Vör

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En la mitologia escandinava, Vör (en nòrdic antic probablement significava "la prudent"[1] o "cautelosa"[2]) és una deessa associada a la saviesa. Vör apareix a l'Edda en prosa, escrita al segle XIII per Snorri Sturluson i en dos kennings de la poesia skàldica. Els estudiosos han proposat diverses teories sobre les implicacions d'aquesta deessa.

Aparicions als mites[modifica | modifica el codi]

Al capítol 35 del llibre Gylfaginning de l'Edda en prosa, Hár proporciona descripcions breus de 16 ásynjur. Hár l'esmenta en desena posició i diu que Vör és "sàvia i inquisitiva, de tal manera que no se li pot ocultar res." Hár també diu que "es diu que una dona sensata és anomenada vör per que se n'adona d'alguna cosa."[3] Al capítol 75 del llibre Skáldskaparmál de la mateixa Edda en prosa, Vör apareix en una llista que conté 27 noms d'ásynjur.[4]

Teories[modifica | modifica el codi]

Rudolf Simek diu que no se sap del cert si Vör fou una deessa tal com comenta l'Edda en prosa i si la connexió etimològica que s'esmenta (entre Vör i la paraula del nòrdic antic vörr, que vol dir cautelós) és correcta.[1] A la mateixa obra, Simek escriu que les deesses Sága, Hlín, Sjöfn, Snotra, Vár i Vör haurien de ser considerades com a figures vagament definides que "haurien de ser considerades com a deesses protectores" que totes són responsables "d'àrees específiques de l'esfera privada i que, tot i així, es van fer diferències clares entre elles per la qual cosa són, en molts aspectes, similars a les matronae."[5] Simek apunta que la segona part del nom de la valquíria Geiravör és idèntic al nom de la deessa Vör (i, per tant, significaria "deessa-llança") o simplement es tracta d'un sufix que apareix amb freqüència en noms propis en nòrdic antic..[6]

Andy Orchad comenta que "la interpretació etimològica que ens dóna Snorri és poc profunda, i això podria implicar que no tenia accés a més material" i assenyala que les referències a Vör són, d'altra banda, molt excepcionals.[2]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Simek (2007:368).
  2. 2,0 2,1 Orchard (1997:181).
  3. Faulkes (1995:30).
  4. Faulkes (1995:157).
  5. Simek (2007:274).
  6. Simek (2007:102).

Referències[modifica | modifica el codi]