Usuari:Flamenc/proves13
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 29 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà) | |||
| Localització | av. Sant Pau de Fenollet 1 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 42661 | |||
.jpg)
El Mas Ponsjoan és un mas al pla de Calonge, a la ribera dreta de la riera del Tinar al «barri de les Fonts», la masia del qual data del segle xviii.[1][2][3] Una pedra a la porta principal indica la data de 1723.
El 1972 romania encara en la mateixa estructura del temps en què fou alçat, tant en l'habitatge com en les corts i els porxos.[2] L'edifici actual és el resultat d'una profunda rehabilitació. S'hi van afegir dependències i es van modificar alguns elements. Es va canviar per exemple l'orientació de la teulada.[4]
Un primer edifici documentat en aquest lloc és una taverna que s'hi va aixecar el 1668.[5][6] La propera masia va ser estrenada el 1723.
El 2023 se la conreuen en cinquena i sisena generació els Comas i Vidal.[7] Han abandonat la ramaderia i es concentren en l'agricultura policultiu de fruita, hortalisses i vi.[8] Amb el mas veí, Mas Molla, promouen el vi de pagès i preserven varietats de ceps únics al món.[9][10]
Referències[modifica]
- ↑ L'ortografia varia. Pere Caner parla del «Mas d'en Ponjoan», al llinda s'escriu «ponsjoan», altres fonts fan servir l'etimològicament hipercorrecte Mas Ponçjoan de Fonts, però fora d'ús.
- ↑ 2,0 2,1 Caner i Estrany, 1972, p. 331.
- ↑ «Mas Ponçjoan de Fonts». Pobles de Catalunya. [Consulta: 9 maig 2023].
- ↑ Molla i Callís i Bautista i Parra, 1998, p. 212.
- ↑ Molla i Callís i Bautista i Parra, 1998, p. 211-216.
- ↑ Aymar i Ragolta, Jaume. Els secrets de sa bardissa. 2a edició 1995. Sant Cugat del Vallés: Rourich, 1982. ISBN 9788485946099.
- ↑ Pages i Parareda, 2023.
- ↑ Molla i Callís i Bautista i Parra, 1998, p. 214.
- ↑ Agulló, Emili «Tres segles de pagesia». El Punt Avui (edició Girona), 16-01-2023, pàg. 20 [Consulta: 9 maig 2023].
- ↑ Martín, Fèlix. «Les vinyes de Calonge, un cas únic al món». Catalunya Ràdio. CCMA, 14-09-2021. [Consulta: 9 maig 2023].
Bibliografia[modifica]
- Caner i Estrany, Pere «Les masies de Calonge. Contribució a l'estudi de la pagesia calongina». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Vol. 21, 1972, pàg. 331.
- Molla i Callís, Joan; Bautista i Parra, Jordi «La vinya i el vi a la conca de la riera del Tinar (Calonge)». Estudis del Baix Empordà, 17, 1998, pàg. 191–220. ISSN: 2385-3611.
- Pages, Maria; Parareda, Joan. «El Mas Ponsjoan celebra 300 anys d'història» (vídeo). TV Costa Brava, 17-01-2023. [Consulta: 9 maig 2023].