Uvita
 Uvita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | CaMg₃(Al₅Mg)(BO₃)₃(Si,Al)₆O18(OH)₃F |
| Epònim | fluor-uvite - uvite series (en)  i hidro- |
| Localitat tipus | Facciatoia quarry (en) |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CK.05 |
| Dana | 61.3.1.3 |
| Heys | 17.5.30 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 15,954(1) Å; c = 7,214(1) Å; |
| Grup puntual | 3m - ditrigonal piramidal |
| Grup espacial | grup espacial 160 |
| Color | negre, negre verdós, marró fosc, marró, verd, incolor |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | irregular, desigual, concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 7,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | marró brillant |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 2,97 a 3,14 g/cm³ (mesurada); 3,08 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,637 a 1,668 nε = 1,619 a 1,639 |
| Birefringència | δ = 0,018 a 0,029 |
| Pleocroisme | feble |
| Fluorescència | A veces groc-mostassa amb llum UV |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat i aprovat |
| Codi IMA | IMA2007-015 |
| Any d'aprovació | 1929 |
| Símbol | Uvt |
| Referències | [1] |
L'uvita és un mineral que pertany al grup de la turmalina. Va ser descoberta l'any 1929 a la província d'Uva (Sri Lanka), d'on pren el seu nom.[2] Va ser redefinida per la IMA l'any 2011 en dos minerals: fluoruvita i uvita (OH-dominant), totes dues espècies termes extrems d'una sèrie.
Característiques químiques[modifica]
És un alumino-silicat amb anions addicionals de borat, i cations de calci, magnesi i alumini. La seva estructura molecular és de ciclosilicat en anells de sis tetraedres de sílice, amb anions complexos aïllats.[3]
Forma una sèrie de solució sòlida amb la dravita (NaMg₃Al₆(BO₃)₃Si₆O18(OH)₄), en la qual la substitució gradual del calci per sodi va donant els diferents minerals de la sèrie.
És l'anàleg amb magnesi de la feruvita (Ca(Fe2+)₃(Al₅Mg)(BO₃)₃Si₆O18(OH)₃F).
A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: manganès, titani, sodi, crom, vanadi, aigua i zinc, que li donen diferents tonalitats de color.
Formació i jaciments[modifica]
Apareix típicament en roques pegmatites riques en calci que han estat sotmeses a metamorfisme de contacte i processos metasomàtics amb addició de bor. Sol trobar-se associat a altres minerals com: calcita, dolomita, tremolita, apatita o escapolita.
Usos[modifica]
Pot ser tallat i empleat com a gemma en joieria.
Referències[modifica]
- ↑ «Uvite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 gener 2020].
- ↑ Kunitz, W., 1929. "BeitrÄage zur Kenntnis der magmatischen Assoziationen. I. Die Mischungsriehen in der Turmalingruppe und die genetischen Beziehungen zwischen Turmalinen und Glimmern [hypothetical end member]". Chem. Erde, 4, 208-251, esp. 221.
- ↑ Leavens, P.B., Rheingold, A.L., y Dietrich, R.V., 1988, "Crystal structure of a uvite-schorl tourmaline". V.M. Goldschmidt conference; program and abstracts: 56.
- Uvita, webmineral.com.
- Manual de uvita, Mineral Data Publishing.
Enllaços externs[modifica]
- Base de dades de Gemmes (anglès)