Uruk

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estàtua humana d'Uruk a Mesopotàmia 3300 aC.

Uruk fou una ciutat estat de Mesopotàmia, la bíblica Erek i actualment Warka a la República d'Iraq.

Història[modifica | modifica el codi]

Les restes més antigues que es conserven d'Uruk (nivells XVIII-XVI) estan datats entre 5300 aC i 4574 aC amb la prova de Carboni-14.[1]

Cap el 2700 aC trobem Uruk exercint l'hegemonia a Sumer. Cap el 2650 aC el rei Gilgamesh d'Uruk tenia una guerra amb Kish, que va passar a exercir el domini principal cap al 2600 aC.

Cap el 2430 aC torna a aparèixer com independent fins al 2350 aC, quan llur sobirania passa a Umma i més tard a Sargon I d'Akkad cap el 2335 aC. El 2260 aC es va revoltar, però no va aconseguir independitzar-se fins al 2222 aC.

El 2130 aC va caure en mans de Gudea de Lagash però el rei Utukhengal d'Uruk, que era vassall de Lagash, es va fer independent el 2120 aC i el 2117 aC va conquerir Ur. El 2116 aC va fer una expedició al país dels Gutis (Qutum) i va derrotar el rei Tiriqan en un lloc entre Kish i Nippur, i el seu successor Sium va ser apartat del poder només 40 dies després per les tropes d'Uruk. Això va donar a Utukhengal el poder a tota Acàdia i Mari, a més de part de Sumer (els Guti van romandre independents al seu país). Però el 2110 aC el general Urnamu, governador d'Ur, es va rebel·lar i va ocupar Uruk. Urnamu es va proclamar rei i va heretar així tots els dominis d'Utukhengal.

El 2003 aC, Uruk fou ocupada pels elamites dirigits pel rei de Simash i el 1998 aC va passar a mans d'Isin. El 1925 aC va ser conquerida per Larsa. El rei vassall Shinkashid es va independitzar cap el 1865 aC. El 1810 aC va ser ocupada per Larsa i el 1763 aC va passar a Babilònia.

Reis[modifica | modifica el codi]

Ciutats de Mesopotàmia. Uruk al sud.
  • Meskianggashe (Dumuzi) el pescador, abans del 2700 aC
  • Enmerkar abans del 2700 aC
  • Lugalbanda cap el 2700-2675 aC
  • Gilgamesh (fill) cap el 2675-2650 aC
  • Meskiaggsher
  • Urlugal I
  • Utulkalamma
  • Labasum
  • Ennundara-anna
  • Meshe
  • Melamanna
  • Lugalkitun
  • Enpirigdu-Anna
  • Urlugal II
  • Arga-Ande-A
  • Lugalkisalsi
  • Lugaltar
  • Lugalkingeneshdudu cap el 2430-2400 aC
  • Enshakushana cap el 2400-2350 aC
  • a Umma cap el 2350-2338 aC
  • a Akkad cap el 2338-2222 aC
  • Ur Nigin cap el 2222-2215 aC
  • Ur Gigir cap el 2215-2204 aC
  • Kudda cap el 2204 aC-2203 aC
  • Puzurili cap el 2203-2198 aC
  • Lugalmelan cap el 2198-2195 aC
  • Urutu després del 2195 aC
  • altres desconeguts cap el 2175-2116 aC
  • Utukhengal 2116-2110 aC
  • a Ur 2110-2003 aC
  • a Elam 2003-1998 aC
  • a Isin 1998-1925 aC
  • a Larsa 1925-1865 aC
  • Shinkashid 1865-1833 aC
  • rei de nom no conegut 1833-1821 aC
  • Anam 1821-1817 aC
  • Irdanene 1817-1810 aC
  • a Larsa 1810-1763 aC
  • a Babilònia 1763 aC

Arqueologia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Tell al-Warka

Al lloc d'Uruk hi ha la població d'al-Warka. La zona arqueològica, Tell al-Warka, mesura uns 5,5 km2 i ha estat exporada des de meitat del segle XIX.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Uruk
  1. Mesopotamia: la invenció de la ciutat, any 2002, Barcelona, 84-493-1275-2

Coord.: 31° 19′ 20″ N, 45° 38′ 10″ E / 31.322222°N,45.636111°E / 31.322222; 45.636111