Riu Urumea

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Urumea)
Infotaula de geografia físicaRiu Urumea
Imatge
Desembocadura de l'Urumea a Sant Sebastià
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Inici
Entitat territorial administrativaGuipúscoa (País Basc) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPort d'Ezkurra
Final
LocalitzacióMar Cantàbric a Sant Sebastià
DesembocaduraMar Cantàbrica Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 08′ 29″ N, 1° 50′ 51″ O / 43.1413°N,1.8476°O / 43.1413; -1.8476
B 43° 19′ 34″ N, 1° 58′ 55″ O / 43.3262°N,1.982°O / 43.3262; -1.982
Afluent
Dades i xifres
Mida59 (longitud) km
TravessaEspanya Espanya
País Basc
Navarra
Superfície de conca hidrogràfica192 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Cabal9,99 m³/s Modifica el valor a Wikidata

El riu Urumea[1] (de l'euskera, ur, «aigua», i mehea, «fina») és un riu del nord d'Espanya que neix a la Comunitat Foral de Navarra i desemboca a Sant Sebastià[2] (Guipúscoa, País Basc).

Geografia[modifica]

El riu Urumea neix al port d'Ezkurra (Navarra), (en un dels llocs més plujosos d'Espanya) baixant per una vall estreta i profunda fins a Goizueta.[3] Rep a l'Añarbe discorrent en ràpida pendent a partir d'Artikutza, travessa els nuclis de Pagoaga i Pikoaga fins a arribar a Hernani. Prossegueix per Astigarraga, Martutene, Loyola, separa Eguía i Gros d'Amara i centre de Sant Sebastià, per desembocar al Mar Cantàbric entre el Mont Urgull i la platja de la Zurriola. La seva conca és només de 229 km² i té 40 km de longitud. En el transcurs del seu itinerari rep les aigües dels següents afluents: a la dreta, Añarbe, Beltza, Lizarrei, Aparrain, Eskaitz, Usoko, Epeleko, Marindegi i Taulako. A l'esquerra, Pagoaga, Sagarreta, Olaberri, Bezkite, Sagatzain, Txonkueneku, Portu, Latzumbe, Buztin i Agerre.

Característiques[modifica]

La fisonomia actual de la desembocadura és molt diferent a com era en altres temps. Llavors era molt ampla, entre els monts Ulía i Igeldo, Urgull era només un illot que sorgia en el centre i les aigües discorrien per gran part de l'actual Gros i la totalitat d'Amara nuevo, formant aiguamolls i terrenys pantanosos. El riu Urumea sol registrar les crescudes més grans a la tardor i a principis d'hivern, produint ocasionalment algunes inundacions a Hernani, Astigarraga i en el barri donostiarra de Martutene. En tenir una conca petita i pocs quilòmetres de recorregut el seu cabal pot variar ràpidament, poc pujar de nivell en poques hores i si en uns quants dies no es produeixen precipitacions pot baixar considerablement.

Referències[modifica]

  1. ↑ «Euskal Herriko ibaien zerrenda» (en euskera). Euskaltzaindia, 28-04-2012. [Consulta: 8 gener 2023].
  2. ↑ «Sant Sebastià». enciclopedia.cat. [Consulta: 7 gener 2023].
  3. ↑ Sansinenea, J. M.. Ur de los vascos: teoría toponímica, Volum 1 (en castellà). Editorial Vizcaina, 1967, p. 194-195. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Urumea
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Riu_Urumea&oldid=32096083»