Vafþrúðnir
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
En la mitologia nòrdica Vafþrúðnir o, catalanitzat, Vaftrúdnir era un ètun savi descrit per la deessa Frigg, a la segona estrofa dels Vafþrúðnismál[1] com el més sapientíssim[2] de tots els ètuns. Aquesta caracterització de l'ètun Vaftrúdnir és repetida, poc després, a la cinquena estrofa del poema, pel narrador[3].Apareix esmentat tant a l'Edda poètica com a l'Edda en prosa. A l'Edda en vers apareix al poema Vafþrúðnismál, en el qual el déu Odin el visita per posar a prova la celebèrrima saviesa de l'ètun. Es desafien a un joc de preguntes en què el qui no en pugui respondre una no només perd el joc sinó també la vida. L'Odin finalment guanya preguntant al Vaftrúdnir què li va xiuxiuejar l'Odin a l'orella al cadàver del seu fill Bàldur, abans d'encendre la seva pira funerària. En Vaftrúdnir no sabia la resposta, ja que només la podia conèixer l'Odin mateix i en Bàldur (als seus estatges de Hel), i d'aquesta manera fou derrotat i, tot seguit, mort per l'Odin.
En Vaftrúdnir també és esmentat al capítol 5 de la Gylfaginning, un dels llibres constituents de l'Edda prosaica.
Fonts[modifica]
- Vafþrúðnismál. Dins: Edda - Die Lieder des Codex Regius nebst verwandten Denkmälern. Herausgegeben von Gustav Neckel. I. Text. 5. verbesserte Auflage von Hans Kuhn. Heidelberg: Carl Winter Universitätsverlag, 1983 (Germanische Bibliothek. Vierte Reihe. TEXTE), ISBN 3-533-03080-6). Pàgines 45-55.
- Snorri Sturluson: Gylfaginning. Texte, Übersetzung, Kommentar von Gottfried Lorenz. Darmstadt: Wissenschaftliche Buchgesellschaft, 1984 (Texte zur Forschung. Band Nr. 48); ISBN 3-534-09324-0). Pàgines 121-135.
