Utvandrarna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Utvandrarna

Fitxa tècnica
Direcció: Jan Troell
Direcció artística: P.A. Lundgren

Producció: Bengt Forslund

Guió: Bengt Forslund i Jan Troell a partir de la novel·la de Vilhelm Moberg

Música: Erik Nordgren, Jacob Regnart, Burkhard Waldis

Fotografia: Jan Troell

Muntatge: Jan Troell

Vestuari: Ulla-Britt Söderlund

Dades i xifres
País: Suècia
Gènere: Drama
Duració: 191 minuts

Companyies
Productora: Svensk Filmindustri

Pàgina sobre “Utvandrarna a IMDb

Valoracions
IMDb 7.7/10 stars
FilmAffinity 7.2/10 stars

Utvandrarna és una pel·lícula sueca de Jan Troell, estrenada el 1971. El nou món, estrenada el 1972 conclou la saga.

Argument[modifica | modifica el codi]

El pagès Karl Oskar es casa amb Kristina i la parella té fills. La vida és molt dura per a la jove família amenaçada per la fam per les males collites i els incendis. Quan la seva filla Anna mor, Kristina accepta la idea de Karl Oskar d'emigrar a Amèrica del Nord per tal de construir una vida millor per a la seva família.

El germà de Karl Oskar, Robert, que treballa com a criat en una granja amb un pagès avar i violent, projecta igualment d'emigrar i el seu amic Arvid vol acompanyar-lo.

Danjel, que viu a la granja Kärragärde, s'oposa a la doctrina de l'Església sueca i organitza reunions religioses il·legals al seu domicili abans que l'empresonin. Ulrika, una prostituta rebutjada pels veïns, i la seva filla Elin troben refugi a casa de Danjel i comparteixen les seves creences.

16 persones en total marxen del seu poble natal.

La travessia de l'Atlàntic és llarga i molt dura. La dona de Danjel i el seu fill petit moren. Nombroses persones, entre les quals Kristina, es posen greument malaltes.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

Nascut el 1898 a la província de Småland, Vilhelm Moberg, escriptor considerat com un dels principals novel·listes de la literatura sueca del Segle XX va escriure «Els Emigrants» entre 1949 i 1959. Aquesta crònica en quatre volums va tenir un èxit considerable al seu país. Després d'haver vist el primer llargmetratge de Jan Troell «Els focs de la vida» (Här har del ditt liv) (1966), Moberg va declarar: «Si algú ha de rodar Els emigrants, serà Jan Troell». És el que va fer (el 1971) després d'haver vacil·lat molt de temps. « El nou món » del mateix realitzador, el 1972, constitueix, de fet, la segona part de la pel·lícula.

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema