Víctor Manuel III d'Itàlia

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Víctor Manel III d'Itàlia)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Víctor Manuel III d'Itàlia
Víctor Manuel III d'Itàlia

Regne
29 de juliol de 1900 – 9 de maig de 1946
Precedit per Humbert I
Succeït per Humbert II
Coronació 29 de juliol de 1900

Regne
9 de maig de 1936 – 5 de maig de 1941
Precedit per Haile Selassie I
Succeït per Haile Selassie I

Regne
16 d'abril de 1939 – 8 de setembre de 1943
Precedit per Zogú I
Succeït per Títol abolit

Batejat Vittorio Emanuele Ferdinando Maria Gennaro
Naixement 11 de novembre de 1869
Nàpols
Defunció 28 de desembre de 1947 (als 78 anys)
Alexandria (Egipte
Consort Helena de Montenegro
Descendència
Dinastia Dinastia Savoia Dinastia Savoia
Pare Humbert I
Mare Margarida de Savoia-Gènova

Víctor Manuel III d'Itàlia ( Nàpols, Regne d'Itàlia 1869 - Alexandria, Egipte 1947 ) fou el 3r rei d'Itàlia nascuda arran de la unificació del segle XIX i visqué durant el seu regnat la Primera Guerra Mundial, el naixement del feixisme i el seu ocàs, i la Segona Guerra Mundial. Així mateix també fou emperador d'Etiòpia entre 1936 i 1943 i rei d'Albània entre 1939 i 1943.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Va néixer l'11 de novembre de 1869 a la ciutat de Nàpols sent l'únic fill del rei Humbert I d'Itàlia i de la princesa Margarida de Savoia-Gènova. Era nét per línia paterna del rei Víctor Manuel II d'Itàlia i de l'arxiduquessa Adelaida d'Àustria i per línia materna del duc Ferran de Savoia-Gènova i de la princesa Elisabet de Saxònia.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

L'any 1896 arran de la coronació del tsar Nicolau II de Rússia conegué a la que seria la seva muller: la princesa Helena de Montenegro. Abans d'aquesta trobada s'intentà el casament amb la princesa Maud del Regne Unit malgrat que no fructificà a causa de la diferència religiosa existent entre la parella i a la negativa de la cort de Londres de permetre la conversió religiosa de la filla del príncep de Gal·les, el futur Eduard VII del Regne Unit.

Es casà el 24 d'octubre de 1896 a la ciutat de Roma amb Helena de Montenegro, filla del rei Nicolau I de Montenegro i de la senyora Milena Vukotic. La parella tingué cinc fills:

Regnat[modifica | modifica el codi]

Albert I de Bèlgica i Víctor Manuel III d'Itàlia.

Ascens al tron[modifica | modifica el codi]

El 29 de juliol de 1900, a l'edat de 30 anys, ascendí al tron d'Itàlia arran de l'assassinat del seu pare a la ciutat de Monza. En les primeres dècades del seu regnat el país prosperà gràcies a les polítiques liberals del polític Giovanni Giolitti. A l'exterior el regnat de Víctor Manuel suposà la gran expansió colonial italiana a la zona de Líbia, que incloïa la Cirenaica i la Tripolitana.

La Triple Aliança firmada pel seu pare començà a ser un instrument poc útil al govern italià arran de la voluntat irredemptista de la ciutadania. L'irredemptisme polític, que tingué el màxim auge als anys previs de la Primera Guerra Mundial, era un moviment polític sorgit arran de la Unificació. Aquest considerava que el procés unitari s'havia tancat en fals i que encara existien molts territoris que s'havien d'incorporar a Itàlia per aconseguir la Unificació definitiva. Bàsicament aquests territoris eren: Còrsega, Niça i Savoia, pertanyents a França, i el Tirol del Sud, Trieste, l'Ístria i la Dalmàcia, pertanyents a l'imperi Austrohongarès.

Primera Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

L'any 1915 Víctor Manuel decidí entrar a la Primera Guerra Mundial, la seva intervenció li valgué un important prestigi militar i d'estadista. La intervenció italiana es féu al costat de la Triple Entesa, és a dir, al costat de França i el Regne Unit i en contra dels anomenats Imperis Centrals: Àustria i Alemanya. La firma del Tractat de Versalles l'any 1919 permeté a Itàlia ocupar els territoris austríacs del Tirol del Sud, Trieste i Ístria, però no veié complertes les seves expectatives sobre la Dalmàcia.

La finalització de la guerra obrí un tens període de crisis socials. D'una banda la guerra havia estat guanyada però a causa de les derrotes sofertes al front l'any 1917, especialment la cruenta batalla de Caporetto, els austríacs haurien pogut ocupar el país a no ser per la manca d'efectius militars, la qual cosa mostrà la debilitat de la monarquia italiana. El resultat fou una victòria mutilada que desprestigià els partits polítics tradicionals tot donant aire als partits i moviments extraparlamentaris. D'altra banda al país no s'hi havia portat a terme l'homogeneïtzació econòmica necessària i anunciada. El sud seguia mantenint les estructures postfeudals amb una economia centrada en grans latifundis i en l'agricultura, mentre que el nord tenia una estructura industrial extremadament moderna.

Ascens del feixisme[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Feixisme i Benito Mussolini
Imatge de Víctor Manuel III l'any 1936.

El pòsit de violència que deixà la Primera Guerra Mundial i la crisi social permeteren l'auge del feixisme liderat per Benito Mussolini, que aconseguí el poder davant la feblesa de Víctor Manuel, i la Marxa sobre Roma de 1922 fou possible per la negativa que l'exercit aturés als feixistes i Mussolini a les portes de Roma. Moltes han estat les respostes a la pregunta de per què Víctor Manuel no parà els feixistes, i la resposta més versemblant és la de la por de què sorgís un moviment monàrquic emparat pel seu cosí, Amadeu III d'Aosta.

Al llarg de la dictadura mussoliniana, Víctor Manuel anà sempre a remolc de les decisions preses pel dictador. Consentí la guerra d'Etiòpia i acceptà ser declarat emperador d'aquest país (títol escassament reconegut pel concert de països), acceptant la constitució de l'Eix i la participació d'Itàlia a la Segona Guerra Mundial. Tolerà la participació italiana a la Guerra civil espanyola al costat de Francisco Franco i l'ocupació d'Albània, país del qual s'autonomenà rei, així com l'intent frustrat d'ocupar Grècia.

Durant el seu regnat se solucionaren els nombrosos problemes amb la Santa Seu a través dels Pactes del Laterà,[1] firmats per Mussolini i el papa Pius XI, però també patí un atemptat el 12 d'abril de 1928 a Milà del que sortí il·lès tot i les nombroses víctimes.[2]

Abdicació[modifica | modifica el codi]

La seva nefasta actuació de suport a Mussolini valgué un gran desprestigi a la monarquia. Tot i així l'any 1943 acceptà un cop d'estat que derrocà Mussolini i demanà un armistici als aliats. L'any 1943 també nomenà al seu fill com a Lloctinent General del Regne i el 9 de maig de 1946 abdicà definitivament al seu favor.

S'exilià a la ciutat egípcia d'Alexandria, des de la qual va veure caure la monarquia italiana i la proclamació de la República Italiana l'any 1946. Morí en aquesta ciutat el 28 de desembre de 1947, sent enterrat en la catedral de Santa Caterina de dita ciutat.

Honors[modifica | modifica el codi]

Orde de la Santíssima Anunciació Gran Mestre i cavaller de l'orde suprem de la Santíssima Anunciació
Gran Creu de l'Orde Militar de Savoia Gran Mestre de l'orde militar de Savoia
Gran Creu de l'orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer Gran Mestre i cavaller de l'orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer
Gran Creu de Cavaller de l'Orde de la Corona d'Itàlia Gran Mestre de l'orde de la Corona d'Itàlia
Orde Civil de Savoia Gran Mestre de l'orde Civil de Savoia
Gran Mestre de l'orde Colonial de l'Estrella d'Itàlia Gran Mestre de l'orde Colonial de l'Estrella d'Itàlia
Gran Mestre de l'orde de la Besa Gran Mestre de l'orde de la Besa
Gran Mestre de l'orde de Skanderbeg Gran Mestre de l'orde de Skanderberg
Gran Mestre de l'orde Civil i Militar de l'Àliga Romana Gran Mestre de l'orde Civil i Militar de l'Àliga Romana
Medalla Mauriciana al Mèrit Medalla Mauriciana al Mèrit pels 50 anys de Carrera Militar
Mèrit de Guerra Creu al Mèrit de Guerra
Medalla commemorativa de la guerra 1915-1918 (4 anys) Medalla commemorativa de la guerra 1915-1918 (4 anys de campanya)
Medalla commemorativa de la Unitat d'Itàlia Medalla commemorativa de la Unitat d'Itàlia 1848-1918
Medalla de la Victòria Medalla commemorativa italiana de la Victòria de 1918
Creu de la Llibertat pel Servei Civil de I Classe Creu de la Llibertat pel Servei Civil de I Classe (Estònia)
Cavaller de l'orde de Sant Pere de Cettigne Cavaller de l'orde de Sant Pere de Cettigne (Montenegro)
Gran Creu de Cavaller de l'orde de Lāčplēsis Gran Creu de Cavaller de l'orde de Lāčplēsis (Estònia)
Gran Creu de Cavaller de l'orde del Crisantem Gran Creu de Cavaller de l'orde del Crisantem (Japó)
Cavaller de l'orde de l'Àliga Negra Cavaller de l'orde de l'Àliga Negra (Prússia)
Orde de la Lligacama Cavaller de l'orde de la Lligacama (Regne Unit)
Orde del Bany Gran Creu de l'orde del Bany
Cavaller de l'ode del Toisó d'Or Cavaller de l'ode del Toisó d'Or (Espanya)
Cavaller de l'orde de Sant Cirill i Sant Metodi Cavaller de l'orde de Sant Cirill i Sant Metodi (Bulgària)
Gran Creu de l'orde de la Torre i l'Espasa Gran Creu de l'orde de la Torre i l'Espasa (Portugal)
Orde de l'Àliga Blanca Cavaller de l'orde de l'Àliga Blanca (Polònia)
Orde Virtuti Militari Gran Creu de l'orde Virtuti Militari (Polònia)
Collar del Sobirà Orde Militar de Malta Balí Gran Creu d'Honor i Devoció del Sobirà i Militar Orde Hospitalari de Malta, amb creu de professió i honor


Precedit per:
Humbert I
Rei d'Itàlia
1900 –- 1946
Succeït per:
Humbert II
Precedit per:
Haile Selassie
Emperador d'Etiòpia
sense reconeixement internacional

1936 –- 1943
Succeït per:
Haile Selassie
Precedit per:
Shefqet Verlaci
Cap d'estat interí
Rei d'Albània
1939 –- 1943
Succeït per:
Ibrahim Bej Bicaku
Cap provisional del comité executiu


Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Víctor Manuel III d'Itàlia