Vaca (peix)
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
  |
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Serranus scriba (Linnaeus, 1758)[2][3] |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
La vaca, la vaca serrana, el serrà o la serrana (Serranus scriba) és una espècie de peix de la família dels serrànids i de l'ordre dels perciformes.[5]
Taula de continguts |
Morfologia [modifica]
- Els mascles poden assolir els 36 cm de longitud total.
- Cos allargat i alt, amb un perfil molt punxegut.
- Té entre 5 i 7 bandes verticals, grises o violàcies, que poden dividir-se.
- El cap és gros amb una boca bastant ampla amb mandíbules extensibles.
- Les dents són petites i punxegudes.
- Té 3 espines a l'opercle i al preopercle, amb el costat dentat a la part posterior.
- Les aletes dorsals i anals són de color groc amb taques blaves, roses i vermelles, mentre que les pectorals tenen bandes transversals blaves. Les pèlviques són de color marró.
- Presenta multitud de colors des de groc a vermell: el cap pren un to rosat i ataronjat amb unes línees que recorden els caràcters de l'escriptura pictogràfica (d'ací ve el nom científic de l'espècie). Els adults tenen una taca ventral blava.[6][7]
Reproducció [modifica]
La maduresa sexual arriba als 3 anys quan arriba als 12 cm de llargària. És hermafrodita simultani: pot actuar com a mascle o femella. La reproducció té lloc entre els mesos de maig i juliol. Quan es troben dos individus de la mateixa talla, s'atraquen i un mostra el costat amb taca blava, aixecant l'aleta dorsal i doblegant el cos. Tots dos pugen cap a la superfície i es produeix l'alliberament de les cèl·lules sexuals. Els ous fecundats són pelàgics.[8]
Alimentació [modifica]
És un carnívor molt voraç d'altres peixos, crustacis i mol·luscs (depenent de la seua mida, pot passar de depredat a depredador així com passa amb la sípia).[9]
Hàbitat [modifica]
És una espècie costanera i sedentària. Viu a zones rocalloses i a praderies submarines de Posidonia fins a una trentena de metres, a partir de la qual és substituït per l'anfós bord (Serranus cabrilla). Tot i així, també ha estat vist fins als 150 m de fondària.[10]
Distribució geogràfica [modifica]
Es troba des de la Mar Cantàbrica fins a Mauritània[11], incloent-hi les Illes Canàries, les Açores i Madeira. També a la Mar Mediterrània (menys abundant a la part septentrional) i a la Mar Negra.[6]
Costums [modifica]
- Presenta costums solitaris i és territorial.
- És freqüent veure'l darrere dels polps capturant els invertebrats que fugen de la presència d'aquells cefalòpodes.[9]
Pesca [modifica]
És una presa habitual a la pesca de roquer amb volantí i amb canya des de la riba. S'atraca als bussejadors frontalment i recula cap al seu amagatall si se sent amenaçat.[12]
Referències [modifica]
- ↑ Cuvier G. 1816. Le Règne Animal distribué d'après son organisation pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Les reptiles, les poissons, les mollusques et les annélides. Edition 1. Règne Animal (ed. 1) v. 2. i-xviii + 1-532.
- ↑ BioLib (anglès)
- ↑ Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 6,0 6,1 FishBase (anglès)
- ↑ Tortonese, E., 1986. Serranidae. p. 780-792. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. vol. 2.
- ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 148.
- ↑ 9,0 9,1 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 146.
- ↑ Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.
- ↑ Maigret, J. i B. Ly, 1986. Les poissons de mer de Mauritanie. Science Nat., Compiègne. 213 p.
- ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 148.
Bibliografia [modifica]
- Cheung, W.W.L., T.J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing Biol. Conserv. 124:97-111.
- Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts, Estats Units, 1997.
- Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
- Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
- Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vaca (peix) |
- AQUATAB.NET
- Animal Diversity Web (anglès)
- Discover Life (anglès)
- Encyclopedia of Life (anglès)
- ITIS (anglès)
- NCBI
- uBio (anglès)
- UNEP-WCMC Species Database (anglès)
- World Register of Marine Species (anglès)
- ZipCodeZoo (anglès)
- BioLib (anglès)
- Pescabase (castellà)
- OBIS (anglès)
