V de Vendetta (pel·lícula)

V for Vendetta V de Vendetta
Fitxa tècnica
Direcció:	James McTeigue
Producció:	Joel Silver Silver Pictures germans Wachowski Grant Hill Lorne Orleans
Guió:	germans Wachowski
Música:	Dario Marianelli
Fotografia:	Adrian Biddle
Muntatge:	Martin Walsh
Vestuari:	Sammy Sheldon
Protagonistes:	Natalie Portman Hugo Weaving Stephen Rea Stephen Fry John Hurt
Dades i xifres
Països:	Estats Units Regne Unit Alemanya
Data d'estrena:	2005
Gènere:	drama, acció, ciència-ficció
Duració:	132 min.
Idioma:	Anglès
Companyies
Productora:	Warner Bros.
Distribució:	Warner Bros.
Pressupost:	54 milions de dòlars
Fitxa sobre “V for Vendetta” a IMDb
Valoracions
IMDb
FilmAffinity

V de Vendetta (en anglès: V for Vendetta) és una lliure adaptació de la novel·la gràfica V for Vendetta d'Alan Moore i David Lloyd. La pel·lícula va ser dirigida per James Mc Teigue i produïda per Joel Silver i els germans Wachowski, Larry i Andy, que van escriure el guió. Protagonitzada per Natalie Portman (Evey Hammond), Hugo Weaving (V), Stephen Rea (Finch) i John Hurt (Sutler). La pel·lícula mostra al protagonista V, un combatent per la llibertat que persegueix la destrucció d'un estat feixista, ubicat en l'Anglaterra de l'any 1997 (el futur, quan es va publicar l'obra: 1982-1985). Tot i que Alan Moore va exigir que el seu nom fos retirat dels crèdits de la pel·lícula, David Lloyd va donar suport a l'adaptació.

Sinopsis

El món ha sucumbit al caos del terrorisme, i a Gran Bretanya s’imposa el govern dictatorial de l’Alt Canceller Adam Sutler. V (Hugo Weaving), un misteriós emmascarat, planeja enderrocar al govern Anglès el pròxim 5 de novembre per l’aniversari de la mort de l’anarquista londinenc Guy Fawkes, de qui V porta la màscara. Però al camí d’V s’interposarà una noia, Evey, (Natalie Portman), a través de la qual coneixerem el tràgic origen de l’emmascarat i els seus plans de venjança, així com la terrible mentida que oculta el govern de Sutler.

Trama (spoiler)

La història succeeix al futur (2039), Gran Bretanya s'ha convertit en un estat totalitari governada per un regim anomenat Norsefire. Evey Hammond, una noia, és rescatada de la violació produïda per la policia de l'estat per un villà emmascarat anomenat "V". Després de rescatar-la, V porta a Evey al terrat d'un edifici per poder contemplar l'espectacular destrucció de Old Bailey acompanyada per la obertura 1812 de Txaikovski. El règim explica l'incident produit com una demolició planejada, però es veu com és una mentida quan V pren la Televisió Britànica el mateix dia. Ell televisa un missatge convocant a Gran Bretanya a oposar-se contra l'opressió al 5 de Novembre Nit de Guy Fawkes; un any a partir d'aquell dia, quan V diu que ell destruirà les Cases del Parlament.

Evey, que treballa per la televisió Britànica, ajuda a V a escapar-se, però fen-t'ho, es posa a ella mateixa en perill, ja que queda inconscient, i per aquesta raó V la salva, portant-la a ella cap a la seva mansió, on li es advertit que haurà d'estar-se reclusa amb ell durant un any. Ella suporta estar-s'hi durant un temps, però després de saber que V es dedica a matar els oficials del govern, s'escapa de casa cap a un dels seus superiors, Gordon Deitrich, que també és un bon amic ( encara que al còmic és un homosexual que s'ha reprimit de la seva verdadera naturalesa per por a ser arrestat). Tot i així la policia estatal va a detenir a Gordon, perquè al programa nocturn que Gordon protagonitzava havia fet una sàtira del Gran Canceller, fent-lo quedar com un inútil i corrupte. Evey és capturada quan tracta d'escapar-se per la finestra, i perd el coneixement. Al recuperar el sentit es troba empresonada, en una cel·la que representa la pròpia del govern actual. És torturada durant alguns dies, se li rapa el cap i es troba sola davant una cel·la decadent on intentant trobar l'amagatall d'una rata descobreix una nota escrita en un paper de vàter, on s'hi descriu la vida d'una noia des que descobreix que era homosexual. En aquesta nota s'hi descriu que havia viscut una vida plena d'amors que li havien obligat distanciar-se de la seva família i casar-se amb una de les seves amants, també s'hi descriu com es fa famosa fent pel·lícules lesbianes i que finalment és detinguda pel sol fet de ser lesbiana pel nou partit que havia pujat al poder. A Evey durant tota la seva estància a la presó se li és dit que serà executada si no aporta cap informació sobre el sospitós emmascarat que havia posat en perill la continuïtat del règim. Finalment i quan se li és dit que serà executada V li anuncia que tot ha sigut mentida, per tal que es pugui alliberar de totes les mentides i records dolents que havia patit durant la infantesa. Evey finalment se n'adona de què degut a que ha plantat cara a la mort és capaç de suportar qualsevol entrebanc que se li posa pel mig. Abandona a V i promet tornar a la seva mansió abans del 5 de Novembre.

Mentrestant, l'inspector Finch, mentre investiga les activitats de V, se n'adona com Norsefire havia pujat al poder, i sobre els orígens de V. Vint anys abans, Gran Bretanya havia estat sotmesa a la guerra i el terrorisme. El partit socialista-conservador i extrem feixista Norsefire va portar a terme una forta reacció per tal de restablir l'ordre. El país estava completament dividit després de la pèrdua de llibertat després d'un atac bioterrorista que havia matat a més de 80000 persones. La por produïda per aquest incident va permetre a Norsefire que l'oposició no li digués res en contra i d'aquesta manera guanyar les següents eleccions. Sorprenentment una cura va ser descoberta immediatament després de què Norsfire pugés al poder. Amb el consentiment del silenci de la població, Norsefire va declarar-se com el partit governant de la república totalitària, amb Adam Sutler com a Gran Canceller.

Pel que ha descobert, l'inspector prediu el desenvolupament dels esdeveniments que vindran posteriorment. Narrats per ell, explica la brillantor dels plans de V. La seva manipulació, la seva agenda negra, i finalment el repartiment de milers de mascares de Guy Fawkes a cada casa de la Gran Bretanya. Les escenes següents mostren com un home amb una màscara de Guy Fawkes reivindica "Anarquia al Regne Unit" una referencia a la cançó de Sex Pistols com també al còmic de V de Vendetta que ha reconegut ser més un lluitador anarquista que no pas un llibertador. Una altra escena mostra a una noia jove que pintava el símbol de v de vendetta a una paret, i que per equivocació un policia l'havia matat en pensar-se que era un revoltat. De cop aquest policia es veu envoltat de gent en què els seus pares hi són presents i comencen a colpejar a l'home fins a matar-lo. A partir d'aquí la revolta ja està en marxa i la caiguda del govern és imminent.

Com més s'apropa el 5 de Novembre més caos hi ha a la Gran Bretanya i la població es mostra cada vegada més intolerant i en contra de l'autoritat del govern. A la diada del 5 de Novembre, Evey torna a visitar a V, el qual li mostra el tren que ha estat emplenant amb dinamita per tal de poder destruir el Parlament a través d'una explosió duta a terme a l'abandonat metro de Londres. Ell li dóna l'honor de destruir el Parlament a Evey, penant que l'última decisió no ha de ser presa per ell sinó per una persona que en els últims temps li ha suposat l'amistat que sempre havia somiat obtenir. Després d'això ell se'n va a trobar-se amb el lider del Partit Feixista, Creedy, amb qui ja havia planejat que ell li portaria el canceller a canvi de què V no tornés a dur cap acte de terrorisme. Creedy mata al Canceller davant de V, però V no es rendeix. Ell rep diverses bales de la guàrdia de Creedy, i en el moment en què aquests carreguen les seves armes ell aprofita per matar-los a tots i d'aquesta manera pot matar a Creedy escanyant-lo pel coll.

Repartiment

Intèrpret	Personatge	Veu en català
Natalie Portman	Evey Hammond	Núria Trifol
Hugo Weaving	V	Jaume Villanueva
Stephen Rea	Inspector Eric Finch	Joan Massotkleiner
Stephen Fry	Gordon Deitrich	Joan Carles Gustems
John Hurt	Gran Canceller Adam Sutler	Ricard Solans
Tim Pigott-Smith	Peter Creedy	Josep Maria Ullot
Rupert Graves	Inspector Dominic Stone	Xavier Fernández
Roger Allam	Lewis Prothero	Jaume Comas
Ben Miles	Roger Dascombe	Toni Mora
Sinéad Cusack	Dra. Delia Surridge	Aurora García
Natasha Wightman	Valerie Page	Maria Moscardó
John Standing	Bisbe Anthony Lilliman	José Antequera
Eddie Marsan	Brian Etheridge	Norbert Ibero
Clive Ashborn	Guy Fawkes	cap
Guy Henry	Conrad Heyer	cap
Ian Burfield	Informador	Oriol de Balle
Billie Cook	Nena de les ulleres	Lara Ullod
Cosima Shaw	Patricia	Roser Aldabó
Tara Hacking	Vicky	Lara Ullod
Andy Rashleigh	Fred	Enric Hernández
Adrian Finighan	Presentador	Daniel Albiac
Malcolm Sinclair	Norbert Ibero	Comandant Wilson
Martin Savage	Denis	Enric Hernández

Simbologia i missatge polític

Bandera de l'habitació d'en Gordon.

• V porta a terme els atemptats a les 00:00 hores el 5 de novembre per commemorar el dia en què Guy Fawkes va intentar destruir el Parlament britànic.
• Gordon té una habitació secreta on guarda diversos objectes. Un d'ells és una bandera de la Coalició de la voluntat (Coalition of the Wiling) la qual és una combinació de la bandera dels Estats Units i del Regne Unit amb una esvàstica nazi al centre. Gordon també guarda en secret una còpia de l'Alcorà, un llibre prohibit pel govern.
• Gran Bretanya està governada per un grup de fanàtics religiosos i corruptes que en el passat van dur a terme atacs terroristes contra la població i van culpar a un enemic estranger per consolidar-se i augmentar el seu poder.
• Corporacions farmacèutiques realitzen experiments que no són revelats al públic, tant per incrementar els seus beneficis com per a finalitats bèl·liques als seus coneixements.
• Aquest grup, inclou un arquebisbe pedòfil, que controla la cadena de televisió BTN la qual constantment transmet propaganda i inventa les notícies.
• BTN dóna notícies sobre l'empitjorament de la guerra civil als Estats Units d'Amèrica a la vegada que inventa per ordre del govern la notícia d'una pandèmia de grip aviària, per infondre por i implementar mesures de control més severes sobre la població.
• Als presoners del govern se'ls cobreix el cap amb una bossa, com en les presons de Guantanamo i Abu Ghraib, i una vegada a la presó, són vestits amb un uniforme ataronjat.

Reaccions

La pel·lícula s'ha convertit en un èxit de taquilla als Estats Units, Singapur, Taiwan, Corea, Suècia i Filipines. Curiosament no ha tingut el mateix èxit a la Gran Bretanya, on s'ha mantingut en segon lloc per darrera de La Pantera Rosa. L'estrena a l'Estat espanyol es va retardar fins el 7 d'abril, però les reaccions del públic van ser similars. En altres països de parla hispana l'estrena també es va realitzar més tard.

La pel·lícula ha estat durament criticada per Alan Moore, el guionista de la historieta, qui afirma que aquesta no representa la ideologia política de la seva obra, explícitament anarquista. Per altra banda, el creador i il·lustrador David Lloyd l'ha recolzat completament, participant en la seva creació, i va declarar que la versió és el més fidel que pot ser. La crítica mundial l'ha aclamat com una de les més provocatives des de Fahrenheit 9/11 i les comparacions amb "1984" (novel·la de George Orwell) són també nombroses.

Tot i que és una pel·lícula comercial, on el radicalisme s'ha limitat només a l'atac al totalitarisme i no com a proposta llibertària, alguns anarquistes han tractat d'usar l'interès en la pel·lícula per guanyar atenció per l'anarquisme com a teoria política. [1] Per exemple a Nova York, grups d'anarquistes van distribuir texts a l'exterior dels cinemes, van realitzar xerrades i accions de teatre al carrer buscant la curiositat del públic pel missatge anarquista de la pel·lícula [2], actes semblants s'han dut a terme en altres llocs d'Estats Units i en alguns llocs d'Europa [3] [4][5]. De totes maneres els anarquistes han romàs un tant ambivalents sobre la pel·lícula, amb una part d'ells que senten que l'obra original ha estat amputada per a satisfer a un públic massiu.

Les reaccions produïdes per la pel·lícula arriben a grups molt diversos. Fins i tot abans de la seva estrena comercial alguns mitjans es van avançar a titllar-la d'una glorificació del terrorisme. L'agència de notícies britànica Reuters se'n va fer ressò i en una nota titulada "Una crida revolucionària a les armes" [6], introduïa la pel·lícula com una en la que "els herois són terroristes".

Alguns comentaristes conservadors evangèlics dels Estats Units han atacat la pel·lícula a causa de la simpatia que aquesta suposadament mostra cap a l'homosexualitat i l'Islam [7]. Per altra banda, els grups LGBT l'han avalat pel seu missatge valent i positiu cap als homosexuals [8].

També ha estat criticada des de l'esquerra. Alguns cercles socialistes han vist en la pel·lícula un al·legat del salvador individual que desperta a una societat zombi necessitada d'alliberadors, més que com un acte col·lectiu de revolució sorgit del propi poble [9].

Enllaços externs

• Pàgina oficial (anglès)
• Doblatge al català
• Fitxa a Alpacine (castellà)
• Tràiler (anglès)
• Curiositats de la pel·lícula (castellà)
• Ressenya V de Vendetta (castellà)

Webs Crítiques

• V de Vendetta = A de Anarquía (castellà)