VLT Survey Telescope

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
VLT Survey Telescope
VLT Survey Telescope
Organització INAF VSTceN - ESO
Localització Observatori de Cerro Paranal, Xile
Altitud 2.600 m
Longitud d'ona de UV a I
Construcció Itàlia
Diàmetre 2,6 m
Resolució angular 0,216 arcsec/pixel
Distància focal 14416 mm
Muntura ALT-AZ (Cassegrain)
Pàgina web http://vstportal.oacn.inaf.it

El VLT Survey Telescope (VST) és el resultat d'una cooperació entre l'OAC (Observatori Astronòmic de Capodimonte)[1] i l'ESO.[2] Es troba situat al desert d'Atacama al nord de Xile en un edifici immediatament adjacent a les quatre unitats Very Large Telescope (VLT) al cim del Cerro Paranal. El VST és un telescopi amb un camp de visió que duplica el de la lluna plena. És el major telescopi del món dedicat exclusivament a l'observació del cel amb llum visible.[3]

Informació tècnica[modifica | modifica el codi]

Cúpula del VST entre els telescopis VLT. Es troba al fons entre dos dels telescopis auxiliars.
La imatge mostra els 32 detectors CCD de la càmera OmegaCAM que conjuntament crean imatges de 268 megapíxels.

El VST és un telescopi de camp ampli amb muntura altazimutal i un mirall primari de 2,65 meters de diàmetre que fou construït entre el 2007 i el 2011 al' ESO a Xile. Amb un camp de visió d'un quart de grau, té com a rol principal la fotografia de camp ampli per explorar estructures de l'univers a gran escala (visibles des de l'hemisferi sud), és capaç d'identificar els candidats més apropiats per a l'observació amb els VLT.[4]El VST és capaç d'obtenir alta resolució angular Juntament amb la seva càmera OmegaCAM (0.216 arcsec/pixel), i pot realitzar observacions en solitari en la part visible de l'espectre.[5]

El VST en el lloc d'ensamblatge a Itàlia

Òptica del telescopi[modifica | modifica el codi]

El telescopi té dos miralls, un primari (M1) i un secundari més petit (M2), que reflecteix la llum del cel sobre la càmera OmegaCAM camera. Tots dos miralls estan elaborats amb Sitall, un material ceràmic cristal·lí molt resistent a l'expansió tèrmica. El mirall primari del VST és el més gran dels dos amb un diàmetre de 265 cm i un gruix de 14cm. El mirall secundari té 93.8 cm i un gruix de 13cm.[6] Els components òptics originals foren manufacturats a Moscou i foren acceptats al setembre del 2001.[7]

Càmera OmegaCAM[modifica | modifica el codi]

La OmegaCAM amb un focus Cassegrain que compren un mosaïc de 32 2Kx4K CCD (268 megapíxels en total). Ha estat frabricada per un consorci entre els Països Baixos, Alemanya, Itàlia, i l'ESO.[8] Les característiques del disseny de la càmera OmegaCAM inclouen quatre càmeres auxiliars CCD, dues per autoguia i dues per l'anàlisi d'imatges en línia. Es poden usar fins a 12 filtres, des de l'ultraviolat a prop de l'infraroig. Tot el sistema detector opera en el buit a uns -140 graus Celsius darrere d'una gran finestra dewar. Aquesta finestra no tal sols protegeix els detectors de l'aire i la humitat, sinó que també actua com a corrector addicional de la lent.[9]

Primeres imatges del VLT[modifica | modifica el codi]

La primera imatge del VST va mostrar la Nebulosa Omega, una regió de formació d'estreles a la constel·lació de Sagitari, amb més detall que mai abams. Gràcies a l'ample camp de visió del telescopi, tota la nebulosa hi és inclosa, fins i tot les zones exteriors menys evidents, tot conservant una nitidesa excel·lent en tota la imatge. Les dades es van processar amb el sistema de programari Astro-WISE, desenvolupat per E.A. Valentijn i els seus col·laboradors.[10]

La segona imatge és una de les millors fotografies del cúmul globular d'Omega Centauri, el cúmul globular més gran. La fotografia presa inclou unes 300.000 estreles. Les dades es van processar amb el sistema VST-Tube desenvolupat per A. Grado i els seus col·laboradors a l'Observatori INAF-Capodimonte.[10]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. INAF-OAC »
  2. ESO
  3. «First Images from the VLT Survey Telescope». ESO, 2011-07-28.(anglès)
  4. «The VST Telescope».(anglès)
  5. Capaccioli, M., Mancini, D. and Sedmak, G.. «The VLT Survey Telescope: A Status Report». ESO, 120, 2005, pàg. 10-13.(anglès)
  6. «The VST mirror».(anglès)
  7. Capaccioli, M., Cappellaro, E., Mancini, D. and Sedmak, G.. «The VLT Survey Telescope (VST) Project: a progress report». SAIt, 3, 2003.(anglès)
  8. Cappellaro, E.. «OmegaCAM: The VST Camera». ESO, 120, Juny 2005, pàg. 13.(anglès)
  9. «The VST camera».(anglès)
  10. 10,0 10,1 Primeres imatges del VLT Survey Telescope. ESO. 28 de juliol del 2011. Consultat el 5 d'agost del 2011.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]