Val Thorens

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Val Thorens
Val Thorens situat respecte França
Localització a França
Geografia humana
Regió: Roine-Alps
Localització: Savoia
Pàgina web: valthorens.com
Geografia física
Coordenades: 45° 17′ 53″ N, 6° 34′ 48″ E / 45.298056°N,6.58°E / 45.298056; 6.58Coord.: 45° 17′ 53″ N, 6° 34′ 48″ E / 45.298056°N,6.58°E / 45.298056; 6.58
Massís: Alps
Altitud mínima: 1.800
Altitud màxima: 3.220
Esquí alpí
Domini: Les 3 Vallées
Remuntadors: 30
Catifes rodants: 2
Telecabina: 3
Telecadira: 15
Telesquís: 5
Altres: 5
Pistes: 52
     Negres: 5
     Vermelles: 25
     Blaves: 23
     Verdes: 7
Km pistes: 140

Val Thorens és una estació d'esports d'hivern situada a la vall de Belleville, una vall secundària que s'estén al marge esquerre (sud) de la Tarentèsa, als Alps francesos. Forma part del domini esquiable de les 3 Vallées ("les 3 Valls") juntament amb les Menuires, Méribel i Courchevel. Fou inaugurada l'any 1971.

Situada a la capçalera d'una vall d'orientació nord-sud, no compta amb gairebé cap arbre, i amb la base urbanitzada a 2.300 m, és l'estació d'Europa situada a més alçada (pel que fa a "poble", no pel que fa a cota màxima. Aquesta és Zermatt, als Alps suïssos).

Innovació tecnològica[modifica | modifica el codi]

L'estació destaca per la implantació de remuntadors innovadors com ara els funitels, els telecadires desembragables de doble embarcament (tots dos desenvolupats localment a començaments dels 90) o un dels telefèrics més grans del món. Tot plegat és fruit d'un redreçament en la política d'expansió i explotació del domini esquiable, fixada a finals dels anys 80 amb els següents objectius:

  • Reduir el nombre de remuntadors (tot servint -almenys- les mateixes pistes).
  • Augmentar-ne la capacitat horària (per cenyir-se a la demanda creixent).
  • Disminuir-ne els costs d'explotació i manteniment (bàsicament a través d'una reducció de la mà d'obra, que en tot cas no caldria en haver-hi menys remuntadors a vigilar).
  • Mantenir-los oberts més temps (menys sotmesos a les inclemències meteorològiques).
Vista del nucli de Val Thorens.

El primer dels funitels fou inaugurat el 1990, tot comunicant el poble amb la gelera de Peclet, a 3.000 metres d'altitud (i lloc d'esquí d'estiu). Prèviament la línia comptava amb un telecabina de 4 places de 1.080 persones/h, capacitat que havia esdevingut insuficient. A més, les condicions meteoròligues adverses, sobretot el vent, en forçaven l'aturada uns 15 dies per temporada. L'estació decidí doncs buscar-hi un subsitut que, ultra presentar una major capacitat, permetés una explotació sota condicions més adverses, estant menys jornades aturat. En col·laboració amb Denis Creissels i a partir dels concepte previ del DMC, l'estació desenvolupà el primer funitel del món. Compta amb una capacitat de 3.000 p/h i és capaç de funcionar amb vents de fins a 30 m/s, cosa que ha reduït el nombre de dies d'aturada a 1.

Els telecabines desembregables de doble embarcament foren també desenvolupats (i patentats) localment, amb l'objectiu d'augmentar la capacitat dels remuntadors per tal de no haver-ne d'augmentar-ne el nombre, cosa que hagués representat un major impacte ambiental.

Compta a més amb un telefèric, el de Caron, que en ser inaugurat el 1982 era el més gros del món. Amb una capacitat horària de 1.800 persones/h, les seves cabines acullen 150 persones cada una. Salva un desnivell de 880 m de cop (amb només un pòrtic intermedi) fins a arribar als 3.190 m de la cota superior.

L'Aiguille de Péclet des de la sortida del Funitel de Péclet, a l'estació de Val Thorens.

Fonts[modifica | modifica el codi]

A&M Núm. 155 (Setembre/Octubre 1999) - . Meylan: Montagne Expansion SA, 1999 - . Bimestral.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Val Thorens