Utoasteca-tano
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Distribució geogràfica | Oest dels Estats Units, Mèxic |
| Subdivisions | |
|
Keres (?)
Zuñi (?)
| |
| Distribució geogràfica | |
  | |
Extensió de les llengües de la macrofamilia. | |
La macrofamília utoasteca-tano és una proposta de parentiu distant entre les llengües uto-asteca i les kiowa-tano.
En algunes propostes s'inclou també dins d'aquesta família a les llengües keres i/o a la llengua zuni, encara que l'evidència en favor d'aquesta última inclusió és més dubtosa.
Història[modifica]
La hipòtesi utoasteca-tano es remunta a les classificacions de 1921 i 1929 d'Edward Sapir. Posteriorment, Trager i Whorf (1937) van donar una llista de 102 possibles cognats, encara que la revisió de Newman (1954) va considerar aquesta evidència prometedora però inconclusiva.[1] Miller (1959), un dels principals contribuidors a la reconstrucció del proto-utoasteca va trobar problemes en la llista de Trager i Whorff. Davis (1989) va demostrar que les coincidències de la llista de Trager i Whorf es reduïen bàsicament a una sola síl·laba, i va considerar com a possibles cognats només 52 dels termes. Finalment Lyle Campbell (1997) assenyala l'excessiva amplitud semàntica en la llista proposta de cognats, i és escèptic quant a la demostrabilitat de la relació a partir de l'evidència disponible, assenyalant a més el contacte lingüístic com a causa de similituds superficials.
Evidència[modifica]
L'evidència en favor d'aquesta hipòtesi és petita, i no s'han establert correspondències fonètiques regulars extensives que permetin una aplicació sistemàtica del mètode comparatiu i fins al moment les similituds oposades són limitades.
La següent taula mostra algunes similituds superficials entre el proto-kiowa-tano i el proto-uto-asteca:[2][3][4]
GLOSSA proto-
KTproto-
UAproto-
keresZuñi 'jo' *na- *n i-ho- 'tú' *ʔ im-* im-to- 'dos' *wi- *wo-
*wa-*dyu- kwilli 'tres' *payo *pahi *chami hai 'aigua' *p'a- *pā
- KT: Kiowa-tano
- UA: Uto-asteca
Alguns exemples de formes lèxiques comparades en kiowa, en tewa[5] i en proto-utoasteca.[2]
GLOSSA Kiowa Tewa Tigua proto-UA 'un' pa wî' wännan *sɨm- 'dos' yi wíyeh wi'i nn *woho-~
*wō'tres' pa'o poeyeh payua *paha-yo 'quatre' yige yôenu *nā-woho- 'cinc' ant'a p'ą́ąnú p'anyua *mā-ko 'home' ch'i sen soan *ti-/*taka 'dona' ma kwee *hupi 'sol' pay than *ta(w)- 'lluna' p'ahy p'óe *meya 'aigua' t'on p'oe p'â *pā
Referències[modifica]
- ↑ Marianne Mithun: The languages of native North America, p. 301
- ↑ 2,0 2,1 Wick R. Miller, Uto-Aztecan cognate sets, 1967.
- ↑ F. Barriga (2005): Los sistemas pronominales indoamericanos, INAH, México, ISBN 968-03-0129-X
- ↑ Numerals in Tanoan languages (Rosenfelder's Metaverse)
- ↑ Vocabulary Words in the Kiowa-Tanoan Language Family
Bibliografia[modifica]
- Davis, Irvine. 1979. The Kiowa-Tanoan, Keresan, and Zuni languages. In The languages of Native America: historical and comparative assessment, ed. Lyle Campbell and Marianne Mithun, 390-443. Austin: University of Texas Press.
- Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. Nova York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
- Campbell, Lyle; & Mithun, Marianne (Eds.). (1979). The languages of native America: Historical and comparative assessment. Austin: University of Texas Press.
- Goddard, Ives (Ed.). (1996). Handbook of North American Indians: Languages (Vol. 17). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-048774-9.
- Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
- Whorf, Benjamin L.; & Trager, George L. (1937). The relationship of Uto-Aztecan and Tanoan. American Anthropologist, 39, 609–624.