Valdemeca (Conca)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Valdemeca
Municipi de Castella-La Manxa
Localitat de Valdemeca vista des del "Cerrito colorado".
Localitat de Valdemeca vista des del "Cerrito colorado".
Estat
• Comunitat
• Província
• Comarca
Espanya
Bandera de Castella - la Manxa Castella-La Manxa
Província de Conca
Serranía de Cuenca
Gentilici "Valdemequero"
Predom. ling. Castellà
Superfície 70 km²
Altitud 1.322 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
92 hab.
1,31 hab/km²
Coordenades 40° 14′ N, 1° 44′ O / 40.233°N,1.733°O / 40.233; -1.733Coord.: 40° 14′ N, 1° 44′ O / 40.233°N,1.733°O / 40.233; -1.733
Dirigents:
• Alcalde:

Román Santiago Royuela Jiménez (PP)
Codi postal 16152
Festa major Mare de déu de Betlem

Valdemeca és un municipi de la província de Conca a la comunitat autònoma de Castella-La Manxa. Es troba al cor de la "Serranía de Cuenca", que ocupa el norest de la província, posseeix una gran varietat de paisatges, així com una gran riquesa de flora i fauna. Al maig del 2007 es va declarar Parc Natural de la Serranía de Cuenca.

Geografia i demografia[modifica | modifica el codi]

El municipi té una superfície de 69,80 km² i el seu clima és continental. Les coordenades geogràfiques de Valdemeca són: latitud, 37° 54′ N; longitud, 12° 30′ E, i altitud, 1321 m. La població de Valdemeca és de 132 habitants (2007). La densitat poblacional és d'1,89 habitants/km².

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

La seva gastronomia ve marcada per la ramaderia transhumant i la duresa del clima. En tota la "Serranía de Cuenca" són famosos plats com el morteruelo, l'all traginer (ajo arriero), la caldereta de xai, el gaspatxo de pastor, l'embotit d'orsa (xoriços, botifarrons, llom i costelles), les "gachas" i les molles "ruleras". La caça i la pesca aporten imaginatius plats amb el cérvol, el porc senglar i la truita de riu com a protagonistes. D'altra banda la gran varietat de bolets i fongs permet preparar saborosos plats.

Fauna[modifica | modifica el codi]

Els grans mamífers són segurament els pobladors més espectaculars d'aquests boscos: cérvols, daines, guineus, cabres, gats salvatges o senglars. O ara bé, els més petits com conills, mosteles o esquirols. Les aus són més visibles en vol, posades en arbres o tallats rocosos. Entre les rapinyaires podem albirar: àguiles, voltors, aufranys, falcons, xoriguers, xot o duc. Sovintegen altres aus de menor port però gran interès com corbs, garses, garser gros, palputs, etc. En zones humides hi ha amfibis com la "granoteta de san antonio" (ranita de san antonio) o "ferreret pintojo" (sapillo pintojo). També és freqüent rèptils com serps i escurçons.[cal citació]

Flora[modifica | modifica el codi]

"Pinar niscalero" gelat a la Serra de Valdemeca.

El clima continental, l'orografia i l'altitud de la serra configuren diferents hàbitats-praderies, boscos i alta muntanya amb una vegetació variada i sorprenent. Si observem amb atenció podrem identificar interessants espècies d'arbres, arbustos i flors.

Entre els arbres més significatius hi ha el pi roig (Pinus sylvestris), la pinassa (Pinus nigra), la savina albar (Juniperus thurifera), el teix (Taxus baccata), l'alzina (Quercus ilex), el roure blanc (Quercus petria). Hi ha un bon nombre de plantes medicinals: poliol i fonoll per l'aparell digestiu; xicoira per al fetge; vesc i dent de lleó per la circulació; farigola i camamilla pel sistema nerviós. Algunes espècies, com el grèvol, estan protegides i no es poden recol·lectar.

Deus[modifica | modifica el codi]

Les deus de la serra són llocs que no es poden deixar de visitar, per les seves diverses formes artístiques i que tanmateix ajuden a saciar la set al seu pas, quan caminem per la serra visitant els més fantàstics i bells indrets de l'entorn. Valdemeca destaca no només per les sorprenents fonts que té, sinó per la quantitat d'aquestes, és un dels pobles d'Espanya que més fonts censades té. La recuperació de les deus és una de les principals activitats del voluntariat d'ecologistes, amb important aportació d'imaginació de Moises.

Rutes[modifica | modifica el codi]

Ruta de les deus[modifica | modifica el codi]

Distància: 14 km

Durada: 3'5 hores

Cartografia: Fulls 588 I i III, escala 1/25.000 del I.G.N.

Desnivell: Pràcticament nul.

Dificultat: Baixa.

Tipus de camí: Pista forestal.

Tipus de marxa: Circular amb un petit tram d'anada i tornada.

Interès: Gaudir d'un fresc recorregut amb abundants fonts rehabilitades amb diversos materials i formes.

Època recomanada: Tot l'any, especialment primavera i estiu.

Aigua: En el recorregut trobem més de 8 fonts, Font Gran, Font de la "Covacha", "La Canaleja", entre d'altres.

Suggeriments: L'itinerari es pot fer en bicicleta i a més es pot modificar sobre la marxa a causa de la seva facilitat d'orientació al discórrer al costat del riu i per la mateixa vall durant tot el recorregut.

Ruta "Casa del cura"[modifica | modifica el codi]

Distància: 15 km

Durada: 4'5 hores

Cartografia: Fulls 588 I i III, escala 1/25.000 del I.G.N.

Desnivell: 400 m

Dificultat: Mitjana.

Tipus de camí: Sender i pista forestal

Tipus de marxa: Circular

Interès: Impressionants panoràmiques i paratges solitaris.

Època recomanada: Tot l'any, especialment primavera i estiu.

Aigua: Font "Dehesilla", Font "Prado Grande".

Suggeriments: A l'hivern podem trobar neu a la vall de la "Casa del Cura".

Ruta dels prats[modifica | modifica el codi]

Distància: 10 km

Durada: 3 hores

Cartografia: Fulls 588 I i III, escala 1/25.000 del I.G.N.

Desnivell: 150 m

Dificultat: Baixa.

Tipus de camí: Gairebé tot pista forestal, una mica de senda i un petit tram de carretera.

Tipus de marxa: Circular

Interès: Acostar-nos al peu de la Serra de Valdemeca i gaudir dels seus verds d'un bosc amb gran diversitat d'espècies.

Època recomanada: Tot l'any.

Aigua: "Juan Mayor", Font "de los asadores", "Juan Buena".

Suggeriments: La ruta es pot fer en bicicleta eliminant la part de la senda.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].