Usuari:Vilallonga/Marsupilami
| Dades | |
|---|---|
El marsupilami (Marsupilamus fantasii) és un animal mamífer de la família dels masupilàmiids, dins l'ordre dels monotremes, originari de la selva tropical de Palòmbia, a l'Amèrica del sud.
Aquest curiós animal tropical, fortament amenaçat de perill d'extinció s'emparenta amb d'altres mamífers primitius ovípars –uns ous únics al món en forma de pera– com l'ornitorrinc australià. Mesurant al voltant d'un metre, el marsupilami des de la pubertat -neixen grocs- té el pelatge de color groc amb taques negres. De tant en tant apareixen exemplars negres que són més agressius que la mitjana, un fenomen semblant al de les panteres negres. La seva cua prènsil amida vuit m, encara que a les femelles pot ésser més curt. La cua és una extremitat molt important al marsupilami, per tal com la pot usar per desplaçar-se a través de les branques dels arbres de capçada, atorgar-li forma de molla per desplaçar-se botant, caçar peixos al riu o per atacar els seus enemics entortolligant-la i creant un cos du. És característic que neixin amb la cua nuada i els adults s'encarreguin de desfer-ho. Igualment, pot usar els seus braços per a habilitats teixidores molt desenvolupades. És així com construeix el seu niu, situat a una gran alçada del sòl i suspès per lianes.
El marsupilami és omnívor, per bé que prefereix les piranyes a qualsevol altre aliment. També és formívor de maner que té la pell adaptada a resistir l'atac de les formigues carnívores les quals no li fan res. El seu competidor natural és el jaguar, amb el qual manté dures lluites territorials.
El crit del marsupilami és molt característic pel seu huba (mascle), hubi (femella) o bi (cadell). A més a més té capacitat de reproduir sons i paraules humanes que ha sentit prèviament, això sí, sense atorgar-los cap significat lògic. També són ventrílocs i poden projectar els sons a d'altres bandes.
La seva intel·ligència és notable. Destaca per exemple que tingui capacitat d'entendre plànols i esquemes dibuixats.
És l'únic mamífer amfibi que es coneix.
La seva existència va ser demostrada al món quan l'Espirú i en Fantàstic, un grum i un periodista van caçar-ne un exemplar a les selves de Palòmbia en el segle xx. Més tard, la investigadora Seccotine en va fer un reportatge que mostrava la seva vida en estat salvatge.