Uvita
 Uvita | |
|---|---|
 | |
| Epònim | fluor-uvite - uvite series (en)  i hidro-  |
| Localitat tipus | Facciatoia quarry (en) |
| Classificació | |
| Categoria | Minerals ciclosilicats |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CK.05 |
| Dana | 61.3.1.3 |
| Heys | 17.5.30 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Grup puntual | 3m - ditrigonal piramidal |
| Grup espacial | grup espacial 160 |
| Color | negre, negre verdós, marró fosc, marró, verd, incolor |
| Fractura | irregular, desigual, concoïdal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 7,5 (Mohs) |
| Color de la ratlla | marró brillant |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 2,97 a 3,14 g/cm3 (mesurada); 3,08 g/cm3 (calculada) |
| Pleocroisme | feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat i aprovat |
| Codi IMA | IMA2007-015 |
| Any d'aprovació | 1929 |
| Símbol | Uvt |
L'uvita és un mineral de la classe dels ciclosilicats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat "grup de la turmalina". Va ser descoberta l'any 1929 a la província d'Uva (Sri Lanka), d'on pren el seu nom.[1]
Un sinònim és la seva clau: IMA2000-030a. Va ser recentment redefinida per la IMA l'any 2011 en dos minerals: fluoruvita i uvita (OH-dominant), totes dues espècies termes extrems d'una sèrie.
Característiques químiques
És un alumino-silicat amb anions addicionals de borat, i cations de calci, magnesi i alumini. La seva estructura molecular és de ciclosilicat en anells de sis tetraedres de sílice, amb anions complexos aïllats.[2]
Forma una sèrie de solució sòlida amb la dravita (NaMg3Al6(BO3)3Si6O18(OH)4), en la qual la substitució gradual del calci per sodi va donant els diferents minerals de la sèrie.
És l'anàleg amb magnesi de la feruvita (Ca(Fe2+)3(Al5Mg)(BO3)3Si6O18(OH)3F).
A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: manganès, titani, sodi, crom, vanadi, aigua i zinc, que li donen diferents tonalitats de color.
Formació i jaciments
Apareix típicament en roques pegmatites riques en calci que han estat sotmeses a metamorfisme de contacte i processos metasomàtics amb addició de bor.
Sol trobar-se associat a altres minerals com: calcita, dolomita, tremolita, apatita o escapolita.
Usos
Pot ser tallat i empleat com a gemma en joieria.
Referències
- ↑ Kunitz, W., 1929. "BeitrÄage zur Kenntnis der magmatischen Assoziationen. I. Die Mischungsriehen in der Turmalingruppe und die genetischen Beziehungen zwischen Turmalinen und Glimmern [hypothetical end member]". Chem. Erde, 4, 208-251, esp. 221.
- ↑ Leavens, P.B., Rheingold, A.L., y Dietrich, R.V., 1988, "Crystal structure of a uvite-schorl tourmaline". V.M. Goldschmidt conference; program and abstracts: 56.
- Uvita, mindat.org.
- Uvita, webmineral.com.
- Manual de uvita, Mineral Data Publishing.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Uvita |
- Base de dades de Gemmes (en anglès)