Usuari:Flamenc/proves9

Dormitori
Transport d'un presoner de Wöbbelin vers l'hospital després de l'alliberació del camp

El camp de concentració de Wöbbelin és un camp de concentració que va ser organitzat a Wöbbelin per la Schutzstaffel (SS) del 12 de febrer del 1945 fins a la seva alliberació per l'exèrcit americà el 2 de maig del mateix any.

La seva creació va decidir-se pel comandament del Camp de concentració de Neuengamme vers la fi de l'any 1944 en una preparació de l'evacuació del camp de Neuengamme en reacció a l'avanç de les forces aliades. Un primer contingent d'un set cents presoners de Neuengamme va arrivar el 15 de febrer per la construcció del nou camp. Va servir per a l'empresonament de camps evacuats durant les anomenades marxes de la mort en l'ona de crims de la fase final. Només es van construir uns cinc barracons on vivien els presoners que inicialment explotats per a la construcció però aviat transformat en peletò de cadàvers (en alemany Leichencommando). L'SS aviat va abandonar qualsevol subministració d'aliments, per transformar el camp en residència de mala mort. En la curta existència del camp, dels cinc mil presoners, mil van morir. Tot i després de l'alliberació uns dos cents més van morir en no poder recuperar del maltractament.

Com que els agents de la SS no volien que els aliats trobessin testimonis vius aviat van decidir d'evacuar el camp. Per raons avui desconegudes, el tren que havia de transportar-les cap a Lübeck mai no va partir en la situació caòtica de les darreres semanes de la Segona Guerra Mundial. Després de carregar el tren, l'SS va perquirir el camp abandonat i executar tots els presoners sans que van temptar amagar-se. Desprès un dia, van tornar els presoners del tren cap al camp i preparar una marxa de la mort. Van deixar uns tres mil cinc cents persones al camp, la majoria Muselmänner (nom utilitzat pels nazis per a indicar presoners emaciats per l'extrema desnutrició fins a l'exhaustió i l'agònia i considerats com inofensius per la seva mort imminent).

El camp va ser alliberat el 2 de maig del 1945 per la 82a Divisió Aerotransportada de l'exèrcit dels Estats Units, sota la direcció del general James Gavin. Els soldats americans van testimonejar: «podiem flairar el camp abans de veure'l».[1] En el seu llibre On to Berlin, James Gavin utilitza el nom erroni de Wobelein una paraula que va continuar en moltes publicacions americanes sobre el subjecte.[2] L'exèrcit alemany va obligar la població alemanya d'obrir les fosses comunes i d'excavar una tomba individual per a cada víctima a Wöbbelin i els municipis veïns. Van organitzar una cerimònia funerària a Ludwigslust i van obligar que un membre de cada família alemanya hi participi. uns cent seixanta víctimes van ser enterrats al parc del museu dedicat a Theodor Körner (1791-1813). Després de la guerra, el museu va ser transformat i té ara una doble funció: la de centre d'interpetació i monument commemoratiu del camp i museu dedicat a l'escriptor.

Una infermera cura uns presoners després de l'alliberació

Entre els presoners que van sobreviure hi ha el cineasta ungarès Gyula Trebitsch, el polític i escriptor francès i David Rousset el fundador de la comunitat jueu de Mecklemburg Franz Unikower.

Bibliografia[modifica]

  • Baganz, Carina; Lange (editor), Carmen. «Wöbbelin: Das letzte Außenlager des KZ Neuengamme als Sterbelager.». A: Häftlinge zwischen Vernichtung und Befreiung. Die Auflösung des KZ Neuengamme und seiner Außenlager durch die SS im Frühjahr 1945. Bremen: Edition Temmen, 2005, p. 105-116. ISBN 3-86108-799-5. 
  • Baganz, Carina. Zehn Wochen KZ Wöbbelin. Ein Konzentrationslager in Mecklenburg 1945. Wöbbelin: Gedenkstätten Wöbbelin, 2000. 

Referències[modifica]

  1. Baganz, 2005.
  2. Gavin, James M. On to Berlin. Battles of an airborne commander 1943–1946.. Nova York: Viking Press, 1978. ISBN 0-670-52517-0.