Vaca comuna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Vaca comuna
Torpedo torpedo corsica3.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Chondrichthyes
Ordre: Torpediniformes
Família: Torpedinidae
Gènere: Torpedo
Espècie: T. torpedo
Nom binomial
Torpedo torpedo
(Linnaeus, 1758)[2][3]
Sinònims

La vaca comuna, la vaca enrampadora, la vaca tremolenca, la vaca tremolosa ocel·lada, la tremoloia, la tremoloia d'ulls, la tremolosa, el tremolor o el tremoló[5] (Torpedo torpedo) és una espècie de peix pertanyent a la família dels torpedínids.[6]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • El mascle fa fins a 60 cm de llargària màxima (normalment, en fa 30) i la femella 41 (normalment, 39).
  • Cos aplanat dorsoventralment, discoidal.
  • Pell llisa, amb dos òrgans elèctrics al dors que fa servir per a defensar-se i capturar les seues preses.
  • Cap aplatat, amb ulls prominents, grans i anteriors als espiracles.
  • Aletes pectorals arrodonides i situades als costats del cos.
  • Aletes pèlviques unides a la meitat de la cua i que apareixen després de les pectorals.
  • No té aletes anals.
  • Aleta caudal ben desenvolupada.
  • Dues aletes dorsals (la primera lleugerament més gran que la segona) situades a la cua.
  • Color grogós o terrós rogenc amb 5 taques característiques d'un blau fosc vorejades de negre i groc al dors. El ventre és blanquinós.[7][8][9]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

És ovovivípara. En els exemplars mediterranis la gestació té una durada d'uns 10 mesos i la ventrada varia en funció de la mida de la femella (entre 5 i 32 cries, les quals fan 9 cm en el moment de néixer).[10][11][12]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja peixos i invertebrats bentònics.[10][13]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix demersal i marí que viu fins als 400 m de fondària.[14][15][16]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a l'Atlàntic oriental (des del sud de la mar Cantàbrica fins a Angola)[17][18][19][20][21][22][23][24][25][26] i la mar Mediterrània (més comuna a la meitat meridional que a la septentrional).[1][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40] És més freqüent en aigües de clima tropical.[13][41][42][43][44][45]

Costums[modifica | modifica el codi]

Té hàbits nocturns i sol passar el dia colgada a la sorra, de manera que només en sobresurten els ulls i els espiracles.[46]

Ús comercial[modifica | modifica el codi]

És capturada mitjançant xarxes d'arrossegament de fons, tremalls i de manera artesanal. Tot i que és comestible, es desembarca en molt poques pesqueries i, molt sovint, és llençada al mar.[1]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És capaç d'infligir descàrregues elèctriques de fins a 200 volts[47] i les seues propietats electrògenes ja eren conegudes pels antics romans. Així, per exemple, el metge romà Escriboni Llarg en recomanava l'ús per al tractament del dolor en el seu Compositiones medicae (circa l'any 50).[48][49]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 IUCN (anglès)
  2. Linnaeus, C., 1758. Tomus I. Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Editio decima, reformata. Holmiae. (Laurentii Salvii): (1-4), 1-824. [1]
  3. uBio (anglès)
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. TERMCAT (català)
  6. The Taxonomicon (anglès)
  7. Enciclopèdia Catalana (català)
  8. Abdel-Aziz, S.H., 1994. Observations on the biology of the common torpedo (Torpedo torpedo), Linnaeus, 1758) and marbled electric ray (Torpedo marmorata), Risso, 1810) from Egyptian Mediterranean waters. Aust. J. Mar. Freshwat. Res. 45(4):693-704.
  9. AsturNatura (castellà)
  10. 10,0 10,1 Marine Species Identification Portal (anglès)
  11. Michael, S.W., 1993. Reef sharks and rays of the world. A guide to their identification, behavior, and ecology. Sea Challengers, Monterey, Califòrnia. 107 p.
  12. Scacco, U., Romanelli, M., Consalvo, I. i Vacchi, M., 2007. "Comparative study on the reproductive biology of Torpedo torpedo (Linnaeus, 1758) i Torpedo marmorata (Risso, 1810) in the central Mediterranean Sea". Scientia Marina 71 (2): 213–222.
  13. 13,0 13,1 FishBase (anglès)
  14. Capapé, C. i M. Desoutter, 1990. Torpedinidae. p. 55-58. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 1.
  15. Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.
  16. Lythgoe, J. i G., 1991. Fishes of the Sea: The North Atlantic and Mediterranean. Cambridge, Massachusetts: MIT Press. ISBN 026212162X.
  17. Afonso, P., F.M. Porteiro, R.S. Santos, J.P. Barreiros, J. Worms i P. Wirtz, 1999. Coastal marine fishes of São Tomé Island (Gulf of Guinea). Arquipélago 17(A):65-92.
  18. Bianchi, G., 1986. Fichas FAO de identifacao de espécies para propósitos comerciais. Guia de campo para as espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Angola. Preparado com o apoio da NORAD e da FAO (FIRM) Programa Regular, FAO, Roma. 184 p.
  19. Borges, T.C., S. Olim i K. Erzini, 2003. Weight-length relationship for fish species discarded in commercial fisheries of the Algarve (southern Portugal). J. Appl. Ichthyol. 19(6):394-396.
  20. Brito, A., 1991. Catálogo de los peces de las Islas Canarias. Francisco Lemus, La Laguna, Illes Canàries, Espanya. 230 p.
  21. Maigret, J. i B. Ly, 1986. Les poissons de mer de Mauritanie. Science Nat., Compiègne. 213 p.
  22. Ofori-adu, D.W., 1988 List of fishes, shellfishes and other marine food resources in the Ghanaian coastal waters. Mar. Fish. Res. Tech. Pap. Núm. 1. 43 p.
  23. Osório, B., 1891. Estudos ichtyológicos acerca da fauna dos domínios portugueses na Africa, 3a. nota: Peixes marítimos das ilhas de S. Thomé, do Princípe e ilhéo das Rolas. J. Sci. Math. Phys. Nat. 2(6):97-139.
  24. Osório, B., 1898. Da distribuição geográfica dos peixes e crustáceos colhidos nas possessões portuguesas da África Occidental e existentes no Museu Nacional de Lisboa. J. Sci. Math. Phys. Nat. 5(19):185-207.
  25. Sanches, J.G., 1991. Catálogo dos principais peixes marinhos da República de Guiné-Bissau. Publicações avulsas do I.N.I.P. Núm. 16. 429 p.
  26. Santos, R.S., F.M. Porteiro i J.P. Barreiros, 1997. Marine fishes of the Azores: annotated checklist and bibliography. Bulletin of the University of Azores. Supplement 1. 244 p.
  27. Bauchot, M.-L., 1987. Raies et autres batoides. p. 845-886. A: W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.). Fiches FAO d'identificationpour les besoins de la pêche. (rev. 1). Mèditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes i FAO, Roma.
  28. Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  29. Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  30. Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172.
  31. Göthel, H., 1992. Fauna marina del Mediterráneo. Ediciones Omega, S.A., Barcelona. 319 p.
  32. Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296.
  33. Luther, W. i K. Fiedler, 2002. Guida della fauna marina costiera del Mediterraneo. Atlante illustrato a colori. Franco Muzzio & C. (editore), Roma. 244p.
  34. Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350p.
  35. Quignard, J.-P., 1973. Recherche sur la biologie d'un sélacien du golfe de Tunis, Torpedo torpedo Linné, 1978 (Croissance relative, croissance absolue, coefficient de condition). Ann. Inst. Michel Pacha 6:72-110.
  36. Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  37. Sammut, R., 2001. Mediterranean Sea Fishes. p. 3, 22. A: R. Samut, Mediterranean sea fishes. R. Sammut, Malta.
  38. Soljan, T., 1975. I pesci dell'Adriatico Arnoldo Mondadori Editore, Verona, Itàlia.
  39. Tortonese, E.; Trotti, L., 1950. Catalogo dei pesci del Mare Ligure. Centro Talassografico Tirreno, Pubbl. núm. 1,118 p. (Estr. dagli Atti Accad Ligure, 6 (1)).
  40. Vatova, A., 1928. Compendio della flora e fauna del Mare Adriatico presso Rovigno con la distribuzione geografica delle specie bentoniche. Memorie R. Com. talassogr. ital., 143: 614 p., 68 maps.
  41. Hureau, J.-C. i T. Monod (eds.), 1979. Supplement. Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean. p.339-394. A: J.-C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean.United Nations Educational Scientific and Cultural Organization (UNESCO), París. Vols 1-2. 683 p.
  42. Krefft, G. i M. Stehmann, 1979. Torpedinidae. p. 55-57. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1.
  43. Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer.
  44. Stehmann, M. i D.L. Bürkel, 1984. Torpedinidae. p. 159-162. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 1.
  45. Wheeler, A.; Du Heaume, V., 1964. Notes on the distribution of electric rays (Torpedo spp.) in northern European waters. J. mar. biol. Ass. U.K, 44 (2): 389-395, fig. 1-3. [2]
  46. mediateca.educa.madrid.org (castellà)
  47. Halstead, B.W., P.S. Auerbach i D.R. Campbell, 1990. A colour atlas of dangerous marine animals. Wolfe Medical Publications Ltd, W.S. Cowell Ltd, Ipswich, Anglaterra. 192 p.
  48. Reebs, S., 2001. Fish Behavior in the Aquarium and in the Wild. Cornell University Press. ISBN 0801487722.
  49. Sabatowski, R., Schäfer, D., Brunsch, H., Radbruch, L. i Kasper, S., 2004. "Pain Treatment: A Historical Overview". Current Pharmaceutical Design 10 (7): 701–716. [3]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West , NY 10024-5192, Estats Units.
  • Baino, R., Serena, F., Ragonese, S., Rey, J. i Rinelli P., 2001. Catch composition and abundance of Elasmobranchs based on the MEDITS program. Rapp. Comm. int. Mer Mèdit 36: 234.
  • Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
  • Chiarelli, A.B. i E. Capanna, 1973. Cytotaxonomy and vertebrate evolution. Academic Press Inc., Londres.
  • Compagno, L.J.V., 1999. Checklist of living elasmobranchs. p. 471-498. A: W.C. Hamlett (ed.). Sharks, skates, and rays: the biology of elasmobranch fishes. John Hopkins University Press, Maryland.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía, Madrid, l'Estat espanyol.
  • Davy, J., 1834. Observations on the Torpedo, with an account of some additional experiments on its electricity. Phil. Trans. R. Soc., Londres, (2): 531-550, pl. 22-24.
  • Dulvy, N.K. i J.D. Reynolds, 1997. Evolutionary transitions among egg-laying, live-bearing and maternal inputs in sharks and rays. Proc. R. Soc. Lond., Ser. B: Biol. Sci. 264:1309-1315.
  • Fraser-Brunner, A., 1949. Note on the electric rays of the genus Torpedo. Ann. Mag. nat. Hist., (12) 2: 943-947, 1 fig.
  • Ida, H., I. Sato i N. Miyawaki, 1985. Karyotypes of two species in the order Torpediniformes. Jap. J. Ichthyol. 32(1):107-111.
  • Jolyet, F. i P. Regnard, 1877. Physiological studies on the respiration of water animals. Arch. Physiol. norm. path., 2 ser. 4:44-62, 584-633.
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • Leggatt, R.A. i G.K. Iwama, 2003. Occurrence of polyploidy in the fishes. Rev. Fish Biol. Fish. 13:237-246.
  • Lozano y Rey, L., 1928. Fauna Ibérica. Pesces (Generalidades, Ciclóstomos y Elasmobranquios). Mus. Nac. Ciencias Nat., Madrid, 1:1-692,197 fig., 20 pl.
  • Møller, P.R., 1995. Electric fishes: history and behavior. Chapman & Hall, Londres. 584 p.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Olmo, E., V. Stingo, O. Cobror, T. Capriglione i G. Odierna, 1982. Repetitive DNA and polyploidy in Selachians. Comp. Biochem. Phisiol., Ser.B. 73(4):739-745.
  • Pauly, D., 1978. A preliminary compilation of fish length growth parameters. Ber. Inst. Meereskd. Christian-Albrechts-Univ. Kiel (55):1-200.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Seabra, A. F. de, 1912. Catalogue systématique des Vertébrés du Portugal. V. Poissons. Bull. Soc. port. Sci. nat., 1911 (1912), 5 (3) :129-224.
  • Stingo, V., 1976. Cariologia di due torpedini italiane. Boll. Zool. 43(4):406-407.
  • Stingo, V., 1979. New developments in vertebrate cytotaxonomy. II. The chromosomes of the cartilaginous fishes Genetica 50(3):227-239.
  • Vasil'ev, V.P., 1980. Chromosome numbers in fish-like vertebrates and fish. J. Ichthyol. 20(3):1-38.
  • Winberg, G.G., 1960. Rate of metabolism and food requirements of fishes. A: F.E.J. Fry i W.E. Ricker (eds.). Translation Series Núm. 194. Fisheries Research Board of Canada, Biological Station, Nanaimo, Colúmbia Britànica.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vaca comuna
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]