Usuari:Mcapdevila/Reacció de Benedict
En química, la reacció o prova de Benedict identifica sucres reductors (aquells que tenen el seu OH anoméric lliure), com la lactosa, la glucosa, la maltosa i cel·lobiosa. En solucions alcalines, poden reduir el Cu 2+ que té color blau a Cu +, que precipita de la solució alcalina com Cu 2 O de color vermell ataronjat. El reactiu de Benedict consta de sulfat de coure (II); citrat de sodi i carbonat anhidre de sodi. a més s'empra hidròxid de sodi per alcalinitzar el medi. El fonament d'aquesta reacció radica que en un medi alcalí, l'ió cúpric (atorgat pel sulfat cúpric) és capaç de reduir-se per efecte del grup aldehid del sucre (CHO) a la seva forma de Cu +. Aquest nou ion s'observa com un precipitat vermell maó corresponent a l'òxid cuprós (Cu 2 O). El medi alcalí facilita que el sucre estigui de forma lineal, ja que el sucre en solució forma un anell de piranósico o furanòsic. Una vegada que el sucre està lineal, el seu grup aldehid pot reaccionar amb el ion cúpric en solució.En aquests assaigs és possible observar que la fructosa (una cetopentosa) és capaç de donar positiu. Això passa per les condicions en què es realitza la prova: en un mitjà alcalí calent aquesta cetohexosa es tautomeritza (passant per un intermediari enòlic) a glucosa (que és capaç de reduir al io cúpric). Els disacàrids com la sacarosa (enllaç α (1 → 2) O) i la trehalosa (enllaç α (1 → 1) O), no donen positiu ja que els seus OH anomèrics estan sent utilitzats en el enllaç glicosídic. En resum, es parla de sucres reductors quan tenen el seu OH anomèric lliure, i aquests són els que donen positiu en la prova de Benedict.
Vegeu també[modifica]