Urticària
| Urticària | |
|---|---|
| Classificació i recursos externs | |
 Urticària al peu, amb favasses visibles. |
|
| CIM-10 | L50 |
| CIM-9 | 708 |
| DiseasesDB | 13606 |
| MedlinePlus | 000845 |
| eMedicine | topic list |
| MeSH | D014581 |
La urticària és una malaltia al·lèrgica de la pell caracteritzada per lesions cutànies edematoses de contorns geogràfics i amb halo eritematós, generalment evanescents i canviants. Les lesions es denominen favasses i són la conseqüència de l'edema i vasodilatació de la dermis superficial, la duració dels abones oscil·la entre 2 i 6 hores. Des de la seva aparició poden aparèixer espontàniament com desaparèixer, sense causar cap marca a la pell o lesió.
La urticària va acompanyada, generalment, d'un picor molt fort. Es parla d'urticària aguda si les lesions tenen una duració menor de 6 setmanes i urticària crònica amb lesions de major duració. La urticària és una malaltia que afecta el sistema immunològic a l'alterar el sistema nerviós i permetre que el cos es pugui veure afectat per l'histamina. És una malaltia freqüent que pot comprometre qualsevol edat, però diversos treballs mostren major tendència en adolescents i adults; entre nens i adolescents la urticària aguda és més comú que la crònica i aquesta ( la forma crònica) és tres vegades més freqüent en dones que en homes.
Taula de continguts |
Etiologia [modifica]
Les causes d'urticària són diverses i inclouen les de causa desconeguda (idiopàtiques) que representen fins el 70% o més de les formes cròniques; per aliments, fàrmacs, picadures d'insectes, agents físics ( sol, fred, pressió, exercici, dermografisme, etc.) així com per malalties endocrines com problemes del tiroide i diabetis mellitus; per malalties malignes, malalties autoimmunes etc.
Diagnòstic [modifica]
Si la causa no és evident es pot requerir la col·laboració d'un al·lèrgoleg per realitzar proves cutànies i/o de sang.
Tractament [modifica]
La urticària és una malaltia tractable amb antihistamínics i, en alguns casos, a més, glucocorticoides; que poden fer desaparèixer la clínica en la seva totalitat.
Menys efectivitat (o nul·la) tenen:
- Evitar menjar durant la primera setmana, la qual es desenvolupa la malaltia: carns roges, menjar enllaunat com tonyina, o qualsevol menjar que tingui algun preservant que pugui interrompre la millora del pacient.
- Evitar les begudes gasoses i el peix o marisc on es troba majoritàriament la histamina com els cítrics (taronja i llimó).
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Urticària  |
