VTOL
 |
A aquest article li manca una segona llegida per acabar de revisar la traducció. Col·laboreu-hi! |
VTOL (de l'anglès de Vertical Take-Off and Landing, «enlairament i aterratge verticals»), [1] és una capacitat de certs avions. Helicòpters, dirigibles, autogirs, globus aerostàtics normalment no són considerats VTOL.
El 1928 a Nikola Tesla se li van concedir unes patents per a aparells de transport aeri. És un dels primers exemples d'un avió de capacitats VTOL. A finals dels anys 50 i principis dels 60 gairebé tots els dissenys de caces militars incloïen certes capacitats VTOL. Aquesta va ser la resposta a la preocupació que creaven els possibles atacs sorpresa de bombarders amb bombes nuclears en aeroport si que deixarien un país exposat a les següents onades de bombarders. La "solució" pensada va ser usar caces amb capacitats VTOL que puguin operar des d'aeroports semipreparats a l'interior del país, repartint les forces de defensa en lloc de concentrar-les.
En realitat el preu de les capacitats VTOL en els avions era enorme, i mentre resultava fàcil moure els avions a altres llocs, no així el seu manteniment complet (armament, combustible, recanvis, mecànics). Cap a mitjans dels 60 l'interès en les capacitats VTOL decréixer, sobretot per la massiva introducció dels míssils balístics intercontinentals com a principal arma nuclear dels sistemes de defensa i atac.
Encara que també es va optar per solucions intermèdies adaptant coets a caces i bombarders amb el programa JATO (Jet Assisted Take Off, Enlairament assistit per Coets) que va ser provat amb èxit en diversos aparells i amb no tant en altres.
Actualment hi ha dos tipus de tecnologia VTOL representades per:
El demostrador tecnològic XV-15 i el V-22 Osprey són híbrids enrte helicòpter i avió, es basen en rotors basculants, mentre que en el Harrier i en els Yakovlev existeixen reactors de sustentació o basculants.
El Harrier però sol volar amb capacitats STOVL que l'ajuden a estalviar combustible i li permeten portar més armament a més distància ja que l'enlairament vertical consumeix moltíssim combustible.
L'únic avió VTOL capaç de velocitats supersòniques és el Yak-141, derivat posterior del Yak-38, encara que el primer mai va arribar a entrar en producció.
Vegeu també [modifica]
- CTOL: enlairament i aterratge convencionals.
- STOL: enlairament i aterratge curts.
- STOVL: enlairament curt i aterratge vertical.
- VTOHL: enlairament vertical i aterratge horitzontal.
- VTOL : enlairament i aterratge vertical.
- V/STOL: enlairament i aterratge vertical/curt.
- STOBAR: enlairament curt però recuperació mitjançant detenció.
- CATOBAR: enlairament assistit per catapulta però recuperació mitjançant detenció.
- CATO: enlairament assistit per catapulta.
- JATO/RATO: enlairament assistit per reactors/coets.
- ZLL/ZLTO: enlairament de llargària zero.
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: VTOL |
- ↑ Jorge García de la Costa Terminologia aeronàutica
Curiositats [modifica]
En el vídeo joc Resistance Fall of Man apareix una versió de la VTOL creada per Insomiac games però molt diferent a les de l'actualitat ja que aquesta són aeroplans pesats que transporten els soldats al combat i es desconeix la capacitat de soldats que pot transportar.
