Aquesta és una pàgina de proves de Jordi M R. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.

Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari

Títol1 = Uppsala[modifica]

Jordi M R/proves/Uppsala
Localització
Geografia
Altitud	15
Organització política
Organització	Uppland
Identificador descriptiu
Codi postal	75x xx
Prefix telefònic	018

Uppsala (antigament Upsala) és una ciutat del centre de Suècia, situada uns 70 km al nord d'Estocolm, 35 al nord de l'aeroport d'Arlanda i uns 100 al sud de Gävle. Administrativament és la capital del comtat d'Uppsala (Upplands). Amb uns 180.000 habitants és la quarta del país (després d'Estocolm, Göteborg i Malmö).

Uppsala és coneguda especialment per la seva universitat (Universitat d'Uppsala) fundada el 1477, la més antiga de tota Escandinàvia. Desde 1164, Uppsala es la seu de la l'Església Sueca i residència de l'arquebisbe.

La ciutat és travessada pel riu Fyris, que està envoltat per turons morrènics.

Gran Enciclopedia Cat Situada a la riba del riu Fyris, que desguassa al llac Melas, s’ha desenvolupat com a centre comercial i industrial. Té indústries mecàniques, químiques, tèxtils i del calçat. L’antiga Uppsala Gamla fou bisbat cap al 1130 i arquebisbat el 1164. El 1258 la seu metropolitana fou traslladada a un centre comercial, Östra Aros, 4 km al S, que prengué el nom d’Uppsala. El 1593 fou seu d’un Concili Nacional que la convertí en el centre religiós del país (és la seu del metropolità de l’Església sueca). La universitat, fundada el 1477, convertí la ciutat en el centre cultural més important de Suècia. El 1620 el rei Gustau II Adolf creà la biblioteca universitària (Carolina Rediviva), que conserva un ric fons de manuscrits, entre els quals destaca el Codex argenteus, del s. VI. Dels edificis monumentals cal destacar la catedral, gòtica (s. XIII-XV), amb l’exterior restaurat, i el castell, del s. XVI, bé que reconstruït al XVIII. És també interessant el conjunt dels edificis universitaris, algun dels quals és del s. XVII.

Geografia[modifica]

Uppsala es Uppsala > Municipi d'Uppsala > Comptat d'Uppsala > província de Uppland

ës la ciutat més important del comptat d'Uppsala, el més gran de la província de Uppland.

El llac Mälaren

wiki

Uppsala , que es troba a uns 67 km al nord -nord-oest d'Estocolm i prop de 35 quilòmetres al nord nord-oest d'Estocolm - Arlanda és l'àrea urbana més gran d'Uppsala pla . El centre de la ciutat està situada a les dues ribes del Fyrisån , a uns cinc quilòmetres per sobre de la seva desembocadura al llac Mälaren a ratlla Ekoln , a continuació , i en part a la cresta , Uppsala carena que s'estén al llarg de costat oest del riu , i després, amb algunes interrupcions , continuar cap al sud a Estocolm . Des del sud , la carretera passa Europea Highway 4 de l'aeroport d'Estocolm al costat est de la ciutat i continua cap al nord a Uppsala cresta cap Gävle .

Situated on the fertile Uppsala flatlands of muddy soil, the city features the small Fyris River (Fyrisån) flowing through the landscape surrounded by lush vegetation. Parallel to the river runs the glacial ridge of Uppsalaåsen at an elevation of circa 30 metres, the site of Uppsala's castle, from which large parts of the town can be seen. The central park Stadsskogen (literally "Town Forest") stretches from the south far into town, with opportunities for recreation for many residential areas within walking distance.

Only some 70 km (43 mi) or 40 minutes by train from the capital, many Uppsala residents work in Stockholm. The train to Stockholm-Arlanda Airport takes only 17 minutes, rendering the city easily accessible by air.

The commercial centre of Uppsala is quite compact. The city has a distinct town and gown divide with clergy, royalty and academia historically residing on the river's western shore, somewhat separated from the rest of the city, and the ensemble of cathedral, castle and university buildings has remained mostly undisturbed until today. While some beautiful buildings remain on the periphery of the central core, retail commercial activity is geographically focused on a small number of blocks around the pedestrianized streets and main square on the eastern side of the river, an area that was subject to a large-scale metamorphosis during the economically booming years in the 1960s in particular. During recent decades, a significant part of retail commercial activity has shifted to shopping malls and stores situated in the outskirts of the city. Meanwhile, the built-up areas have expanded greatly, and some suburbanization has taken place.

Climate[edit][modifica]

Uppsala lies less than 15 km (9 mi) south of the 60th parallel north and has a humid continental climate, bordering to a subarctic climate, with cold winters and mild summers. Due to its northerly location, Uppsala experiences over 18 hours of visible sunshine during the summer solstice, and under six hours of sunshine during the winter solstice.

The climate table below presents weather data from the years 1965–1981. According to ongoing measurements, the temperature has increased during the years 1991–2011 as compared with previous series. This increase is on an annual basis around 1.4 °C (35 °F). Warming is most pronounced during the winter months, with an increase of more than 2.0 °C (3.6 °F) in January.

The warmest temperature ever recorded was 37.4 °C (99.3 °F), in 1933. Although the summer in Uppsala is very warm despite its northerly location on the globe, the temperature rarely goes above 30 °C (86 °F). Between 2002 and 2012, the temperature only exceeded 30 °C (86 °F) or higher on 24 occasions. In both 2007 and 2012, the temperature never reached above 30 °C (86 °F). The coldest temperature ever recorded was in 1875, when the temperature dropped to −39.5 °C (−39.1 °F). Between 2002 and 2012, the city experienced 103 days when the temperature dropped to −15 °C (5 °F) or colder.

One of the coldest winters in modern times was the 2009–2010 winter. For 59 days, the temperature never went above −0.8 °C (31 °F), 10 of which never above −10.0 °C (14 °F).

In Sweden, it officially counts as winter when the daily average temperature is 0 °C (32 °F) or colder, for five straight days. It is officially spring when the average temperature is above 0 °C (32 °F) for seven straight days. Since the winters in this part of the country can be very different from year to year, it is very difficult to pinpoint an exact date or week for the start and end of the winter. On average, the winter usually arrives in late November. It normally ends in late March or early April. Summer usually arrives in May.

The coldest month is February, with an average temperature of −4.6 °C (24 °F), followed by January with an average temperature of −4.2 °C (24 °F). The warmest month is July, with an average temperature of 16.6 °C (62 °F). The coldest month since recordings began was January 1814, when the daily mean was −14.9 °C (5.2 °F). The warmest month ever recorded was July 1914, when the daily mean was 21.4 °C (71 °F).

Annual precipitation is 532.6 mm (21.0 in). Snowfall mainly occurs from November to April. The month with most rainfall is July, when it falls on average 72.3 mm (2.8 in) of rain.

http://www.regionfakta.com/Uppsala-lan/Geografi/

Comtat d'Uppsala té una superfície que abasta 7.037 quilòmetres ² .

Poc més de la meitat de la superfície terrestre de la província , el 55 per cent , es compon dels boscos i el 25 per cent de les terres agrícoles .

El comtat té més de 250 llacs de, almenys , 1 hectàrea . L'arxipèlag està format per 11 300 illes , illots i esculls .

La ciutat més gran del comtat és la capital del comtat d'Uppsala , fundada cap a l'any 1300 .

Història[modifica]

Origen del nom[modifica]

Stadens tidigaste namn var Östra Aros, där Aros (det ursprungliga namnet) betyder åmynning och syftar på Fyrisåns utlopp i Mälaren. Östra tillades för att skilja orten från Västra Aros (Västerås). Orten Uppsala (ub salum, 900-talets slut, dvs. Upsalum) låg norr om Östra Aros och den var från 1164 säte för ärkebiskopen. När ärkebiskopssätet ungefär 1273 flyttades till Östra Aros följde namnet Uppsala med och Östra Aros blev Uppsala. Den ort som förut hade namnet Uppsala fick heta Gamla Uppsala. Namnet Uppsala har tillkommit som jämförelse med den tidigare byn Sala (den nuvarande stadsdelen Sala backe).^[2] Upp- betyder 'det längre upp belägna Sala'. Sala är pluralis av sal, som har tolkats på två olika sätt. En tolkning är att det betyder 'enklare byggnad' och en annan tolkning är 'festhall'.^[3]

Llocs d'interès[modifica]

Edificis i monuments[modifica]

Museus[modifica]

Persones il·lustres nascudes o vinculades a Uppsala[modifica]

Històrics[modifica]

Santa Brígida de Suècia (Birgitta Birgersdotter) (1303–1373), religiosa, escriptora, teòloga i santa. Una astella d'os es troba com a relíquia a la Catedral d'Uppsala.
Anders Celsius (1701-1744), científic i astrònom, conegut per l'escala Celsius.
Carl von Linné (1707-1778), botànic, científic, metge, i zoòleg que establí els fonaments del sistema modern de la nomenclatura binomial.
Svante August Arrhenius (1859-1927), químic, un dels fundadors de la química moderna.
Dag Hammarskjöld (1905–1961), secretari General de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) i premi Nobel de la Pau. Enterrat a la Catedral d'Uppsala.
Ingmar Bergman (1918-2007), cineasta.

Svante August Arrhenius Uppsala, 19 de febrer de 1859 —Estocolm, 2 d’octubre de 1927

Anders Jonas Ångström

Actuals[modifica]

Staffan Olsson (1964), jugador d'handbol
Åsa Larsson (1966), escriptora de novel·la negra.

Divers[modifica]

Fanny i Alexander

La sèrie Millennium Christine Daaé in Gaston Leroux's The Phantom of the Opera was born in Uppsala. In Stieg Larsson's novel The Girl With the Dragon Tattoo, Richard, Harald, and Greger Vanger attend university in Uppsala where they form Nazi affiliations.

GEC Cançoner d'Uppsala Només se'n conserva un exemplar a la biblioteca de la Universitat d’Uppsala, descobert i reeditat per Rafael Mitjana el 1909. Conté 53 peces amb texts religiosos i profans, 3 en català, 2 en portuguès, 1 en gascó i la resta en castellà, generalment de caràcter popularista. Són anònimes, llevat dels de Nicolau Gombert i d’Enríquez de Valderrábano, i algunes atribuïdes a Juan de la Encina, Juan Vázquez, Mateu Fletxa el Vell, Bartomeu (?) Càrceres, Cristóbal de Morales. Musicalment són d’una gran expressivitat i presenten afinitats amb les frottole italianes. El conjunt procedeix de la cort valenciana del lloctinent Ferran d’Aragó, duc de Calàbria (1526-50), raó per la qual Josep Romeu i Figueras atribueix al dit conjunt la designació del Cançoner del duc de Calàbria, en lloc de Cançoner d’Uppsala , que havia suggerit Rafael Mitjana.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jordi M R/proves/Uppsala