Val Thorens
| Val Thorens | |
|---|---|
 |
|
| Localització | Savoia |
| Coordenades | n/d |
| Cota del nucli de serveis | 2.300 m |
| Cota mínina Cota màxima Desnivell |
1.800 m 3.220 m 1.420 ¹ m |
| Km de pistes | 140 |
| Nombre de pistes
|
52
7 |
Innivació artifical
|
? |
Remuntadors:
|
30 ² 2 |
| Capacitat horària | ? (p/h) |
| Domini esquiable | Les 3 Vallées 4 |
| Lloc web | www.valthorens.com |
| ¹ Esquiables de manera contínua: 1.380. ² Incloent-hi els de vessant d'Orelle. ³ 1 telecorda, 3 funitels (1 dels quals va-i-ve) i un telefèric. 4 Juntament amb les Menuires, Méribel i Courchevel. |
|
Val Thorens és una estació d'esports d'hivern situada a la vall de Belleville, una vall secundària que s'estén al marge esquerra (sud) de la Tarentèsa, als Alps francesos. Forma part del domini esquiable de les 3 Vallées ("les 3 Valls") juntament amb les Menuires, Méribel i Courchevel. Fou inaugurada l'any 1971.
Situada a la capçalera d'una vall d'orientació nord-sud, no compta amb gairebé cap arbre, i amb la base urbanitzada a 2.300 m, és l'estació d'Europa situada a més alçada (pel que fa a "poble", no pel que fa a cota màxima. Aquesta és Zermatt, als Alps suïssos).
[modifica] Innovació tecnològica
L'estació destaca per la implantació de remuntadors innovadors com ara els funitels , els telecadires desembragables de doble embarcament (tots dos desenvolupats localment a començaments dels 90) o un dels telefèrics més grans del món. Tot plegat és fruit d'un redreçament en la política d'expansió i explotació del domini esquiable, fixada a finals dels anys 80 amb els següents objectius:
- Reduir el nombre de remuntadors (tot servint -almenys- les mateixes pistes).
- Augmentar-ne la capacitat horària (per cenyir-se a la demanda creixent).
- Disminuir-ne els costs d'explotació i manteniment (bàsicament a través d'una reducció de la mà d'obra, que en tot cas no caldria en haver-hi menys remuntadors a vigilar).
- Mantenir-los oberts més temps (menys sotmesos a les inclemències meteorològiques).
El primer dels funitels fou inaugurat el 1990, tot comunicant el poble amb la gelera de Peclet, a 3.000 metres d'alçada (i lloc d'esquí d'estiu). Prèviament la línia comptava amb un telecabina de 4 places de 1.080 persones/h, capacitat que havia esdevingut insuficient. A més, les condicions meteoròligues adverses, sobretot el vent, en forçaven l'aturada uns 15 dies per temporada. L'estació decidí doncs buscar-hi un subsitut que, ultra presentar una major capacitat, permetés una explotació sota condicions més adverses, estant menys jornades aturat. En col·laboració amb Denis Creissels i a partir dels concepte previ del DMC, l'estació desenvolupà el primer funitel del món. Compta amb una capacitat de 3.000 p/h i és capaç de funcionar amb vents de fins a 30 m/s, cosa que ha reduït el nombre de dies d'aturada a 1.
Els telecabines desembregables de doble embarcament foren també desenvolupats (i patentats) localment, amb l'objectiu d'augmentar la capacitat dels remuntadors per tal de no haver-ne d'augmentar-ne el nombre, cosa que hagués representat un major impacte ambiental.
Compta a més amb un telefèric, el de Caron, que en ser inaugurat el 1982 era el més gros del món. Amb una capacitat horària de 1.800 persones/h, les seves cabines acullen 150 persones cada una. Salva un desnivell de 880 m de cop (amb només un pòrtic intermig) fins arribar als 3.190 m de la cota superior.
[modifica] Fonts
A&M Núm. 155 (Setembre/Octubre 1999) - . Meylan: Montagne Expansion SA, 1999 - . Bimestral.
[modifica] Enllaços externs
- Val Thorens - lloc web oficial (en francès, anglès, alemany i italià)
