Usuari:More85

Viquipèdia:Babel
ca Aquest usuari parla el català com a llengua materna. es Este usuario habla español como lengua materna. pt-4 Este usuário tem domínio do português similar ao de um nativo. gl-3 Este usuario pode contribuir cun nivel avanzado de galego. en-2 This user is able to contribute with an intermediate level of English. eu-1 Erabiltzaile honek oinarrizko mailan lagun dezake euskaraz.
Viquipedistes per llengua

Aquest viquipedista és amant de les Llengües.

Aquest viquipedista és originari del País Valencià.

Aquest viquipedista empra com a navegador d'Internet el Mozilla Firefox.

Aquest usuari utilitza el navegador Opera.

Aquest usuari utilitza el navegador Microsoft Internet Explorer

A aquest viquipedista li encanta la música rock.

'	A aquest viquipedista li encanta la música pop.

A aquest viquipedista li encanta l'ska.

VCF	Aquest viquipedista és un seguidor del València Club de Futbol.

L	Este viquipedista és un seguidor del Llevant UE.

Aquest usuari no pot passar un diumenge sense menjar paella

David Mora

Dades Personals:

• Lloc i data de naixement: Torrent (Horta Oest), València, 20 d'octubre de 1985
• Professió: Secretari
• Aficions: Llengües, Política, Ecologia, Música.
• Esports: Futbol, Tennis, Bàsquet.

Les meues tasques a Viquipèdia:

• Articles:

- Anglès bàsic

• Plantilles:

- Plantilla de la llengua quítxua (nivell 1)

- Plantilla de la llengua quítxua (nivell 2)

- Plantilla de la llengua quítxua (nivell 3)

Poema:

Assumiràs la veu d’un poble,

i serà la veu del teu poble,

i seràs, per a sempre, poble,

i patiràs, i esperaràs,

i aniràs sempre entre la pols,

et seguirà una polseguera.

I tindràs fam i tindràs set,

no podràs escriure els poemes

i callaràs tota la nit

mentre dormen les teues gents,

i tu sols estaràs despert,

i tu estaràs despert per tots.

No t’han parit per a dormir:

et pariren per a vetlar

en la llarga nit del teu poble.

Tu seràs la paraula viva,

la paraula viva i amarga.

Ja no existiran les paraules,

sinó l’home assumint la pena

del seu poble, i és un silenci.

Deixaràs de comptar les síl.labes,

de fer-te el nus de la corbata:

seràs un poble, caminant

entre una amarga polseguera,

vida amunt i nacions amunt,

una enaltida condició.

No tot serà, però, silenci.

Car dirà la paraula justa,

la diràs en el moment just.

No diràs la teua paraula

amb voluntat d’antologia,

car la diràs honestament,

iradament, sense pensar

en ninguna posteritat,

com no siga la del teu poble.

Potser et maten o potser

se’n riguen, potser et delaten;

tot això són banalitats.

Allò que val és la consciència

de no ser res si no s’és poble.

I tu, greument, has escollit.

Després del teu silenci estricte,

camines decididament.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS