Věra Čáslavská

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Medaller
Erika Zuchold, Věra Čáslavská (centre) i Karin Janz al Campionat d'Europa de 1967

Erika Zuchold, Věra Čáslavská (centre) i
Karin Janz al Campionat d'Europa de 1967
Gimnàstica artística
Competint per Txecoslovàquia Txecoslovàquia
Jocs Olímpics
Plata Roma 1960 equips
Or Tòquio 1964 individual
Or Tòquio 1964 salt sobre cavall
Or Tòquio 1964 barra d'equilibris
Plata Tòquio 1964 equips
Or Ciutat de Mèxic 1968 individual
Or Ciutat de Mèxic 1968 salt sobre cavall
Or Ciutat de Mèxic 1968 exercici de terra
Or Ciutat de Mèxic 1968 barres asimètriques
Plata Ciutat de Mèxic 1968 barra d'equilibris
Plata Ciutat de Mèxic 1968 equips
Campionat del Món
Plata Moscou 1958 equips
Or Praga 1962 salt sobre cavall
Plata Praga 1962 individual
Plata Praga 1962 equips
Bronze Praga 1962 exercici de terra
Or Dortmund 1966 individual
Or Dortmund 1966 equips
Or Dortmund 1966 salt sobre cavall
Plata Dortmund 1966 barra d'equilibris
Plata Dortmund 1966 exercici de terra
Campionat d'Europa
Or Cracòvia 1959 barra d'equilibris
Plata Cracòvia 1959 salt sobre cavall
Bronze Leipzig 1961 individual
Or Sofia 1965 individual
Or Sofia 1965 salt sobre cavall
Or Sofia 1965 barres asimètriques
Or Sofia 1965 exercici de terra
Or Sofia 1965 barra d'equilibris
Or Amsterdam 1967 individual
Or Amsterdam 1967 salt sobre cavall
Or Amsterdam 1967 barres asimètriques
Or Amsterdam 1967 exercici de terra
Or Amsterdam 1967 barra d'equilibris

Věra Čáslavská (pronuncació: [ˈvjɛra ˈtʃaːslafskaː]) ( Praga, Protectorat de Bohèmia i Moràvia 1942 ) és una gimnasta artística txeca, ja retirada, guanyadora d'onze medalles olímpiques.

Considerada una de les millors gimnastes de la història, actualment ostenta el rècord de títols individuals en uns Jocs Olímpics i és l'única gimnasta que ha guanyat la medalla d'or en totes les proves individuals (concurs individual, exercici de terra, barra d'equilibris, barres asimètriques i salt sobre cavall), un fet encara no aconseguit en categoria masculina.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 3 de maig de 1942 a la ciutat de Praga, que en aquells moments era la capital del Protectorat de Bohèmia i Moràvia, un estat satèl·lit de l'Alemanya nazi, i que posteriorment fou la capital de Txecoslovàquia i actualment de la República Txeca. L'any 1964 es casà amb l'atleta i medallista olímipc txecoslovac Josef Odložil, del qual es divorcià posteriorment.

El 1993 morí en el transcurs d'una discussió entre Josef Odložil i el fill d'aquest i Čáslavská, el primer rebé un cop al cap que el tingué en coma inicialment i li produí la mort. El fill, Martin Odložil, fou condemnat a quatre anys de presó, una pena que el president del país Václav Havel li perdonà. Des de 2008 Věra Čáslavská està ingressada en un centre psiquiàtric a conseqüència d'una mala salut.

Carrera esportiva[modifica | modifica el codi]

Va iniciar la seva carrera esportiva en el món del patinatge sobre gel així com el ballet clàssic l'any 1952, si bé el 1958 va debutar internacionalment ja en el món de la gimnàstica artística en el Campionat del Món, on aconseguí guanyar la medalla de plata per equips.

Participà, als 18 anys, en els Jocs Olímpics d'estiu de 1960 realitzats a Roma (Itàlia), on va aconseguir guanyar la medalla de plata en la competició femenina per equips, a més d'aconseguir guanyar un diploma olímpic en la prova de barra d'equilibris a l'acabar sisena i finalitzar vuitena en la prova individual. En els Jocs Olímpics d'estiu de 1964 realitzats a Tòquio (Japó) va aconseguir guanyar quatre medalles: tres medalles d'or en les proves del concurs individual, de salt sobre cavall i barra d'equilibris, i una medalla de plata en la competició per equips, a més de finalitzar cinquena en la prova de barres asimètriques i sisena en l'exercici de terra.

En els Jocs Olímpics d'estiu de 1968 realitzats a Ciutat de Mèxic (Mèxic) arribà la seva consagració a l'aconseguir sis medalles en les sis proves disputades: la medalla d'or en les proves individual, exercici de terra, salt sbore cavall i barres asimètriques, així com la medalla de plata en la prova per equips i la prova de barra d'equilibris.

Al llarg de la seva carrera activa aconseguí guanyar deu medalles en el Campionat del Món, entre elles quatre medalles d'or; i tretze medalles en el Campionat d'Europa de l'especialitat, entre elles onze medalles d'or.

Activisme polític[modifica | modifica el codi]

L'any 1968 Čáslavská va manifestar públicament la seva repulsa a la intromissió soviètica sobre el seu país, donant suport des del seu inici al momviment democratizador anomenat "Primavera de Praga". En finalitzar els Jocs Olímpics d'estiu de 1968 el govern de Txecoslovàquia prohibí la seva participació en més activitats esportives, finalitzant així la seva carrera.

A la dècada del 1980 el Comitè Olímpic Internacional (COI) demanà al govern txecoslovac la restitució de Čáslavská en el seu país per tal que pogués realitzar la seva activitat com a jutge o entrenadora.[2] Amb la caiguda del comunisme l'any 1989 va esdevenir assessora del president Václav Havel en assumptes d'esports, educació, salut i treball social. Posteriorment fou nomenada presidenta del Comitè Olímpic Txec i el 1995 fou escollida membre del COI.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (anglès) VERA CASLAVSKA
  2. (anglès) Vera Caslavska

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]