Víktor Ianukòvitx

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Víktor Ianukóvitx)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Víktor Fèdorovitx Ianukòvitx
Віктор Федорович Янукович
Víktor Ianukòvitx

Mandat
25 de febrer de 2010 – 22 de febrer de 2014
Precedit per Víktor Iúsxenko
Succeït per Oleksandr Turtxínov

10è, 11è i 14è Primer Ministre d'Ucraïna
Mandat
21 de novembre de 2002 – 7 de desembre de 2004
Precedit per Anatoli Kínakh
Succeït per Mikola Azàrov (Interinament)
Mandat
28 de desembre de 2004 – 5 de gener de 2005
Precedit per Mikola Azàrov (Interinament)
Succeït per Mikola Azàrov (Interinament)
Mandat
4 d'agost de 2006 – 18 de desembre de 2007
Precedit per Iuri Ekhanúrov
Succeït per Iúlia Timoixenko

Mandat
14 de maig de 1997 – 21 de novembre de 2002
Precedit per Serhí Poliakov
Succeït per Anatoli Blizniuk

Naixement 9 de juliol de 1950 (1950-07-09) (64 anys)
the Soviet Union (1923-1955) Enàkieve, Província de Donetsk, Ucraïna, URSS
Partit polític PR (des de 1997)
PCUS
(1980-1991)
Parella Liudmila Oleksandrivna Ianukòvitx (Людмила Олександрівна Янукович), de naixement: Nastenko (Настенко)
Professió Enginyer i polític
Nacionalitat Ucraïnesa
Religió Ortodox Ucraïnès

Víktor Ianukòvitx (en ucraïnès: Ві́ктор Фе́дорович Януко́вич, transcrit: Víktor Fèdorovitx Ianukòvitx (Àudio ? i  escolteu-ne la pronunciació en ucraïnès), Enàkieve, Província de Donetsk, Ucraïna, URSS 9 de juliol de 1950) és un polític ucraïnès, que fou president d'Ucraïna. També fou Primer Ministre en tres ocasions ik líder del Partit de les Regions, un dels principals partits polítics del país.

Ianukòvitx va ser governador de la Província de Donetsk de 1997 a 2002. Va ser Primer Ministre d'Ucraïna en dos períodes: des del 21 de novembre de 2002 fins al 31 de desembre de 2004, i des del 4 d'agost de 2004 fins al 16 de novembre de 2007, quan renúncia després de les eleccions del 2007.

Va ser el segon candidat més votat en les eleccions presidencials ucraïneses de 2004 i el seu partit el més votat en les eleccions legislatives de 2006 i 2007.

En les eleccions presidencials de 2004 Ianukòvitx, sent Primer ministre d'Ucraïna, va ser candidat a President amb el suport del president Leonid Kutxma, contra el candidat opositor Víktor Iúsxenko. Per evitar la imminent victòria de Iúsxenko, els partidaris de Ianukòvitx van recórrer al frau electoral massiu al seu favor, declarant-lo el guanyador. Aquest fet va provocar la Revolució taronja i la revocació per decisió del Tribunal Suprem d'Ucraïna dels resultats de les eleccions, designant noves eleccions, en les quals va guanyar Iúsxenko, i Ianukòvitx es va veure obligat a dimitir com a Primer Ministre d'Ucraïna.

Fou el vencedor de la segona volta de les eleccions presidencials ucraïneses de 2010 celebrades el 7 de febrer, per un estret marge (inferior al 4%). Va obtenir un 48,95%, front al 45,47% de Iúlia Timoixenko.

Per decisió de la Rada Suprema, arran dels esdeveniments de l'Euromaidan, el president Ianukóvitx fou destituït del seu càrrec el 22 de febrer del 2014. A continuació, va fugir a la segona ciutat més gran d'Ucraïna, Khàrkiv i es negà a reconèixer les decisions del Parlament. El Parlament va nomenar Oleksandr Turtxínov com a nou president d'Ucraïna de manera interina, i va convocar eleccions anticipades per al maig del 2014.[1][2][3][4]Les noves autoritats van decretar una ordre de crida i cerca contra ell, amb l'acusació d'haver ordenat assassinats massius.[5][6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Turxinov, mà dreta de Timoixenko, nou president en funcions d'Ucraïna» (en català). Vilaweb, 23 de febrer de 2014. [Consulta: 23 febrer 2014].
  2. «La revolta triomfa a Ucraïna, amb un Ianukóvitx desaparegut i una Timoixenko aclamada com a nova líder de l'oposició» (en català). 324.cat, 23 de febrer de 2014. [Consulta: 23 febrer 2014].
  3. «L'oposició aprofita la marxa de Ianukóvitx de Kíev per destituir-lo i convocar eleccions el 25 de maig» (en català). 324.cat, 23 de febrer del 2014. [Consulta: 23 febrer 2014].
  4. «El nou poder a Ucraïna accelera els canvis i nomena un president interí» (en català). El Periódico de Catalunya, 23 de febrer del 2014. [Consulta: 23 febrer 2014].
  5. «Ordre de crida i cerca contra el deposat president d'Ucraïna, Víktor Ianukóvitx, acusat d'assassinat massiu» (en català). 324.cat, 24 de febrer del 2014. [Consulta: 24 febrer 2014].
  6. «Interpol receives official request from Ukraine to arrest Yanukovich» (en anglès). ITAR-TASS, 6 de març del 2014. [Consulta: 7 març 2014].


Càrrecs públics
Precedit per:
Víktor Iúsxenko
President d'Ucraïna
Estendard del president d'Ucraïna

20102014
Succeït per:
Oleksandr Turtxínov
Precedit per:
Anatoli Kínakh
Primer Ministre d'Ucraïna
Estendard de la República d'Ucraïna

2002-2004
Succeït per:
Mikola Azàrov
(Interinament)
Precedit per:
Mikola Azàrov
(Interinament)
Primer Ministre d'Ucraïna
Estendard de la República d'Ucraïna

2004-2005
Succeït per:
Mikola Azàrov
(Interinament)
Precedit per:
Iuri Ekhanúrov
Primer Ministre d'Ucraïna
Estendard de la República d'Ucraïna

2006-2007
Succeït per:
Iúlia Timoixenko
Precedit per:
Serhí Poliakov
Governador de la Província de Donetsk
Estendard de la Regió de Donetsk

19972002
Succeït per:
Anatoli Blizniuk
Càrrecs en partits polítics
Precedit per:
Volodímir Seminójenko
President del PR
20032010
Succeït per:
Mikola Azàrov
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Víktor Ianukòvitx