Vacuna antipneumocòccica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La vacuna antipneumocòccica és una barreja d'antígens capsulars de diferents soques del bacteri Streptococcus pneumoniae o pneumococ, i té com a finalitat la profilaxi de les malalties causades per aquest microorganisme. Les malalties d'etiologia pneumocòccica són una causa important de morbiditat i mortalitat en els casos afectats, principalment per sèpsia, pneumònia o meningitis).

Tipus[modifica | modifica el codi]

Vacuna antipneumocòccica polisacàrida 23-valent (Pn23)
A l'estat espanyol es comercialitza amb els noms comercials Pneumo 23 i Pneumovax 23.[1] Conté 23 serotips: 1, 2, 3, 4, 5, 6B, 7F, 8, 9N, 9V, 10A, 11A, 12F, 14, 15B, 17F, 18C, 19A, 19F, 20, 22F, 23F i 33F.
Vacuna antipneumocòccica conjugada 13-valent (PnC13)
Que únicament estava indicada en els infants menors de 5 anys, va ser autoritzada també per a adults a partir de 50 anys el 2011 per l’Agència Europea de Medicaments (EMEA).

A l'Estat Espanyol es comercialitza amb els nom comercial Prevenar 13.[2] Conté tretze serotips: 2, 3, 4, 5, 6A, 6B, 7F, 9V, 14, 18C, 19A, 19F i 23F.

Indicacions[modifica | modifica el codi]

Generals per a ambdós tipus de vacunes són:[3]

Vacuna antipneumocòccica polisacàrida 23-valent (Pn23)[modifica | modifica el codi]

A més de les generals, esmentades: per persones més grans de 60 anys o amb alguna de les següents malalties subjacents:

Vacuna antipneumocòccica conjugada 13-valent (PnC13)[modifica | modifica el codi]

Les generals, per a infants menors de 17 anys i per a persones de més de 50 anys. També hauria de ser administrada entre els 5 i els 18 anys als infants amb els criteris esmentats als quals se'ls havia administrat la conjugada 7-valent (PnC7) o la Pn23.[4]

Pautes d'administració[modifica | modifica el codi]

Per la Pn23[modifica | modifica el codi]

Es recomana una sola revacunació 5 anys després de la primovacunació en:

  • Adults amb asplènia anatòmica o funcional
  • Persones immunocompromeses.
  • Les que hagin estat vacunades abans dels 65 anys.

Amb la PnC13[modifica | modifica el codi]

És suficient una dosi única de PnC13, excepte en el cas de persones a les quals s’ha fet un trasplantament de progenitors hematopoètics, en què són necessàries tres dosis de PnC13 i, posteriorment, una de Pn23.

En els casos en què es pugui preveure la pràctica d’una esplenectomia, caldrà vacunar amb 2 setmanes d’antelació. Si no fos possible, es recomana fer-ho de 7 a 14 dies després de l’esplenectomia, preferentment abans de l’alta hospitalària.

També és prioritari vacunar 2 setmanes abans de l’inici d’un tractament immunosupressor o radioteràpia. Durant aquests tractaments s’ha d’evitar la vacunació.

Abans de vacunar amb PnC13, cal valorar si prèviament els pacients han estat vacunats amb Pn23. Als pacients no vacunats prèviament es recomana administrar-los primer la PnC13 i posteriorment, amb un interval mínim de 8 setmanes, la Pn23 (amb 2 dosis separades com a mínim 5 anys). Als pacients vacunats prèviament amb Pn23 s’aconsella deixar que transcorri un interval mínim d’un any i després vacunar-los amb PnC13.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Buscador: ATC: J07AL01». Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios. [Consulta: 12 agost 2013].
  2. «Buscador: ATC: J07AL02». Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios. [Consulta: 12 agost 2013].
  3. Luis Urbiztondo, Montserrat Martínez, Alba Vilajeliu, Joan Batalla, Carmen Cabezas. «Prevenció de la malaltia pneumocòccica en els adults i en els infants a partir dels 5 anys a Catalunya». Agència de Salut Pública de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut, Gener 2014.
  4. Centers for Disease Control and Prevention (CDC). «Use of 13-Valent Pneumococcal Conjugate Vaccine and 23-Valent Pneumococcal Polysaccharide Vaccine Among Children Aged 6–18 Years with Immunocompromising Conditions: Recommendations of the Advisory Committee on Immunization Practices (ACIP)», Juny 2013.