Usuari:Mcapdevila/Febre reumàtica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaFebre reumàtica
Streptococcus pyogenes bacteri Pappenheim 's stain
Classificació
CIM-10I00-I02
CIM-9390-392
CIAPK71
Recursos externs
DiseasesDB11487
MedlinePlus003940
eMedicinemed/3435

La febre reumàtica és una malaltia inflamatòria, no supurativa i recurrent produïda per la resposta del sistema immunitari d'algunes persones predisposades, als antigens de la bacteri estreptococ del grup A betahemolítico, a partir de les dues o tres setmanes de provocar una faringoamigdalitis aguda.

La febre reumàtica és una complicació tardana que pot afectar qualsevol part de l'organisme, sent el principal òrgan afectat és el cor on pot afectar el pericardi pericarditis, el miocardi miocarditis, o l'endocardi endocarditis i en la fase aguda produeix una pancarditis que provoca valvulopaties cardíaques en la fase crònica. Afecta també la pell (eritema marginat), les articulacions (poliartritis migratòria), el cervell (corea de Sydenham) i el teixit cel·lular subcutani (nòduls subcutanis).

Etiologia[modifica]

L'agent etiològic és el sistema immune en desenvolupar anticòss contra estreptococ beta hemolític del grup A i persistir aquests després que la infecció hagi estat superada. Ocorre per factors que encara no s'han aclarit, encara que en general se li atribueix un mecanisme autoimmune, presentant-se com una inflamació difusa del teixit conjuntiu.

Epidemiologia[modifica]

La febre reumàtica afecta principalment i tendeix a ser recurrent en nens de 5-15 anys d'edat. [1] És la causa més comuna de cardiopaties en persones entre els 5-30 anys d'edat en països subdesenvolupats, on també és la principal causa de mort per malalties cardíaques en menors de 45 anys. La febre reumàtica té una incidència molt baixa en els països desenvolupats i relativament alta als països en vies de desenvolupament. Al voltant del 3% de les persones amb infeccions causades per estreptococs i sense tractament desenvolupen febre reumàtica. [1] La desnutrició és un dels factors que podrien incrementar el risc de patir febre reumàtica. [2]

Patogènia[modifica]

El estreptococ beta hemolític del grup A representa l'estímul antigènic d'aquesta malaltia a través d'una proteïna i membrana anomenada proteïna M la qual s'uneix al monòcit i l'activa, quan aquest monòcit activat entra en el torrent sanguini estimula la producció de anticossos (antiestreptolisina) per part dels limfòcits B que intenten destruir a l'estreptococ invasor.

En els teixits, el monòcit es converteix en macròfag i presenta l'antigen als limfòcits T els quals en ser activats per aquest produeixen diferents tipus de limfocina que inicia el procés proinflamatori dels teixits circumdants.

En general es veuen afectades les vàlvules mitral i aòrtica. El dany a la vàlvula tricúspide sol ser inusual i molt més lleu i, d'aparèixer, s'associa amb prèvies lesions extenses de les vàlvules mitral i aòrtica.

Quadre Clínic[modifica]

El quadre clínic es presenta de 2 a 3 setmanes després d'aparèixer la faringoamigdalitis.

  1. Astènia
  2. Adinàmia
  3. Anorèxia
  4. Febrícula
  5. Artritis - Artràlgia
  6. Pancarditis (és quan l'atac agut afecta les tres capes del cor).
    1. Pericarditis - Caracteritzat per dolor pericàrdic el qual és continu i empitjora amb la respiració i moviments de flexió del tronc.
    2. Miocarditis - Provoca insuficiència cardíaca, taquicàrdia, dispnea, hepatomegàlia congestiva i cardiomegàlia.
    3. Endocarditis - Afecta principalment les vàlvules cardíaques, prioritàriament: vàlvula mitral, aòrtica, tricúspide i pulmonar.
  7. Corea de Sydenham - Cursa amb debilitat muscular, trastorns emocionals i fasciculacions.
  8. Nòduls de Meynet - subcutanis, ferms i indolors. Dura de 1-2 setmanes, es presenten en la superfície d'extensió de les articulacions.
  9. Eritema marginat - Es caracteritza per taques arrodonides, confluents i de vora eritematós, es presenten en el tronc.

La durada d'un atac reumàtic pot durar de 3 setmanes a 6 mesos sempre que sigui controlat i no hi hagi una nova infecció estreptocòccica que el perllongui.

Diagnòstic[modifica]

Per tal d'estandarditzar el diagnòstic de la febre reumàtica el 1944, el Dr T. Duckett Jones, [3] va desenvolupar una llista de criteris on ha d'encaixar els signes i símptomes de cada pacient i poder trobar evidències d'una infecció recent per estreptococ s. Basat en això, la presentació a la clínica d'un criteri o signe major amb dos menors al mateix temps o bé de dos signes majors per si mateixos, pot establir, amb gran probabilitat, el diagnòstic definitiu de la febre reumàtica, a més de l'evidència objectiva d'una prèvia infecció post-estreptocòccica. [4] [5] Periòdicament s'han revisat aquests criteris per l'Associació Americana del Cor, en col·laboració amb altres grups. [6]

Criteris majors[modifica]

  1. Miocarditis: inflamació del múscul cardíac, el qual pot manifestar-se com insuficiència cardíaca amb dificultat respiratòria, pericarditis acompanyat amb ranera crepitant o un buf cardíac.
  2. Poliartritis migratòria: una migració temporal inflamatòria de grans articulacions, començant usualment en les cames i migrant cap amunt.
  3. Corea de Sydenham (ball de Sant Vito): un sèrie de moviments ràpids característics i sense propòsit de la cara i braç s, en general tardana en la malaltia.
  4. Nòduls subcutanis (un tipus de nòdul d'Aschoff): col·lecció de col·lagen, ferma i indolora, en el dors de la nina, la part de fora de l'colze i el front de les genoll s. Aquests ara ocorren molt infreqüentment.
  5. Eritema marginat: un granellada o erupció a la pell, duradors que comença en el tronc o braços en la forma d'una màcula i que s'estén cap a fora formant un anell enrogit amb un centre descolorado. Aquest és una reacció que mai comença a la cara i empitjora amb la calor.

Criteris menors[modifica]

  1. Febre
  2. Artràlgia s: dolor d'articulació sense inflamació.
  3. Presència d'antecedents faringo-amigdalares per estreptococ grup A, sigui per un cultiu positiu o una elevació serològica de antiestreptolisina O.
  4. Irregularitats de laboratori, com VSG accelerada, increment en la proteïna C reactiva o leucocitosi.
  5. Anormalitats en el electrocardiograma, com un allargament de l'interval PR.
  6. Febre reumàtica prèvia o cardiopatia reumàtica inactiva (CRI). [7]

Altres signes i símptomes[modifica]

- Miocarditis (per cossos d'Aschoff), endocarditis (lesions valvulars) i/o pericarditis fibrosa

Diagnòstic diferencial[modifica]

Es realitza fonamentalment amb patiments que cursen amb dolor i inflamació articular.

Tractament[modifica]

Es suggereix que l'individu compleixi mesures generals, com el repòs en llit de 6-8 setmanes, que en general és el temps que dura el brot reumàtic. Si la infecció pel microorganisme encara persisteix, es tendeixen a usar antibiòtics específics contra l'estreptococ, com la Penicil·lina Procaínica via intramuscular cada 24 hores per uns 10 dies. En pacients al·lèrgics a la penicil·lina se sol recomanar usar sulfametoxipiridacina a raó de 500 mg/dia o bé eritromicina en dosis de 500 mg/dia en cas de al·lèrgia medicamentosa a les sulfas.

Per al maneig de la febre, dolor i els símptomes articulars es recomanen els salicitato s. Els corticoides s'indiquen per als casos més greus.

  • Si hi ha la malaltia de Corea, sedació.

Es recomana el tractament profilàctic de per vida.

Prevenció[modifica]

Per prevenir la recurrència s'ha d'eradicar la infecció agut i mantenir una profilaxi amb antibiòtics. La American Heart Association nord-americana recomana que la profilaxi diària o mensual continuï a llarg termini o encara, de per vida. [8]

S'ha conclòs que no hi ha evidències convincents que demostrin una relació directe entre procediments dentals, gastrointestinals o genitourinaris i l'aparició de endocarditis. L'ús profilàctic d'antibiòtics abans d'un procediment odontològic sol es recomana en pacients amb els factors de risc majors, com ara els que tinguin una vàlvula cardíaca, hagin tingut endocarditis en el passat o aquells amb cardiopatia congènita. [8]

Les infermeres escolars juguen un paper important en la prevenció de la febre reumàtica, especialment en buscar evidències en nens escolars amb mal de coll causada per l'estreptococ grup A, especialment el beta-hemolític Streptococcus pyogenes .

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 [MedlinePlus]. «Febre reumàtica». A: Enciclopèdia mèdica en espanyol (en espanyol), 2007. 
  2. ↑ Universitat de Michigan Medical Center. [Febrereumàtica ] (en espanyol) [Consulta: 28 maig 2008]. 
  3. ↑ Jones TD. The diagnosi of rheumatic fever. JAMA . 1944; 126:481-484
  4. ↑ Steven J Parrillo, DO, FACOEP, FACEP. eMedicine - Rheumatic Fever [Consulta: 14 juliol 2007]. 
  5. ↑ Guidelines for the diagnosi of rheumatic fever. Jones Criteria, 1992 update. Special Writing Group of the Committee on Rheumatic Fever, Endocarditis, and Kawasaki Disease of the Council on Cardiovascular Disease in the Young of the American Heart Association. 268, 1992, p. 2069-73. 
  6. ↑ ck = NCK Ferrieri P. Proceedings of the Jones criteria workshop. Circulation 2002; 106: 2521-23
  7. ↑ CONSTANT SOTELO, José Luis i MENDEZ DOMINGUEZ, Aureli. Cardiopatia reumàtica: Causa de malaltia vascular cerebral a l'Institut Nacional de Cardiologia "Ignacio Chávez". Arch Cardiol. Méx. [En línia]. 2006, vol. 76, no. 1 [citat 2007.10.04], pàg. 47-51. Disponible a: Script = sci_arttext & pid = S1405-99402006000100006 & lng = és & NRM = iso. ISSN 1405-9940.
  8. ↑ 8,0 8,1 Rheumatic Heart Disease/Rheumatic Fever. American Heart Association [Consulta: 28 maig 2008]. 

Enllaços externs[modifica]


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Mcapdevila/Febre_reumàtica&oldid=12190433»