Vacuna

Campanya de vacunació als EUA (1972)

Una vacuna o vaccí és un preparat químic o orgànic destinat a estimular les defenses naturals de l'organisme. Normalment una vacuna evita o redueix els efectes d'una infecció determinada. N'hi ha de diversos tipus entre les convencionals vacunes atenuades (vives), vacunes inactivades (mortes); i de nova generació: Vacunes de subunitats, vacunes de proteïnes sintètiques, vacunes de deleció, vacunes recombinants, vacuna d'ADN i vacunes de plantes.

La primera vacuna fou desenvolupada per Edward Jenner el 1796, durant l'apogeu de l'epidèmia de la verola a Europa, essent una brillant modificació del mètode conegut com a variolació o inoculació de la verola. Jenner va observar que les lleteres s'infectaven amb la verola bovina per les interaccions que tenien amb les mamelles de les vaques. La verola bovina és una versió suau del mortífer virus de la verola. Practicant amb els fonaments de la pràctica de la inoculació, Jenner va prendre el fluid infecciós de la mà de la lletera Sarah Nelmes. Aleshores, va inserir aquest fluid al braç d'un xiquet sa de vuit anys, James Phipps. Poc després va mostrar els símptomes de la infecció de verola bovina. 48 dies després, després que ell es recuperara de la verola bovina, Jenner llavors va injectar material infectat de verola a Phipps, però Phipps no va mostrar els símptomes de la verola.

La base bioquímica està en què al injectar l'agent patogen malmès a un organisme, el sistema immunitari pot lluitar contra el bacteri patogen en condicions molt més favorables que en el cas que el bacteri fos normal. La immunització es produeix perquè el sistema immunitari de l'organisme se'n recorda del bacteri i fabrica cèl·lules i molècules especialitzades en lluitar-hi i aturar-ne els efectes nocius (anticossos).

Calendari vacunal

D'ençà la seva invenció la vacunació sistemàtica pels sistemes de salut pública s'han anat incloent com a mètodes eficaços en la prevenció de la malaltia. La seva elecció per a ser-hi inclosos requereix l'estudi de les següents característiques:

1. El reservori és exclusivament humà (p.ex. no es transmet per zoonosi o per altres causes ambientals).
2. Que existeixi una reacció immunitària a la vacuna (fomenta el “record immunitari”).
3. Identificar els grups d'edat en major risc d'infecció o amb pitjors seqüeles.

En general s'estableix l'edat en què es poden iniciar les vacunacions a partir dels 2 o 3 mesos després del part, excepte la vacuna contra l'hepatitis B que es pot administrar al moment del naixement, ja que en aquests casos la infecció es podria donar per exposició durant el part. A partir d'aquesta edat l'efecte dels anticossos materns desapareix.

Malalties sota cobertura vacunal

Típic vial per a l'emmagatzematge de les dosis de les vacunes, agulla d'inoculació i xeringa.

Per a incloure una vacuna en el calendari cal que compleixi els postulats de Fox:

• L'agent causal de la infecció té un sol hoste.
• La transmissió es per contacte directe amb un altre infectat.
• Producció d'una forta immunització un cop superada la infecció.
• Un patró de mescla de la malaltia a l'atzar.

Les malalties cobertes pels sistemes de vacunacions actius varien segons el país. Quan són presents inclouen les següents malalties:

• Vacuna DTP:
  • Diftèria
  • Tètanus
  • Tos ferina
• Vacuna dT:
  • Diftèria
  • Tètanus
• Vacuna triple vírica:
  • Xarampió
  • Rubèola
  • Parotiditis
• Poliomielitis
• Hepatitis B (vacuna inactivada AgHBs)

A Espanya s'hi inclou actualment també:

• Haemophillus influenzae tipus B
• Pneumococ
• Vacuna antigripal

A Catalunya també s'hi inclouen

• Malaltia meningocòccica tipus C
• Vacuna del papil·lomavirus que rpotegeix de la infecció pels tipus 16 i 18 del virus del papil·loma humà (VPH).
• Hepatitis A (vacuna de l'hepatitis A, conjunta a la vacuna de l'hepatitis B)

Vegeu també

• Immunitat de grup
• autovacuna

Bibliografia

• Medicina Preventiva y Salud Pública. Piédrola Gil. (VVAA) 10a Ed. Masson ©2001 ISBN 84-458-1024-3
• Direcció General de Salut Pública, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya. Manual de vacunacions (pdf). 4a ed., juliol de 2006 (Quaderns de salut pública; 14). D.L.: B-36.430-2006. ISBN 84-393-7121-7 [Consulta: 27 setembre 2011]. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vacuna

• Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. «Calendari de vacunes sistemàtiques», 25/11/2011.
• Vacuna'ls. Calendari vacunal del Dep. de Salut, Generalitat de Catalunya PDF
• vacunació al viatger per a l'hepatitis A en països endèmics PDF
• Informació per als professionals sanitaris sobre les vacunes. Dep. Salut, Generalitat de Catalunya.