Uruk

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ciutats de Mesopotàmia. Uruk al sud.

Uruk (cuneïforme: 𒌷 𒀔, URU Unug; sumèria: Unug; accadi: Uruk; arameu / hebreu: אֶרֶךְ Erech; grec antic: Ὀρχόη Orchoē, Ὠρύγεια Ōrugeia; àrab: وركاء, Warka ') va ser una antiga ciutat de

Mesopotàmia Sumèria i posteriorment de Babilònia, situat a l'est del llit actual del riu Eufrates, junt a l'antic canal sec del riu Eufrates, a uns 30 km a l'est de la moderna As-Samawa, al-Muthanna, l'Iraq. [1]. Es correspón amb la bíblica Erek i actualment Warka a la República d'Iraq.

Uruk dóna nom al període Uruk, el protohistoric conegut com a Calcolític a la Edat del bronze temprana en la història de Mesopotàmia entre el 4000-3100 aC, succeït pel període Jemdet Nasr de Sumer. Uruk va tenir un paper destacat en el primer període urbà del Súmer a mitjans IV a.C. En el seu apogeu c 2900 aC, Uruk probablement tenia 50.000-80.000 habitants que viuen en 6 km2 de recinte emmurallat; pel que és la ciutat més gran al món en aquest moment. [1] El semi-mític rei Gilgamesh, segons la cronologia presentada a la llista de reis sumeris, governat Uruk al segle XXVII a.C. La ciutat va perdre la seva importància cabdal al voltant de 2000 aC, en el context de la lluita de Babilònia amb Elam, però va romandre habitada durant tot el selèucida i períodes de parts fins que finalment va ser abandonat poc abans o després de la conquesta islàmica.

La ciutat d'Uruk va ser descoberta el 1849 per William Kennett Loftus qui va dirigir les primeres excavacions 1850-1854. el nom àrab de Babilònia, al-ʿ Iraq, es creu que es deriva del nom Uruk, a través arameu (Erec) i possiblement persa mitjà (Erāq) de transmissió. [2]

Importància[modifica | modifica el codi]

En la mitologia i la literatura, Uruk va ser famosa com la ciutat on regnava Gilgamesh, heroi de l'epopeia de Gilgamesh. També es creu Uruk és la bíblica Erek (Gènesi 10:10), la segona ciutat fundada per Nimrod en Sinar. [3]

Relleu de la façana del temple d'Inanna de Karaindash d'Uruk. Museu Pergamon, Berlin.

A més de ser una de les primeres ciutats, Uruk va ser la força principal de la urbanització durant el període d'Uruk (4000-3200 aC). Aquest període de 800 anys es va observar un canvi de petits pobles, l'agricultura a un centre urbà més gran amb una burocràcia de temps complet, militars i societat estratificada. Encara que altres assentaments van coexistir amb Uruk, que eren en general al voltant de 10 hectàrees, mentre que Uruk va ser significativament més gran i més complexa. La cultura del període d'Uruk es va estendre gràcies als comerciants i colons sumeris pels pobles dels voltants, que van evolucionar gradualment les seves pròpies economies i cultures en competència comparables. Al final, Uruk no podia mantenir el control a distància a través de les colònies com Tell Brak per la força militar. 

Els factors geogràfics, apuntalen el creixement sense precedents d'Uruk. La ciutat es troba a la part sud de Mesopotàmia, un lloc antic de la civilització, en el riu Èufrates. A través de la domesticació gradual i eventual de grans nadius de les estribacions de Zagros i tècniques de reg extenses, l'àrea de suport a una gran varietat de vegetació comestible. Aquesta domesticació del gra i la seva proximitat als rius va permetre que Uruk arribés a ser, amb relativa facilitat, el major assentament sumeri, tant en població com en superfície. [4] 

Els excedents agrícoles d'Uruk i gran base de població van facilitar processos com ara el comerç, l'especialització dels oficis i de l'evolució de l'escriptura. L'evidència d'excavacions com extensa ceràmica i les tauletes més antigues conegudes de l'escriptura es recolzen aquests esdeveniments. Excavació d'Uruk és molt complexa a causa dels edificis antics es reciclen en els més nous, difuminant així les capes de diferents períodes històrics. La capa superior molt probablement es va originar en el període Jemdet Nasr (3100-2900 aC) i està construït sobre estructures de períodes anteriors que es remunten al període d'Ubaid.

Mapa de la cuitat d'Uruk.

La ciutat[modifica | modifica el codi]

Uruk va passar per diverses fases de creixement, el període Uruk temprà (4000-3500 aC) fins al període d'Uruk tardà (3500-3100 aC). [1] La ciutat es va formar quan dos assentaments Ubaid petits van fusionar-se. Els complexos de temples en els seus nuclis es van convertir al Districte Eanna i el Districte Anu dedicats a Inanna i Anu, respectivament. [1] El Districte Anu s'anomenava originalment 'Kullaba' (Kulab o Unug-Kulaba) abans de la fusió amb el Districte Eanna. Kullaba data del període Eridu quan era una de les ciutats més antigues i importants de Súmer. Hi ha diferents interpretacions sobre les funcions dels temples. No obstant això, es generalment acceptat que eren una característica unificadora de la ciutat. Actualment es creu que els temples tenien una doble funció tant religiosa com a civil. L'arxiu temple supervivent del període Neo-Babilònic documenta la funció social del temple com a centre de redistribució de bens com ara aliments.

El Districte Eanna es compon de diversos edificis amb espais per a tallers, i es trobava emmurallat respecte al resta de la ciutat. Per contra, el Districte Anu va ser construït en una terrassa amb un temple a la part superior. És clar Eanna es va dedicar a Inanna del període Uruk més primerenca en la història de la ciutat. [5] La resta de la ciutat es compon de cases amb pati típic, agrupats per professió dels ocupants, als districtes d'al voltant de Eanna i Anu. Uruk va ser molt ben penetrada per un sistema de canals que ha estat descrit com "Venècia al desert". [6] Aquest sistema de canals fluíen per tota la ciutat i la connectaven amb el comerç a l'antic riu Eufrates, tot permeten igualment un comerç marítim, així mateix el comerç es donava també amb el cinturó agrícola que l'envoltava. 

La ciutat original d'Uruk es troba al sud-oest de l'antic Riu Eufrates, ara sec. Actualment, el lloc de Warka es troba al nord-est de la moderna riu Eufrates. El canvi de posició es deu a un canvi en el Eufrates en algun moment de la història, i pot haver contribuït a la disminució d'Uruk.

Períodes històrics d'Uruk[modifica | modifica el codi]

Els arqueòlegs han descobert múltiples ciutats d'Uruk construïdes una sobre l'altra en ordre cronològic. [7] 

Període Uruk XVIII Eridu (c 5000 aC); fundació d'Uruk 

Període Ubaid Late Uruk XVIII-XVI (4800-4200 aC) 

Període d'hora Uruk Uruk-X XVI (4000-3800 aC) 

Període Uruk IX-VI Medi Uruk (3800-3400 aC) 

Uruk V-IV període Uruk tardà (3400-3100 aC); Es construieixen els primers temples monumentals del Districte d'Eanna  

Període Uruk III Jemdet Nasr (3100-2900 aC); Es construeix la muralla de la ciutat 9 Km 

Uruk II 

Uruk I

El districte d'Eanna[modifica | modifica el codi]

La importància històrica del districte d’Eanna es deguda a que aquí sorgeixen durant els períodes d'Uruk VI-IV l'escriptura i l'arquitectura pública monumental. La combinació d'aquests dos trets fa possible considerar Eanna com

Eanna IVa en marró clar Eanna IVb en marró fosc

la primera veritable ciutat en la història humana. Durant període IVa, a Eanna es troben els exemples més antics d'escriptura cuneïforme i per tant la primera escriptura de la història. Encara que s'han desxifrat algunes d'aquestes taules cuneiformes, dificultat amb les excavacions del lloc ha enfosquit el propòsit i de vegades fins i tot l'estructura de molts edificis.  

El primer edifici de Eanna, Temple de Pedra-Cons (Temple Mosaic), va ser construït en el període VI sobre un temple Ubaid preexistent i està envoltat per un mur de pedra calcària amb un elaborat sistema de contraforts. El temple de Pedra-Cons, anomenat així pel mosaic de cons de pedra de colors clavades a la façana de maó de tova, pot ser un el culte primitiu a l'aigua existent a Mesopotàmia. Va ser demolit ritualment en període Uruk IVb i el seu contingut enterrat a l'Edifici Riemchen.  

En el període següent, Uruk V, a uns 100 m a l'est de la Pedra del Temple-Cons temple de pedra calcària va ser construït en un 2 m d'alt podi-terra piconada sobre un temple preexistent del període Ubaid, que igual que el Temple de Pedra-Cons representa una continuació de la cultura Ubaid. No obstant això, el temple de pedra calcària es tracta d’una construcció sense precedents per la seva grandària i ús de la pedra, una clara desviació de l'arquitectura tradicional Ubaid. La pedra va ser extreta d'un aflorament a Umayyad a uns 60 km a l'est d'Uruk. No està clar si el temple sencer o només la fundació va ser construït d'aquesta pedra calcària. El temple de pedra calcària és, probablement, el primer temple d'Inanna, però és impossible saber-ho amb certesa. Igual que el Temple de Pedra-Cons el temple de pedra calcària també estava cobert de mosaics de con. Tots dos temples eren rectangles amb les cantonades alineades als punts cardinals, una sala central al llarg de l'eix llarg, flanquejada per dues sales més petites, i façanes amb contraforts; el prototip de tots els futurs temples amb de tipus mesopotàmic.

El districte d'Anu[modifica | modifica el codi]

El gran districte d'Anu és més antic que el districte Eanna; No obstant això, algunes restes de l'escriptura s'han trobat aquí. A diferència del districte Eanna, el districte Anu es compon d'una única gran terrassa, el Zigurat d’Anu, dedicat a An al déu del cel sumeri. En algun moment del període d'Uruk III l'enorme temple blanc, va ser construït al cim del ziggurat, i sota la vora nord-oest del zigurat ha estat descoberta una estructura període Uruk VI, el Temple de pedra.

El Temple de Pedra va ser construït de pedra calcària i de betum en un podi de terra piconada i lliscat amb morter de calç. El podi està construït sobre una estora teixida coneguda com a giparu una paraula que originalment

El districte d'Anu Fase E de Uruk III

feia referència una estora de canya utilitzada ritualment com un llit nupcial, però amb posterioritat va assumir el significat de font de l'abundància que irradiava cap amunt en l'estructura del edifici. [8] L'estructura del de Temple Pedra desenvolupa alguns conceptes mitològics del Enuma Elish, potser amb ritus de libació com s'indica a partir dels canals, tancs i recipients que es troben en l’edifici. El temple va ser ritualment destruït, cobert amb capes d'argila i pedra i cobert de morter en algun moment posterior.

El zigurat d'Anu es compon d’un monticle coronat per una enorme cella que data del període d'Uruk c 4000 aC i es va ampliar a través de 14 fases de construcció[9]. És interessant assenyalar que la fase més primerenca, utilitza una tipologia similar a les cultures PPNA d’Anatòlia; una sola càmera en forma de cella amb un sòl de terratzo sota la qual, es van trobar bucráneos. En la fase E, corresponent al període d'Uruk III c 3000 aC, es va construir el Temple Blanc. Aquest temple va ser clarament dissenyat per ser vist des d'una gran distància a través de la plana de Sumer, ja que es va elevar 21 metres i estava cobert de guix que reflectia la llum del sol com un mirall. Per això, es creu que el temple blanc és un símbol del poder polític d'Uruk en aquell moment. A més d'aquest temple, el Zigurat d’Anu també tenia una escala monumental pavimentada pedra calcària utilitzada en les processons religioses. Un canal que corre paral·lel a l'escala s'utilitza per drenar el ziggurat.

Estàtua humana d'Uruk a Mesopotàmia 3300 aC.

Història[modifica | modifica el codi]

D'acord amb la Llista reial sumèria, Uruk va ser fundada pel rei Enmerkar. Encara que la Llista de Reial esmenta a un rei d'Eanna davant d'ell, l'èpica Enmerkar i el Senyor d'Aratta relata que Enmerkar va construir la Casa del Cel (sumeri: e2-anna; cuneïforme: 𒂍𒀭 E2.AN) per a la deessa Inanna en el Districte d’Eanna d'Uruk. A la Epopeia de Gilgamesh, rei d’Uruk, s’atribueix a aquest la construcció de la muralla al voltant de la ciutat.

Les restes més antigues que es conserven d'Uruk (nivells XVIII-XVI) estan datats entre 5300 aC i 4574 aC amb la prova de Carboni-14.[1]

Cap el 2700 aC  Uruk exerceix l'hegemonia al Sumer. Cap el 2650 aC el rei Gilgamesh d'Uruk mantenia una guerra amb Kish, que va passar a exercir el domini principal cap al 2600 aC.

Cap el 2430 aC torna a aparèixer com independent fins al 2350 aC, que resta sota l’orbita d’ Umma i més tard cap el 2335 aC es conquerida per Sargon I d'Akkad, que la incorpora al Imperi Akadi,  aquesta etapa constitueix un període de declivi de d’Uruk. Durant el període neo-sumeri, Uruk va gaudir renaixement com un important centre econòmic i cultural sota la sobirania d'Ur. El Districte Eanna va ser restaurat com a part d'un ambiciós programa de construcció, que va incloure un nou temple d'Inanna. Aquest temple inclou un ziggurat, la 'Casa de l'Univers' (cuneïforme: E2.SAR.A) al nord-est del període d'Uruk Eanna ruïnes

El 2130 aC va caure en mans de Gudea de Lagash però el rei Utukhengal d'Uruk, que era vassall de Lagash, es va aixecar contra Lagash després de la mort de Gudea el 2120 aC i el 2117 aC va conquerir Ur. El 2116 aC va fer una expedició al país dels Gutis (Qutum) i va derrotar el rei Tiriqan en un lloc entre Kish i Nippur, i el seu successor Sium va ser apartat del poder només 40 dies després per les tropes d'Uruk. Això va donar a Utukhengal el poder a tota Acàdia i Mari, a més de part de Sumer. Però el 2110 aC el general Urnamu, governador d'Ur, es va rebel·lar i va ocupar Uruk. Urnamu es va proclamar rei i va heretar així tots els dominis d'Utukhengal.

El 2003 aC, Uruk fou ocupada pels elamites dirigits pel rei de Simash i el 1998 aC va passar a mans d'Isin. El 1925 aC va ser conquerida per Larsa. El rei vassall Shinkashid es va independitzar cap el 1865 aC. El 1810 aC va ser ocupada per Larsa i el 1763 aC va passar a Babilònia.

Uruk va entrar en un pronunciat descens fins a al voltant de l'any 850 aC, quan l'Imperi Neo-assiri va annexar com una capital de província. Sota els neo-assiris i els neo-babilonis, Uruk va recuperar gran part de la seva antiga glòria. Per l'any 250 aC, un nou complex de temples de la "Temple Principal" (acadio: Bit RES) va ser introduït en el nord-est del període d'Uruk districte Anu. El bit de res juntament amb l'Esagila va ser un dels dos principals centres de l'astronomia Neo-babilònic. Tots els temples i canals van ser restaurats de nou sota Nabopolasar. Durant aquesta època, Uruk va ser dividida en cinc districtes principals :. Temple Adad, Royal Orchard, Porta d'Istar, Temple Lugalirra i districtes Porta de SAMAS [10]

Uruk, ara conegut com Orchoë als grecs, va continuar prosperant sota l'Imperi selèucida. Durant aquest període, Uruk era una ciutat de 300 hectàrees [10] L'any 200 aC, el 'Gran Santuari'. (Cuneïforme: E2.IRI12.GAL, sumèria: ES-gal) d'Ishtar va ser afegit entre els districtes de Anu i Eanna. Quan els selèucides van perdre Mesopotàmia als parts en 141 aC, Uruk va entrar de nou en un període de decadència de la qual mai es va recuperar. La disminució d'Uruk pot haver estat en part causada per un canvi en el riu Eufrates. Per l'any 300 dC, Uruk va ser majorment abandonada, i per c 700 dC va ser completament abandonat.

Reis[modifica | modifica el codi]

  • Meskianggashe (Dumuzi) el pescador, abans del 2700 aC
  • Enmerkar abans del 2700 aC
  • Lugalbanda cap el 2700-2675 aC
  • Gilgamesh (fill) cap el 2675-2650 aC
  • Meskiaggsher
  • Urlugal I
  • Utulkalamma
  • Labasum
  • Ennundara-anna
  • Meshe
  • Melamanna
  • Lugalkitun
  • Enpirigdu-Anna
  • Urlugal II
  • Arga-Ande-A
  • Lugalkisalsi
  • Lugaltar
  • Lugalkingeneshdudu cap el 2430-2400 aC
  • Enshakushana cap el 2400-2350 aC
  • a Umma cap el 2350-2338 aC
  • a Akkad cap el 2338-2222 aC
  • Ur Nigin cap el 2222-2215 aC
  • Ur Gigir cap el 2215-2204 aC
  • Kudda cap el 2204 aC-2203 aC
  • Puzurili cap el 2203-2198 aC
  • Lugalmelan cap el 2198-2195 aC
  • Urutu després del 2195 aC
  • altres desconeguts cap el 2175-2116 aC
  • Utukhengal 2116-2110 aC
  • a Ur 2110-2003 aC
  • a Elam 2003-1998 aC
  • a Isin 1998-1925 aC
  • a Larsa 1925-1865 aC
  • Shinkashid 1865-1833 aC
  • rei de nom no conegut 1833-1821 aC
  • Anam 1821-1817 aC
  • Irdanene 1817-1810 aC
  • a Larsa 1810-1763 aC
  • a Babilònia 1763 aC

Arqueologia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Tell al-Warka

Al lloc d'Uruk hi ha la població d'al-Warka. La zona arqueològica, Tell al-Warka, mesura uns 5,5 km2 i ha estat exporada des de meitat del segle XIX.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Uruk Modifica l'enllaç a Wikidata

 

  1.  Harmansah, 2007
      • Baker, H.D. (forthcoming). The Urban Landscape in First Millennium BC Babylonia. University of Vienna.
      • Beaulieu, Paul-Alain (2003). The Pantheon of Uruk During the Neo-Babylonian Period. BRILL. p. 424. ISBN 90-04-13024-1.
      • Charvát, Petr; Zainab Bahrani; Marc Van de Mieroop (2002). Mesopotamia Before History. London: Routledge. p. 281. ISBN 0-415-25104-4.
      • Crawford, Harriet E. W. (2004). Sumer and the Sumerians. Cambridge University Press. p. 252. ISBN 0-521-53338-4.
      • Fassbinder, Jörg W. E.; Becker; Van Ess; Helmut Becker, Margarete van Ess (2003). "Magnetometry at Uruk (Iraq): the city of king Gilgamesh". Geophysical Research Abstracts, (European Geophysical Society) 5(9152): 1. Bibcode:2003EAEJA.....9152F. Retrieved 2009.
      • Harmansah, Ömür (2007-12-03). "The Archaeology of Mesopotamia: Ceremonial centers, urbanization and state formation in Southern Mesopotamia". Retrieved 2011-08-28.
      • Oppenheim, A. Leo; Erica Reiner (1977). Ancient Mesopotamia: Portrait of a Dead Civilization. Chicago: University of Chicago Press. p. 445. ISBN 0-226-63187-7.

Coord.: 31° 19′ 20″ N, 45° 38′ 10″ E / 31.322222°N,45.636111°E / 31.322222; 45.636111