Víctor de la Fuente

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaVíctor de la Fuente
Biografia
Naixement12 abril 1927 Modifica el valor a Wikidata
Ardisana (província d'Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 juliol 2010 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Le Mesnil-Saint-Denis (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaLe Mesnil-Saint-Denis Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódibuixant, autor de còmic Modifica el valor a Wikidata
Premis

Víctor de la Fuente (Ardisana, 12 d'abril de 1927 - Le Mesnil-Saint-Denis, 2 de juliol de 2010)[1] nom artistic de Pedro Víctor de la Fuente Sánchez, fou un dibuixant de còmics espanyol que va viure a França i que va cultivar sobretot el Còmic de l'oest (Sunday, Amargo, Los Gringos i Tex) i la fantasia heroica (o èpica) (Haxtur, Mathai-Dor, Haggarth). Va guanyar prestigiosos premis com el Premi Yellow Kid (1980). És el germà gran dels també dibuixants Chiqui de la Fuente i Ramón de la Fuente.[2]

Biografia[modifica]

Infància i joventut. A Amèrica[modifica]

Víctor comença a treballar de dibuixant a l'estudi d'Adolfo López Rubio el 1945. A allà va conéixer als dibuixants Celedonio Perellón, Vicente Roso i Luis Vigil. En aquesta època va publicar en revistes com Chicos, Flechas y Pelayos i Zas.[3]

A mitjans de la dècada de 1940 se'n va a viure a Cuba, i després d'una escala a l'Argentina,[4] va a Xile, a on és contractat per l'editorial Zig Zag. El 1957 dirigeix la revista El Peneca i funda la seva pròpia agència de publicitat.

Tornada a Espanya[modifica]

El 1960 Víctor envia als seus germans, Chiqui i Ramón, que estaven a Espanya, un còmic de l'oest titulat Póney Durango perquè l'acabessin i tantegessin el mercat a aquí. Gràcies a l'interès de l'agència Selecciones Ilustradas de Josep Toutain torna a Espanya el 1961. En aquest mateix any comença a treballar per les editorials britàniques Fleetway i DC Thompson.

El 1964 publica el còmic La pequeña guerra de Hans en els números 2 a 8 de la revista El Cuco.[3] L'obra Jo y Seraphin, del 1965 va quedar inacabada.[3]

El 1968 col·laborà amb la revista francesa Pilote de l'editorial Dargaud amb la sèrie Les diamants sanglants.[3] El 1969 inicia la seva primera sèrie important, Sunday, un western guionitzat per Víctor Mora per a Selecciones Ilustradas.

Maduresa: Trinca[modifica]

Entre el 1969 i el 1971 va dibuixar a la revista Trinca la sèrie de còmic Haxtur. Al mateix temps crea el seu únic còmic per a l'editorial Warreng Publishing, I am Dead, Egypt, Dead (amb el guió de Douglas Moench) que va ser publicat a la revista Eerie número 35 i que va rebre el Premi Warren al millor còmic del 1972 (entregat el 1973).[5]

El 1972 també va crear la sèrie de còmics Mathai-Dor, al número 34 de la revista Trinca. Aquesta va quedar inacabada degut a problemes amb els drets d'autors.[3] En aquest any Víctor se'n va anar a París, a on comença a treballar dibuixant el còmic Mortimer per l'editorial italiana E.P. El 1972 també va guanyar un premi a la Eurocon de Trieste per Haxtur i el 1973 va guanyar el premi del Festival de Còmic de Gènova. Aquest any es va viure a França perquè va tenir problemes amb les autoritats espanyoles pel seu còmic Haxter.[4]

A França i final de la seva carrera[modifica]

El 1974 va publicar el còmic western Amargo a l'editorial Hachette.

El 1976 va participar en la realització dels còmics La Bíblia en còmics i Història de França per l'editorial Larousse. El 1977 va col·laborar amb la revista de còmic Tintín i el 1978 va crear el còmic Haggarth per la revista (À Suivre) (Continuarà) de l'editorial Casterman.

Des del 1979 va dibuixar el còmic Los gringos, que estava guionitzat primer per Jean-Michel Charlier i després, a partir de 1992, per Guy Vidal. El 1980 va obtenir el Premi Yellow Kid a Lucca. A la dècada de 1980 Víctor de la Fuente havia tornat a treballar amb Víctor Mora en el còmic Los ángeles de acero (83-89).

Entre els anys 1985 i 1991 va dibuixar bastants àlbums de personatges històrics, polítics i religiosos destinats al mercat francès, per exemple De Gaulle, Molière i Bernadette. El 1990 va començar a col·laborar per l'editorial Bonelli dibuixant Tex i posteriorment dibuixà el fallit còmic Aliot, guionitzat per Alejandro Jodorowsky (1996) i Josué de Nazareth (guió de Patrick Cothias, 1997-98). L'editorial Glénat va traduir a l'espanyol els àlbums El arcángel Gabriel i El hijo de la Vírgen; aquestes són les seves darreres obres inèdites que va publicar Víctor de la Fuente a Espanya.[2]

Després d'això, Víctor de la Fuente va seguir residint a París, a on ja no dibuixava còmics a nivell professional però continuava pintant a l'oli.[2]

Llegat i homenatges[modifica]

Els premis del Saló Internacional del Còmic del Principat d'Astúries són anomenats Premios Haxtor en honor del famós personatge creat per Víctor de la Fuente.

A Espanya s'han publicat tres llibres d'homenatge o catàlegs: Víctor de la Fuente (1983, Toutain Editor), Víctor de la Fuente, Homenaje (coordinat per Félix Velasco, 2003, Recerca Editorial) i De la Fuente Saga, (de Faustino Rodríguez Arbesú, 2003, sobre l'obra dels tres germans).[2]

Estil[modifica]

Els plans que més dibuixava Víctor de la Fuente en els seus còmics eren els plans mitjans i generals, en detriment dels primers plans. Segons el mateix autor, utilitzava aquests perquè les seves imatges fossin més narratives. L'ús dels primers plànols els deixava exclusivament per a quan volia posar èmfasi en alguna cosa o volia interrompre una seqüència.[3]

Valoració crítica[modifica]

El crític de còmic, Manel Domínguez Navarro va considerar que Víctor de la Fuente fou el membre més jove d'una generació de dibuixants de còmic madrilenys composta per Blanco, Huete, Laffond i Luis Vigil i que compartien certes característiques amb Luis Bermejo, Esteban Maroto i José Ortiz Moya.[6]

La historiadora de l'art, Francesca Lladó, en la seva classificació de dibuixants i guionistes de còmic del que s'ha anomenat boom del còmic adult a Espanya, l'adscriu a un grup d'il·lustradors, del que també en formarien part Fernando Fernández i Enric Sió, encara que aquests últims també es dediquessin posteriorment a la il·lustració o al disseny.[7]

Obres[modifica]

Víctor de la Fuente ha dibuixat per les següents publicacions editades a Espanya:[2]

  • 1945 - Zas, Quadern d'historietes (Ed. Sección de los aspirantes de Acción Católica), números 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 i 16.
  • 1970 - El Cuco, Revista d'historietes (Ediciones y Publicaciones Populares), números: 2, 3, 4, 5, 6 i 7.
  • 1971 - Trinca, Revista d'historietes (Editorial Doncel, números 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 25, 26, 27, 28 i 29.
  • 1971 - Vampus, revista d'historietes (Ibero Mundial de Ediciones / Garbo Editorial), número 1.
  • 1971 - Trinca, llibre d'historietes de l'editorial Doncel, números 5 (Haxtur 1) i 12 (Haxtur 2).
  • 1976 - Sunday, publicació amb còmics de Mariano Ayuso Editor, números 1, 2 i 6.
  • 1978 - Bumerang, quadern de còmics de l'editorial Nueva Frontera S.A., números 1, 2, 3 i 4.
  • 1980 - 1984, quadern de còmics de l'editorial Toutain editor, números 17, 18, 19, 20, 38, 39 i 42.
  • 1980 - Los gringos, llibre de còmics d'Ediciones Junior S.A, números 1 (Viva la Revolución) i 2 (Viva Villa).
  • 1981 - Saloon, revista de còmics de l'editorial Hitpress, números 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8.
  • 1982 - Cuando el comic es arte, llibre de còmics de Toutain Editor, número 5 Víctor de la Fuente).
  • 1982 - Historia de los comics, publicació amb còmics de Toutain Editor, números 4 i 38.
  • 1983 - Comix Internacional, revista de còmics de Toutain Editor, números 36, 54, 55, 57, 59, 60 i 61.
  • 1985 - Aventuras Bizarras, revistes de còmics de Comics Forum de l'editorial Planeta DeAgostini, número 15.
  • 1987 - Descubrir la Bíblia, el Gran Libro de la Humanidad, llibre de còmics de l'editorial Plaza & Janés, número 1 (La Creación - Los Patriarcas).
  • 1988 - Descubrir a Bíblia, llibre de còmics de Plaza & Janés, números 1 (A creación - Os Patriarcas), 2 (Moisés, Xosué, os Xuices), 5 (O Exilio en Babilonia) i 6 (O Retorno a Xerusalén), en gallec.
  • 1988 - Descubrir a Biblia, llibre de còmics de Plaza & Janés, número 2 (Nacemento da Igrexa), en gallec.
  • 1989 - Imágenes de la História, llibre de còmics d'Ikusager Ediciones, número 19 (1789, la Revolución Francesa).
  • 1989 - Tapon, revista de còmics editat per la Caja de Ahorros de Asturias, números 1 i 2.
  • 1990 - Aventúrate, revista de còmics d'edicions Aventúrate, número 0.
  • 1998 - Josué de Nazareth, llibre de còmics d'edicions Glénat, números 1 (El arcángel Gabriel) i 2 (el Hijo de la Vírgen).
  • 2005 - El Gomeru, revista de còmics d'edicions Trabe, números 1, 2, 3 i 4.
  • 2006 - Sunday, llibre de còmics d'edicions Glénat, número 1.
  • 2008 - Haxtur, llibre de còmics d'edicions Glénat, número 1.
  • 2010 - Diario de Guerra, llibre de còmics d'edicions Glénat, número 1.
  • 2010 - Tex, llibre de còmics d'Aleta ediciones, números 1 (Llamas sobre Arizona) i 7 (Lun Ranger en peligro).
  • 2012 - Eerie, llibre de còmics de Planeta DeAgostini, número 7 (Eerie).
  • 2014 - Los Gringos. Integral, llibre de còmics de Ponent Món Editorial, número 1.
  • Sense data - Balalín, quadern de còmics editat per Frente de Juventudes.
  • Sense data - Descubrir la Bíblia. El gran libro de la Humanidad, de Plaza & Janés.
  • Sense data - La Bíblia, llibre de còmics de Plaza i Janés.
  • Sense data - Creepy, revista de còmics de Toutain Editor.
  • Sense data - Sargento Trelawny, quadern de còmics de l'editorial Rollán.
  • Sense data - Tormenta sobre España 1936-1939, llibre de còmics de l'editorial Glénat.
  • Sense data - Víctor de la Fuente, llibre de còmic de l'editorial Glénat.

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Agencia EFE (02/07/2010). Fallece el dibujante de cómic Víctor de la Fuente.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Víctor de la Fuente a Tebeosfera». [Consulta: 13 maig 2014].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Tabernero, Pedro entrevista a l'autor per a la revista d'historietes El Globo nº 4, San Sebastián, 06/1973, pp. 8-11.
  4. ↑ 4,0 4,1 De la Fuente, Víctor en una entrevista realitzada per Agustín Riera Torres per a Barzelona comic nº 40, p. 28 a 36.
  5. ↑ MARTÍN, Antonio (1973). Última hora: Los premios Warren españoles, a: Bang! número 9.
  6. ↑ Petita ressenya biogràfica de l'autor en el número 2 de l'edición espanyola de Creepy, p. 41.
  7. ↑ Lladó, Francesca, en Los Comics de la Transición, pp. 119-123, Colección Viñetas nº 3, de Ediciones Glénat, 2001. ISBN 84-8449-108-0

Bibliografia[modifica]

  • RODRÍGUEZ, Faustino. Entrevista. El Wendigo. Número 2 (1975).
  • RODRÍGUEZ, Faustino. Analisis de una nueva revista: Sunday. El Wendigo. Numero 6 (1977). D.L. M-3362-1997.-ISSN 1575-9482
  • RODRÍGUEZ, Faustino. Un mito del cómic español: Haxtur. El Wendigo. Número 16 (1980).
  • RODRÍGUEZ, Faustino. Haxtur. El Wendigo. Número 20 (1981).
  • CUESTA, Fernando. Infierno en las nubes. El Wendigo. Número 45 (1989).
  • FLORÉZ, Florentino. El último de una gran saga de dibujantes VÍCTOR DE LA FUENTE. El Wendigo. Número 115/116 (2010)

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Víctor_de_la_Fuente&oldid=32393702»