Usuari:Dvdgmz/Assassinat de Sònia Rescalvo Zafra
El 6 d'octubre de 1991, la dona transsexual Sònia Rescalvo Zafra va ser assassinada d'una pallissa per un grup de neonazis al Parc de la Ciutadella, a Barcelona. El seu assassinat va adquirir gran rellevància per ser «el primer crim d'una transsexual pel mer fet del ser-ho del que es té informació i constància a Espanya».[1][2] També va ser el primer cas d'assassinat investigat pels mossos d'esquadra.
Context[modifica]
En 1991 la transsexualitat era marginada i reprimida, ignorada com a objecte polític. En conseqüència, els transsexuals estaven pràcticament fora de la llei i, sobretot les dones transsexuals, es trobaven properes al món de la prostitució, sovint l'única possibilitat de trobar treball per sobreviure.[3]
Sonia, també en català Sònia, nascuda com José Rescalvo Zafra, va fugir de la seva família als 16 anys de la seva Conca natal, per refugiar-se en l'anonimat de la gran ciutat, a Barcelona. Durant un temps li va anar bé i fins i tot va aconseguir actuar al teatre Arnau, al Paral·lel de Barcelona. L'any 1991 Sònia, que llavors tenia 45 anys, havia caigut en la prostitució i la indigència, la qual cosa l'obligava a dormir al ras.[1][4]
L'assassinat[modifica]
La nit del 6 d'octubre de 1991, després d'una nit de marxa, sis skinheads d'ideologia ultradretana es van colar al Parc de la Ciutadella de Barcelona per un forat de la tanca, dirigint-se a la glorieta dels Músics, lloc habitual de reunió d'homosexuals i transsexuals.[1][2]
Allí van decidir «tocar el tambor», que és com ells anomenaven el donar puntades amb les seves botes reforçades amb punta de ferro en al cap de les seves víctimes. Aquella nit la Sònia i la seva companya Dori (Doris Romero) dormien al ras, al parc, i van ser identificades pel grup com a «bultos» amb «aspecte de travesti». La pallissa que van rebre la Sònia i la Dori va ser de tal violència que un dels agressors es va trencar una ungla del peu, a pesar que la seva bota estava protegida amb un reforç d'acer. Els primers informes periodístics van confondre a Sònia amb una persona negra, tal com ho explica el magistrat José Joaquín Pérez Beneyto: «Va ser tal la pallissa que li van donar que tota ella era morats». La Dori va aconseguir sobreviure «per pura casualitat» segons la mateixa sentència, però la Sònia va morir «d'una pluja de puntades al cap i d'un bastonada al pit amb un pal d'escombra».[1][2]
Després de deixar a ambdues moribundes a terra, van donar una pallissa a un indigent borni, Miguel Pérez Barreiros, que es trobava a prop. Com a conseqüència, Miguel va perdre l'únic ull amb el qual hi veia, quedant-se cec.[1]
Posteriorment els sis agressors es van dirigir al bar Vis a vis.[1] L'endemà es van reunir amb un amic, Óscar Lozano, per explicar-li els fets.
Premsa, recerca i judici[modifica]
La premsa de l'època va mostrar poc respecte i comprensió per Sònia, emprant el seu nom de naixement, José, tractant-la amb l'article masculí i titllant-la de «homosexual transvestit».[2]
El jutge d'instrucció, José Joaquín Pérez Beneyto, va encarregar als Mossos d'Esquadra la primera recerca per assassinat realitzada pel cos. La recerca va ser dirigida per Carles Molinero, sotsinspector dels Mossos, i el seu equip, format per set persones. Al febrer de 1992 van escoltar la següent conversa que Héctor López Fruits, un dels sospitosos que estava sent vigilat, tenia amb una noia:[1]
| « | -Vols venir a casa aquesta nit? -No, no... -Sempre em dius que no. Tens por de venir a casa meva? -De casa teva no, de tu. -Òstia, ni que fos un travesti! -No home, no et posis així. -Per cert, saps qui va fer allò del travesti de la Ciutadella? -No -Doncs jo sí! |
» |
La conversa va permetre detenir a set joves d'entre 16 i 17 anys: Pere Alsina Llinares, David Parladé Valdés, Héctor i Isaac López Fruits, Andrés Pascual Prieto, Oliver Sánchez Riera i Óscar Lozano. Els registres dels seus habitatges va produir nombrosa documentació neonazi, armes blanques, així com bats de beisbol i punys americans, a més de carnets dels Boixos Nois.[1] Diverses persones relacionades amb la recerca, entre elles el sotsinspector Molinero, van assenyalar «el nivell de desafiament, bel·ligerància, prepotència i fatxenderia» mostrat pels detinguts i el seu entorn familiar.[1][3]
Tres anys més tard, els detinguts van ser condemnats a 310 anys de presó.[5] Posteriorment, el Tribunal Suprem va rebaixar les penes a la meitat.[4] En 2011, a excepció de dues d'ells, tots estaven en llibertat.[1]
Conseqüències i homenatges[modifica]
La recerca va servir de punt d'inflexió per al tracte dels crims d'odi i de la discriminació a Barcelona, que finalment va portar a la creació d'una fiscalia especialitzada.[1] Els fets, juntament amb la persecució que va realitzar l'Ajuntament de Barcelona de les treballadores del sexe del Camp Nou amb motiu de les Olimpíades de 1992, també van ser un dels punts d'inflexió de la lluita pels drets dels transsexuals a Barcelona i a l'Estat Espanyol.[3]
En 1993, la Coordinadora de Fronts d'Alliberament Homosexual de l'Estat Espanyol va col·locar una placa commemorativa en el quiosc de música que presideix la glorieta en la qual va ser assassinada Sònia.[6] Per haver estat el lloc de l'assassinat de Sònia, l'any 2011 s'hi va col·locar el Monument en memòria dels gais, lesbianes i persones transsexuals represaliades.[7] En 2013 es va re-batejar la glorieta com a «Glorieta de la Transsexual Sònia», col·locant-hi un nou cartell més visible:[8][9]
| « | A Sonia Rescalvo Zafra, que va morir brutalment assassinada el 6 d'octubre de 1991 en aquesta glorieta per un grup de neonazis a causa de la seva identitat de gènere. La ciutat de Barcelona condemna aquest crim i rebutja qualsevol actitud o acció que vulneri els drets recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans. |
» |
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 Rebeca Carranco y Jesús García. «Morir por ser transexual» (en español). El País, 09-10-2011. [Consulta: 7 juny 2014].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Flick. «Se cumplen veinte años de la muerte de Sonia, la mujer transexual asesinada en Barcelona por un grupo de ultraderechistas» (en español). Dos Manzanas, 10-10-2011. [Consulta: 7 juny 2014].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Espejo, Bea. «L'assasinat de la transsexual Sònia». A: Eugeni Rodríguez y Joan Pujol. Dels drets a les llibertats. Virus, 2008, p. 51-59.
- ↑ 4,0 4,1 «Héroes LGTB: Barcelona recuerda a la transexual Sonia Rescalvo» (en español/catalán). OcioGay, 07-10-2013. [Consulta: 7 juny 2014].
- ↑ Blanca Cia. «310 años de cárcel para siete 'skins' por asesinar a un travestido en Barcelona» (en español). El País, 14-07-1994. [Consulta: 7 juny 2014].
- ↑ Jesús García. «Homenaje a la transexual asesinada hace 18 años en Barcelona» (en español). El País, 06-10-2009. [Consulta: 7 juny 2014].
- ↑ «Barcelona estrena su primer monumento a los gays en el Parc de la Ciutadella» (en español). La Vanguardia, 20-03-2011. [Consulta: 7 juny 2014].
- ↑ Luis M. Magallanes. «Homenaje a la transexual Sònia, asesinada en la Ciutadella en 1991» (en español). El País, 06-10-2013. [Consulta: 7 juny 2014].
- ↑ Flick. «El lugar donde en 1991 fue asesinada por neonazis Sonia Rescalvo, rebautizada como “Glorieta de la Transsexual Sònia”» (en español). Dos Manzanas, 16-03-2013. [Consulta: 7 juny 2014].