Usuari:XpoferenS/Cristòfor Colom
CRISTÒFOR COLOM - HEAWY VERSION
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1436/1451 |
| Mort | Valladolid, 20 de maig de 1506 |
| Dades personals | |
| Altres noms | Genovès: Christoffa Corombo
Castellà: Cristóbal Colón Llatí: Christophorus Columbus |
| Religió | Catòlica Romana |
| Altres | |
| Títol | Almirall de l'oceà Atlàntic; virrei i governador de les Índies |
| Cònjuge | Filipa Moniz (c. 1476-1485) |
| Fills | Diego Colom Fernando Colom |
Signatura  | |
Cristòfor Colom (1436/1451[n. 1]-Valladolid, 1506), fou un almirall al servei del Rei Ferran II d'Aragó i VII de Castella, virrei i governador general de les Índies, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües (excepte en castellà, que llimen un pal de la m). Va explorar les terres del Carib, establint les rutes marítimes i obrint el camí a la colonització americana.
Les terres descobertes per Colom foren anomenades inicialment Índies Occidentals o Nou Món, fins l'aparició, l'any 1507, del mapa de Martin Waldseemüller i Maties Ringmann del taller cartogràfic de Saint-Dié, on es passen a anomenar Amèrica, en honor a un altre navegant, Amerigo Vespucci, del qual Waldseemüller havia llegit unes relacions sobre exploracions fetes en aquell continent.
Tot i que possiblement no va ser el primer explorador europeu d'Amèrica ( existeixen constàncies escrites d'expedicions de cartaginesos [1], àrabs hispànics [2], víkings, i hi ha qui afirma que també xinesos [3] ), Colom va ser qui va descobrir un nou continent per a Europa i la història, al ser el primer navegant capaç de traçar una ruta d'anada i tornada aprofitant els corrents marins de l'Atlàntic que avui encara s'utilitzen.
Les noves terres descobertes per Colom no foren adscrites a cap regne peninsular fins les Corts de Valladolid de 1518, siguent rei en Carles I, i seguint les instruccions de la reina Isabel que s'autootorgaba tota la propietat en el seu testament.(al igual que feu amb Granada).[4]
Perfil historic[modifica]
Colom afirmava que podia arribar-se a l'orient llunyà (les Índies) des d'Europa viatjant cap a l'oest, i que era possible realitzar el viatge per mar amb possibilitats d'èxit. En aquella època, els europeus només coneixien un camí marítim fins a Àsia vorejant l'Àfrica, ruta recentment descoberta pels portuguesos que l'any 1488, mitjançant el mariner Bartomeu Dias, havia arribat al Cap de Bona Esperança. Colom sostenia que navegant al Oest el camí era molt mes curt.
Colom no solsament va assolir Amèrica, sinó que va tornar a Europa, realitzant un total de quatre viatges, i donant inici a un règim de viatges periòdics segurs des d'Europa fins a Amèrica. A partir dels viatges de Colom i altres exploradors i conqueridors que van succeir-li es van establir vincles permanents amb Amèrica.
Colom va projectar el seu viatge a fi de portar d'Orient les mercaderies que havien arribat sempre per la ruta que travessava Àsia fins a Europa, per Àsia Menor, però a partir de la presa de Constantinoble pels turcs, aquesta via es va fer difícil i va quedar monopolitzada per aquests i els seus aliats, els mercaders genovesos. Les nacions més occidentals de Europa, Portugal, Castella i Aragó, volien aquestes mercaderies sense mitjancers. Els portuguesos (la Reconquesta dels quals va acabar el segle XIII) s'havien llançat a navegar i havien trobat el pas pel Cap de Bona Esperança, podent crear així al seu torn un nou monopoli, que competiria amb Gènova, per la qual cosa els Reis Catòlics, en acabar la conquesta de Granada, es van interessar per la recerca d'una nova ruta.
Biografia[modifica]
Origen[modifica]
Cristòfol Colom és, actualment, un personatge històric controvertit. Al voltant de la seva figura existeixen diferents teories vers el seu origen, tant geogràficament (genovès, català, balear, gallec , portuguès, ...), com vers el seu llinatge (humil o noble) i la seva religió (cristià, jueu), com les seves habilitats (mentre algunes teories reforcen la imatge d'una persona hàbil, però poc dotada pel comandament i la navegació, d'altres ens el mostren amb grans dots per aquests). Així com tot el que envolta el descobriment d'Amèrica i de com Colom arribà la convenciment de què era possible trobar una ruta cap a les Índies navegant cap l'Oest.
Les contradiccions entre algunes fonts coetànies, incloent el propi Colom, així com posteriors interessos nacionals i religiosos per tal d'assignar-se la "paternitat" de Colom han propiciat que la figura d'aquest presenti tot un seguit de clars obscurs vers els quals no hi ha un consens clar en la comunitat històrica actual.
Popularment es creu que l'origen de Cristòfor Colom era genovès, però els historiadors coneixen que les proves sobre les que se sustenta aquesta tesi són molt febles, degut a que es mantenen algunes llacunes, contradiccions i misteris en la seva biografia, provocades per ell mateix, i per la confusió i pèrdua de documentació posterior referent als seus orígens i ascendència, i inclús a la falsificació de molta documentació "[5][6], pels interessos dels seus descendents als Plets Colombins[7]. A més el seu propi fill, Hernando Colón, en la seva Historia del almirante Don Cristóbal Colón va enfosquir encara més la seva pàtria d'origen afirmant que el seu progenitor no volia que fossin coneguts el seu origen i pàtria.[8][9] És per això, i per altres raons, que han sorgit múltiples teories sobre el lloc de naixement de Colom.
Genovès[modifica]
Malgrat que actualment s'afirma que Colom era genovès, fins l'aparició del llibre "Raccolta de documenti..."[10] el 1892, i mes tard de l'ampliació d'aquest patrocinat per Benito Mussolini, publicada el 1929,Colombo[11], els historiadors no havien fet causa del seu origen, i a tot arreu es tenia com a espanyol, sense definir el lloc concret. La genovesitat de Cristòfor Colom es basa actualment en poc mes de 200 documents notarials genovesos sense signatura de cap clase, ni sense cap informació rellevant apart de que el seu pare sigui teixidor o boter, i uns sis que mencionen Cristòfor. L'última noticia que es te a Gènova i una de les tres suposades proves documentals de la seva genovesitat, es el document Assereto, del 25 d'agost de 1479 on un tal Cristoforo Colombo, ciutadà de Gènova assegura tenir vint-i-set anys (nascut per tant el 1451) i que marxa al dia següent direcció Portugal.[12]. [13]. Una bona part dels historiadors hispànics, coincidien fins al s XIX que Colom va morir tenint 70 anys [14],o que morí de "senectute bona" [15], o be "de hedad de setenta años" [16] per tant nascut sobre 1436.[17]
Català[modifica]
A casa nostra, la historiografia catalana sempre va afirmar que era català, sense tampoc aconseguir consens sobre la localitat concreta. Molts autors clàssics recolzaren la catalanitat d'en Colom, o la catalanitat de la descoberta: Cristòfor Despuig, el 1557 ja afirmava que la descoberta fou una operació de la Corona Catalana[18], Jeroni Zurita, el 1579, també dona el mèrit a Ferran II.[19], com també als Fueros de Aragón de 1585[20], en Jaume Ramon Vila, el 1602 afirmà que els diners sortiren de Barcelona [21], Andreu Bosch, el 1628, també atorga el mèrit de la descoberta als comtats catalans [22],en Leonardo de Argensola el 1630 també donava el mèrit al rei Catòlic [23], en Gaspar Sala, el 1640, afirma que la conquesta d'Amèrica s'havia d'atribuir a les armes Catalanes [24], en Diego Iosef Dormer, el 1697 clamava contra el regal a Castella per part de Ferran de la meitat del Regne de Granada i les Indies [25], en Narcís Feliu de la Penya, el 1709, atribuïa a la Nació Catalana la primera conquesta. [26]
El 1888, s'inaugurà a Barcelona el monument a Colom, amb un conjunt escultòric que reivindica la presència de catalans en el descobriment d'Amèrica. El lema del monument va ser "Honorant a Colom, Catalunya honora als seus fills predilectes"[27]
A primers del segle XX, varis historiadors cohesionaren i documentaren el sentir popular convertint-lo en tesi :l'historiador peruà Luis Ulloa [28][29]estudià a fons els documents de tots els arxius espanyols, i arribà a la conclusió que en Colom era català i que el descobriment del Nou Món era una operació catalana. També Ricard Carreras i Valls no tant sols afirma que Colom era català sinó que també ho era Joan Cabot, a més de la importància de Jaume Ferrer de Blanes i de l'Atles Català de Abraham i Jafuda Cresques de 1375 en el descobriment d'Amèrica[30],Enric Bayerri i Bartomeu afirmà també que Colom era català, de Tortosa [31] Mes tard, molts mes historiadors catalans han desenvolupat arguments de la tesi: Caius Parellada i Cardellach[32], Pere Català i Roca, Francesc Albardaner i Nito Verdera.[33]. Altres autors que hi han col·laborat d'alguna manera són: Joaquim Arenas i Sampera, Josep M.Castellnou i Grau, Angel Casas, Coll, Bestratén, Ortadó, Romà Pinya i Homs, Antonio Poyo i Creixenti, Frederic Udina i Martorell [34], P.Miquel Batllori [35], Fidel Company [36], Antoni Bach i Riu [37], Enric Mitjana de las Doblas [38], Dalmau Valls [39], Jaume Aymar Ragolta [40], Dalmau Valls [41], Antoni Colom i Bisbal [42], Rossend Serra Pages, Josep M. Ainaud de Lasarte [43], Miquel Coll i Alentorn [44],Jordi Bilbeny [45], Ernest Vallhonrat i Gabriel Verd Martorell[46].
També afirmen que Colom era català historiadors forans com Charles J. Merrill[47], Gérard Garrigue [48] o Marcial Castro. I recolzen que era una operació de la Corona Catalana les escriptores Marisa Azuara [49] i Virginia Martínez Costa de Abaria [50].
-
Lluis de Santàngel. Monument a Colom de Barcelona. -
Fra Bernat Boïl. Monument a Colom de Barcelona. -
Pere Bertran Margarit. Monument a Colom de Barcelona. -
Jaume Ferrer de Blanes, ensenyant a un infant Colom.
Els argument en que es bassa la tesí son resumidament:
ELS FUNCIONARIS REIALS[modifica]
Les Capitulacions son signades pel secretari català Joan de Coloma, secretari de Ferran II [51] segueixen l'estil de la Cancelleria Catalana, i foren registrades al Arxiu Reial de Barcelona. [52] [53]. Els càrrecs de Governador General i Virrei són típics de la corona catalana [54]. Que qui finança l'operació es el escrivà de Ració d'Aragó Lluis de Santàngel[55] [56] amb 16.000 ducats catalans (x374=sis milions de morabatins castellans) [57] [58], i cap funcionari català podia actuar com a tal a Castella.
COGNOM COLOM[modifica]
Que en vida del navegant ja es va utilitzar la forma catalana Colom. [59] És a partir de la signatura de les Capitulacions que passa a anomenar-se generalment Colon (sense accent). L'historiador Fernández de Oviedo, cronista d'Índies el 1532, torna a usar preferentment Colom. Que es aquest el cognom utilitzat en les 17 edicions de la Carta al Rei, a Santangel i Gabriel Sanxis del 15 de Febrer de 1493, en totes elles el cognom es escrit Colom, tant en les castellanes, les latines com les dues alemanyes, i totes elles van dirigides al rei (rex hispanorum), . [60] excepte l'impresa a Valladolid que especifica "por sus Altezas". [61]
IDIOMA MATERN[modifica]
Que Colom va escriure majoritàriament en castellà, fins i tot en notes personals, dirigint-se als seus germans, a amics italians o al Banc de Gènova, i no coneixia l'italià de l'època. En canvi ell mateix es reconeix com a estranger, concretament com a "pobre estranjero enbidiado" [62] a Castella. En canvi Colom es refereix als reis catòlics com els seus "senyors naturals" (carta a Joana de la Torre)[63] i en Jaume Ferrer de Blanes, en una carta a Colom de 1495 parla de "els nostres senyors" i "la nostra Spanya"[64] [65], i en la carta a Gabriel Sanxis de 15 de febrer de 1493 parla, referint-se al rei Ferran, de`pro felicissimo Rege Nostro (el molt feliç rei nostre)[66]. Si era espanyol i no era castellà es que devia ser d'algun territori de la Corona d'Aragó. En un catàleg de la Biblioteca Colombina hi ha una anotació del seu fill Hernando on registra la carta enviada a Lluís de Santàngel i afegeix que estava escrita en català.[67] L'edició en alemany feta a Estrasburg el 1497 indica que és una traducció del català.[68] Ulloa va assenyalar que en el lèxic castellà de Colom s'hi poden trobar catalanismes. Nito Verdera ha ampliat el lèxic a catalanismes d'origen nàutic, desconeguts fins a Colom en castellà, segons el Diccionario Etimologico Castellano de la RAE.[69] A més, assenyala la coincidència de fins a vint topònims colombins amb les illes Pitiüses. Colom coneixia grec, llatí, castellà, portuguès, català i hebreu [70]. Tenia grans coneixements astronòmics, geogràfics, matemàtics i bíblics. El seu mapa segueix la manera de fer de l'escola de cartografia catalana.[71].
ESTUDIS LINGUISTICS I PALEOGRAFIA[modifica]
L'enginyer lingüista Lluís de Yzaguirre i Maura aplica tècniques de lingüística forense i arriba a la conclusió que les interferències fonològiques en els escrits autògrafs de Colom corresponen a les d'un parlant del català oriental central. [72] Segons Mn. Gabriel Roura i Monserrat Sanmartí, experts en paleografia, estudiades les cartes de Colom que es conserven al Palacio de Liria (Casa de Alba) de Madrid, afirmen que la cal·ligrafia de Colom és d'una persona culta que utilitzava la lletra gòtica cursiva catalana amb gran precisió.[73]. El peritatge de Gabriel Roura, estudiades les cartes autògrafes que es conserven de Colom, afirma que corresponen a algú que escriu amb lletra gotica catalana. El Dr. Josep-David Garrido i Valls, Paleògraf, Arabista i Historiador, professor de la Universitat d’Alacant en el seu estudi sobre les cartes de de Colom afirma que aquest usa una lletra “gòtica humanística” pròpia del orient peninsular en el S XV.[74]
INCOHERENCIES GENOVESES[modifica]
Colom no podia ser un pobre teixidor genovès i casar-se amb la noble portuguesa Filipa Monis. Tant Jacques Heers [75], com Ballesteros Beretta [76], com Henry Harrisse [77] demostren que no va existir mai cap familia noble genovesa cognomenada Colombo. Ni podia ser la mateixa persona que al document Assereto de 25 d'agost de 1479 no es mariner i te vint-i-set anys quan en canvi el mateix Cristòfor Colom afirmà ser capità d'una armada que el 1476 lluità al servei de Reiner d'Anjou. Els anal.lisis paleontològics del Prof Miguel Botella (U. de Granada) de les restes de Cristòfor Colom son les d'una persona de 50/70 anys al morir. Les de Diego Colom, germà de Cristòfor, certifiquen que al morir tenia 52/58 anys, i no 48 com hagués tingut el Giacomo Colombo genovès. [78]
L'apelatiu de "genovès" a Colom, l'explica molt bé el Fiscal dels Plets Colombins, Antonio Frasca: "se les llaman genoveses a los extranjeros, aunque sean de otras naciones" (ara l'hi haguesin dit "polaco").
Tampoc es fa cap cita a la genovesitat d'en Colom en la Carta dels ambaixadors genovesos, Francesco Marchesi i Giovanni Antonio Grimaldi, que estaben a Barcelona quan Colom arribà d'Amèrica envien a la Signoria de Genova,[79] Nicolao Grimaldi, princep genovès de Salerno, declarà el 1594 no coneixer cap genovès anomentat Colom ni Colombo.[80]. Ni tampoc Uberto Foglietta, en el seu llibre "Della Republica di Genova", menciona Colom en la llista de capitans de mar genovesos famosos.[81]
La teoria catalana, no ha aconseguit trobar documentació que reforci la seva argumentació, en part perquè el 1873 l'Església recullí tota l'informació eclesiàstica sobre el personatge per a iniciar la seva beatificació, i el octubre de 1877 la Santa Congregació dels Ritus es pronuncià en contra de la beatificació solicitada i no ha retornat la documentació, encara resta emmagatzemada a l'Arxiu de l'Inquisició, sense poder ser consultada pels historiadors, i en part també a la constant manipulació històrica produïda a Espanya en les èpoques totalitàries, herències de les que costa molt que els mateixos historiadors espanyols es treguin de damunt, malgrat els arguments a favor de la tesi.
El Colom Jueu[modifica]
La proposta de que Colom, independentment d'on fos ciutadà, era de religió jueva la va obrir Salvador de Madariaga afirmant que Colom era d'una família catalana, que havia fugit a Gènova, pels problemes que van haver al final del segle XIV a Catalunya als calls jueus.[82] Posteriorment, el caçanazis Simon Wiesental, en el seu llibre Operación Nuevo Mundo,[83] afirmà que el descobriment d'Amèrica va ser una operació pactada amb Ferran el Catòlic, per tal de trobar una nova terra pels jueus expulsats d'Espanya, i que totes les personalitats que recolzen a Colom davant els reis són d'origen jueu: Lluís de Santàngel (família Ginillo), Alfons de Cavalleria (família Ben Labí), Luis i Juana de la Torre, Isaac Abravanel, Abraham Zacuto. També són descendents de jueus Luis de la Cerda, Pedro Gonzalez de Mendoza, Juan Cabrero, Diego de Deza, Gabriel Sanxís i Joan de Coloma.[84]
El fet que al cantó superior esquerra de les cartes al seu fill Diego poses un anagrama compost per les lletres Bet i Hai de l'alfabet jueu, i que poden entendres com abreviatura de Baruch Haschem (Alabat sia el Senyor) dona mes arguments als defensors d'aquesta teoria. [85] Recentment, l'investigador Nito Verdera, en el seus llibres [86] [87] [88] [89] [90] [91] ha reforçat aquesta teoria, fent-lo d'Eivissa, i afirmant que el Llibre de les Profecies, escrit per Cristòfor Colom només reflexa l'Antic Testament, i que Colom va posar a fer copies (estudiar) el llibre al seu fill Hernando just a l'edat que els joves hebreus s'inicien a la Torà.
Altres teories[modifica]
Existeixen moltes altres teories sobre el seu origen:La majoria d'elles tenen molt poca base, les corresponents al regne de Castella desmenteixen els documents oficials colombins on s'afirma que era estranger a Castella, i especialment la gallega, va ser bastida mitjançant documentació falsificada [92] : anglès [93], cors [94], castellà de Sevilla [95], extremeny de Plasencia [96], gallec [97], vasc [98], castella de Guadalajara [99], portuguès [100] [101] [102] [103], grec [104], norueg [105], croat [106], i mallorquí fill del Príncep Carles de Viana.[107][108]
Primers anys (fins el 1476)[modifica]
Context historic ibèric al segle XV[modifica]
Els regnes ibèrics, a la segona meitat del segle XV van viure immersos permanentment en guerres i conflictes armats de diferents intensitats.
- Ja al principi de segle, la Corona Catalana va veure morir el últim compte-rei de la dinastia de Barcelona sense descendència. Les Corts Generals dels tres regnes de la confederació, reunits a Casp, van escollir a Ferran d'Antequera, de la casa regnant a Castella com a nou rei (24-06-1312). El Lloctinent de Catalunya, Jaume d'Urgell, no va acceptar la decisió, i es rebelà militarment, i acabà morint empresonat al castell de Xàtiva. La seva muller i les seves dues filles van fugir a Portugal. Una de les seves filles, Isabel, va casar amb Pere de Coimbra, ambdos pares del futur rei de Catalunya, Pere IV el Conestable.
- A Portugal, (1448-1449) es declara una guerra civil entre el nou rei Alfons V, i el seu oncle, l'ex-regent de Portugal, Pere de Coimbra, que acaba amb la mort d'aquest a la batalla d'Alfarrobeira.
- En 1460 esclata la primera guerra civil catalana entre el rei Joan II, i la Generalitat que defensà els drets de Carles de Viana. El rei capitula el febrer de 1461 amb la Concòrdia de Vilafranca, acceptant nomenar successor a Carles, qui morí el 23 de Setembre d'aquell mateix any d'una pleuresia.
- El 1462 esclatà la revolta dels remences contra la Generalitat, i Joan II es posiciona a favor dels remences, i hipoteca el Rosselló i la Cerdanya a canvi de recolzament militar francès. La Generalitat aleshores ofereix la corona al rei Enric de Castella, el qual no la accepta desprès d'aconseguir de Joan II la seva renuncia als drets al tro de Castella. Aleshores la Generalitat nomenà rei a Pere el Conestable (1464-1466), qui va fer presoner a Roderic de Bobadilla a la batalla de Gelida, però mor a Granollers el 1466.
- La Generalitat oferí el tro a Reiner de Provença (1466-1472. Un cop mort Reiner la Generalitat capitulà (16-10-1472), sis dies desprès de morir el seu president Francesc Colom Bertran. Malgrat aixó, els marins de la familia Colom continuaren la guerra per mar contra les naus joanistes fins 1474.
- El 1465, una part de la noblesa castellana nomenà rei a l'infant Alfons i mantingueren una guerra civil contra el rei Enric IV fins que morí l'infant el 1468 i aleshores nomenaren reina a Isabel de Castella, i aquesta aconseguí del seu germà que la nomenes hereva a canvi de acabar amb les hostilitats. Però Enric, el 1470 canvià el seu testament a favor de la seva filla Joana.
- Al morir el rei el 1474, esclatà una altra guerra civil entre els partidaris de Isabel, recolzada pel seu marit Ferran d'Aragó, i Joana, recolzada pel rei de Portugal, Alfons V, guerra que acabà amb el triomf militar de Ferran sobre Alfons, el 24 de Setembre de 1479.
- El 1479 morí Joan II d'Aragó.
- De 1482 a 1486 esclatà una nova revolta remença a Catalunya, que Ferran II donarà per acabada amb la [Sentencia Arbitral de Guadalupe].
- També el 1482 els ja reis de Catalunya-Aragó i Castella-Lleó emprenen la conquesta conjunta del regne de Granada, que acabà el gener de 1492 amb la rendició de Boabdil.
- Per completar aquest periode, els reis catòlics, decreten el 1492 l'expulsió dels jueus dels seus regnes a partir del 3 d'Agost de 1492, amb la prohibició d'emportar-se or, plata o moneda de curs legal. La data màxima d'expulsió coincideix amb la data en que Colom salpà cap a Amèrica.
[modifica]
- El tractat de Monteagudo entre Castella-Lleó i Catalunya-Aragó repartia la costa nord d'Àfrica, de Gibraltar al Est pels catalans i cap al Oest pels castellans. Malgrat això l'any 1331 ja existia una comunitat de franciscans catalans a Telde, i el 1351 bisbat, creat pel Papa d'Avinyó Climent VI.
- Al mapa Cresques de 1375 poden llegir-se els noms de totes les illes canaries, i també el mapa Cresques ens parla d'una expedició de Jacme Ferrer per la costa oest d'Africa, que arribà al riu d'or el 10 d'agost de 1346.[109][110]
- El 1415 els portuguesos conquesten Ceuta.
- El 1420, en Jaume Ribes (Jafuda Cresques) es cridat per Enric el Navegant de Portugal, per a fundar la escola nautica de Sagres.
- A partir d'aqui els portuguesos emprenen la conquesta del Marroc, Alcazarseguer (1458), Tánger y Arcila (1471), Azemmur i Magazán (1502), y Safi (1508). La bula de Calixte III de 1456 otorgà a l'Orde de Cristo, la jurisdicció espiritual de les illes, ports, terres i llocs, desde el cap de Bojador fins a Guinea. A partir d'aquí els portuguesos es dediquen al mercat d'esclaus de Guinea, usant com a base el fort de Sao Jorge da Mina.
- Els mariners de Palos de la Frontera començaren treballant pels portuguesos, i afegint-se al nou negoci amb autorització del rei de Portugal, o fent el corsari contra les naus portugueses, segons com estiguesin les relacions politiques entre Portugal i Castella. Tot aixó va fer que es desenvolupes a la vila una industria maritima. Existeixen dues constancies documentals de que els Pinzón feren accions corsaries a la Mediterrania. La primera es la famosa carta de 1479 dels Consellers de Barcelona a Ferran en la que li informen d'un atac corsari al port de Barcelona per part de un tal Vicens Anes Pinçon, de la vila de Pals. L'altre es un atac a un ballener eiviseenc pel qual els Pinçon van anar a judici.
- En el tractat d'Alcaçovas de 1479 reparteix els territoris del Atlántic entre Portugal i Castella. Els portuguesos mantenen el control sobre Guinea, la Mina d'Or, Madeira, les illes Açores, Flores i Cap Verd. A Castella se le reconeix la sobiranía sobre les illes de Canaria. I també otorga a Portugal l'exclusivitat de la conquesta del Regne de Fes.
- Al gener de 1488, Bartomeu Dias, arriba al cap de Bona Esperança ( acompanyat segons alguns historiadors per Bartomeu Colom).
Formació d'en Cristòfor Colom[modifica]
coneixements humanístics[modifica]
- Segons els experts en linguistica, Cristòfor Colom demostra tenir coneixements de varies llengues: castellà, portuguès, i català, pero no el genovès ni cap dialecte italià del S XV doncs fins i tot quan escriu al Banc de Sant Jordi de Gènova ho fa en castellà. [111], i quan posa notes marginals a llibres italians ho fa segons Madariaga en una jerga indescriptiblement còmica.
- Dominava també llatí i l'hebreu [112].
- I també era un expert estudios dels textos sagrats, com demostra en la redacció del seu Llibre de les Profecies.[113].
- Al seus escrits hi han rastres d'haver llegit a Ramon Llull, Eiximenis i Arnau de Vilanova.[114]
- A la seva biblioteca, hi havien entre molts d'altres un Imago Mundi, un Millione de Marco Polo, un Compendium Constitutionem Cataloniae de 1485, un Llibre del Consolat de Mar, i un LLibre de les Dones d'Eiximenis.
coneixements científics[modifica]
- Cristòfor Colom va observar la declinació magnètica amb la longitud, o sia que la desviació de l'agulla augmenta cap a l'Est (i la va anomenar nordestar) o cap a l'Oest ( i la va anomenar noruestar) [115][116]
- Una prova mes dels coneixements científics que tenía es que obtenia la longitud d'un lloc tenint en compte la desviació de l'agulla[117][118]
- També, llegint el Diari de a Bord, es pot concloure que en Colom tenia Cartes on hi havien dibuixades unes terres mes enllà d'unes illes,[119][120] encara que no coneixem la procedència d'aquestes. En elles la distància al Nou Mòn era la real de 2.800 milles.[121]
- En una carta al rei de 1501 escriu de molt curta edat vaig entrar a la mar navegant i ho he continuant fent fins avui. El mateix art inclina a qui el segueix a desitjar saber els secrets d'aquest mòn. Tot el que fins avui es navega ho he caminat jo. Tracte i conversació he tingut amb gent sabia, ecleciastics i seglars, llatins i grecs, jueus i moros, i amb molts altres. En la marineria em va fer Nostre Senyor abundos, d'astrología em donà el que abastaba i així de geometría i aritmetica, i enginy en l'ánima i les mans per a dibuixar esfera, i en ella ciutats, rius i montanyes, illes i ports, tot al seu propi lloc. ( Adjuntà aquesta carta amb certa figura rodona o esfera, ens diu Bartomeu Casaus ). [122]<[123]
- En el primer viatge, Cristòfor Colom seguí la ruta del paral.lel 28. Les modernes "Pilots Charts" ens ensenyen que el paral.lel 28 és el dels vents al.lisis, és a dir, el dels millors vents cap a ponent entre gener i setembre, i en l'actualitat els velers segueixen aquesta ruta. En canvi, en el viaje de tornada, el 16 de gener de 1493, no dubta, i contra l'opinió dels altres capitans va fixar rumb N 1/4 NE, en comptes simplement navegar cap a l'Est, i el canvià al arribar al paral.lel 38ºN, en una longitut 50ºO. Això també es reflexa en les modernes "Pilot Charts" entre gener i setembre, per a tornar d'Amèrica es té que navegar entre els paral.lels 36º i 39º.[124].
- A la seva relació del Tercer Viatge, 1498, Colom escriu (resum) : Jo sempre vaig llegir que el mòn, terra i augua era, esferic...i m'he adonat de que es rodó de la forma que escriuen, pero en forma de pera, i el mogró d'aquesta forma esta sobre la linea equinoccial.... El satèl·lit americà Vanguard I confirmà aquest extrem, i el CSIC en el seu informe diu que "...el harmònic del tercer ordre es el responsable d'aquesta forma de pera de la Terra". Colom s'avança 470 anys. [125])[126]
- En la relació del Tercer Viaje diu "a les Açores.... les naus van alçanse cap al cel com si pujesin".[127] L'Observatori Astrofísic Smithsonian de Massachussets, a partir de 40.000 observacions de tres satèl·lits van arribar a la conclusió que "en el mar dels Sargassos hi ha una depresió de -30 metres, en el Carib de -50 metres, i prop d'Anglaterra una corba de nivell de +50 metres.>)[128]
- El repartiment fet de les Indies, pel Papa a la Butlla Inter Cetera seguí el consell que donà en Colom als Reis, com ho confirma la propia reina Isabel en carta a Colom on li diu "la ratlla que vos vareu dir que havia de venir en la Butlla del Papa..." [129]
- Jaume Ferrer de Blanes, el millor cartògraf del seu temps i un dels negociadors del Tractat de Tordesillas [130], en una carta escrita l'agost de 1494 al rei Ferran diu "...i si en aquesta determinació meva, algú sembla vore alguna errada, sempre em referiré a la correcció dels que saben i comprenen mes que jo, especialment l'Almirall de les Indies, el qual, tempore existent, en aquesta materia mes que ningú mes sap; perque es gran teóric i admirablement pràtic, com les seves memorables obres manifiesten».[131]
- De la seva coneixença i domini de les tecniques maritimes en donen fe els dos cops que els reis el consultaren sobre trajectes. El primer, sobre el trajecte a fer per l'infanta Joana per casarse amb Felip a Flandes, per una carta, del 18 d'agost de 1496, on la Reina Isabel li agraeix els seus consells. I el segon, en una altra carta, de 6 de febrer de 1502, on Colom aconsella a la Reina sobre el viatge de la princesa Margarita d'Austria per a casarse amb el príncep Joan.[132]
- També en dona fe com va aconsellar al governador Ovando a no empendre el viatge cap a la peninsula perque preveia un gran huracà, i com al no fer cas Ovando aquella flota es va perdre.[133]
Biografia de Colom abans de 1476[modifica]
Varies referències biográfiques de fets importants els dona el propi Colom a través dels seus escrits: L'any 1501 escriu: De muy pequeña edad entré en la mar navegando, e lo he continuado fasta hoy... Ya pasan de cuarenta años que yo voy en este uso. Todo lo que fasta hoy se navega, todo lo he andado[134]. I, per altra part, el seu fill Ferran, al seu llibre Historie, afirma que el seu pare va començar a navegar als 14 anys[135]. Això ens dona que hauria nascut el 1436.
En una carta al rei datada el gener de 1495, Colom afirma haver perseguit i atacat una nau anomenada Ferrandina a les ordres del rei Reiner: "A mi acaeció que el rey Reiner , que Dios tiene, me envió a Tunez para prender la galeaça Fernandina , y estando ya por la isla de San Pedro, en Cerdeña, me dixo una saltía que estavan con la dicha galeaça dos naos y una carraca..."[136]. En aquell moment Catalunya estaba en guerra civil entre Joan II i la Generalitat, que va destituir al rei i va nomenar rei a Reiner de Provença. La nau Ferrandina lluitava a les ordres de Joan II.
La majoria dels autors sostenen que Colom va fer de corsari de 1472 al 1476. Segons alguns autors a les ordres de Casanova Colom, el jove, Vicealmirall de França, recolzant els portuguesos en la seva guerra contra Castella al atlàntic[137], i segons altres a les ordres primer del Gran Mestre de Rodes, Pere Ramon Sacosta, i desprès a les ordres de Casanova-Colom el Vell, al servei de Reiner de Provença, en ambdos casos contra Joan II.[138]
Estada a Portugal (1476-1485)[modifica]
El 13 d'agost de 1476 resulta nàufrag desprès d'una batalla entre mercants de cautxú genovesos i el corsari Casanova Coullon, dit Colom el jove, salvant-se nedant i assolint les costes de l'Algarve portuguès. Els genovesos tenen els rols de les seves naus i no consta cap Cristoforo Colombo, per tant els historiadors creuen que en Colom era a les naus corsàries.
L'any 1477 Colom participà en l'expedició luso-danesa del rei Khristian de Dinamarca i el rei Alfons V de Portugal, a Islàndia, Groenlàndia i que cercava una ruta a Àsia pel nord, salpà de Westward dirigida por Joao Vaz Córte-Real, Didrik Pining, Hans Pothurst. Cristòfor Colom va escriure al rey anys desprès de descobrir Amèrica :"He navegado en el mes de Febrero del 1476 hasta cien leguas más alla de la isla de Thule". La existència d'aquesta expedició elimina la teoria del pre-nauta, i confirma el que hi diu a les Capitulacions : "Vuestras Altezas dan e otorgan a don Cristóbal Colón en alguna satisfacción de la que ha descubierto en las Mares Océanas y del viaje que agora, con el ayuda de Dios ha de fazer por ellas en servicio de Vuestras Altezas, son las que se siguen......"
S'estableix a Portugal treballant per compte de la firma del genovès Centurione. Viatja al nord fins a Irlanda i al sud fins a Sant Jordi de la Mina, a Guinea. A Lisboa el seu germà, Bartomeu Colom, treballa de cartògraf. L'any 1479 es casà a Lisboa amb Filipa Monis Perestrello germana del governador de Porto Santo. S'estableix durant un temps en aquesta illa on va néixer, el 1480, el seu fill Diego.
Vers 1484 presentà el seu pla de viatjar cap a occident a Joan II de Portugal, però el pla és rebutjat per una comisió d'experts (Junta dos Matematicos, formada pel cartógraf Jose Vizinho, el bisbe de Sebta, Diego Ortiz de Vilhegas, i per l'astronom Maestre Rodrigo). Pero a continuació enviaren una carabela rumb oest desde Cap Verd, la qual regresà al cap de molts dies sense cap novetat.[139]
A Lisboa, Bartomeu i Cristòfor Colom , tenen fácil acces als cercles náutics de Portugal , ambient impregnat de cosmógrafs judeo-catalans .[140]
Un cop la comisió d'experts portuguesos rebutjà el seu projecte, decidí oferir-lo als Reis Católics i marxà de Portugal l'any 1485, coincidint amb un intent de conspiració de la noblesa portuguesa contra el rei. I també marxaren el seu germà Bartomeu, qui marxà a Anglaterra, i Isaac Abravanel, cap de la comunitat jueva ibèrica, qui es dirigí cap a Santa Fe(Granada).
Estada a Castella (1485-1492)[modifica]
La segona meitat de l'any 1485 segons alguns historiadors es va dirigir al Monestir de La Rábida, gent interesada en en les necesitats dels mariners, amb molts coneixements i que els oferien ajuda técnica, fent amistat amb fra Juan Pérez i amb el frare astròleg fra Antonio de Marchena i els confià els seus plans. Els frares li donaren suport i el recomanaren a fra Hernando de Talavera, confessor de la reina Isabel I.[141] [142] Segons altres historiadors, Colom no va conèixer als frares de la Rabida fins 1492, i aquest episodi romàntic nomès es una llegenda local. [n. 2].
L'estiu de 1485, deixà el seu fill Diego Colom amb els seus cunyats Miquel Muliart i Briolanda Monis i es dirigí a Còrdova, on eren aleshores els reis, i on establí relacions amb personatges importants de l'entorn reial.[143][144].
A La Cort va coneixer a Beatriz Enríquez de Arana, amb qui va tenir un fill, Fernando Colom. Va seguir als Reis i la seva cort per tota Castella i finalment va aconseguir una primera entrevista amb ells, gràcies a la intervenció del cardenal Pedro Gonzàlez de Mendoza, sent rebut el 20 gener de 1486, pels reis al palau del cardenal, i els hi va exposar el seu pla.[145]
La negociació amb els Reis[modifica]
El rei tenia una Geografia de Ptolomeu i estaba interesat en les illes Canaries i les mines d'or africanes. Fray Antonio de Marchena recolzá a Colom i propossa als reis es formes una comisió[146], a lo que els reis accediren encarregant la seva formació al confesor de la reina, Hernando de Talavera. Mentres duraren les deliberacions de la comisió, Colom va estar a sou de la Cort, i establi amistat amb el teoleg dominic Diego de Deza, tutor del príncep Joan. [147],amb Juana Velazquez de la Torre. El Consell es comença a reunir a la Universitat de Salamanca a l'hivern de 1986, i l'agost de 1987 va dictaminar que la distància que hi havia a les verdaderes Índies era excessiva, per la qual cosa va declarar que el projecte era inviable.[148], apart de que si els reis accedient a les exigencies d'en Colom la seva autoritat es veuria mermada.[149]
Colom decidí aleshores tornar a Portugal, on arribà l'octubre de 1488. Allí va coneixer que Pere de Covilhan havia arribat a Calicut, a la India, a bord d'una nau de peregrins musulmans desde el mar Roig, i que el rei Joao havia enviat una expedició a l'oest dirigida pel flamenc Fernao d'Ulmo a la recerca de l'illa de les set ciutats (Antilla), i que també n'havia enviat un altra al sud d'Africa dirigida per Bartomeu Dias amb el fi de trobar un camí a la India. Aquestes dues expedicions, el fracas de la primera i l'exit de la segona, van fer dessistir el rei Joao del projecte d'en Colom, i aquest tornà a la Rabida, i s'entrevistà amb el duc de Medina Sidonia, i posteriorment una altra cop amb la reina Isabel al castell de Jaen.
Bartomeu Colom a Anglaterra i França[modifica]
Desprès d'un intent d'assasinar al rei de Portugal en el que no hi ha cap constancia que els Colom prenguesin part, Bartomeu Colom marxà a Anglaterra, segons alguns historiadors, per a oferir el projecte. Al Museu Britanic hi ha un mapa signat el 13 de febrer de 1488 per Barthomeus Columbus de Terra Rubra. [150]
Un cop el rei Enric VII d'Anglaterra va refusar el projecte, Bartomeu es traslladà a oferir-lo al rei Carles VIII de França, residínt a la cort de la regent de França, Anna de França fins que a meitats del 1493 rebé una carta de Cristòfor comunicant-li el descobriment, i demanant-li que tornès a Barcelona i es presentès davant el rei Ferran "porqué sería honrado y acrecentado." Quan arribà a Barcelona els reis el van possar a les ordres d'una petita flota per a marxar al encontre del seu germà a Santo Domingo.
El Consell d'homes principals[modifica]
Al no tenir nova resposta dels reis, Colom pensà en anar a oferir el seu projecte a la cort de França pero Diego de Deza el va convencer de seguir esperant. Aleshores va coneixer a Luis de la Cerda, primer duc de Medinaceli, gendre de Carles de Viana, i hereu al tron si s'extinguia la familia reial [151] qui es va mostrar molt interessat en el projecte, i a la casa del qual, al Puerto de Santa Maria, es va allotjar durant dos anys.[145] i va escriure a la reina de la seva disposició a recolzar a Colom. [152],pero la reina presuntuosa va respondre que "tal empresa como aquella no era sino para reyes".[153]
A l'estiu de 1491, va anar a veure als reis al campament de Granada, pero no va ser rebut, i es replantejà de nou anar a França, passa per Cordova, i anà al monestir de La Rábida a octubre.[154] En assabentar-se fra Juan Pérez del nou rebuig, feu un últim intent, escrivint-li una carta a la reina Isabel, amb el resultat que Colom és cridat a Santa Fe (Granada), per començar a negociar.[155]
El novembre de 1491, Colom arribava al campament real de Santa Fe, de nou va tenir que sometre el seu projecte a una comisió de persones de rango eminentisimo, no se sap quines, pero es presuposen presidides per Talavera. La comisió no va pendre cap decisió, tots esperaben la rendició de Granada, que es va produïr el 28 de novembre de 1491, entrant els cristians a la ciutat el 2 de gener de 1492, estant Colom present. [156].
Aleshores es reuní la comisió, que novament va rebutjar el projecte i Colom marxà a Cordova. Aleshores intervinguè Santangel, convencent als reis que el cost de l'operació era poc en comparació al que es podia.
I un consell real "primoriorum hominum" format per Lluís de Santàngel (escrivà de ració del Rei Ferran), Giraldini (germà del nunci papal), Gabriel Sanxis (tresorer del rei) i Alfons de Cavalleria (vicecanceller del regne d'Aragó) aconsellaren als reis recolzar el projecte.[157]
Santàngel, s'havia ofert per a finançar el projecte, aixó propicià que els monarques acceptesin les pretencioses condicions demanades pel futur Almirall, i asumí la direcció económica de l'empresa.
| « | Granada caigué el 2 de gener de 1492. Les negociacions s'interrompiren. Alguns pensaven que ja no es reanudaríen. Entraren aleshores en joc quatre homes d'origen hebráic: Joan Cabrero, Lluis de Santàngel, Gabriel Sanxis i Alfons de la Caballería. Les arques reials estaven buides. Fou en aquest punt quan Santàngel, desrpès de possar-se d'acord, probablement, amb Sanxis, Cabrero i La Caballería, s'oferí a anticipar els diners que fossin neceasaris. Tal gest fou decisiu: sense l'oferta de Santàngel, la històrica expedició no haguès tingut lloc..."[158] | » |
| « | I perque els reis no teníen diners per a despatxar a Colom, els prestà Lluis de Santàngel, el seu escrivà de ració, sis mlions de morabatins, que son setze mil ducats[159] | » |
En abril de 1492 els reis manaren un missatger a cercar a Colom a Santa Fe i començaren les negociacions per a redactar les Capitulacions.
Les Capitulacions[modifica]
Les negociacions entre Colom i la corona es van realitzar a través del secretari reial d'Aragó, Joan de Coloma[144] i de fra Juan Pérez, en representació de Colom.[164][165][166] En el transcurs de les negociacions, Colom va rebaixar les seves exigències, comprometent-se a aportar part dels diners (segons ell 500.000 morabatins); finalment, obtingué un resultat positiu.
El resultat de les negociacions van ser les Capitulacions de Santa Fe en les qual Colom obtenia les següents prebendes:[n. 3][167]
- El títol d'Almirall a totes les terres que descobrís o guanyés a la mar oceana, amb totes les prerrogatives que Alfonso Enriquez ho era a Castella (exclusiu i hereditari).
- El títol de Virrei amb caràcter hereditari i Governador General a totes les illes o terres fermes que descobrís o guanyés en els esmentats mars, rebent el dret de proposar ternes per al govern de cada una d'elles.
- El delme del producte net de la mercaderia comprada, guanyada, trobada o canviada dins dels límits de l'Almirallat, quedant un cinquè per a la corona.
- La jurisdicció comercial dels plets derivats del comerç a la zona del seu almirallat, segons correspongués a tal ofici.
- El dret a contribuir amb un vuitè de l'expedició i participar dels guanys en aquesta mateixa proporció.
Les Capitulacions van ser signades a Santa Fe de Granada el 30 d'abril de 1492, per Joan de Coloma, secretari d'Aragó, i Cristòfor Colom.[168]
A més d'aixó, van donar a Colom dos documents diplomatics: Una Carta comendaticía, de 30-4-1492, a reis i autoritats, usant la fórmula:"mittimus in presenciarum ...ad partes Indie..." [169]
I unaltra carta comendaticia, anomenat passaport pels historiadors, de 30-4-1492, a un "serenissimo prince amico nostro carisimo" amb el nom en blanc, segun el costum de la Cancelleria, per a ésser omplert amb posterioritat. [170]
Es van despatxar, a més, diverses cèdules per a l'organització del viatge.[171] Segons una d'elles, Colom seria capità general de l'armada, constituïda per tres navilis. Una altra cèdula deia que certs veïns de la Vila de Palos havien de proporcionar dues caravel·les equipades i tripulades, com a pagament per una condemna, per haver robat unes naus portugueses que la Corona havia tingut d'imdenitzar.
Els viatges a les Índies (1492-1504)[modifica]
- Vegeu també l'article: Descobriment d'Amèrica.i aquesta cronologia
Cristòfor Colom va realitzar un total de quatre viatges al Carib:
En el primer viatge salpà de Palos el 3 de Agost de 1492, i passant per Canaries, on hi està del 9 d'Agost al 6 de Setembre, arribà a les Bahames el 12 d'Octubre, anant posteriorment també a la Hispaniola i Cuba. Tornà de la Hispaniola el 4 de gener, arribant a Lisboa (4 de Març) i Palos (15 de Març de 1493).
En el segon viatge salpà de Cadis el 25 de Setembre de 1493, surt de Hierro el 13 d'octubre, i arribà a l'illa Guadalupe el 4 de Novembre, explorant Puerto Rico i Jamaica. Tornà desde Isabella (Hispaniola) el 10 de març, arribant a Cadis l'11 de juny de 1496.
En el tercer viatge, salpà El 30 de maig de 1498, des de Sanlúcar de Barrameda, fent escala a Cabo Verde de on surt el 4 de juliol, i arribà el 31 de juliol a l'illa Trinitat. Explora la costa de Veneçuela. El 27 d'agost arriba Bobadilla amb poders dels reis com a governador de l'illa, qui empresona als tres germans Colom el 15 de setembre en un vaixell, i els envià encadenats a mitjans d'octubre cap a la peninsula, on arriben el a Cadis el 25 de novembre de 1500.
En el quart viatge, surt el 3 d'abril de Sevilla, salpant la flota de Cadis el 9, passa el 25 de maig per Gran Canaria, i arribà a Santo Domingo el 29 de Juny, on el governador Ovando, seguint ordres dels reis no el permeté desembarcar. El 17 de juliol desembarca a l'actual Honduras, i tornà el 11 de setembre desde Santo Domingo, arribant el 7 de novembre a Sanlucar de Barrameda.
Primer viatge[modifica]
Quan Colom va arribar a Palos, es va trobar amb l'oposició dels veïns, que desconfiaven de l'estrany. La reial provisió dirigida a Diego Rodríguez Prieto i altres veïns, conminant-los a proveir a Colom amb dues naus equipades per un any (“Sabed que por algunas cosas....fuisteis condenados ..... a aprovisionarnos para un año con dos naves equipadas a vuestra costa“, va ser llegida, el 23 de maig, a la porta de l'església de San Jorge Mártir [172] on estava situada la plaça pública. Pero els habitants de la vila “obeïren però no compliren” l’ordre reial[173]. Aleshores els reis feren una altre ordre, dirigida a totes les autoritats de les costes andaluses, a proveir a Colom amb tres vaixells, i el 20 de juny enviaren a Joan de Penyalosa a que l’executés.
A la vista d’això els frares de la Rabida, Juan Perez i Antonio de Marchena, influiren en Pinçon a negociar amb Colom la seva participació [174], i el convers Gomez Rascon possa la Pinta, i Juan Niño de Moguer la Niña.
Aquestes dues naus anirien al comandament dels germans Pinzon. Colom llogà una nau, la Santa Maria, propietat de Joan de la Cosa, vei de el Puerto de Santa Maria. Un cop aconseguides les naus, Colom comença a contractar tripulants amb el decisiu ajut de fra Juan Pérez, fra Antonio de Marchena i dels Pinzon, qui segons alguns autors possaren mig milió de morabatins, i segons altres ho feren com anticips dels sous dels mariners, per a vencer les seves voluntats. [175][176]
Finalitzats tots els preparatius, l'expedició salpà del port de Palos de la Frontera[177] al albirar el dia 3 d'agost de 1492(el mateix dia que entrava en vigor el Decret d'expulsió dels jueus), amb les caravel·les "La Pinta" i "La Niña", i amb la nau "Santa Maria", amb uns 90 homes de tripulació, 20 pasatgers d'oficis diversos, i cap religios.
El 9 de setembre arribaren a les Illes Canàries on s'hi havien amarrat durant uns dies. Primerament, van navegar fins a la La Gomera, on visità a Beatriz de Bobadilla que era la governadora de l'illa; i posteriorment, van amarrar a Gran Canària on arreglaren el timó de La Pinta i substituïren les veles triangulars originals de la Niña per unes quadrades que la convertiren en la més ràpida de la flota.
El dia 6 de Setembre salparen cap al desconegut. El 20 de Setembre Colom ensenyà el seu mapa a Pinzon. El 24 va haver a bord de les naus un intent de motí, pero la crisi va ser superada. El 5 d'octubre es reuniren Colom i els capitans de les naus i decidieren continuar. El dia 10 van veure ocells, i finalment l'11 a la nit, el grumet Rodrigo de Triana cridà des de La Pinta: "Terra a la vista". Desembarcaren el 12 d'octubre, havent trigant 36 dies de viatge, a una illa anomenada Guanahani, que rebatejà amb el nom de San Salvador, a l'arxipèlag de les Bahames[178][179]
També desembarcà a l'illa de Cuba, a la que va anomenà Joana, i a de la Hispaniola. En aquesta, el 25 de desembre de 1492, s'enfonsà la nau capitana, la Santa Maria.[179][180] Les seves restes van ser usades per construir el fort de La Nativitat, constituint així, el primer assentament espanyol a Amèrica.[181][182]
En la travessia de tornada, una tempesta separà les dues naus que quedaven, la Pinta, amb Martín Alonso Pinzón, desembarcà a Baiona; així mateix la Niña, amb Colom a bord, arribà el 4 de març a Lisboa.
El dia 9 de març, Colom s'entrevistà amb el rei de Portugal, convencent-lo que la expedició no interferia amb les seves propietats allen mar
El dia 13 partí de Portugal en direcció a Palos de la Frontera. Les dues caravel·les arribaren a port el 15 de març de 1493[183] .[184]
Colom a Barcelona[modifica]
Segons Las Casas, al diari de navegació de Colom, el 15 de Març, diu "...estaba en propósito de ir a Barcelona por mar...", el rei li envià a Colom una carta, el 30 de Març ordenant-li anar a Barcelona. I Colom arribà a Barcelona el dia 3 d'abril 1493 [185].
Els reis es trobaven a Barcelona des del 24 d'Octubre de 1492 per tal de que el príncep Joan fos jurat com hereu pels catalans. Desprès de l'atemptat de Joan de Canyamars el 7 de desembre, el rei malferit va ser treslladat a Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona.[186] Al arribar a Barcelona Colom va ser rebut en primer terme a Monestir de Sant Jeroni de la Murtra al refetor del monestir.[187]
Dies després el rei manà que se li fes una solemnial i molt honrosa recepció, i sortiren al seu encontre tots els que estaven a la ciutat i a la cort, arribant cavalcant Colom entre el rei i l'anomenat infant Fortuna, Enric Duc d'Empuries, i mes tard es feu una recepció oficial de caràcter solemne i honrosa al Palau Reial.[188]
Posteriorment, els sis indis que acompanyaben Colom van ser batejats a la catedral de Barcelona, essent-ne padrins els mateixos reis i el príncep Joan.[189][190]
El 23 de Maig, el rei Ferran comença a donar ordres de que es preparés una nova armada per a un segon viatge. Envien carta a Juan de Fonseca, reclamen l’ajut del comte de Cifuentes per a cercar finançament, envien una Reial Cel.lula al comte Alonso per a que les penyores preses als jueus serveixin per a costejar el segon viatge, envien carta a tots els recaptadors de Sevilla, Granada, Córdova, Malaga i Cadis ordenant que no cobrin drets a l’armada. Una altra carta a Fernando de Zafra i a Villalón ordenant triïn 20 llancers que han d’anar en l’armada. Una carta a Francisco Pinelo ordenant que compri les naus. A Fernando de Zafra per a que cerqui gent per anar en la expedició. A l’alcaid de Màlaga per a que cerqui armes. A Villarroel i Gutierrez de Madrid per a que lliurin a Pineo 15000 ducats d’or. A Berardo per a que compri una nau de 200 tones. Al majordom d’artilleria Narváez per a que assorteixi de pólvora l’armada. A Diego Cano, Bernardino de Lerma i Garcia de Herrera per aplicar bens segrestats al profit de l’armada, i moltes cartes mes amb instruccions concretes.[191]
Colom començà a Barcelona la preparació del segon viatge a les Índies, mentre que Ferran inicià les gestions diplomàtiques per a que el Papa li atorgués el control sobre les noves terres descobertes; que dies més tard seria atorgat.[192] Aquestes noves terres son anomenades Orbe Novo en una carta de P.M.Anghiera de l'1 de novembre de 1493.[193]
El 29 de maig els reis trameteren a Colom unes instruccions reials que indicaven unes normes a seguir en els nous territoris, com per exemple, la conversió al catolicisme dels indígenes.[194]
Colom partí de Barcelona cap a Sevilla els primers dies de Juny. .[195]. El 7 de Juny el monarca insisteix per a que la preparació de l'armada no es difereixi ni una hora .[196] , i en la mateixa linia de cel.leritat, escriuen als seus procuradors a Roma per a que propossin al Papa el nomenament del Pare Boyl com a delegat pontifici de les noves terres.[197]
El 26 d'Agost es cridat a Cort en Jaume Ferrer de Blanes, per a que mostri el seu mapamundi i tracti temes de cosmografía.[198]
El 5 de Setembre, els reis li envien a Colom una copia del Llibre de Navegació que ell havia reclamat, copia feta secretament per a que els portuguesos de la cort no s'asabentesin.[199]
El 6 de setembre els reis católics partiren de Barcelona cap a Perpinyà.
A la segona expedició, formada per disset vaixells i mil cinc-cents homes, acompanyen a Colom fra Bernat Boïl, el germà de Colom, Diego, Ponce de León, el tarragoní Miquel Ballester, fray Antonio de Marchena, Alonso de Ojeda, Juan de la Cosa, Pere Margarit (cap militar de l'expedició) i Fra Ramon Paner, primer etnòleg d'Amèrica qui escribí el llibre la Relació de les Antigüetats dels Indis, llibre perdut i mai publicat, pero que coneixem [200]per haver estat copiat parcialment per altres autors.[201] [202] [203]
Un cop Cristòfor ja havia salpat, direcció Cadis i Amèrica, arribà de la Cort de França el seu germà Bartomeu Colom, i els reis li van proporcionar tres vaixells, i va anar a buscar el seu germà a Amèrica, trobant-lo a Santo Domingo, al fort de la Nativitat.
L'ampliació de l'escut d'armes[modifica]
.svg)
El 20 de maig, els monarques honoraren Colom ampliant el seu escut d'armes:
| « | ...El Castell de color daurat en camp verd, en el quadre del escut de les vostres armes, adalt a ma dreta; i en l'altre quadre a la ma esquerra un Lleó de purpura en camp blanc rampant de verd, i en l'altre quadre baix a ma dreta unes illes daurades en ones de mar, i en l'altre quadre baix a la ma esquerra les armes vostres que solieu tenir. Les quals armes seran conegues per vostres, i dels vostres fills i descendents per a sempre mes...[204] | » |
[modifica]
Colom envià des de Lisboa una carta dirigint-se a Rafael Sanchis[206][207][208] i una altra a Lluís de Santàngel[209] que havia estat escrita el 15 de febrer, quan encara estaven a alta mar. A Barcelona es procedí a la impressió de la Carta que Colom trameté a Lluis de Santàngel el 15 de febrer de 1493 a l'impremta de Pere Posa, en català, i també en castellà. .[210].
De la carta que en Colom trameté a Rafael Sanxis, tresorer de la Corona d'Aragó, igual a la lliurada a Santangel, en Leandré de Coscó va imprimir la primera versió en llatí, datada a Roma el 30 de maig de 1493 [211].
D'aquesta versió s'en van publicar varies reedicions a tota Europa, segons Porter fins a disset, i en totes el nom del descobridor es escrit Colom, amb m. I totes elles van dirigides al rei (rex hispanorum),.[212] excepte la impresa a Valladolid que especifica "por sus Altezas"[213]. La versió alemanya de 1497 de la Carta enviada a Sanxis indica "getüeschet vß der katilonischen zungen und vß dem latin" (traduïda -al alemany- del català i el llatí).[214]
Segon viatge[modifica]
El 25 de setembre de 1493, Colom tornà a salpà amb disset vaixells (5 naus i 12 caravel.les), amb mil cinc-cents homes, direcció a les Índies des del port de Cadis acompanyat per l'aragonès fra Bernat Boïl a qui el papa valencià de Xàtiva Alexandre VI havia donat a través de les seues butlles tots els poders pontificis per erigir esglésies, predicar i aplicar les penitències que trobara convenients.[215]. Un altre destacat acompanyant de Colom fou el català Pere Margarit,[216] cap militar de l'expedició. També anaren amb Colom el navegant Miquel de Ballester, Diego Colom, germà d'en Cristòfor, Miquel de Cuneo,Diego Alvar Chanca, Joan Pons de León, Antonio de Torres, Pere Casaus (pare de Bartomeu Las Casas), Juan de la Cosa, Alonso de Hojeda, i fra Ramon Pané, primer etnògraf d'Amèrica.[217][218]
L'objectiu d'aquest viatge fou explorar, colonitzar, i predicar la fe catòlica pels territoris els quals havien descobert, sota l'aixopluc de les butlles alexandrines que protegien els territori descoberts de les reclamacions portugueses. [219][220]
Un cop Cristòfor ja havia salpat, direcció Cadis i Amèrica, arribà de la Cort de França el seu germà Bartomeu Colom a Barcelona, i els reis li van proporcionar tres vaixells, i va anar a buscar el seu germà a Amèrica, trobant-lo a Santo Domingo, al fort de la Nativitat.
El 4 de novembre del 1493 descobrí l'illa de Guadalupe, situada a uns 480 quilòmetres (300 milles) al sud-est de l'actual Puerto Rico, en el centre de l'arxipèlag de les Petites Antilles. El dia anterior havia vist en el mateix arxipèlag de Guadeloupe les illes La Désirade (la desitjada) i Maire-Galante que rebré el nom de la segona caravel·la. Desembarcà a Basse-Terre que és la part més muntanyosa de l'illa en el poble de Capesterre. El nom de Guadalupe prové de la semblança del massís muntanyós de Basse-Terre amb el monestir extremeny de Santa María de Guadalupe. Els indis caribs l'anomenaven Karukera, illa de les aigües boniques. L'11 de setembre de 1493 arriba a l'illa de Montserrat, el 16 de novembre de 1493 a l'illa de Boriquen, avui Puerto Rico.
El 27 de novembre de 1493 arriba al fort de Nativitat, a l'illa Hispaniola, trobant el fortí destruit i tots els companys morts. `Rastrejà la costa cercant un emplaçament mes segur, i el sis de gener de 1494 fundà la ciutat de la Isabella.
A meitats de febrer fa tornar dotze vaixells cap a la peninsula, sota el comandament de Antonio de Torres, qui portà un Memorial als reis catótics reclamant ajut desesperadament, [221] [222] especialment menjar i que es paguesin els sous de la gent. Es queixaba en aquest memorial que li havien enviat 200 persones sense sou, i que així no tenien recursos per a resoldre les seves necesitats, que molts dels enviats amb suposats oficis els desconeixien. [223]
El 12 de març inicia la seva penetració a l'illa, i fa construït el fort de Sant Tomás. A mitjans d'abril inicià l'exploració de Cuba i Jamaica. Del 14 al 15 de setembre de 1494observà l'eclipsi lunar.[224]
A poc de partir Torres els problemes que Colom preveia començaren a apuntar, i Bernal de Pisa amb una colla de gent, intentà pendre una nau per a tornar a la peninsula. Boyl i Margarit abandonaren a Colom i els 400 soldats es dedicaren a robar bens i dones als indigenes.
A finals d'any arriba una flota de reforç comanada per Antoni de Torres. Flota que torna a la peninsula el 24 de febrer de 1495, amb un carregament de 400 esclaus, amb una altra carta on es queixava amargament, queixant-se tant de religiosos com seglars de ser "gent perduda" que havien anat a les indies nomes a enriquirse "sense cap treball ni pena"[225][226]
A mitjans d'octubre de 1495 arriba a Isabella en Juan Aguado, amb ordres dels reis de fer pesquisa (investigació) sobre la governació d'en Colom, i aquest augmentà la divisió entre els partidaris i detractors de Colom i amenaça a Colom amb el desfavorable informe que pensaba lliurar als reis. Colom fins aleshores havia ja fet construîr set forts, en linia al centre de l'illa de nord a sud. L'any 1499 hi havien a la Hispaniola 400 colons i 90.000 indigenes repartits en 9 cacics[227], tres esglèsies :Montserrat, Santa Tecla i Santa Eulàlia i 14 religiosos.[228]
L'11 de març de 1496, Colom torna a la peninsula amb dues naus, la Ninya i la Yndia, la primera caravela construïda al Nou Mòn. L'11 de juny arriba a Càdis..
Tercer viatge[modifica]
El 30 de maig de 1498, Colom partí des de Sanlúcar de Barrameda capitanejant vuit vaixells (Santa Cruz, Santa Clara, La Castilla, La Gorda, La Rábida, Santa Maria de Guia, La Gaza i la Vaqueña, amb una tripulació de 226 persones. Anà amb Colom el frare Bartomus Casaus,(que més endavant proporcionà una part de les transcripcions dels diaris de Colom).
La primera escala la realitzà a les illes portugueses de Cabo Verde i arribà el 31 de juliol a l'illa Trinitat. L'1 d'agost de 1498 toca per primera vegada terra continental, anomenant-la Illa Santa. Des del 4 d'agost fins al 12 d'agost d'aquell mateix mes, explorà el golf de Paria, la Boca de Dragó, i la illa Margalida, navegant per les illes de Tobago (Bella Forma) i Granada (Concepció), i arriba fins al riu Orinoco;
El 31 d'agost retornà a La Hispaniola, a la ciutat de Santo Domingo fundada per Bartomeu Colom, i trobà que la majoria dels colons allà assentats estaven descontents, car es sentien estafats al no trobar les riqueses que Colom els havia promès.
En repetides ocasions, Colom intentà pactar amb els revoltats: els taínos i els caribes. Alguns dels espanyols que havien tornat acusaren a Colom a la cort de mal govern. .[230]
L'investigació de Bobadilla[modifica]
En ausencia de Cristòfor Colom, el 1497 esclatà la rebelió de Roldan que volia pendre l'unica carabela que hi havia al port per tornar amb un grup de gent perque no s'els havien pagat els sous. Combatí contra Bartomeu Colom i Miquel Ballester, i fugí amb els seus, aproximadament cent seguidors, cap a l'interior de l'illa fent considerables bestieses.
El 31 d'agost de 1498 tornà Cristòfor a Santo Domingo, i pactà una pau amb Roldan, i tots dos enviaren als reis el seu informe (el d'en Colom s'ha perdut). Despres d'aquets fets Colom reclamà a la corona l'enviament urgent de funcionaris reials. Desrpès es produïren una serie d'enfrontaments entre Roldan i Fernando de Guevara que acabaren en una serie de detencions, algun assasinat, i Bartomeu Colom va fer tancar a setze revoltats en un pou. I en aixó arribà Bobadilla.[231]
Els reis havien enviat a l'administrador reial Francisco de Bobadilla a La Hispaniola l'any 1500, amb una flota de tres naus, qui arribà el 23 d'agost de 1500 a Santo Domingo. Allí va trobar a Diego Colom, germà de l'Almirall, ja que Bartomeu Colom era amb Roldan a Xaraguà reprimint una conspiració, i Cristòfor Colom era a la Concepció. El 24 d'agost Bobadilla va fer llegir a la porta de l'esglesia el seu nomenament com a "pesquisidor" (investigador) reial per a investigar els actes de rebelió i reclamà a Diego li lliures els presoners. Don Diego va respondre que els nomenaments d'en Cristòfor Colom prevalien sobre els seus. El 15 de Setembre al arribar Cristòfor, Bobadilla va repetir l'operació, i Colom repetí l'argument ja expossat pel seu germà. Inmediatament Bobadilla va fer detenir i encadenar a Diego i Cristófor Colom, conminant a Cristófor a escriure a Bartomeu Colom per a que es presentés a Santo Domingo, cosa que l'Almirall va fer. Al arribar Bartomeu va ser detingut i tancat amb els seus germans.
La pesquisa de Bobadilla consistí en fer tres preguntes a 22 testimonis: la primera era si Colom havia intentat sublevarse contra ell, la segona era si l'Almirall impedia el bateig dels indigenes, i la tercera era sobre la justicia dels Colom.[232]
A primers d'octubre de 1500 els tres germans Colom, Cristòfor, Bartomeu i Diego, van ser enviats a la peninsula[233], amb els documents de la pesquisa de Bobadilla, i també amb la documentació dels procesos que Colom havia instruit contra els delinquents. Colom refusà que li traguessin els grillons en tot el viatge forçat de retorn. [234]
El 25 de novembre de 1500 arribaren altre cop a Espanya, i allí continuaren empresonats fins que enterats els reis manaren alliberarlos i enviar-lis 2000 ducats [235]
El 17 de desembre de 1500 arribaren a Granada i es presentaren davant dels reis. L'almirall es possa a plorar, pero Bartomeu, ni plorà ni s'agenollà, els va dir que l'havien fet venir, que havia perdut set anys de la seva vida en el Nou Mòn passant penalitats i perills, i que ara que estava tot fet era deshonrat i vexat, reclamà la reparació del seu honor i que se li paguessin tots els sous que li devien, i que si no el necesitaven per a res mes, ell volia refer la seva vida (resum).[236] [237]
Per a l'historiador Pablo Emilio Taviani, l'episodi de Bobadilla, es un cop d'estat dels propis reis contra les Capitulacions signades per ells. Segons la Consuelo Varela, desprès de trobar la pesquisa de Bobadilla a Simancas, Colom es menys simpatic encara. Bobadilla va ser destituït el el 3 de setembre de 1501, i el 27 de setembre la corona nomenà a Nicolas de Ovando, nou governador de la Espanyola. L'objectiu d'apartar a Colom del govern de l'illa, s'havia complert.[238]
Quart viatge[modifica]
El 3 d'abril de 1502 s'inicià el viatge a Sevilla, passant el 9 de maig per Cádis, i el 25 de maig per Gran Canaria. Amb dues caravel.les i dues naus.(Santa Maria, Santiago, La Gallega i Vzcaino), i 139 homes.(cap dona). D'aquets, 38 no tornaren mai a la peninsula, 35 moriren en combats, i 4 desertaren per les illes. Arribà el 29 de juny a Santo Domingo, on el nou governador Nicolas de Ovando li prohibí desembarcar, seguint les ordres dels Reis Católics.
El 30 de juliol començà a explorar les costes de l'actual Hondures, arribant a la illa Guanaja, el 16 d'octubre desembarca al continent, i els indigenes del llac Chiriqui l'informen que està en un istme, i que a nomès nou dies de marxa h i ha l'Oceà Pacific, pero Colom no fa cas i persegueix obsesivament les perles i metalls preciosos amb que acontentar a la Corona.[239]
El 18 d'octubre de 1502 arriba a les costes de Veragua. El 6 de gener intenta fundar la ciutat de Betlem a Veragua( el primer assentament al continent), i preten deixar a Bartomeu allí i ell marxar a Castella pero no ho aconsegueix. El 16 d'abril marxen de Betlem amb tres caraveles corcades.
L'any 1503, descobrí les illes anomenades Caiman Brac i Petites Caiman que reberen el nom de "Les Tortugues", tanmateix Colom mai arribà a descobrir l'illa de Gran Cayman; aquest viatge fou el seu últim viatge per les Gran Antilles. El terme Les Tortugues vingué donat per la gran quantitat de tortugues que hi havia en elles i als voltants.
El 25 de juny de 1503 arriba a Jamaica on son destruïts, per diverses causes, els dos vaixells que li queden. El 7 de Juliol de 1503, envia una carta als reis amb Diego Mendez.[240] Diego Mendez i Bartolomeo Fieschi, amb una canoa india, van de Jamaica a la Hispaniola a cercar ajut, pero Ovando durant mesos impedií enviar ajut a l'Almirall.
El 2 de gener Colom te un altre motí degut a la manca d'aliments, i Colom treu partit de les taules astronòmiques de Abraham Zacuto per a predir un eclipsí de lluna el 29 de febrer, i aconseguir menjar dels indigenes.
El 29 de juny de 1504 son rescatats de Jamaica en un vaixell enviat per Diego Mendez, i portats a la Hispaniola on arriben el 13 d'agost.
L'11 de setembre de 1504 surt de Santo Domingo i ariba a Sanlucar de Barrameda el 7 de novembre.
Altres viatges a Amèrica[modifica]
Anglaterra[modifica]
Joan Cabot (c 1450-c1498), conegut en angles per John Cabot, va ser un navegant nacionalitzat venecià el 1476 [242] [243]). [244] , que al servei del rei d'Anglaterra Enric VII [245] realitzà la primera expedició anglesa a Amèrica del nord. Salpà el maig de 1496 del port de Bristol a bord del Matthew, i arribà a Newfoundland el 24 de juny de 1497. De retorn a Anglaterra va ser nomenat Almirall, i l'any 1498 tornà a Amèrica amb una expedició composta per cinc vaixells que van desapareixer al mar.
El fet que els ambaixadors castellans a la cort anglesa, Pedro de Ayala i Gonzalez de Puebla diguesin d'ell que era "otro genovès como Colom"[246], i dels topònims catalans a les primeres terres descobertes per Cabot al mapa del seu fill, ha fet pensar a alguns historiadors que Cabot era originariament català. [247]
El seu fill Sebastià Cabot, en una expedició de 1508, trobà el pas del nord.
Portugal[modifica]
[Pedro Álvares Cabral] el 22 d'abril de 1500, desprès de quaranta-tres dies de viatge, va arribar a l'actual Bahia (Brasil), i seguí navegant cap al sud, fundant a la badia de Santa Cruz Cabrália. Desprès va anar al cap da Bona Esperança, on va perdre quatre de les seves naus, entre elles, ironicament, la de Bartolomeu Dias, navegador que havia descober el 1488.
[Gaspar Corte-Real], fill de [João Vaz Corte Real] en una expedició que sortí de Lisboa l'any 1500, arribà a Terra Nova (New Found Land). El 1501 hi tornà pero no arribà, i el 1502 seu germà [Miguel Corte-Real] anà a cercar-lo i tampoc tornà.
Castella[modifica]
Malgrat l'acord de Capitulacions amb Colom, el rei Ferran el Católic concedi permisos a altra gent per a explorar el Nou Mòn.
- el 18 de maig 1499 Alonso de Ojeda amb Amerigo Vespucci i Joan de la Cosa, salparen en una expedició. Vespuci es separà i anà a parar a Brasil. Hojeda anà a parar a la desembocadura del Orinoco, i explorà les coses fins a Veneçuela, recollint notícies sobre riqueses. Aquestes notícies van ser investigades per altres marins que al final van trobar dipòsits de perles. Al arribar a la Hispaniola el 5 de setembre de 1499, els partidaris d'en Colom els tiraren en cara el fet de la seva expedició sense coneixement d'en Colom. Van tenir que salpar cap a la peninsula on arribaren a Càdis el juny de 1500.
- El mateix any, 1499, Vicente Yáñez Pinzón, mitjançant unes capitulacions signades amb el bisbe Juan Rodriguez de Fonseca, organitzà una expedició amb quatre caravel.les es va convertir en el primer europeu en arribar al riu Amazones. [248] i al Brasil el 26 de Gener de 1500. [249] [250]. Tornà a la peninsula el 30 de setembre de 1500 amb un carregament de fusta brasil. En una nova capitulació, signada amb Ferran el catòlic el 5 de setembre de 1501,[251] on el nomenen capità i governador de Santa Maria de la Consolación fins la desembocadura del Amazones, pero no hi va tornar a la zona. En l'any 1505 tornà al Carib amb la missió de cercar un pas a l'oceà pacific, i explora tota la costa d'Amèrica Central, i de la peninsula del Yucatan, extablint el primer contacte amb la civilització asteca. Tornà a la peninsula i s'establí a Triana (Sevilla), morint a finals de setembre de 1514.
- Hojeda partí novament el gener de 1502, amb una nova capitulació signada amb Ferran el Catòlic el 8 de juny de 1501, nomenat governador de Coquibacoa, amb Juan de Vergara y Garcia de Campos. i amb quatre caravel.les, repetint el recorregut del primer cop a la reverca de perles i or. Els seus socis se li revoltaren i l'empresonaren a la Hispaniola, desde maig de 1502 fins a 1504, en que va ser alliberat per ordre del bisbe Fonseca. Resta a la Hispaniola fins 1508, on mitjançant Juan de la Cosa aconseguí de Ferran una capitulació de data 6 de juny de 1508, per a la colonització i governació de la costa dels actuals Hondures, Nicaragua i Veneçuela. Partí el 10 de novembre de 1509 de Santo Domingo i arribà a l'actual Cartagena d'Indies (Colombia) on llegi als indigenes la proclamació de l'anexió a la corona hispànica. La festa va acabar en batalla, perseguint als indis terra endins, morint Joan de la Cosa. Ojeda tornà a Hispaniola, retornant a la zona com a governador de Nueva Andalucia, fundant Sant Sebastià d'Uraba el 20 de gener de 1510. Hojeda morí a Santo Domingo el 1515. [252]
Testament de Colom[modifica]
El 19 de maig de 1506, un dia abans de la seva mort a Valladolid, Cristòfor Colom redacta el seu testament davant de Pedro de Inoxedo, escrivà de càmera dels Reis Catòlics. Com a testamentaris i complidors de la seva ànima va deixar el seu fill Diego Colom, el seu germà Bartolomé Colom i Juan de Porras, tresorer de Biscaia.
En aquest document apareix citat com a Almirall, Virrei i Governador de les illes i terra ferma de les Índies descobertes i per descobrir.
El testament diu:
| « | Jo vaig constituir el meu car fill senyor Diego pel meu hereu de tots els meus béns i oficis que tinc de renda i heretat, que vaig fer en la primogenitura, i no havent-hi el fill hereu baró, que hereti el meu fill el senyor Fernando per la mateixa guisa, i no havent-hi fill baró hereu, que hereti el senyor Bartolomé el meu germà per la mateixa guisa; i per la mateixa guisa si no tingués fill hereu baró, que n'hereti altre germà meu; que s'entengui així d'un a l'altre el parent més arribat a la meva línia, i això sigui per sempre. I no hereti dona, llevat de si no faltés no es fallar home; i si això esdevingués, sigui la dona més pròxima a la meva línia.[253] | » |
D'on s'entén que té dos fills, Diego i Fernando, sent l'hereu el primogènit, sens dubte, segons el costum a l'ús. Cita al seus germans Bartomeu i a Diego, com a pertanyent a l'església. No nomena en el text cap altre germà.
Cita també al testament la poca quantitat (un conte de morabatís) que els Reis Catòlics van posar per a l'empresa del descobriment, havent tingut de posar ell mateix la resta dels diners necessaris per al primer viatge.
Cita també la senyora Beatriu Enriquez Harana com a mare del seu fill Ferran Colom, la qual cosa testifica que mai no es van casar, deixant dit al seu fill Diego que mai res no li faltés per raons que pesaven en la seva ànima.
Mort i enterraments[modifica]
Cristòfor Colom morí a Valladolid el dia 20 de maig de 1506, i fou enterrat a la capella de Luis de Cerda, en el convent de Sant Francesc.
L'11 d'Abril de 1509, va ser traslladat al Monestir de la Cartuja a Sevilla per desig del seu fill Diego. Desprès de mort el seu fill Diego el 1526, per intercesió de la seva vidua, Maria de Toledo al rei Carles I, que volia així complir el desitg del seu marit i del seu sogre, es treslladaren les despulles de pare i fill a Santo Domingo el 1542, on varen ser enterrats també varis descendents més de l'Almirall.
Després de la cessió, pel Tractat de Basilea, de l'illa de Santo Domingo el 1795 als francesos, es traslladen les restes del primer Almirall a l'Havana, quedant les del seu fill i nets a Santo Domingo.
Després de la guerra de la independència de Cuba el 1898, es tornen a traslladar a la Catedral de Sevilla,[254] on reposen en un sumptuós cadafal.
Entorn de l'enterrament de Colom existeix una vella discussió sobre on es troben realment les seves restes. Segons alguns historiadors, en el moment d'exhumar les restes, de la catedral de Santo Domingo per enviarles a Cuba, no va ser gaire clar quin era exactament la tomba de Cristòfor Colom, a causa del mal estat de les tombes, amb el que resulta almenys probable que només es recollissin part dels ossos, quedant l'altra part a la catedral de Santo Domingo.
Malgrat aixó existeixen estudis dels emplaçaments de totes les tombes dels Colom: Cristòfor Colom I, Didac Colom I, Lluis Colom Toledo i Cristofor Colom (II) nets, i dos descendents mes Didac Colom III i IV, a l'altar major de Santa Maria de Santo Domingo, cosa que facilitaria coneixer quina era la tomba del primer Almirall. Tanmateix, falten estudis que siguin més concloents sobre això.
Les proves d'ADN[modifica]
Segons els estudis de l'ADN realitzats als ossos que es troben a la Catedral de Sevilla, aquests serien els de l'Almirall, per comparació amb els del seu germà Diego i del seu fill Ferran.[255], "En els fragments d'ADN mitocondrial de Diego Colom que hem pogut anal.litzar –en una regió que es denomina HV1 i en otra regió de referencia que es denomina HV2–, hi ha una identitat absoluta, lo qual es propi de una relació maternofilial, es a dir de dos germans".
Segons els paleontolecs que han anal.lizat les restes, les de Sevilla nomès son el 15% del total, la qual cosa fa pensar que les restes que es troben a Santo Domingo poguessin ser la resta de les mateixos. Segons Miguel C.Botella, profesor d' Antropología Física de l'Universitat de Granada les restes atribuïdes a Colom descriuen : un varó, d'entre 50 i 70 anys, sense marques de patología, sense osteoporosis i amb alguna caries. Mediterráni, mitjanament robust, i de talla mitjana..[256]
Les restes de Diego corresponen a una persona de 65 anys.
Aixó descartaria l'origen genovès, ja que el Diego Colom genovès va naixer el 1468 segons els documents genovesos, tindria per tant 47 anys al morir en 1515. Cristòfor Colom segons els historiadors coetanis va morir de senectute bona, cosa que quadra amb les anal.lisis paleontologics, i hauria nascut, per tant en 1436 i no en 1451 com afirmen els papers genovesos.
Signatura[modifica]
Es coneixen diverses signatures de Colom encara que totes són posteriors descobriment d'Amèrica, 1492.
Signà amb el nom "Xpo Ferens" que consisteix en una barreja de grec i llatí que conforma el nom de Cristòfor: Xpo és una abreviatura del grec Xpistós que significa Crist, i Ferens que prové del llatí i es traduïda com "el que porta a"; formant així "el que porta a Crist", és a dir, Cristòfor.[257]
També signà cartes amb el nom de "El Almirante", i en alguna ocasió com "El Virrey". La signatura va sempre acompanyada per una sèrie d'inicials que formen un anagrama (".S.", ".S.A.S." i "XMY"); tot i que actualment no existeix una resposta unitària sobre el seu significat, existeixen diverses teories al respecte.[257]
Aparença física[modifica]
Tot i que hi ha moltes obres amb retrats de Cristòfor Colom, no n'existeix cap que sigui contemporani i no es coneix la seva fesomia autèntica; alguns però, s'ajusten a la descripció feta per Las Casas, en canvi d'altres, són fantasiosos. Bartolomé de las Casas, un dels primers cronistes de Colom, descrigué l'aparença física de Colom així:
| « | Fou de cos alt, més que mitjà; el rostre llong i autoritzat; el nas aguilenc; els ulls blavosos; la color blanca, que tirava a vermell encès; la barba i el cabell, quan era jove, rossos, encara que molt prest amb la feina se li tornaren canosos.[258] | » |
| — Bartolomé de las Casas, Historia de las Indias (en castellà) | ||
Hi ha una quadre pintat per Alejo Fernández, entre 1505 i 1536, titulat la Verge dels Navegants que es troba al Real Alcázar de Sevilla i és l'únic retrat de Colom fet amb patrocini oficial de la Corona. A l'Exposició Mundial Colombina de 1893, s'exposaren un total de 71 presumptes quadres amb el retrat de Cristòfor Colom, molts d'ells no es corresponien amb descripcions contemporànies.[259] Altres versions el descriuen sistemàticament com un home alt i físicament fort d'aproximadament sis peus o més, possiblement més alt que l'alçada mitjana europea en els seus dies.[260]
El millor retrat robot fet de Cristòfor Colom es el publicat per Nito Verdera http://www.cristobalcolondeibiza.com/cat/cat05.htm, realitzat pels serveis d'identificació de la policia espanyola en base a les descripcions que feren d'ell els historiadors coetanis. El mes semblant a aquest es el de la Virgen de los Navegantes.
Familiars d'en Colom[modifica]
germans d'en Colom[modifica]
- Diego Colón
Participà en el segon viatge de l'Almirall a les Indies, el 1493, quedant com president d'un consell de govern a La Hispaniola. Poc o desprès l'altre germà, Bartomeu Colom, arrivà també a La Española.
El 1495 realizà un viatge a la peninsula, en representació del seu germà, per a contrarrestar davant els Reis els rumors de desgovern que ja arribaben a a Cort desde el Nou Món. Cinc anys desprès, estant de governador de Santo Domingo rebí a a Francisco de Bobadilla. Bobadilla capturà i empressonà als tres germans i els envia a la peninsula. El 8 de febrer de 1504 els Reis li concediren la nacionalitat castellana amb el fi de poder tenir càrrecs ecleciastics. El 1509 tornà a la Illa Hispaniola, amb el seu governador, el seu nevot Diego Colom Moniz. Va tenir una filla il.legitimada d'una serventa de la casa del seu nebot, Diego, a Santo Domingo, nascuda a Santo Domingo, de la qual es desconeix la data de naixement i mort. Allí residí fins que per motiuo de la mort del seu germà Bartomeu va tornar a la peninsula l'any 1514, per a fer-se càrrec de l'herencia, i ja no tornaría a Amèrica. Un any després, el 21 de febrer de 1515 Diego Colom morí a Sevilla (Andalucía) i va ser enterrat a la capella de Santa Ana del Monestir Santa Maria de las Cuevas a la Cartuja de Sevilla, on també van ser enterrats per un curt periode el seu germà Cristófor i el seu nebot Diego Colom, pero aquets foren treslladats a Santo Domingo. El monestir pasa desde 1841 a ser la seu de la fabrica de ceràmica Pickman.[261] . La fabrica es treslladà en 1977 a Santiponce, i es van emportar les restes de Diego i les van enterrar al jardí de la nova fabrica el 1999.[262]
- Bartomeu Colom
Segons el seu propi testimoni als Plets Colombins, Bartomeu havia nascut el 1462. Participà en el viatge de Bartolomeu Dias fins al Cap de Bona Esperança de agost de 1486, fins a desembre de 1487. El 1488 Cristòfor l'envià a Anglaterra a negociar el projecte amb el rei anglès, i desprès a França, convidat per la regent Anna de Beaujeu. Segons Bartomeu Casaus, era un home molt prudent, esforçat i astut. Remarcadament savi en les coses de la mar, i no menys docte en Cosmografia, en fer o pintar cartes i esferes i altres instruments d'aquell art que el seu germà, i fins i tot en algunes coses d'aquestes l'excedia. Era mes alt que mitjà, era honrada i autoritzada persona, encara que no tant com l'Almirall[263]. Hi han dues anècdotes que ens indiquen que els Colom tenien un coneixement anterior de les terres americanes: Quan Colom és a Barcelona escriu al seu germà Bartomeu a París, dient-li que no el pot esperar i que ja es trobaran a Santo Domingo. L'altre és una altra carta de Bartomeu a Cristòfor dient-li que busqui el pas a l'altre oceà a l'alçada de l'actual Nicaragua. Colom el va buscar en el quart viatge, pero no el va trobar, però just en aquest punt hi ha un llac del que surten dos rius, un desemboca al Atlàntic i l'altre al Pacífic. El pas existia i en Bartomeu el coneixia. No consta cap informació sobre ell als arxius genovesos. L'unic fill d'en Bartomeu Colom, va ser una dona de nom desconegut, il.legitimada, nascuda sobre 1508 a Sevilla, i morta desprès de 1511 a Sevilla. Mort desprès d'Octubre de 1514 a Santo Domingo; enterrat a l'esglèsia de Sant Francesc de Santo Domingo. Solter. Governador (Adelantado) de l'illa Hispaniola.
dones d'en Colom[modifica]
- Felipa Monis Perestrell, esposa d'en Cristòfor. Era filla de Bartomeu Perestrelo, administrador de l'illa de Porto Santo ]][264], i de Isabel Moniz.
Felipa vivia al Monestir de Santos-o-Velho[265]. Casà amb Cristòfor Colom per 1479, i tinguè amb l'Almirall un fill, Diego Colom Moniz. Anaren a viure a l'illa de Porto Santo. A la seva mort Colom i Diego marxaren a Lisboa.
- Beatriu Enriquez de Haranas. Filla de Pedro de Torquemada i Ana Nuñez de Haranas. Quedà orfe molt petita i residia amb la seva tia Mayor Enriquez a Santa Maria de Trasierra (Granada).[266]
Tinguè el fill d'en Colom, Ferran, el 15 d'agost de 1488 a Córdova. El 24 de maig de 1493 l'Almirall ordena al seu fill Diego que li passi una pensió de 10000 morabatins l'any. En el testament de Cristòfor Colom aquest reclama al seu hereu Diego que no descuidi a Beatriu, "per a que pugui viure com a persona amb la que tinc tant càrrec. I aixó es faci per descarrec de la meva consciencia, perque aixó pesa molt per la meva anima. La raó d'aixó no es licit d'escriure-ho aci..."
fills dels Colom[modifica]
- Diego Colom Monis. Segon Almirall i Virrei, fill de Felipa Monis, nascut el 1480 a Porto Santo (Madeira).Des de 1488 fins a 1492 visqué amb els seus oncles Violant Munis i Miquel Mulyart. El 1492 va passar a viure a la Cort com a patje del príncep Joan, i a la mort d'aquest el 4-10-1497, com a patge de la Reina.
Fou encarregat pel seu pare a defensar els seus drets davant la Cort. A la mort del seu pare, el rei Ferran li negá el nomenament de Virrei, i el nomenà Governador de l'Illa Espanyola el 1508. El 1508 es casà amb Maria de Toledo, nevoda del Duc d'Alba El 1509 arribà a Santo Domingo. Reclamà judicialment el carrecs de Virrei i Almirall, i guanyà a la Corona amb sentencia del 5 de maig de 1511 (refrendada per Ferran el Catòlic el 17-06-1511), pero amb el carrec nomès circunscrit als territoris descoberts pel seu pare. Diego tornà a demandar a la Corona, i la sentencia de 1520 confirmà la primera. Durant el seu mandat a la Hispaniola Diego Velazquez conquerí Cuba, Pons de León Puerto Rico,i Esquivel l'illa de Jamaica. Ferran envia a la Hispaniola varis funcionaris reials amb el fi de retallar el poder del Virrei. El 1515 d'acord amb aquets funcionaris feu retornar a Diego a la peninsula. Desprès de la sentencia de 1520 Diego tornà a la Hispaniola, incrementant-se els problemes amb els funcionaris reials fins que el 1523 Carles I el suspenguè de les seves funcions i el feu tornar a la peninsula. Morí el 1526, a Puebla de Montalbán, de camí a la boda de Carles I a Sevilla. Fou enterrat al Monestir de las Cuevas, on ja hi era el seu pare. La seva vidua continuà els Plets contra la Corona fins que l'arbitratge de 1536 van perdre els càrrecs de Virrei i Governador General. El 1542 la seva vidua aconseguí de Carles I, poder treslladar les despulles de Cristófor i Diego a Santo Domingo.
- Hernando Colom.Fill de Beatriu Enriquez, nascut el 1488 a Córdova. Va viure amb sa mare, a la que odiava :[n. 4]fins els quatre anys. El 1492 va passar a viure amb la Cort com a patje del príncep Joan, i a la mort d'aquest el 4-10-1497, com a patge de la Reina. Acompanyà al seu pare en el quart viatge 1502-1503.
L'any 1512 Ferran demanà permis per a dedicar-se a descobrir nous territoris al Nou Món, pero Ferran el Catòlic li negà. Residia a la Cort, a Barcelona quan el P. Bartomeu Casaus va llegir al rei el seu famos memorial de defensa dels indigenes americans a l'esglèsia de Molins de Rei, posteriorment segui a Carles I a Alemanya i per tota Europa aprofitant per a comprar molts llibres per a la Biblioteca Colombina, fins a 15.332,[267], dels quals no queden actualment ni la quarta part. Va escriure varis llibres, el mes famos es Historie. També escriví Forma de descubrir y poblar las Indias, Colón de concordia, Libro en coplas castellanas del memorable primer almirante, con glosa, i unes Memòries, tots ells perduts. Inicià també la primera Cosmografía d'Espanya [268], no publicada fins 1910-1917, la qual va ser obligat a aturar el 1523, quan cercaba informació per aquest llibre per Catalunya, mitjançant una amenaçadora carta de Carles I, qui pensà que Hernando cercava parents del seu pare. Com a bon geògraf participà el 1524, amb la negociació amb els portuguesos de la linia antipoda a la marcada en el Tractat de Tordesillas. Morí el 12 de juliol de 1539 a Sevilla, i fou enterrat a la Catedral de Sevilla.
descendents d'en Cristòfor Colom[modifica]
De Felipa Monis Perestrell: Diego Colón Moniz, segon Almirall i Virrei
De Beatriu Enriquez de Haranas:Ferran Colom, qui morí solter i sense descendencia.
Diego Colón Moniz, segon Almirall i Virrei, casà el 1508 amb Maria Toledo, neboda del Duc d'Alba, van tenir els seguents fills, tots nascuts a Santo Domingo:
- Felipa Colón Toledo; nascuda el 1510; morta soltera entre 1542 i 1548 a Santo Domingo.
- Maria Colom Toledo; nascuda 1511?. Casà amb Sanç de Cardona i Liori, Almirall d'Aragó.
- Juana Colón Toledo; nascuda 1512; morta sobre 1592. Casada amb Luis de la Cueva.
- Isabel Colón Toledo; nascuda 1513; morta 1549. Casada amb Jorge de Portugal, origina la branca dels Colón de Portugal.
- Lluis Colón Toledo; Tercer Almirall, nascut 1522; mort el 3 febrer 1572 (a l'exili). Es casà tres cops o potser quatre, dependent de les interpretacions.
- Cristòfor(2) Colón Toledo; nascut 1523; mort al agost 1571. Casat primer amb Leonor Zuazo; desprès amb Ana de Pravia; i de terceres amb Magdalena de Anaya y Guzmán.
- Diego(2) Colón Toledo; nascut 1524; mort 1546. Casat amb Isabel Justinien.
- Maria Colón Toledo i Sanç de Cardona, van tenir els seguents fills:
- Cristòfor de Cardona i Colom; nascut el 1545?; mort el 6 Novembre de 1583, 3r Duc de Veragua, 5e Almirall de les Yndies, Marques de Guadelest i Almirall d'Aragó.
- Lluis de Cardona i Colom; mort en Novembre 1583.
- Maria de Cardona i Colom; morta el 5 d'Agost de 1591. Es casà amb Francesc de Mendoça (Marques de Guadelest i Almirall d'Aragó. Duquesa de Veragua.
- Luis Colom Toledo, 3r Almirall, va canviar els drets al virreinat pels de Duc de Veraguai Marques de Jamaica per les pressions de la monaquia hispànica, que el va acabar desterrant per bigamia a Orà on morí, on fou enterrat a l'esglesia dels franciscans, i mes tard el seu cos treslladat a Santo Domingo.
- Es casa primer amb Maria de Orosco, l'any 1543 a Santo Domingo.
- Es casa desprès, el 2 de Setembre de 1546 amb Maria de Mosquera. Tigueren dues filles:
- Maria Colón y Mosquera; nascuda 1548?; morta entre 1605 i 1610, monja, a San Quirce, Valladolid.
- Felipa Colón y Mosquera; nascuda 1549?; morta el 25 Novembre de 1577 a Valladolid?; Es casà el 1573 amb el seu cosí Diego Colón y Pravia, fill de Cristóbal Colón y Toledo i Ana de Pravia.
- Es casa de terceres, secretament, el Maig o Juny de 1556 a Madrid, amb Ana de Castro, qui morí sobre 1566, es casà formalment el 1560, i un altre cop el 1563, i no tingueren fills.
- Es casà de quartes, secretament, el 1564 a Madrid amb Luisa de Carbajal, (qui morí desprès de 1608). Tingueren tres fills:
- Juana Colón; nascuda 1541 a Santo Domingo; morta desprès de 1570? a Espanya.
- Cristóbal Colón y Carbajal; nascut 1565 a Espanya; mort el 1600 a Espanya
- Petronila Colón; nascuda prop de 1570 a Orà; morta entre 1651 i 1660.
- Cristòfor(2) Colón Toledo; nascut 1523; mort al agost 1571 tingue amb Ana de Pravia a
- Diego3 Colón Pravia, qui es casa amb la seva cosina Felipa Colón y Mosquera, el seu fill
- Diego4 Colón Colón, va ser el 4t Almirall de les Indies i segon Duc de Veragua.
Mes descendents d'en Colom:Luengo O., Gonzalo A., 2006, Árbol Genealógico de parte de la nobleza europea
Documents Colombins[modifica]
- Documents genovesos
- Tota l'argumentació genovesista esta compilada al llibre Raccolta di Documenti e Studi publicati della Reale comisione Per Quarto Centenario della Scoperta dell' America, editat el 1896, i publicat pel Ministero della Publica Intruzione, Roma, i actualitzat al gran llibre COLOMBO, DOCUMENTI e PROVE della sua APPARTENENZA a GENOVA. editat a Bergamo, per l'Istituto Italiano d'Arti Grafiche, l'any 1929, publicat en varis idiomes. La majoria dels documents son notes notarials intrascendents, sense signatura notarial, ni tampoc expliquen gaires dades biografiques d'en Colom excepte dos:
- El document Assereto: El general Assereto trobà en l'Arxiu Notarial de Genova un document del 25 d'agost de 1479 on un tal Cristoforo Colombo, ciutadà de Genova assegura tenir vint-i-set anys i que marxa al dia seguent direcció Portugal. Aquest document es el que serveix de base per afirmar que Colombo va naixer el 1451.[269].
- I la Carta al Banc de Gènova, l'altre gran argument dels genovistes sobre la nacionalitat d'en Colom. Segons la Racolta diu "mi corazón esta en Gènova". L'original diu realment "mi corazon esta allí" [270].
- Documentaria Colom (resumida)
- Primer viatge:
- Abans de 1492 no tenim ni cap signatura, ni cap document de la seva ma, nomès unes apostil.les en alguns llibres seus.
- Carta de Colom a Lluis de Santangel i Gabriel Sanxis.
- Segon viatge:
- Memorial als Reis lliurat per Antoni de Torres
- Instrucció a Pere Margarit
- Fragment d'una carta als Reis
- Cel.lula nomenant a Bartomeu Colom governador de l'Hispaniola.
- Carta de Mossen Jaume Ferrer a Colom
- Relació de Miquel de Cuneo.
- Sobre les illes recentment descobertes del mar Meridià e Índic, Guillem Coma, 1497
- Tercer viatge
- Memorial als Reis sobre la població de les Índies
- Fragment d'un Memorial als Reis.
- Istitució del Majoratje
- Carta d'en Colom al seu fill Diego
- Carta a Miquel Ballester
- Fragments de varies cartes als Reis
- Quart viatge
- Carta de Colom a Juana de la Torre
- Carta als reis
- Llibre de les Profecies
- Carta a la reina
- Memorial al seu fill Diego i varies cartes.
- Carta a la Banca de Sant Jordi de Gènova
- Relació del quart viatge
- Carta als reis de Castella, Joana i Felip. [271]
- Relacions dels quatre viatges
Colom va escriure relacions dels quatre viatges.(No ens han arribat cap dels quatre) La del primer sabem que els reis van fer-ne una copia a Barcelona (que tampoc ens ha arribat) El que coneixem del primer i del tercer viatge, ho sabem gràcies a la copia resumida que va fer Bartomeu Casaus al seu llibre. [272] Per al segon viatge els historiadors prenen com a guia l'informe d'en Colom als Reis, malgrat es incomplert. [273] Del quart viatge, els historiadors prenen com a referencia, una copia d'autor anònim, d'una carta als reis de 7 de juliol de 1503, que avui en dia es a la Biblioteca Universitaria de Salamanca.[274]
- Institució del Majoratge
Es perfectament posible que Colom instituis un Majoratje, l'any 1497, pero aquest document que estaba en poder del seu net Lluis Colom va ser perdut. Existeixen actualment una copia i una confirmació que els historiadors coincideixen en que son falsificades (pels genovesos pels pleits colombins). La Copia o Minuta del Majoratje de 22-2-1498 es fals [275]perque possa que encomana al Princep Joan mort un any abans 4-10-1497, la signatura de Colom esta falsificada, van possar el .X.M.Y. amb punts. quan es anagrama (".S.", ".S.A.S." i "XMY"), i diu que l'almirall de Castella es diu Don Enrique, i es notori que l'Almirall de Castella es deia Fadrique Enriquez.[276]
- Document que respalda el Majoratge de 28 Septembre 1501: A l'Archivo General de Simancas, dins el llibre de registres del Segell Reial de Cort, que correspon al mes de septembre de 1501, l'historiadora Alicia B.Gould trobà la suposada confirmació Reial de dit Majoratge, que els Reis li havíen concedit a Granada. En aquesta confirmació, igual que en la mencionada Institució del Majoratge, es torna a parlar del Príncep Joan, com persona en vida, quan com sabem ja feia quatre anys que havia finit, i està signat pèr Fernando Alvarez de Toledo, secretari reial, qui no ho era desde 1497..[277]
- Mapa d'en Colom
Carta nautica atribuida a Colom.
L'anomenat Mapa d'en Colón, va ser trobat l'any 1924 per l'historiador Charles Marie de la Ronciére a la Biblioteca Nacional de Paris, on encara es conserva[278]
El mapa consta de dues parts, dibuixades sobre pergamí, de mida total 1.1 x 0.7 m; La part esquerra es una carta celeste que reflexa la concepció geocéntrica del sistema solar d'aquells temps. En ella apareixen la Lluna, Mercuri, Venus, el Sol, Mart, Júpiter i Saturn; el vuitè cercle es el dels estels i la novena la mansió del Cel, malgrat l'autor la deixa en blanc. Totes aquestes orbites rodejaben la Terra, representada per un planisferi del vell món amb centre a Jerusalem. L' autor explica al dibuix que encara que la representació sia plana, la realitat era esférica. A les costes de Cathai (Xina) l'autor dibuixà el paradis, rodejat de muntanyes.
La part dreta es un portolà de les terres conegudes a Europa al S XV, limitat per quatre roses dels vents, de les que parteixen les corresponents línies de navegació, detallant les costes mediterránees i del litoral atlántic, desde Escandinavia fins a la desembocadura del ríu Congo. El fet de que, entre les viles importants de l'interior figurin Granada i Santafé fa pensar que el mapa es posterior al 2 de gener de 1492. No es signat per Colom ni per cap autor.
- Llibre de les Profecies
Llibre o colecció d'autoritats, dites, sentencies i profecies envers la recuperació de la Sancta Ciutat i del Mont de Dèu, Sió, i envers l'invenció i la conversió de les illes de la India i de totes les gents i nacions,a nostres reis hispans.[279] Manuscrit de 84 fulls (manquen 14), escrit per Colom de 1501 a 1502, que te com a fi explicar la grandiositat del descobriment d'Amèrica a la vista dels profetes de l'Antic Testament, i justificant la creuada per a conquerir Jerusalem. Manquen 14 fulls, i al fol 77, hi ha una nota, afegida per un bibliotecari que hi diu "mal feu qui furtà d'aquí aquests fulls, perque era lo millor de les profecies d'aquest llibre"[280] D'aquest llibre Colom possa al seu fill Ferran a copiarlo, per trametre copies als reis católics, a varis reis europeus i al Papa. Segons els hebraistes el fet de fer copiar aquest llibre al seu fill es, de facto, una iniciació al judaisme.[281]
= Testament de 1-04-1502, desaparegut
- Testament de 19-05-1506[282]
Del testament de l'Almirall, de 19 de maig de 2006, es guarden dues copies, una notarial a l'Arxiu d'Indies de Sevilla, dins del grup de l'arxiu familiar dels Ducs de Veragua,[283] i una copia al Patronato.,[284]
- El document Borromeo
Aquest es un document, trobat sota la coberta d'un llibre de 1558 a la biblioteca de la familia Borromeo de Milá, publicat al diari ABC del 21 i 22 d'agost de 1931, amb traducció de l'historiador Manuel Rubio i Borràs, que es un document amb data de 1494, signat a Bergamo, afirma que en Giovani de Borromei, manifesta que en Pedro Martir d'Anghiera li confesá que en Colom era català de Mallorca i no pas genovès, cosa que s'ocultà per raons religioses i politiques, i que en cap cas es tracta de la mateixa persona que un tal Cristoforo Colombo fill de Giovan Colon. L'original d'aquest document no ha aparegut mai mes.[285]
- Cronistes Colombins
- Ferran Colom, Historie del S.D. Fernando Colombo;Nelle quali s'ha particolare, e vera relatione della vita e de fatti dell' Almiriaglio D. CRISTOFORO COLOMBO, suo padre: Et dello scoprimento ch'egli fece dell'INDIE Occidentali, delle MONDO NUOVO, hora possedute dal Sereniss. Re Catolico: Nuovamente di lingua Spagnola tradotte nell'italiana del S. Alfonso Ulloa, publicat a Venecia el 1571 [286], i que no va ser publicat en castellà fins 1749, i del que no ha aparegut mai l'original castellà de la ma de Hernando. Hi han historiadors que afirmen que esta manipulat pel traductor, i hi han que afirmen que la manipuladora va ser Luisa de Carbajal, dona de Lluis Colom amb el fi de defensar els interessos del seu fill Cristóbal Colón y Carbajal. D'aquest llibre es diu que l'original va ser venut al traductor per Lluis Colom, net del descobridor, pero també hi ha qui pensa que no es de ma de Hernando sino que es tracta d'un esborrany del llibre de Bartomeu Casaus.[287]
- Bartomeu Casaus o Las Casas (1474-1566), dominic i bisbe de Xiapas (Mèxic)Escriví i defensà els indigenes americans davant la cort de Carles I. En el seu testament indicaba que no volia que es publiquès el seu llibre Historia General de les IndiesDE LAS CASAS, Bartolomé. Historia de las Indias. Edición del Marqués de la Fuensanta del Valle. Imprenta de Miguel Ginesta, Madrid, 1875.fins 40 anys desprès de la seva mort, amb instruccions concretes que el manuscrit no sortis del Col.legi de Sant Gregori si no era per a imprimir-lo. Als cinc anys de morir Casaus, el manuscrit fou portat al Consell d'ïndies, i mes tard, a l'arxiu de Simancas. La "Història General de les Índies" que ens ha pervingut s'acaba el 1520, malgrat l'original acababa el 1552. A la "Memoria de Antonio Herrera de los libros y papeles de Casas que se trajeron del Colegio de San Gregorio de Valladolid y están en poder de Juan Lopez de Velasco", hom diu que l'obra es composava de tres volums units, i que el primer tenia 624 pàgines. Però, de fet, el primer volum del manuscrit autògraf que es conserva, segons l'historiador Lewis Hanke, només té 496 folis. Aquest volum es el que narra la vida d'en Colom. Es publicà finalment el 1875, 350 anys desprès de ser escrita, totalment corregida i reduida.
- Andrés Bernáldez,( circa 1450 - 1513), conegut com el cura de los Palacios. Escrivi el llibre Memorias del reinado de los Reyes Católicos. Fou capellá de Diego de Deza, arquebisbe de Sevilla.
- Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés (1478-1557). Criat de la cort, primer al servei del rei de Nàpols, i desprès del duc de Calabria. Notari públic i secretari del Consell de la Santa Inquisició. Enfrontat a Bartomeu Casus, qui l'acusà a Barcelona de ser "partícep de les cruels tiraníes que a Castilla de l'Or s'han fet". Fou nomenat Cronista de Indias el 1532. A l'any seguent aceptà el carrec d' alcaide de la fortalesa de Santo Domingo, lloc on morí. Escriví la Historia general y natural de las Indias, islas y tierra firme del mar océano, que relata aconteixements que van de 1492 a 1549. La primera part s' imprimí el 1535; la impressió de la segona part, a Valladolid quedà interrompida per la mort de l'autor el 1557, y no s'edità complerta fins 1851-1855, en quatre volúms editats per José Amador de los Ríos, per encarrec de la Academia de la Historia. Fernández de Oviedo no considerava als indigenes americans humans sino homúncles.
| « | [...]naturalmente vagos y viciosos, melancólicos, cobardes, y en general gentes embusteras y holgazanas [...] Idólatras, libidinosos y sodomitas[...]¿Qué puede esperarse de gente cuyos cráneos son tan gruesos y duros que los españoles tienen que tener cuidado en la lucha de no golpearlos en la cabeza para que sus espadas no se emboten? | » |
:[292].
- Pietro Martire d´Anghiera (1457 - 1526). Membre del Consell d'Índies (1518), primer cronista d'Índies (1520). Tinguè diversos carrecs eclesiástics i diplomátics. Capellà de la reina Isabel des de 1501 fins a la mort d'aquesta el 1504. Bisbe de Jamaica, encara que mai visità Amèrica. El 1501 anà d'embaixador a Egipte. Escriví en llatí Decadas de Orbe Novo. [293]
Notes i referències[modifica]
Notes | |
|---|---|
|
- ↑ Aristòtil, Mirabilis Auscultationes, cap 94, pàg 836
- ↑ «El islam en américa en la época precolombina». [Consulta: 17 octubre 2008].
- ↑ Gavin Menzies, 1421: The Year China Discovered the World ISBN 978-0593050781
- ↑ Consuelo Varela, Isabel la Católica y Cristóbal Colón http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/mcp/01159296108928369668813/p0000001.htm
- ↑ Testamento de don Cristóbal Colón en el que fundó mayorazgo en su hijo don Diego. Archivo General de Indias. Signatura: PATRONATO,295,N.101. PARES.
- ↑ Congreso de Historia del Descubrimiento (1492-1556): actas (ponencias y comunicaciones). Tomo III. Real Academia de la Historia, p. pàgs. 477-480.
- ↑ ARRANZ MÁRQUEZ, Luis. Págs. 104-105.
- ↑ COLÓN, Hernando. «Capítulo I, pàgs. 4-5». A: Historia del almirante Don Cristóbal Colón (en castellà), Madrid, 1892.
- ↑ DÍAZ-TRECHUELO, María Lourdes. pàg. 25.
- ↑ Raccolta di Documenti e Studi publicati della Reale comisione Per Quarto Centenario della Scoperta dell' America, 1896, Auspice il Ministero della Publica Intruzione, Roma
- ↑ COLOMBO, DOCUMENTI e PROVE della sua APPARTENENZA a GENOVA. Bergamo Istituto Italiano d'Arti Grafiche 1931,Citta de Genova, 1929, publicat en varis idiomes
- ↑ Aldo Agosto, La Sala Colombiana dell Archivio di Stato di Genova, 1974, pp 30-31
- ↑ Ugo Assereto, La data della nascita di Colombo accertata da un documento nuovo, Giornalle Storico e Letterario della Liguria 5, 1904, pp. 5-16
- ↑ Demetrio Ramos, Los ultimos dias de Cristobal Colón y sus testamentos, Testimonio Compañia Editorial, Madrid 1992
- ↑ Andres Bernáldez, Memorias del Reinado de los Reyes Católicos, Ed. Manuel Gomez-Moreno y Juan de M.Carriazo, Real Academia de la História, 1962, pag 337
- ↑ Demetrio Ramos, Los últimos dis de Cristóbal Colón y sus testamentos, Madrid, Testimonio Compañia Editorial,1992, p.52
- ↑ Charles Merrill, Colom of Catalonia, origins of Cristopher Columbvus revealed, 2008 ISBN 978-0-9816002-2-2, pp. 104
- ↑ [DESPUIG, CRISTÒFOR Los Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa; edició a cura d'Eulàlia Duran, Biblioteca Torres Amat-12]
- ↑ Anales De La Corona De Aragon v.5 Historia Del Rey Don Hernando El Catolico : De Las Empresas Y Ligas De Italia Jeronimo Zurita y Castro Çaragoça Dormer 1670
- ↑ Actos de cortes del reyno de Aragon sale aora de nvevo esta impression, por mandado de los señores disputados, con todas las annotaciones y escolios de fueros que tienen los actos de corte, impressos en el año 1584. A los quales se han añadido los actos de corte, hechos en las cortes de Monçon el año de 1585 y en Taraçona, el de 1592 por el Rey Don Felipe nuestro señor. Çaragoça, Lorenço de Robles, 1608
- ↑ 21,0 21,1 Armoria: En Barcelona se provey á Cristofol Colom (que fou qui descobrí las Indias) de 17 milia ducats ques prengueren prestats de Lluis de St. Angel, Escribá de Racions del rey catolich, com consta per escripturas auténticas reconditas en lo Racional de Barcelona, ab las cuals provehy Cristofol Colom la aramada que feu per lo principi del descobriment desta empresa Jaume Ramon Vila, Barcelona 1602
- ↑ Sumari, index o epitome dels admirables i nobilissims titols d'honor de Catalunya, Rossello i Cerdanya,Andreu Bosch,Barcelona, Curial, 1974,ISBN:8472560333 9788472560338
- ↑ Primera parte de los Anales de Aragon, que prosique los del secretario Geronimo Çurita, desde el año 1516... Por el Dr Barholome Leonardo de Argesola..., Bartolome Leonardo de Argensola, Çaragoca, 1630.
- ↑ Epitome de los principios, y progressos de las guerras de Cataluña en los años 1640 y 1641 y señalada vitoria de Montjuyque, Gaspar Sala, Barcelona ... E agora impresso em Lisboa pello mesmo original : por Antonio Alvarez, impressor del Rey nosso Senhor, 1641.
- ↑ Anales de Aragon desde el año M.D. XXV. del nacimiento de nvestro Redemptor hasta el de M.D. XL : añadense primero algunas noticias muy importantes desde el año M.D. XVI hasta el de M.D. XXV, Diego Jose Dormer, Zaragoça : Herederos de D. Dormer, 1697.
- ↑ NARCÍS FELIU DE LA PEÑA, Anales de Cataluña, 3 vols., Barcelona, 1709. Edició facsímil (Ed. Base) prologada per Jaume Sobrequés, Barcelona, 1999. La cita a vol. III, pàg. 578.
- ↑ Subirachs, Judit; et al. «Monument a Cristòfor Colom». Art públic. Ajuntament de Barcelona, desembre 2007. [Consulta: 25 novembre 2008].
- ↑ Ulloa, Lluís. Noves proves de la catalanitat de Colom. París: Llibreria Oriental-Americana, s.d..
- ↑ Ulloa, Lluís. Cristòfor Colom fou Català. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1927.
- ↑ Ricard Carreras i Valls,La descoberta d'Amèrica: Ferrer, Cabot i Colom(Reus, 1928)
- ↑ Bayerri: 1961, «La pátria genoveso-tortosina de Colón», pàg. 629-693.
- ↑ Caius Parellada, Cristòfor Colom i Catalunya: una relació indefugible, Barcelona, 1992, ISBN 9788472794948
- ↑ VERDERA, Nito. Cristóbal Colón, el libro de las Falacias y relación de cuatro Verdades (ISBN 978-84-611-8722-5)
- ↑ Udina i Martorell, Frederic. «De nou sobre les Capitulacions de Cristòfor Colom», Pere Català i Roca et al.: Colom i el món català. Barcelona: Rafael Dalmau, 1993, pàg. 6. ISBN 84-232-0461-8
- ↑ P. Miquel Batllori i Munné, El suposat lul.lisme i el provat espiritualisme franciscà de Cristòfor Colom, Colom i el món català, 1993, Dalmau Editor
- ↑ Fidel Company, Sobre el corsarisme a Catalunya, Colom i el mòn català, 1993, Dalmau Editor
- ↑ Antoni Bach i Riu, Sobre els Colom de la Segarra, Colom i el món català, 1993, Dalmau Editor
- ↑ Enric Mitjana de las Doblas, Sobre la casa dels Colom a Barcelona, Colom i el món català, 1993, Dalmau Editor
- ↑ Dalmau Valls, La personalitat de Pere Posa, impressor de la Carta de Colom a Santàngel, Colom i el món català, 1993, Dalmau Editor
- ↑ Jaume Aymar Ragolta, Colom a Sant Jeroni de la Murtra, Colom i el món català, 1993, Dalmau Editor
- ↑ Dalmau Valls, Bartomeu Colom, Ramon Paner, i Guillem Coma, Colom i el món català, 1993, Dalmau Editor
- ↑ Antoni Colom i Bisbal, De la sigla i la firma d'en Colom, Colom i el món català, 1993, Dalmau Editor
- ↑ Josep M. Ainaud de Lasarte, El monument a Colom de Barcelona, Colom i el món català, 1993, Dalmau Editor
- ↑ Miquel Coll i Alentorn, Entorn de les Capitulacions, Colom i el món català, 1993, Dalmau Editor
- ↑ Jordi Bilbeny, Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya
- ↑ Verd, Gabriel. «Hipòtesi sobre l'origen de Cristòfor Colom». Cap a la recerca de la veritat: El vertader origen de Cristòfor Colom. Palma: JoEscric.com. [Consulta: 25 novembre 2008].
- ↑ Charles J. Merrill, Colom of Catalonia: Origins of Christopher Columbus revealedRessenya del llibre Colom of Catalonia
- ↑ Gérard Garrigue, Christophe Colomb, le Catalan
- ↑ Marisa Azuara, Christoval Colón. Más grande que la leyenda Ed. Amares 2007
- ↑ Virginia Martínez Costa de Abaria, Cristóbal Colón y España, Prosopon Editores, Madrid 2008 ISBN: 9788493578572
- ↑ Vila Roura, Jordi. «Les Capitulacions colombines de 1492: Un document català» pàg. 3. [Consulta: 25 novembre 2008].
- ↑ Unitat Arxiu Reial (Reial Cancellería) amb la signatura ARCHIVO DE LA CORONA DE ARAGÓN, REAL CANCILLERÍA, REGISTROS, NÚM.3569, als folis 135v-136v.
- ↑ Udina i Martorell, Frederic. «De nou sobre les Capitulacions de Cristòfor Colom». A: Pere Català i Roca et al. Colom i el món català. Barcelona: Rafael Dalmau, 1993, pàg. 6. ISBN 84-232-0461-8.
- ↑ Udina: 1993, citant a Jaume Vicens Vives, «Precedentes mediterráneos del virreinato colombino», Anuario de Estudios Americanos, V (1948), pàg. 572, nota 2
- ↑ Jaume Ramon Vila, Armoria, 1602.
- ↑ Ramón Ezquerra, Luis de Santangel, Diccionario de la História de España, III, Madrid, Alianza Editorial, 1979
- ↑ Francisco López de Gómara, Hispania Victrix
- ↑ Francisco López de Gómara, http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/02588400888014428632268/p0000001.htm#18 Historia General de las Indias
- ↑ Humboldt, Alexander von. Examen critique de l'histoire de la géographie du nouveau continent et des progrès de l'astronomie nautique aux quinzième et seizième siècles (en francès). París: Gide, 1837. «En els documents de final del segle XV se'l troba sovint mencionat sota els noms de Colom i Colomo»
- ↑ Pere Català Roca, Colom i el món català, pp 271-277
- ↑ Consuelo Varela, Cristobal Colón, textos y documentos completos,pp 140-142
- ↑ Juan Gil y Consuelo Varela, Cristobal Colón, Textos y Documentos Completos, p. 500, p.411
- ↑ Juan Gil y Consuelo Varela, Cristobal Colón, Textos y Documentos Completos, pp254
- ↑ Raphael Ferrer, Letra de Mossen Jaume Ferrer feta al Almirante de las Indias Christofol Colom, Sentencies católicas del diví poeta Dant,1545
- ↑ Martín Fernández de Navarrete y Jiménez de Tejada, Colección de los Viajes y Descubrimienios que Izicieron por Mar los Espanoles desde fines del Siglo XV. Madrid, 1825. p.361
- ↑ Epistola de Insulis Nuper Inventis.http://www.uni-mannheim.de/mateo/desbillons/kolumbus/seite2.html
- ↑ Harrisse, Henry. Bilotheca Americana Vetustissima: A Drescription of Works relating to America, Published between the Years 1492 and 1551: Addition. Paris: Tross, 1872, pàg. XII. «Letra enviada al escriva de ració a 1493, en catalán»
- ↑ Vallhonrat i Llurba, Ernest. «Palabras catalanas en los escritos de Colón». Simposi internacional colombí sobre la llengua materna de Cristòfor Colom, 2006. [Consulta: 6 desembre 2008].
- ↑ Verdera, Nito. Cristóbal Colón, catalanoparlante. Eivissa: Mediterrània, 1994. ISBN 9788487883361.
- ↑ CRISTOBAL COLON I EL DJUDEOESPANYOL,Estelle Irizarry, http://www.aki-yerushalayim.co.il/ay/084/084_01_colon.htm com
- ↑ Nito Verdera, Colom d'Eivissa i criptojueu, pag 36
- ↑ Yzaguirre, Lluís de. «Aproximació lexicomètrica a les interferències de base fonològica en els escrits autògrafs de Cristòfor Colom» (pdf). Simposi internacional colombí sobre la llengua materna de Cristòfor Colom, 2006. [Consulta: 6 desembre 2008].
- ↑ Roura, Gabriel. «A propòsit de l'escriptura de Cristòfor Colom» (pdf). Col·loqui Internacional d'Estudis Colombins de Barcelona. p. Actes, volum IV, pàg. 5-8, 1993. [Consulta: 9 desembre 2008].
- ↑ Nito Verdera, Cristóbal Colón: El Libro de las Falacias y Relación de cuatro verdades. pp 123-125, Barcelona, 2007. ISBN 9788461187225
- ↑ Jacques Heers, Gênes au XVe Siècle:Activité économique et problèmes sociaux, Ecole Practique des Hautes Études, Paris, 1961, pag 511-544
- ↑ Ballesteros Beretta , Cristóbal Colón I, pag 180
- ↑ Henry Harrisse, Christophe Colomb, Son Origine, Sa Vie, Ses Voyages, Sa Famille et Ses Descendeants, vol I, Paris 1884, p 250
- ↑ Nota de premsa del Dr J.A.Lorente del 13/10/2006 http://prensa.ugr.es/prensa/campus/prensa.php?nota=3324
- ↑ Charles Merrill, Colom of Catalonia, origins of Cristopher Columbvus revealed, 2008 ISBN 978-0-9816002-2-2, pp. 89 a 92
- ↑ Charles Merrill, Colom of Catalonia, origins of Cristopher Columbvus revealed, 2008 ISBN 978-0-9816002-2-2, pp. 89 a 92
- ↑ Charles Merrill, Colom of Catalonia, origins of Cristopher Columbvus revealed, 2008 ISBN 978-0-9816002-2-2, pp. 89 a 92
- ↑ Salvador de Madariga, Vida del muy magnífico señor don Cristóbal Colón, Ed. Espasa-Calpe; Madrid, 2005, pàg. 87-90
- ↑ Operación Nuevo Mundo: La misión secreta de Cristóbal Colón, Barcelona, 1976, pàg. 120-121
- ↑ Salvador de Madariga, Vida del muy magnífico señor don Cristóbal Colón, pag 161 a 165 i ,224-225 Ed. Espasa-Calpe; Madrid, 1940-2005, ISBN 84 2392261 8
- ↑ Nito Verdera, Cristóbal Colón: El Libro de las Falacias y Relación de cuatro verdades, pag 166 Barcelona, 2007. ISBN 9788461187225
- ↑ Nito Verdera, Tesis ibicenca de Cristóbal Colón: Cristòfor Colom fou eivissenc, 1979.
- ↑ Nito Verdera, La verdad de un nacimiento: Colón ibicenco. Madrid: Kaydeda, 1988. ISBN 84-86879-07-8.
- ↑ Nito Verdera, Cristòfor Colom, catalanoparlante. Eivissa: Mediterrània, 1994. ISBN 84-87883-36-2.
- ↑ Nito Verdera, Cristóbal Colón, originario de Ibiza y criptojudío. Eivissa: Consell Insular d'Eivissa i Formentera, 1999. ISBN 84-88018-42-8.
- ↑ Nito Verdera, De Ibiza y Formentera al Caribe: Cristóbal Colón y la toponimía, 2000.
- ↑ Nito Verdera, Cristóbal Colón: El Libro de las Falacias y Relación de cuatro verdades. Barcelona, 2007. ISBN 9788461187225.
- ↑ Congreso de Historia del Descubrimiento (1492-1556): actas (ponencias y comunicaciones). Tomo IV. Real Academia de la Historia, 1992, p. 458.
- ↑ Charles Malloy, De Jure Maritimo et Navali, London 1682
- ↑ Dr Savelli, 1826 In souvenirs historiques de la Legion Corse dans le royaume de Naples
- ↑ Luis Astrana Martin, Cristóbal Colón, su patria, sus restos y el enigma del descubrimiento de America, Madrid 1929, Ed Voluntad
- ↑ Pascual Madoz, Diccionario geografico-estadistico histórico de España, Madrid 1849
- ↑ Celso Garcia de la Riega. conferencia a la sociedad geografica de Madrid, Cristóbal Colón, español? 1914
- ↑ Francisco Menendez Polo, Colón vizcaino, 1936
- ↑ Ricardo Sanz, Margarita del Olmo y Emilio Cuenca,Nacimiento y vida del noble castellano Cristóbal Colón Guadalajara, Ed Nueva Alcarria, 1980
- ↑ Patrocinio Ribero, O caracter misterioso de Colombo e o problema de sua nacionalidade Coimbra, Academia de Ciencias de Portugal, 1917
- ↑ Patrocinio Ribero, A nacionalidade portuguesa de Cristovam Colombo, soluçao do debatidisimo problema da sua verdadera naturalidade per la descifraçao da firma herolifica, Academia de Ciencias de Portugal, 1917
- ↑ G.L. dos Santos Ferreira, Salvador Gonçalves Zarco (Cristóbal Colón) Lisboa, Centro Tipografico Colonia, 1930
- ↑ Mariano Luciano Da Silva, Columbus was 100% Portuguese!, Bristol, R.I. Bristol County Medical Center, 1989
- ↑ Aaron Goodrich, A History of the Character and Achievements of the So-called Christopher Columbus, New York, 1874
- ↑ Tor Borch Sannes, Christopher Columbus- en Europeer fra Norge, Oslo, Norsk;Maritimt Forlag, 1991
- ↑ Vincent Sinovcic Columbus: Debunking of a Legend, New york,Rivercross Publishing,inc.1990
- ↑ VERD MARTORELL, Gabriel. Cristóbal Colón y la revelación del enigma. AUTOR-EDITOR. G. Verd Martorell, 1986.
- ↑ VERD MARTORELL, Gabriel. Cristóbal Colón era noble y de sangre real. AUTOR-EDITOR. G. Verd Martorell, 1992.
- ↑ J.Devise, L'Afrique à la naissance de la cartographie moderne, pag 150
- ↑ Julio Rey Pastor,La Cartografia Mallorquina,http://elgranerocomun.net/IMG/pdf/Cartografia_Mallorquina_JRP_EGC.pdf pag. 30, 1959
- ↑ llibre Raccolta di documenti, 1892
- ↑ CRISTOBAL COLON I EL DJUDEOESPANYOL,Estelle Irizarry, http://www.aki-yerushalayim.co.il/ay/084/084_01_colon.htm com
- ↑ Biblioteca Colombina
- ↑ Nito Verdera. Cristobal Colón, el libro de las Falacias y cuatro verdades pag. 162
- ↑ Cristóbal Colón, Textos y Documentos Completos,de Consuelo Varela, 1982,
- ↑ Nito Verdera, La verdad de un nacimiento, Colón Ibicenco, 1988, Edicions Kaydeda, Madrid ISBN 84 86879078
- ↑ Cristóbal Colón, Textos y Documentos Completos,de Consuelo Varela, Primer Viatge 1982,
- ↑ La verdad de un nacimiento, Colón Ibicenco, 1988, Edicions Kaydeda, Madrid ISBN 84 86879078
- ↑ Bartomeu Casaus, Historia de las Indias, Diari de a Bord d'en Colom, dies 16 i 25 de Setembre, i 3 d'octubre de 1492
- ↑ Consuelo Varela, Cristobal Colón, Los Cuatro Viajes y Testamento, Alianza Editorial, 2000, ISBN 84 206 3587 1
- ↑ Cristóbal Colón, originario de Ibiza y criptojudio,pag 36, Consell Insular d'Eivissa i Formentera, ISBN 84-88018-42-8
- ↑ carta als Reis del 1501. Cristóbal Colón, Textos y Documentos Completos, Consuelo Varela, 1982, p. 252
- ↑ Nito Verdera, La verdad de un nacimiento, Colón Ibicenco, pag 42 1988, Edicions Kaydeda, Madrid ISBN 84 86879078
- ↑ Nito Verdera, Cristóbal Colón: El Libro de las Falacias y Relación de cuatro verdades. Barcelona, 2007. ISBN 9788461187225
- ↑ Bartomeu Casaus. Historia de las Yndies.
- ↑ Cristóbal Colón, originario de Ibiza y criptojudio,pag 36, Consell Insular d'Eivissa i Formentera, ISBN 84-88018-42-8
- ↑ Carta enviada al rei el 31 d'agost de 1498, Bartolomé de Las Casas, Historia de las Yndias.
- ↑ Cristóbal Colón, originario de Ibiza y criptojudio,pag 36, Consell Insular d'Eivissa i Formentera, ISBN 84-88018-42-8
- ↑ Martín Fernandez de Navarrete, Colección de viajes y descubrimientos...II, Madrid, 1826, p 109
- ↑ Tractat de Tordesillas http://www.mcu.es/archivos/docs/Documento_Tratado_Tordesillas.pdf
- ↑ Consuelo Varela, Isabel la Católica y Cristóbal Colón, http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/mcp/01159296108928369668813/p0000001.htm
- ↑ Consuelo Varela, Isabel la Católica y Cristóbal Colón, http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/mcp/01159296108928369668813/p0000001.htm
- ↑ Consuelo Varela, Isabel la Católica y Cristóbal Colón, http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/mcp/01159296108928369668813/p0000001.htm
- ↑ Biblioteca Nacional, MS. Res.21, f.7r.
- ↑ Ferran Colom--Historie del Almirante, 1571.
- ↑ Ferran Colom--Historie del Almirante, 1571.
- ↑ Luis Ulloa, Cristòfor Colom fou català, pag 146
- ↑ Alfonso Enseñat de Villalonga, Cristóbal Colón, origenes, formación y primeros viajes (1446-1484),2009, Madrid,ISBN: 9788496813212
- ↑ Hugh Thomas, El imperio Español, de Colón a Magallanes, Ed. Planeta, 2003, Rivers of Gold, p.73-74 citant a Joao de Barros
- ↑ Madariaga,Vida del muy magnífico señor don Cristóbal Colón (1940) pag. 101
- ↑ Hugh Thomas, El imperio Español, de Colón a Magallanes, Ed. Planeta, 2003, Rivers of Gold, p.78
- ↑ VERLINDEN, Charles; PÉREZ-EMBID, Florentino. pàg. 47-48.
- ↑ «Cristóbal Colón». Portal Cristóbal Colón. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. [Consulta: 27 novembre 2008].
- ↑ 144,0 144,1 «Cristòfor Colom». L'Enciclopèdia. [Consulta: 3 desembre 2008].
- ↑ 145,0 145,1 LÓPEZ DE GÓMARA, Francisco. cap. XV, pàg. 41.
- ↑ Juan Manzano manzano, La Incorporación de las Indias a la Corona de Castilla, Madrid 1948 XXIV
- ↑ Bartolomé de las Casas, Historia de las Indias, vol I, p 157-158
- ↑ VERLINDEN, Charles; PÉREZ-EMBID, Florentino. pàg. 47-49.
- ↑ Martin Fernandez de Navarrete, Colección de viajes y descubrimientos que hicieron por mar los españoles, Ed Carlos Seco Serrano, 4 vols, Madrid 1954, pag 348, TII
- ↑ Memorials of Columbus, Gio Batita Spotorno, London, 1823, pag 43 [1]
- ↑ Antonio Sanchez Gonzalez, Medinaceli y Colón, Madrid 1995,p133
- ↑ Bartolomé de las Casas, Historia de las Indias, vol I, p 162-163
- ↑ Bartolomé de las Casas, Historia de las Indias, vol I, p 163
- ↑ MANZANO, Juan. pàg. 222-224.
- ↑ DÍAZ-TRECHUELO, María Lourdes. pàg. 68-69.
- ↑ A. de Santa Cruz, Cronica de los reyes Católicos, 2 vols, Sevilla 1951, I, 47
- ↑ ORTEGA, Ángel. Tom II, pàg. 128-130.
- ↑ Simon Wiesenthal, Operación Nuevo Mundo. La misión secreta de Cristóbal Colón, Barcelona, 1976, p. 149
- ↑ López de Gomara, Francisco. Hispania Victrix
- ↑ Lope de Vega, El nuevo mundo descubierto por Cristóbal Colón pag 13. [http://books.google.com/books?id=MRKCAZPwAWcC&pg=PA13&lpg=PA13&dq=Lope+de+Vega+Col%C3%B3n+ducados&source=bl&ots=4lK0HPCJcy&sig=8Yg7X4cxOwG9RbM75u_CLDX9pHc&hl=ca&ei=jCHjSfvFJs7LjAezotDUDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4*
- ↑ Francisco López de Gómara (Historia General de las Indias Cap XV, http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/02588400888014428632268/p0000001.htm#18]
- ↑ Simon Wiesenthal, Operación Nuevo Mundo. La misión secreta de Cristóbal Colón Barcelona, 1976, p.153
- ↑ Rodrigo Méndez de Silva,"Catálogo real y genealógico de España".Ed. 1656,Según Méndez Silva, autor del siglo XVII, el viaje de Colón costó de 16.000 a 17.000 ducados, que representaban 6 cuentos de maravedís Medina sidonia, Africa vs america
- ↑ ORTEGA, Ángel. Tom II, pàg. 133.
- ↑ DÍAZ-TRECHUELO, María Lourdes. pàg. 72.
- ↑ LOSADA CASTRO, Basilio. Pàg. 52.
- ↑ DIEGO FERNÁNDEZ, Rafael. Capitulaciones colombinas. Pàg. 103-127.
- ↑ DIEGO FERNÁNDEZ, Rafael. Capitulaciones colombinas. Pàg. 117.
- ↑ Antonio Ballesteros Beretta, Cristobal Colón y el descubrimiento de Amèrica, p541
- ↑ Antonio Ballesteros Beretta, Cristobal Colón y el descubrimiento de Amèrica, p542
- ↑ PARES
- Carta als consells i justícies del Regne que donin facilitats a Cristòfor Colom a fi que pugui armar tres caravel·les i "vagi a certes parts de la mar oceà, com el nostre capità". Arxiu General de Simancas. Signatura: RGS,149204,17.
- Provisió original dels Reis Catòlics en la que se mana es donin a preus raonables a Cristòfor Colom la fusta i quant fos necessari per armar les tres Caravel·les. Granada, 30 d'abril de 1492. Arxiu General de Indias. Signatura: PATRONATO,295,N.4.
- Cèdula original dels Reis Catòlics perquè no s'emportin drets per les coses que es traguessin de Sevilla i de qualssevol altres ciutats per a les tres caravel·les que porta Cristòfor Colom. Santa Fe, 30 d'abril de 1492. Arxiu General de Indias. Signatura: PATRONATO,295,N.6.
- ↑ Martin Fernandez de Navarrete, Colección de viajes y descubrimientos que hicieron por mar los españoles, Ed Carlos Seco Serrano,4 vols, Madrid, 1954, pp 306-307
- ↑ Salvador de Madariaga, De Colón a Bolivar, p. 13, EDHASA, 1955
- ↑ Salvador de Madariaga, De Colón a Bolivar, p. 15, EDHASA, 1955
- ↑ De Las Casas, Bartolomé. «Tomo I. Capítulo XXXIV, pág. 256.»
- ASENSIO, José María. Martín Alonso Pinzón: Estudio histórico. La España Moderna, 1892, pàg. 66-68.
- MANZANO Y MANZANO, Juan; MANZANO FERNÁNDEZ-HEREDIA, Ana María: Los Pinzones y el Descubrimiento de América. 3 vols. Madrid: Ediciones de Cultura Hispánica, 1988. (ISBN 978-84-7232-442-8).
- ORTEGA, Ángel.. Pàg. 37-110.
- RIVERA, Carlos. Martin Alonso Pinzón. Huelva: Imprenta Asilio Provincial, Ayamonte, 1945.
- ↑ Història de la navegació: Martín Alonso Pinzón (castellà)
- FERNÁNDEZ DURO, Cesáreo. "Pinzón, en el descubrimiento de las Índias". La ilustración española y americana. Any XXXVI, Núm. III. Madrid 22 de gener de 1892.
- Amputacions històriques. (castellà)
- ↑ Pere Català Roca, Butlletí CEC 10 pp. 18 i 19 http://www.cecolom.cat/documents/Butlleti10.pdf
- ↑ LÓPEZ DE GÓMARA, Francisco. cap. XVI, pàg. 43.
- ↑ 179,0 179,1 FERNÁNDEZ DE OVIEDO, Gonzalo. Cap. VI.
- ↑ VERLINDEN, Charles; PÉREZ-EMBID, Florentino. pàg 81.
- ↑ VERLINDEN, Charles; PÉREZ-EMBID, Florentino. pàg 82.
- ↑ LÓPEZ DE GÓMARA, Francisco. cap. XVI, pàg. 45.
- ↑ * {{{títol}}}. ISBN 978-84-607-1135-3.
- ↑ Consuelo Varela, Cristóbal Colón, los cuatro viajes y testamento, Alianza Editorial, Madrid 1986, ISBN 8420635871 pag 39 a 199
- ↑ http://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Cronolog%C3%ADa_de_Crist%C3%B3bal_Col%C3%B3n
- ↑ Antoni Rumeu de Armas, Colom i el món catalá,pp 199-204
- ↑ Jaume Aymar Ragolta, Colom a Sant Jeroni de la Murtra, Colom i el món catalá,pp 213-223
- ↑ Antonio Rumeu de Armas, Colón en Barcelona, Sevilla, C.S.I.C., 1944. pp. 17-24
- ↑ FERNÁNDEZ DE OVIEDO, Gonzalo. Cap. VII.
- ↑ Caius Parellada, Cristòfor Colom i Catalunya...pp 99-106
- ↑ Bibliografia Colombina de la Real Academia de la Historia pp 9-12
- ↑ Pere Català Roca, Preparació del segon viatge, a Barcelona, Colom i el món català, pp 229-235
- ↑ Ernesto Lunardi, Pietro Martir d'Anghiera, il primo americanista nella storia e nella cultura del suo tempo, Terra Ameriga, num 37-40, Genoa nov 1976, pp 9-20
- ↑ FERNÁNDEZ DE NAVARRETE, Martín. II, p.66
- ↑ Antonio Rumeu de Armas, , Colón en Barcelona, Sevilla 1944 p 42
- ↑ Bibliografia Colombina de la Real Academia de la Historia pp 20
- ↑ Bibliografia Colombina de la Real Academia de la Historia pp 17
- ↑ Bibliografia Colombina de la Real Academia de la Historia pp 23
- ↑ Martín Fernandez de Navarrete, Colección de viajes ...,II, p.108
- ↑ Ramon Paner, OSG, Relació sobre les antiguitats dels indis, Nova verió amb notes, mapa i apèndixs per José Juan Arrom, traducció catalana de Núria Pi-Sunyer de Carrasco, Generalitat de Catalunya, Comissió Amèrica i Catalunya, 1992 (Barcelona 1990)
- ↑ Pere Martir d'Anghiera, Décadas del Nuevo Mundo por...primer cronista de Indias («Novus Orbis»), estudio y apéndices por Edmundo O'Gorman, traducción del latin por A. Millares Carlo, Biblioteca J. Porrúa Estrada (México 1964) 2 vols; Colección de fuentes para la historia de américa (Madrid 1944) . La 1ª de las décadas se publicó en Sevilla en casa de Cromberger en 1511; las tres primeras décadas en conjunto en la imprenta de Brocar en 1516; la totalidad de las décadas a la muerte del autor en la imprenta de Aguía en Alcalá de Henares en 1530
- ↑ Bartomeu de Las Casas o Casaus, Apologética Historia Sumaria, estudio preliminar de Juan Pérez de Tudela, BAE T. 105 y 106 (Madrid 1958); Obras completas T. 6-8 (Madrid 1992), cf. capítulos CXX, CLXVI y CLXVII.
- ↑ Hernando Colom, Vida del almirante Don Cristóbal Colón escrita por su hijo don Hernando, edición, prólogo y notas de Ramón Iglesias, F.C.E. (México 1989). Cf. el capítulo LXI. La Vida quedó inédita a la muerte de don Hernando. Fue recién publicada en traducción al italiano en Venecia en 1571
- ↑ Bibliografia Colombina de la Real Academia de la Historia pp 8
- ↑ FERNÁNDEZ DE NAVARRETE, Martín. Vol. 2. Pàgs. 36-37.
- ↑ COLOM, Cristòfor. Carta a Rafael Sánchez.
- ↑ FERNÁNDEZ DE NAVARRETE, Martín. Pàg. 175.
- ↑ .
- ↑ COLOM, Cristòfor. Carta a Lluís de Santàngel referint-li el seu primer viatge i les illes que havia descobert.
- ↑ Antonio Romeu de Armas, Colón en Barcelona, Sevilla 1944 p 41
- ↑ http://mdc.cbuc.cat/cdm4/document.php?CISOROOT=/incunableBC&CISOPTR=7966&REC=19
- ↑ Pere Catalá Roca, Colom i el món catalá,pp 271-277
- ↑ Consuelo Varela, Cristobal Colón, textos y documentos completos,pp 140-142
- ↑ Charles Merrill,Colom of Catalonia, origins of Cristopher Columbvus revealed, 2008 ISBN 978-0-9816002-2-2,pag.200
- ↑ Leandro Tormo Sanz, Les butlles alexandrines. Els Borja a Amèrica, dins de AAVV El temps dels Borja, Ajuntament de Xàtiva, Generalitat Valenciana, València, 1996.
- ↑ De Las Casas, Bartolomé. «Tomo I. Capítulo LXXXII, pág. 499.»
- ↑ LEÓN GUERRERO, M.ª Montserrat. «Aragoneses en el segundo viaje colombino». A: VII Congreso Internacional de Historia de América. Tomo I. La Corona de Aragón y el Nuevo Mundo: del Mediterráneo a las Indias. Gobierno de Aragón. Centro del Libro de Aragón, 1998, pàgs. 399-406. ISBN 978-84-7753-707-6.
- ↑ M.ª Montserrat León Guerrero. «Los compañeros de Don Cristóbal Colón en su segundo viaje a las indias» (PDF) (en castellà) pàg. 7. Instituto Interuniversitario de Estudios de Iberoamérica y Portugal (UVa).
- ↑ DIEGO FERNÁNDEZ, Rafael. «Etapa Colombina, pág. 75». A: Capitulaciones colombinas (1492-1506). Colegio de Michoacan, 1987. ISBN 978-9687-23030-6.
- ↑ PATIÑO FRANCO, José Uriel. «Las bulas alejandrinas, pàg. 57». A: La Iglesia en América Latina : una mirada histórica al proceso evangelizador eclesial en el continente de la esperanza : siglos XV-XX. Editorial San Pablo, Bogotá (Colombia), 2002. ISBN 9789586923262.
- ↑ Carta de Colom als reis de 20 de gener de 1494[2]
- ↑ [[3] Memorial de Colom de 30 de gener de 1494]
- ↑ Consulelo Varela, "La caída de Cristóbal Colón. El juicio de Bobadilla". Editorial Marcial Pons, Madrid, 2006.(ISBN 84-96467-28-7 pag. 22
- ↑ De Las Casas, Bartolomé. «Tomo II. Capítulo XCVI, pág. 60.»
- ↑ Cristobal Colon, Textos y documentos completos, Juan Gil y Consuelo Varela,p 314
- ↑ Guillermo Cespedes, Dos textos manustcritos de Colón en la Academia de la História,Valladolid, 2006 [4]
- ↑ Luis Arranz, Repartimentos y Encomiendas en la isla Española, 1514, Madrid, 1992, pp36 i ss.
- ↑ Consulelo Varela, "La caída de Cristóbal Colón. El juicio de Bobadilla". Editorial Marcial Pons, Madrid, 2006.(ISBN 84-96467-28-7 pag 36
- ↑ Consuelo Varela, Cristóbal Colón, los cuatro viajes y testamento,Alianza Editorial, Madrid 1986, ISBN 8420635871
- ↑ Consuelo Varela, Cristóbal Colón, los cuatro viajes y testamento,Alianza Editorial, Madrid 1986, ISBN 8420635871
- ↑ Consulelo Varela, "La caída de Cristóbal Colón. El juicio de Bobadilla". Editorial Marcial Pons, Madrid, 2006.(ISBN 84-96467-28-7 pag. 48
- ↑ Consulelo Varela, "La caída de Cristóbal Colón. El juicio de Bobadilla". Editorial Marcial Pons, Madrid, 2006.(ISBN 84-96467-28-7 pag 67
- ↑ María Lourdes Díaz-Trechuelo, Cristóbal Colón, http://books.google.com/books?id=drsM_sZPglQC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q=&f=false pag 136
- ↑ Washington Irving, Vida y viajes de Cristobal Colon - Pàg 152-157 http://books.google.com/books?id=3PfD9WCzyNgC&pg=PA153&dq=bobadilla+Irwing&hl=ca#v=onepage&q=&f=false
- ↑ Bartolomé de las Casas, Historia de las Indias, vol II, p 512 [5]
- ↑ Salvador de Madariaga, de Colón a Bolivar, EDHASA, 1955 pp. 35-39
- ↑ Salvador de Madariaga, Vida del muy magnifico señor Don Cristóbal Colón, Capitulo XXVIII
- ↑ resenya del llibre de C.Varela
- ↑ Consuelo Varela, Cristóbal Colón, los cuatro viajes y testamento,Alianza Editorial, Madrid 1986, ISBN 8420635871
- ↑ [[6] Carta de Cristòfor Colom als Reis Católics del 7 de Juliol de 1503]
- ↑ VERDERA, Nito. Cristóbal Colón, el libro de las Falacias y relación de cuatro Verdadespag 209 (ISBN 978-84-611-8722-5)
- ↑ "SCHEDA TECNICA DOCUMENTARIO “CABOTO”: I CABOTO E IL NUOVO MONDO" (PDF) (en Italian). Nota de premsa. (TECHNICAL DOCUMENTARY "CABOTO": I CABOTO AND THE NEW WORLD
- ↑ Venetian, English and Catalan origins have been proved to be without foundation.«CABOT» (HTML). Canadian Biography, 2007. [Consulta: 17 maig 2008].
- ↑ Christopher Columbus (2001), Clement R. Markham, ed., The Journal of Christopher Columbus and Documents Relating to the Voyages of John Cabot and Gaspar Corte Real, Adamant Media Corporation, p. xi, <http://books.google.com/books?id=XIkSzPx4eWUC> ISBN 140219501X, ISBN 9781402195013
- ↑ http://www.chroniclesofamerica.com/sea-dogs/voyage_of_john_cabot_to_america.htm |title = The Voyage of John Cabot to America |format = HTML |publisher = Chronicles of America=
- ↑ http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/91394974101706275754491/p0000001.htm
- ↑ Ricard Carreras Valls "La descoberta catalana d'America: Ferrer, Cabot i Colom", Reus, 1928
- ↑ MANZANO Y MANZANO, Juan; MANZANO FERNÁNDEZ-HEREDIA, Ana María: Los Pinzones y el Descubrimiento de América. 3 vols. Madrid: Ediciones de Cultura Hispánica, 1988.
- ↑ Pere Màrtir d'Angleria, Décadas del Nuevo Mundo, 1501
- ↑ Gonzalo Fernández de Oviedo, Historia General y Natural de las Índias
- ↑ Capitulació atorgada a Vicente Yáñez Pinzón (castellà) (reproducció del text original, amb el llenguatge de l'època)
- ↑ Biografía de Alonso de Ojeda
- ↑ Testamento y Codicilo de Cristóbal Colón
- ↑ «Cristóbal Colón: traslación de sus restos mortales a la ciudad de Sevilla». Biblioteca virtual Miguel de Cervantes. [Consulta: 17 març 2009].
- ↑ Jose Antonio Lorente, comunicat del 13 d'octubre de 2006 http://prensa.ugr.es/prensa/campus/prensa.php?nota=3324
- ↑ Plantilla:Citació noticia
- ↑ 257,0 257,1 Lago y González, Manuel. «La firma de Cristóbal Colón». A: Boletín de la Real Academia de la Historia (volum 82), 1923, pp. 297-299..
- ↑ De Las Casas, Bartolomé. «Tomo I. Capítulo II, pàgs. 43-44.»
- ↑ Morison, Samuel Eliot Admiral of the Ocean Sea: A Life of Christopher Columbus, pg. 47-48, Boston 1942.
- ↑ «DNA Tests on the bones of Christopher Columbus' bones, on his relatives and on Genoese and Catalin claimaints». [Consulta: 9 febrer 2009].
- ↑ http://www.lacartujadesevilla.es/historia.php
- ↑ El enigma de la tumba de Diego Colón, http://www.elpais.com/articulo/ultima/enigma/tumba/Colon/elpepiult/20020918elpepiult_1/Tes/
- ↑ Las Casas, O.C.I, p.109
- ↑ Bettencourt, J. Moniz de, Os Bettencourt : das Origens Normandas áa Expansão Atlântico (Ramos, Afonso & Moita, Lda., Lisboa, 1993, p. 162
- ↑ Pergamí del Monestir de Santos o Velho, que demostra la presencia de Filipa Moniz en aquest convent
- ↑ Rafael Ramírez de Arellano, Datos nuevos referentes a Beatriz Enríquez de Arana y los Aranas de Córdoba http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/08145030989769506317857/p0000001.htm#I_0_
- ↑ Tomás Marin Martinez, Obras y libros de Hernando Colón, Madrid 1970, pp 63,64, 474,506
- ↑ Hernando COLÓN, Descripción y Cosmografía de España. Madrid: Real Sociedad Geográfica, 1910 y 1917, 2 volums.
- ↑ Charles Merrill, Colom of Catalonia, origins of Cristopher Columbvus revealed, 2008 ISBN 978-0-9816002-2-2, pag 60
- ↑ Charles Merrill, Colom of Catalonia, origins of Cristopher Columbvus revealed, 2008 ISBN 978-0-9816002-2-2, pag.84
- ↑ Cristóbal Colón, textos i documentos completos, Consuelo Varela i Juan Gil. Alianza Editorial, 1992, Madrid
- ↑ Bartolome de las Casas, manuscrit guardat a la biblioteca Nacional de Madrid, Vitrina,6
- ↑ Informe d'en Colom del tercer viatge, Arxiu dels Ducs d'Alba, Palau de Liria, Madrid
- ↑ Biblioteca Universitaria de Salamanca, Ms.2327. ff.14-26
- ↑ [[7] Entrevista de la Vanguardia a Francesc Albardaner del 12/10/2007]
- ↑ Charles Merrill, Colom of Catalonia, origins of Cristopher Columbvus revealed, 2008 ISBN 978-0-9816002-2-2, pp. 72 a 77
- ↑ Charles Merrill, Colom of Catalonia, origins of Cristopher Columbvus revealed, 2008 ISBN 978-0-9816002-2-2, pp. 78 a 80
- ↑ Biblioteca Nacional de Paris, Cartes et Plans, Rés. Ge AA 562
- ↑ [8] text integre]
- ↑ Cristobal Colón, lobro de las profecias, Kay Brigham, editorial Clie, Terrassa, ISBN 84-7645-696-x Error en ISBN: caràcter no vàlid
- ↑ Nito Verdera, Cristobal Colon, el libro de las Falacias y cuatro verdades
- ↑ Testamento y Codicilo de Cristóbal Colón
- ↑ Testamento de Cristóbal Colón, d'Indies de Sevilla, Patronato 295
- ↑ Testamento de Cristóbal Colón, d'Indies de Sevilla, Patronato 9
- ↑ Manuel Rubio Borrás, Director de la Biblioteca Universitaria de Barcelona.ABC 21 y 22 de agosto de 1931 http://www.yoescribo.com/documents/verdad/boletin23.pdf, pag 4-8
- ↑ Historie del S.D. Fernando Colombo;Nelle quali s'ha particolare, e vera relatione della vita e de fatti dell' Almiriaglio D. CRISTOFORO COLOMBO, suo padre:Et dello scoprimento ch'egli fece dell'INDIE Occidentali, delle MONDO NUOVO, hora possedute dal Sereniss. Re Catolico.
- ↑ Virginia Martínez Costa de Abaria, Cristóbal Colón y España, Prosopon Editores, Madrid 2008 ISBN: 9788493578572
- ↑ LÓPEZ DE GÓMARA, Francisco. Historia General de las Indias. Edición de 1922 de CALPE, 1552.
- ↑ López de Gómara. Facsímil de su Historia General, Edición de Martín Nucio, Amberes, 1554
- ↑ López de Gómara. Facsímil de su Historia anotada por el Inca Garcilaso, Edición de Zaragoza, 1555
- ↑ López de Gómara, cervantesvirtual
- ↑ Lewis Hanke.La lucha española por la justicia en la conquista de América. Ed. Aguilar, Madrid, 2ª edición,1967, pag. 34
- ↑ Décadas I, II y III de De Orbe Novo (en anglès)
Bibliografia[modifica]
Bàsica[modifica]
- HERNANDO COLÓN, Historie del S.D. Fernando Colombo;Nelle quali s'ha particolare, e vera relatione della vita e de fatti dell' Almiriaglio D. CRISTOFORO COLOMBO, suo padre:Et dello scoprimento ch'egli fece dell'INDIE Occidentali, delle MONDO NUOVO, hora possedute dal Sereniss. Re Catolico.
- DE LAS CASAS, Bartolomé. Historia de las Indias. Edición del Marqués de la Fuensanta del Valle. Imprenta de Miguel Ginesta, Madrid, 1875.
- LÓPEZ DE GÓMARA, Francisco. Historia General de las Indias. Edición de 1922 de CALPE, 1552.
Secundària[modifica]
:=( en obres!
- VARELA, Consuelo , "La caída de Cristóbal Colón. El juicio de Bobadilla". Editorial Marcial Pons, Madrid , 2006. (ISBN 84-96467-28-7 ).
- De las islas Descubiertas/Carta de Cristóbal Colón-Edición fascimilar del documento INSULIS INVENTIS
- ELIOT MORISON, Samuel (original en inglés: 1942; 2ª Edición en español corregida, 1ª reimpresión: 1993) El Almirante de la Mar Océano. Vida de Cristóbal Colón'. Fondo de Cultura Económica. México.