Usuari:MCapell.Geo
Veïnat de Sarrià de Dalt[modifica]
El veïnat de Sarrià de Dalt forma part del municipi de Sarrià de Ter, a la comarca del Gironès, situat a l’est del municipi. Esta constituït en gran part pel conjunt d’habitatges protegits Paulí Torras que es construí a partir de la iniciativa de l’empresa J. i F. Torras Hostench, l’any 1952, de construir un grup d’habitatges protegits per als treballadors de l’empresa. Aquest fet ha comportat que al barri hi convisquin les primeres i segones generacions de les famílies que fa més de cinquanta any van començar ha habitar aquests habitatges. L’any 1960, encara no s’havia completat la construcció de tots els habitatges protegits, i els poc que existien constituïen un veïnat clarament separat del nucli antic de Sarrià de Ter, també conegut com Sarrià de Baix.
L’aspecte actual del veïnat de Sarrià de Dalt ha canviat, en gran part per la implantació de noves infraestructures que han vertebrat el territori al seu pas pel municipi de Sarrià de Ter. Parlem de l’autovia N-II i posteriorment l’autopista Ap-7, que va suposar l’enderrocament de masies i cases noves, a més de conviure amb un soroll permanent. L’entorn de Sarrià de Dalt ha anat creixent per la construcció de nous barris i equipaments; fet que ha comportat una major integració del conjunt del municipi. De fet, el veïnat de Sarrià de Dalt ha vist augmentar la seva població gràcies al nou grup d’habitatges i l’arribada de nous veïns a la zona de Can Renoc, també coneguda com el pla dels socs.
Història[modifica]
Els topònims de “Sarrià de Dalt” i “Sarrià de Baix” apareixen a l’edat mitjana, en establir-se una sèrie de masos a baix, prop de la muntanya i els quals únicament es referien al que avui s’anomena Sarrià de Dalt. Val a dir que la matriu del poble Sarrià es troba a l’església de Sant Pau, dalt de la zona muntanyenca del terme. En canvi, la part baixa, durant els segles XVII i XVIII, era coneguda com a “veïnat de Sant Sebastià”, per la capella que s’hi va erigir el 1632. Les diferències demogràfiques i econòmiques entre el nucli “antic” i el nucli “modern”, eren molt considerables ja al segle XVIII. L’església de Sant Pau únicament tenia una casa propera (can Tomás) amb 16 ànimes de comunió; set cases (can Guilana, can Camós, can Rovira i can Xuncla...), amb 39 persones de més de set anys, eren prop de la parròquia; i 19 masies, amb 80 individus es trobaven al Pla de Sarrià, tot i que la majoria eren a prop de la muntanya. Aquestes famílies es dedicaven, bàsicament, al conreu de la terra i la ramaderia.
El “carrer de Sarrià va començar a prendre importància a principi de segle XIX, i era conegut com a “Sarrià d’Abaix” i la zona que ens ocupa, la de ponent del terme com a Sarrià de Dalt. Les dues parts del poble van viure d’esquenes durant molt de temps, per diverses raons. En primer lloc, les comunicacions es realitzaven a través de camins molt petits i en mal estat, fins a la construcció d’una carretera l’any 1937. A més, la majoria feia valer Sarrià de Baix en les decisions del poble i per últim, que a causa de la negativa dels veïns de Sarrià de Dalt de participar en les despeses de la nova església iniciada pels veïns del “carrer” l’any 1800. Tot aquest ambient va provocar que, en l’any 1855, els veïns de Sarrià de Dalt presentessin un sol·licitud a la Diputació de Girona per segregar-se de Sarrià de Baix, una proposta que no va arribar a prosperar.
L’església de Sant Pau de Sarrià de Dalt[modifica]
Data del segle XI i sota el domini de Sant Pere de Galligants de Girona i dedicada als sants Pere i Pau. Ha experimentat nombroses reformes al llarg del temps, i també reconstruccions; per tant, de l’edifici original només es conserven algunes peces de la façana i l’inici dels laterals. El feligresos van començar l’altar de Santa Maria el 1419 i el 1647 s’aixecà un nou campanar. L’exèrcit francès va deixar molt malmès l’edifici, cap a l’any 1809, i va quedar sense molts dels ornament que havia tingut, Es va reconstruir en diverses ocasions, i el temple fou saquejat de nou el 23 de juliol 1936 per membre del comitè de Sarrià.
Actualment, la façana, construïda amb carreus ben tallats, té portada rectangular amb arquivoltes i timpà apuntat, un rosetó i campanar de planta quadrada amb obertures d’arc de mig punt a cada banda i acabat amb una terrassa abarrocada i piràmide. El temple, d’una sola nau i amb una capella lateral, té adossat a la seva dreta l’antic cementiri del poble, on destaca el mausoleu de la família Tomás, que habitava des d’antic la masia propera i posseïa el títol de ciutadà honrat de Barcelona.
Capella de la Puríssima[modifica]
És un edifici emblanquinat de petites dimensions que va ser construït el 1955 al capdamunt de la colònia de la paperera Torras Hostench. Des de l’any 1998 està en desús.
Demografia[modifica]
El poblament de Sarrià de Ter se situava l’any 1936 en 1.231 habitants. La guerra va aturar el creixement demogràfic de tal manera que el 1940 el poble tenia censats 1.134 habitants. Un cop superada la dura post guerra, es va produir un fort creixement durant els anys cinquanta, seixanta i setanta, en gran part degut al fenomen de la immigració. El desenvolupament de la Torras Hostench i la instal·lació a Sarrià de noves empreses van atreure molts treballadors que es van establir als nous barris: els habitatges del Grup Paulí Torras (1955), l’entitat que constitueix el veïnat de Sarrià de Dalt principalment; i els blocs de pisos del Pla de l’Horta i la Rasa (1970-73).
Grup d’habitatges Paulí Torras[modifica]
Entre els anys 1952 i 1961 i per iniciativa de l’empresa paperera J. i F. Torras Hostench, es van construir en quatre fases un centenar d’habitatges a Sarrià de Dalt destinats als treballadors de la fàbrica. Existien cinc tipologies d’habitatges d’entre 85 i 150m2 i es van establir en unes parcel·les de 500m2. Eren cases espaioses, ben construïdes i dissenyades, que satisfeien amb escreix les aspiracions materials de la majoria d’obrers de l’època. El beneficiari podia aconseguir la propietat de l’habitatge desprès de pagar un lloguer durant 40 anys, a més de gaudir de diversos serveis com la gratuïtat en l’ensenyament dels fills, el servei de salut i d’altres serveis comuns. A més, tenia accés a un economat i a una parcel·la per fer-hi hort. En l’esmentada colònia de la Torras també es va construir una capella, unes escoles, un complex esportiu (amb piscina i pista), un economat (origen de la Cooperativa “La Amistad”, que va funcionar entre 1970 i 1992) i un Centre Cultural Parroquial. Un barri que ha tingut una vida associativa molt activa: a més de l’organització de les festes de Sarrià de Dalt, del Roser i de Sant Cristòfol, al local del casino es feia cinema i teatre (a partir dels grups “Joventut i Alegria”, “Faula”, “Bambalina Grup”, “Cafè, Copa i Puro”, entre d’altres); el 1956 es va crear la “Agrupación Deportiva Cultural”, i el 1973 el grup juvenil de música “Els Xics”. Un dels moments més tristos del barri va ser el 1970, quan es van enderrocar quatre cases per construir l’autopista.
Ensenyament[modifica]
L’arribada de treballadors atrets per la indústria paperera i la creació de nous barris va provocar una saturació escolar. La inauguració, el 1953, de l’Agrupación escolar Paulino Torras Domènech”, a disposició dels fills dels treballadors de la fàbrica Torras , va alleugerir durant molt anys la manca de places.
Desprès de moltes gestions, el 1977, es va inaugurar el Col·legi Públic Montserrat, un gran centre escolar de nova construcció ubicat a Sarrià de Dalt, a la muntanya de can Tomás.
Esport i Handbol[modifica]
La Agrupación Deportiva Cultural (ADC) de Sarrià de Dalt va establir-se gràcies a les energies dels nous veïns del grup d’habitatges Paulí Torras. L’entitat va començar a funcionar el 1956 amb l’objectiu d’incentivar la pràctica esportiva i fomentar actes de tipus cultural. Una de les seccions més dinàmiques va ser l’handbol. Els primers partits es van jugar al pati de l’escola Paulí Torras i en un terreny cedit per la fàbrica Torras al camp dels socs. Actualment l’handbol és un esport de referència a Sarrià de Ter, i la Unió Esportiva Sarrià (UES), és el resultat de la fusió de dues entitats: el Grupo Deportivo Nuestra Senyora (GDNS) i l’ADC, l’any 1977.
Altre activitat esportiva és el muntanyisme, que a Sarrià de Ter es va crear la secció l’any 1974, dins la “Agrupación Deportiva Cultural” de Sarrià de Dalt; que va prendre tot seguit com a seu el porxo de Can Nadal. L’any 1985 es constitueix com a entitat independent amb el nom Grup de Muntanya Sarrià, i des dels seus inicis a format part de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya.
Bibliografia[modifica]
-Brugada, J. (2006) Sarrià de Ter, el paper de la història. (1a ed.) Girona: CCG Edicions
-Antón Pelayo, J. (2007) Sarrià de Ter. Quaderns de la revista de Girona. (1a ed.) Girona. Edició: Diputació de Girona / Fundació Caixa Girona.
-Parlem de Sarrià (2004-2015). Sarrià de Ter.