Valèria de Milà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
santa Valèria de Milà

Valèria i un dels fills portant aigua a sant Vidal, s. XI (Sauveterre-de-Rouergue, façana de la Rue-Saint-Vital)
màrtir
Nom secular Valeria
Naixement Segle II o segle III
Milà
Defunció 180 o ca. 304
Camí de Ravenna a Milà
Enterrament Relíquies a la Saint Joseph Co-Cathedral (Thibodaux, Louisiana)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Canonització Antiga
Festivitat 28 d'abril
Fets destacables Santa fictícia, creada a partir de la llegenda de Gervasi i Protasi i Vidal de Ravenna
Iconografia Amb Vidal, Gervasi i Protasi
Patronatge Seregno (Itàlia)

Santa Valèria de Ravenna o de Milà va ser, segons la tradició, la muller de sant Vidal de Ravenna i, com ell, màrtir cristiana i venerada com a santa. No obstant això, no va tenir existència real: la seva història es va crear arran del trasllat de les restes de sant Vidal de Bolonya a Ravenna en 409, ordenat per Gal·la Placídia. Com que van arribar amb les dels sants Gervasi i Protasi i es van col·locar juntes, amb el temps es va creure que hi havia una relació entre els dos sants nens i Vidal. A partir d'aquí, oblidat ja el veritable origen, es va elaborar una llegenda que expliqués aquesta relació, fent Vidal pare dels altres dos màrtirs i Valèria, l'esposa del primer i mare dels nois.

Llegenda[modifica | modifica el codi]

Relleu a la porta de S. Gervasio e Protasio de Rapallo, amb els sants i, darrere, Valèria i Vidal.

Segons aquesta llegenda, Valèria era una dona de Milà que, casada amb Vidal de Ravenna, va tenir dos fills, els sants Gervasi i Protasi. Tots van ser batejats pel bisbe de Milà sant Gai. Durant les persecucions contra els cristians, probablement les de Dioclecià,[1] en començar el segle IV, els soldats van apresar sant Ursicí de Ravenna; Vidal, cristià ell mateix, el va animar a afrontar l'execució i es va descobrir que també era cristià i va ésser mort. Valèria hi era present i va prendre el cos del seu marit per sebollir-lo a Milà. En el camí cap a aquesta ciutat, va ésser capturada per uns bandolers pagans, que la volgueren obligar a adorar el seu déu: en negar-s'hi, fou morta.

Veneració[modifica | modifica el codi]

La festa de Santa Valèria és, com la de Sant Vidal, el 28 d'abril.[2] Quan les seves restes van arribar a Ravenna, s'hi va edificar la Basílica de San Vitale, sobre el suposat lloc del seu martiri.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. També es diu que va ser durant les de Neró o de Marc Aureli.
  2. Martyrologium Romanum (Libreria Editrice Vaticana, 2001, ISBN 88-209-7210-7)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Valèria de Milà Modifica l'enllaç a Wikidata