Víctor I

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Víctor I Cross of the pope.svg
Papa de l'Església Catòlica
189198/199
Victor-I pope-pic.jpg
Emblem of the Papacy SE.svg
Dades personals
Nom Victor (llatí)
Nascut Segle II
Àfrica, Imperi Romà
Mort 198/199
Roma, Imperi Romà
Sant Víctor I
Papa i màrtir
Enterrament Basílica de Sant Pere del Vaticà
Relíquies a SS. Silvestro e Martini ai Monti (Roma)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Canonització Antiga
Festivitat 28 de juliol
Iconografia Com a papa

Sant Víctor I (Àfrica, ? - Roma, 198/199) va ser bisbe de Roma (189-198/199). És el primer amb uns perfils històrics clarament definits.[cal citació]

Va ser el primer papa que parlà llatí i,[1] segons sant Jeroni, el primer en escriure'l.[2] Víctor també va ser el primer en tenir relacions amb la cort imperial romana. Màrcia, l'amant de l'emperador Còmode sembla que era cristiana. A través d'ella, el papa va aconseguir que s'alliberés a molts presoners cristians de Sardenya, si bé entre ells no es trobava Calixt, que havia estat empresonat anteriorment, poc després Víctor va obtenir-ne la seva llibertat. Calixt va tornar a Roma vers el 190.[1] Tanmateix, la influència dels cristians va augmentar durant aquest període, van començar a ser utilitzats com oficials de la cort.[2]

És considerat un dels papes més estrictes quant a la disciplina del clergat.[1] Provà de reconduir el problema de la celebració de la Pasqua. Aquest conflicte ja s'havia iniciat entre el bisbe de Roma Anicet I i el d'Esmirna Policarp.[cal citació] El conflicte raïa en la diferència de dies de celebració entre els immigrants asiàtics arribats a Roma, que estaven acostumats a celebrar la Pasqua el 14 de Nisan i la comunitat cristiana romana,[2] que se celebra el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera. A més, es trobà amb grans resistències a Àsia Menor.[1] Víctor va intentar que altres esglésies adoptessin el calendari romà: va enviar una carta al bisbe Polícrates d'Efes i va induir-lo a que donés avís als altres bisbes de la província d'Àsia per tal de discutir el tema amb ell. La tasca encomanada va ser realitzada, però Polícrates va respondre al bisbe de Roma confirmant que la costum del dia 14 continuaria celebrant-se. Llavors Víctor va reunir els bisbes italians a Roma i va enviar cartes a altres bisbes de diferents districtes per tal que entre els bisbes de la mateixa província tractessin la problemàtica de la Pasqua i que li oferissin consell; les cartes van arribar des de Palestina, de la Gàl·lia, del Pont, etc. Totes les cartes afirmaven unànimamentque la Pasqua s'observava el diumenge, igual que a Roma.[2]

D'ençà la respota, Víctor actuà com a cap de la Cristiandat i va ordenar als bisbes d'Àsia Menor a abandonar la seva costum i acceptar la pràctica comuna del diumenge sota amenaça d'excomunió. Sobre aquest procés no hi ha més informació però resulta obvi que va ser efectiu perquè la pràctica del diumenge de Pasqua es va anar universalitzant gradualment.[2] Tanmateix, probablement aquesta mesura també va anar dirigida als dissidents dins la pròpia Roma que havien emigrat des d'Àsia.[1] Ireneu de Lió, entre altres bisbes, va criticar l'excessiva duresa en un afer que considera de poca importància, i va demanar que mantingués la pau i la unitat amb els bisbes d'Àsia.[2]

Víctor I va morir a Roma patint martiri.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 O'Malley, John W. A History of the Popes (en anglès). Lanham: Rowman & Littlefield Publishers, 2010, p. 17. ISBN 978-1-58051-227-5. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Kirsch, Johann Peter. «Pope St. Victor I». Catholic Encyclopedia. Wikisource, 1913.
  3. Mácquer, Philippe. Compendio cronológico de la Historia eclesiástica (en castellà). Madrid: Imprenta Real, 1791, p. 168. 


Precedit per:
Eleuteri I
Papa
189198/199
Succeït per:
Zeferí I
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Víctor I