle: University of Washington Press. ISBN 0-295-96204-6.
  • Proctor, M.F., McLellan, B.N., Strobeck, C., (2002). "Population Fragmentation of Grizzly Bears in Southeastern British Columbia, Canada". Ursus 13: 153–160.
  • Tardiff, S. E., Stanford, J., (1998). "Grizzly Bear Digging: Effects on Subalpine Meadow Plants in Relation to Mineral Nitrogen Availability". Ecology 70 (7): 2219–2228. [3]
  • Willson, M. & Gende, S., (2004), "Seed Dispersal by Brown Bears, Ursus arctos, in Southeastern Alaska", Canadian Field-Naturalist 118 (4): 499–503.
  • Wright, William Henry, (1977) (1909). The Grizzly Bear. Lincoln, NE: University of Nebraska. pàg. 28–29. ISBN 978-0-8032-5865-5.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]