Valèria de Milà
 Valèria i un dels fills portant aigua a sant Vidal, s. XI (Sauveterre-de-Rouergue, façana de la Rue-Saint-Vital) |
|
| màrtir | |
|---|---|
| Nom secular | Valeria |
| Naixement | Segle II o segle III Milà |
| Defunció | 180 o ca. 304 Camí de Ravenna a Milà |
| Enterrament | Relíquies a la Saint Joseph Co-Cathedral (Thibodaux, Louisiana) |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 28 d'abril |
| Fets destacables | Santa fictícia, creada a partir de la llegenda de Gervasi i Protasi i Vidal de Ravenna |
| Iconografia | Amb Vidal, Gervasi i Protasi |
| Patronatge | Seregno (Itàlia) |
Santa Valèria de Ravenna o de Milà va ser, segons la tradició, la muller de sant Vidal de Ravenna i, com ell, màrtir cristiana i venerada com a santa. No obstant això, no va tenir existència real: la seva història es va crear arran del trasllat de les restes de sant Vidal de Bolonya a Ravenna en 409, ordenat per Gal·la Placídia. Com que van arribar amb les dels sants Gervasi i Protasi i es van col·locar juntes, amb el temps es va creure que hi havia una relació entre els dos sants nens i Vidal. A partir d'aquí, oblidat ja el veritable origen, es va elaborar una llegenda que expliqués aquesta relació, fent Vidal pare dels altres dos màrtirs i Valèria, l'esposa del primer i mare dels nois.
Taula de continguts |
Llegenda [modifica]
Segons aquesta llegenda, Valèria era una dona de Milà que, casada amb Vidal de Ravenna, va tenir dos fills, els sants Gervasi i Protasi. Tots van ser batejats pel bisbe de Milà sant Gai. Durant les persecucions contra els cristians, probablement les de Dioclecià[1], en començar el segle IV, els soldats van apresar sant Ursicí de Ravenna; Vidal, cristià ell mateix, el va animar a afrontar l'execució i es va descobrir que també era cristià i va ésser mort. Valèria hi era present i va prendre el cos del seu marit per sebollir-lo a Milà. En el camí cap a aquesta ciutat, va ésser capturada per uns bandolers pagans, que la volgueren obligar a adorar el seu déu: en negar-s'hi, fou morta.
Veneració [modifica]
La festa de Santa Valèria és, com la de Sant Vidal, el 28 d'abril.[2] Quan les seves restes van arribar a Ravenna, s'hi va edificar la Basílica de San Vitale, sobre el suposat lloc del seu martiri.
Notes [modifica]
- ↑ També es diu que va ser durant les de Neró o de Marc Aureli.
- ↑ Martyrologium Romanum (Libreria Editrice Vaticana, 2001, ISBN 88-209-7210-7)
Vegeu també [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Valèria de Milà |
