Vaccinium vitis-idaea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Nabiu roig
Cowberry.jpg
Dibuix del segle XIX
Dibuix del segle XIX

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Ericales
Família: Ericaceae
Gènere: Vaccinium
Espècie: V. vitis-idaea
Nom binomial
Vaccinium vitis-idaea
L. 1753

El nabiu vermell (Vaccinium vitis-idaea) és un arbust sempre verd de la família de les ericàcies. El fruit és comestible i la seva recol·lecció a la natura és habitual als països on és comú. És una espècie pròpia dels boscos septentrionals d'Euràsia i Amèrica del Nord.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

El nabiu roig és una típica espècie de distribució boreoalpina. Viu a les zones septentrionals d'Europa, Àsia i Amèrica del Nord, arribant fins a llocs de clima subàrtic. A les parts més meridionals es va fent cada vegada més escassa i es refugia a les zones muntanyoses, dels Alps o els Pirineus, on es coneix en comptades poblacions. Les més properes són a l'Arieja, a tocar de la frontera septentrional d'Andorra,[1] i al Conflent, a la Catalunya Nord. Molt rara a Catalunya, només n'existeix una citació actual i comprovada, en un bosc de les valls d'Àneu, al Pallars Sobirà, on es va trobar l'octubre de 2008.[2] Amb anterioritat havia estat citada el 1952 al cim del Montardo, més amunt de 2800 m,[3] en una altitud on aquesta espècie no sembla que hi pogués viure gaire bé. Una altra citació, més antiga encara, la situava el 1879 a prop de Setcases,[4] però cap estudi posterior ha pogut confirmar aquesta dada.

A Catalunya s'ha trobat en boscos de pi negre amb sotabosc d'abarset i nabiu comú. En general prefereix indrets ombrívols (prefereix ambients forestals) i amb un cert nivell d'humitat constant, per això pot viure en sòls entollats i torbosos. És una espècie acidòfila. Pot suportar sòls pobres en nutrients però no sòls de caràcter bàsic. És molt resistent al fred i als països nòrdics suporta temperatures de fins −40 °C , en canvi el seu creixement se'n ressent quan viu en llocs amb estius més calorosos.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Petit arbust, de 10 a 40 cm d'alt, amb un aspecte que recorda a la boixerola. Les fulles són ovals, més endurides que en el nabiu comú, revolutes al marge i persistents tot l'any. El revers, més pàl·lid que l'anvers, té uns pics glandulars de color negre molt característics. La planta s'escampa per sota terra amb rizomes. Les flors són blanques, amb forma de campana i creixen agrupades en un raïm. El fruit madur és una baia de color vermell fosc i sabor àcid.

S'assembla també a altres parents del gènere Vaccinium, els anomenats en anglès “cranberries” (Vaccinium oxycoccus, V. microcarpum i V. Macrocarpon), però aquests no han estat trobats mai als Pirineus.

Usos[modifica | modifica el codi]

El nabiu roig és un fruit del bosc molt conegut i recol·lectat a molts països del nord i el centre d'Europa, com ara Alemanya, Àustria, Bielorússia, Dinamarca, Eslovàquia, Estònia, Finlàndia, Letònia, Lituània, Noruega, Polònia, República Txeca, Rússia, Suècia o Ucraïna. Els fruits són força àcids i convé deixa'ls madurar en escreix. Normalment es consumeixen en forma de melmelada, compota o xarop. Aquests productes es poden trobar normalment als supermercats d'aquests països.

El nabiu roig conté elevades dosis de vitamina C, vitamina A (betacarotè), vitamina B (B1, B2, B3), i també minerals com el potassi, calci, magnesi i fòsfor. També contenen altres substàncies no essencials per a l'organisme però igualment útils per a la salud, conegudes genèricament com a fitoquímics, i que han estat reconegudes per al tractament de les infeccions del tracte urinari.

Espècies relacionades[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Butlletí del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El Portarró, núm. 25. Pag. 19

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gruber, M.; (1978); La végétation des Pyrénées ariégeoises et catalanes occidentales.; Thèse, Fac. Sc. T. St. Jeròme. Université Aix-Marseille, III. Marseille
  2. Butlletí del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El Portarró, núm. 25. Pag. 19
  3. Llensa de Gelcen, S.; (1952); Hallazgos botánicos e impresiones forestales correspondientes a nuestras excursiones por el Pirineo leridano (Años 1951 y 1952).; Anales de la Escuela de Peritos Agrícolas y de Especialidades Agropecuarias y de los Servicios Técnicos de Agricultura. Diputación Provincial de Barcelona
  4. Morer y Lacot, José; (1879); Apuntes para el estudio de la flora y fauna de la comarca de Camprodon.; Barcelona.