VTOL

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un McDonnell Douglas AV-8B Harrier II de la Cos de Marines dels Estats Units realitzant un enlairament vertical .

VTOL (de l'anglès de Vertical Take-Off and Landing, «enlairament i aterratge verticals»),[1] és una capacitat de certs avions. Helicòpters, dirigibles, autogirs, globus aerostàtics normalment no són considerats VTOL.

El 1928 a Nikola Tesla se li van concedir unes patents per a aparells de transport aeri. És un dels primers exemples d'un avió de capacitats VTOL. A finals dels anys 50 i principis dels 60 gairebé tots els dissenys de caces militars incloïen certes capacitats VTOL. Aquesta va ser la resposta a la preocupació que creaven els possibles atacs sorpresa de bombarders amb bombes nuclears en aeroport si que deixarien un país exposat a les següents onades de bombarders. La "solució" pensada va ser usar caces amb capacitats VTOL que puguin operar des d'aeroports semipreparats a l'interior del país, repartint les forces de defensa en lloc de concentrar-les.

En realitat el preu de les capacitats VTOL en els avions era enorme, i mentre resultava fàcil moure els avions a altres llocs, però no el seu manteniment complet (armament, combustible, recanvis, mecànics). Cap a mitjans dels 60 l'interès en les capacitats VTOL decréixer, sobretot per la massiva introducció dels míssils balístics intercontinentals com a principal arma nuclear dels sistemes de defensa i atac.

Encara que també es va optar per solucions intermèdies adaptant coets a caces i bombarders amb el programa JATO (Jet Assisted Take Off, Enlairament assistit per Coets) que va ser provat amb èxit en diversos aparells i amb no tant en altres.

Actualment hi ha dos tipus de tecnologia VTOL representades per:

El demostrador tecnològic XV-15 i el V-22 Osprey són híbrids enrte helicòpter i avió, es basen en rotors basculants, mentre que en el Harrier i en els Iàkovlev existeixen reactors de sustentació o basculants.

El Harrier però sol volar amb capacitats STOVL que l'ajuden a estalviar combustible i li permeten portar més armament a més distància, ja que l'enlairament vertical consumeix moltíssim combustible.

L'únic avió VTOL capaç de velocitats supersòniques és el Iak-141, derivat posterior del Iak-38, encara que el primer mai va arribar a entrar en producció.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

  • CTOL: enlairament i aterratge convencionals.
  • STOL: enlairament i aterratge curts.
  • STOVL: enlairament curt i aterratge vertical.
  • VTOHL: enlairament vertical i aterratge horitzontal.
  • VTOL : enlairament i aterratge vertical.
  • V/STOL: enlairament i aterratge vertical/curt.
  • STOBAR: enlairament curt però recuperació mitjançant detenció.
  • CATOBAR: enlairament assistit per catapulta però recuperació mitjançant detenció.
  • CATO: enlairament assistit per catapulta.
  • JATO/RATO: enlairament assistit per reactors/coets.
  • ZLL/ZLTO: enlairament de llargària zero.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: VTOL
  1. Jorge García de la Costa Terminologia aeronàutica

Curiositats[modifica | modifica el codi]

En el vídeo joc Resistance Fall of Man apareix una versió de la VTOL creada per Insomiac games però molt diferent a les de l'actualitat, ja que aquesta són aeroplans pesats que transporten els soldats al combat i es desconeix la capacitat de soldats que pot transportar.