Èmesi
| Nom del signe/símptoma: Èmesi Classificació i recursos externs |
|
| CIM-10 | R11 |
|---|---|
| CIM-9 | 787 |
El vòmit, també anomenat èmesi, és l'expulsió violenta i espasmòdica del contingut de l'estómac a travéss de la boca.
Encara que possiblement es desenvolupà evolutivament com un mecanisme per expulsar del cos verins ingerits, pot aparèixer com a símptoma de moltes malalties no relacionades amb els verins, des de gastritis fins a tumors cerebrals.
De la sensació que algú té just abans de vomitar se'n diu nàusees, que poden precedir el vòmit o bé poden aparèixer aïllades. Existeixen medicaments antiemètics per a la supressió de les sensacions de nàusea i el vòmit.
Centre del vòmit [modifica]
L'èmesi està controlada pel centre del vòmit en la formació reticular del cerebel. Aquesta pot rebre senyals d'estimulació de diversos orígens, a saber:
* Al quart ventricle del cervell existeixen uns quimioreceptors que poden accionar-se per substàncies presents a la sang, car estan situats abans de la barrera hematoencefàlica. Aquests quimioreceptors són de diversos tipus: dopamina D2, serotonina 5-HT3, opioides acetilcolina i de substància P. Així doncs són algunes de les substàncies que poden originar l'estimulació d'aquests, originant cada qual una via d'activació. Es creu que la substància P està involucrada en totes elles, com a etapa final.[1]
- El sistema vestibular en l'oïda, que comunica amb el cervell a través del nervi cranial VIII, el vestibulococlear. És la via implicada en la cinetosi.
- El nervi cranial X (nervi pneumogàstric), que actua quan la faringe està irritada.
- Sistema nerviós vagal i entèric, responsables de transmetre alteracions de la mucosa gastrointestinal.
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Èmesi |
- ↑ Hornby PJ. Central neurocircuitry associated with emesis. Am J Med 2001;111:106S-12S
