Víctor Balaguer i Cirera

Víctor Balaguer

Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 1824 - Madrid, 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític, escriptor, poeta i historiador català.

Biografia

Fou fill d'un metge d'ideologia liberal i restà orfe de ben petit. Les seves idees radicals provocaren que la seva mare el desheretés.

Maçó, liberal i d'idees romàntiques, va col·laborar a diversos diaris liberals com El Constitucional, El Laurel, El Genio i La Lira i el 1846 marxà a Madrid, on conegué les principals personalitats literàries i polítiques de l'època. Fundà a Barcelona el diari liberal La Corona de Aragón, on declarava una adhesió fervent al passat gloriós de Catalunya alhora que exigia una descentralització per als territoris de l'antiga Corona d'Aragó.

Col·laborà en la restauració dels Jocs Florals el 1859, i en fou un participant asidu. Va estar uns anys exiliat a França del 1865 al 1867 per haver participat en la conspiració del general Prim, on va conèixer Frederic Mistral el 1865 i participà del Felibritge, del qual en fou nomenat vicepresident. Fou membre de la delegació catalana que entregà la Copa Santa als escriptors occitans.

El 1867 tornà a Catalunya i durant el regnat d'Amadeu I d'Espanya fou Ministre de Foment i d'ultramar. Tornà a ocupar el càrrec durant la Primera República Espanyola (1871) i durant el govern de Práxedes Mateo Sagasta del 1886.

Fou autor de peces de teatre romàntiques en castellà i en català, i escrigué Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón. Com a historiador no fou pas un investigador erudit, sinó un divulgador romàntic del passat històric de Catalunya que barrejava fets reals i llegendes, amb una forta intenció nacionalista. En aquesta mateixa línia va fer un projecte de nomenclatura pels carrers de l'Eixample de Barcelona, amb noms dedicats als territoris de la Corona d'Aragó (carrer Aragó, València, Mallorca, Rosselló, Còrsega, Sardenya, Sicília, Nàpols...), a les institucions Catalanes (les Corts Catalanes, la Diputació, el Consell de Cent) o a personatges (Pau Claris, Roger de Llúria, Roger de Flor...) que va ser adoptat en bona mesura, però amb modificacions i canvis d'ubicació que en van trencar la lògica (per exemple, els carrers amb els noms dels territoris van acabar separats en dos blocs).

El 1884 creà la Biblioteca Museu Víctor Balaguer a Vilanova i la Geltrú, un equipament públic que donà a la ciutat en agraïment per haver estat escollit diputat a Corts per aquesta població. El seu llegat resta en aquesta Biblioteca Museu.

Obres

Bust de Víctor Balaguer al parc de la Ciutadella de Barcelona

Teatre en castellà

• Pepín el Jorobado o el hijo de Carlomagno (1838)
• Enrique el Dadivoso (1847)
• Juan de Padilla (1848)
• Vifredo el Velloso (1849)
• Los Pirineus, òpera amb música de Felip Pedrell

Estudis i assaigs en castellà

• Bellezas de la historia de Cataluña: Lecciones pronunciadas en la Sociedad Filármónica, 1853
• Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón (1860-1863) (1860)
• Las calles de Barcelona (1865)
• Historia política y literaria de los trobadores (1878-79)
• Instituciones y reyes de Aragón (1896)
• La libertad constitucional (1857)
• Memorias de un constituyente (1868)
• El Regionalismo y los Juegos Florales (1897)

Poesia i teatre en català

• Los trobadors moderns (1859)
• Lo trobador de Montserrat (1861) [
• Esperances i records (1866)
• Don Joan de Serrallonga (1868)
• Los Pirineus (1893), musicat per Felip Pedrell

Bibliografia

• Historia de Cataluña, V. Balaguer (II vols., Madrid, 1886)
• Víctor Balaguer a la Classic Encyclopedia, basada en l'edició de 1911 de la Encyclopaedia Britannica (anglès)

Enllaços externs

• Biblioteca Museu Víctor Balaguer El seu llegat
• Poesia Catalana d'ahir i d'avui Obra
• Associació d'Escriptors en Llengua Catalana Biografia
• Víctor Balaguer a Lo Càntich
• Fitxa del Congrés dels Diputats

Precedit per: Pere Dalmases i Vallès

President de la Diputació de Barcelona 1868– 1869

Succeït per: Anicet Mirambell i Carbonell