Véronique Sanson

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Véronique Sanson
Dades biogràfiques i tècniques
Naixement 24 d'abril de 1949
Lloc d'origen Boulogne-Billancourt, França
Gènere(s) cançó
pop
Ocupació cantautora francesa
Instruments piano
guitarra
Anys en actiu des de 1967
Discogràfiques Warner Music Group
Artistes relacionats Michel Berger
Lloc web oficial veronique-sanson.net

Véronique Sanson (24 d'abril de 1949, Boulogne, França) és una cantautora francesa.

Té un estil vocal molt personal, amb un fort vibrato, i és reconeguda pel seu talent com a autora de cançons.[cal citació] També toca el piano i la guitarra.

El 1972, el seu trencador àlbum Amoureuse va ser considerat per molts crítics com una revolució, convertint-se en una de les primeres cantautores franceses famoses.[cal citació] Durant més de 30 anys, Véronique Sanson ha estat reconeguda com una autèntica artista al seu país natal, amb una llarga sèrie d'èxits, concerts i àlbums.[cal citació]

Entre 1973 i 1979 va estar casada amb el músic de rock nord-americà Stephen Stills. El seu fill, Chris Stills, també és músic.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Dècada de 1960[modifica | modifica el codi]

A l'edat de 13 anys Sanson ja componia les seves pròpies cançons, [cal citació] influïdes per The Beatles i Ray Charles. El 1965, va patir d'amnèsia després d'una meningitis greu.

El 1967, va començar la seva carrera en un trio, la Roche-Martin, amb François Bernheim i la seva germana Violaine Sanson. En aquella època Michel Berger, amb qui van ser parella entre 1967 i 1972, la va presentar a la seva companyia, i la va animar a seguir la seva carrera en solitari. Dos anys més tard Sanson va llançar el seu primer single en solitari, amb poc èxit.

Dècada de 1970[modifica | modifica el codi]

Durant la seva col·laboració amb Michel Berger en la dècada de 1970, la veu de Véronique Sanson havia assolit la seva maduresa, i la seva capacitat de produir un vibrato que ràpidament va convertir en la seva marca. El 1972 Sanson va llançar l'àlbum Amoureuse, compost per ella, i produït per Michel Berger. L'àlbum va rebre una calorosa acollida per part dels crítics, i amb els senzills Besoin de personne, Amoureuse i Bahia va assolir els primers llocs dels rànquings. També va trepitjar els escenaris actuant en l'obertura dels concerts d'algunes de les estrelles de l'època (Claude François, Julien Clerc, Michel Polnareff).

Poc després va publicar l'àlbum De l'autre côté de mon rêve, que també es va convertir en un gran èxit amb el single Comme je l'imagine. El mateix any (1972) va assistir a un concert de la banda americana Crosby, Stills & Nash a París, on va conèixer el cantant Stephen Stills, amb qui va iniciar una relació. Es van casar el 1973.

Sanson es va traslladar de forma permanent als Estats Units, però va viatjar sovint a França per a fer concerts i actuar a la televisió. El 1974 va néixer el seu únic fill, Christopher Stills. Aquest exili als Estats Units va tenir un enorme impacte en la seva música, especialment en un dels seus millors àlbums, Le maudit, publicat el 1974, enregistrat amb els músics de Stephen Stills. Els singles d'aquest àlbum reflecteixen noves influències musicals, la bossa nova a Alia Souza, el rock a On m'attends là-bas i Le maudit.

El 1976 Sanson va iniciar una llarga col·laboració professional amb el productor Bernard Saint-Paul (12 àlbums). Aquesta col·laboració va començar amb l'àlbum Vancouver, que va assolir el primer lloc de les llistes i molta difusió per ràdio, especialment el single Vancouver; altres àlbums exitosos foren Hollywood i 7ème, amb els singles Féminin i Ma révérence.

El 1979 Véronique Sanson va demanar el divorci a Stephen Stills, després d'una dècada marcada pels èxits.

Dècada de 1980[modifica | modifica el codi]

La dècada dels 80 va ser un període difícil per a Sanson, per la seva separació de Stills i la lluita per la custòdia del fill. El 1981 es va tornar a instal·lar a França. El seu àlbum del 1981, Laisse la vivre, no va ser tan exitós, tot i així va aconseguir força públic. [cal citació] Els seus àlbums posteriors van aparèixer més espaiats.

El 1988 va tornar a tenir un èxit de crítica i públic amb l'àlbum Moi le venin. En ell hi havia la controvertida cançó Allah, per la qual va rebre amenaces des de la comunitat musulmana.

Dècada de 1990[modifica | modifica el codi]

L'àlbum Sans regrets, llançat el 1992, va tenir un gran èxit, especialment amb el famós single Rien que de l'eau. Posteriorment va fer diverses gires.

El 1995 Sanson es va casar amb l'humorista Pierre Palmade a Triel-sur-Seine, on ella viu des de 1981. El 1998 publicà un nou àlbum, Indestructible, que va ser seguit d'una gira.

Dècada de 2000[modifica | modifica el codi]

L'any 2000 Sanson publicà l'àlbum D'un papillon à une étoile, amb cançons de Michel Berger. El va seguir una nova gira i l'àlbum corresponent, Avec vous. El 2001 apareix la seva compilació Les moments importants.

Després d'un període de silenci degut a problemes de salut, el 2004 Sanson publica, amb altres autors, un nou àlbum, Longue distance. L'any següent fa una altra gira, recollida a Olympia 2005.

A la seva autobiografia, La douceur du danger, escrita amb Didier Varrod el 2005, Sanson descriu els esdeveniments més colpidors de la seva vida, la seva passió per la música, el seu alcoholisme i la relació amb el seu fill.

Una nova antologia de Véronique Sanson, Petits moments choisis, va aparèixer a finals de l'any 2007. Poc després va començar una nova gira que acabarà l'estiu del 2009.

El 2008 es va publicar una integral amb tots els seus àlbums i dvds, Et voilà.

Discografia[modifica | modifica el codi]

(en negreta, àlbums d'estudi)

  • 1972 - Amoureuse
  • 1972 - De l'autre côté de mon rêve
  • 1974 - Le maudit
  • 1976 - Vancouver
  • 1976 - Live at the Olympia
  • 1977 - Hollywood
  • 1979 - 7ème
  • 1981 - Laisse-la vivre
  • 1981 - Au Palais des Sports
  • 1985 - Véronique Sanson
  • 1986 - Olympia 85
  • 1988 - Moi le venin
  • 1989 - A l'Olympia 89
  • 1990 - Symphonique Sanson
  • 1992 - Sans regrets
  • 1993 - Zénith 93
  • 1995 - Comme ils l'imaginent
  • 1998 - Indestructible
  • 1999 - D'un papillon à une étoile
  • 2000 - Avec vous
  • 2004 - Longue distance
  • 2005 - Olympia 2005
  • 2007 - Petits moments choisis
  • 2008 - Et voilà

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Sanson, Véronique; Didier Varrod. La douceur du danger. Ed. Plon, 2005. ISBN 2259203426. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]