Valentí Marín i Llovet
| Valentí Marín i Llovet | |
|---|---|
 Valentí Marín, cap a 1896 |
|
| Naixement | Valentí Marín i Llovet 17 de gener de 1872 Barcelona, Barcelonès |
| Defunció | 7 de desembre de 1936 (als 64 anys) Barcelona, Barcelonès |
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Ocupació | Jugador d'escacs |
Valentí Marín i Llovet (Barcelona, 17 de gener de 1872 – 7 de desembre de 1936) fou un notari i jugador d'escacs català, molt actiu especialment els darrers anys del segle XIX i primers del segle XX.[1]
Fou un fort jugador, gran compositor de problemes d'escacs,[2] (va llegar més de 260 composicions d'escacs, alguna de les quals va merèixer els elogis de Richard Réti)[3] i destacà també en el joc a la cega. Fou també president de la Federació Espanyola d'Escacs (FEDA).
El 1913 Josep Paluzie i Lucena va publicar en honor seu el llibre Un artista en ajedrez (Valentín Marín), en edició bilingüe (castellà / esperanto), i editat a Barcelona per Hijos de Paluzíe, editores. La versió en esperanto fou obra de Frederic Pujulà i Vallès[4][5]
Taula de continguts |
Resultats destacats en competició [modifica]
Va participar a l'Olimpíada d'escacs de 1924 a París.[6]
El 1927 va participar en un important torneig a Múrcia, on va quedar empatat al 2n-3r lloc amb José Juncosa, el millor jugador aragonès de principis del segle XX (el campió del torneig fou Manuel Golmayo).[7]
Va representar Espanya com a segon tauler a l'Olimpíada d'escacs de 1927 a Londres, i com a primer tauler a l'Olimpíada d'escacs de 1928 a La Haia, i a l'Olimpíada d'escacs de 1930 a Hamburg. Va participar també a l'Olimpíada d'escacs de 1931, completant així totes les Olimpíades en què hi hagué participació espanyola.
El 27 de gener de 1935 va participar a les simultànies amb rellotge que Alexander Alekhine va jugar al Club d'escacs Barcelona (el Campió del Món obtingué un resultat de +10 =3).[8][9]
Problemista d'escacs [modifica]
Marín va descatacar com a compositor de problemes d'escacs, dels quals en va fer més de 260.[10]
 |
|||||||||
 |
 |
 |
 |
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
 |
||
 |
|
 |
|
 |
|
|
 |
||
|
 |
|
|
 |
|
 |
|
||
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
 |
|
|
|
|
|
|
||
|
 |
|
|
|
|
|
|
||
|
 |
|
|
|
|
|
|
||
|
|||||||||
Referències [modifica]
- ↑ Martín: FCE: 75 Anys d'Història 1925-2000, pàg.17
- ↑ Ajedrez Español número 1 (Gener de 1942) publica les bases del "I Concurso Internacional de la S.E.P.A. (Sección Española de Problemistas de Ajedrez) on titllen Valentí Marín d'"eminent problemista espanyol"
- ↑ Martín: FCE: 75 Anys d'Història 1925-2000, pàg.18
- ↑ Escacultura:: Comentaris sobre llibres de Paluzíe [Consulta 09 desembre 2009]
- ↑ Chess Notes, per Edward Winter Comentaris sobre llibres d'escacs en esperanto (anglès) [Consulta 14 desembre 2009]
- ↑ Olimpbase: París 1924 (anglès) Base de dades de les Olimpíades d'escacs del 1924
- ↑ Escacultura :: Quadre de classificació del Torneig de Múrcia de 1927
- ↑ Martín: FCE: 75 Anys d'Història 1925-2000, pàg.59
- ↑ Chess Notes, per Edward Winter: Alekhine a Barcelona, 1935 (inclou la partida Alekhine-V.Marín, Barcelona (sim), 1935 (anglès) [Consulta 14 desembre 2009]
- ↑ «Valentín Marín» (en castellà). Escacultura, 17 de juny de 2008. [Consulta: 15 de desembre de 2012].
Bibliografia [modifica]
- Martín González, Àngel; López Manzano, Antonio. Federació Catalana d'Escacs. FCE: 75 Anys d'Història 1925-2000. 1a, 2001, p. 367 pàg.. ISBN 84-607-1908-1.
- Juanpere i Aguiló, Salvador; Mateu i Palau, Xavier; Mateu i Palau, Enric. El Llamp. Obertura Catalana 1929-1989. 1a, març 1990, p. 189 pàg. (ESCACS). ISBN 84-7781-46-X.
Enllaços externs [modifica]
- Chessgames.com :: Partides de Valentí Marín i Llovet
- 365chess.com :: Partides de Valentí Marín i Llovet
- Estimació Elo de Valentí Marín i Llovet a «chessmetrics.com». [Consulta: 6 d'abril de 2011]. (anglès)
- Anècdotes, recull de premsa, i quadres detallats de classificació del torneig d'escacs de l'Olimpíada de París 1924 (francès)
- Necrològica i Biografia de Valentí Marín i Llovet El Mundo Deportivo, 31/12/1936, pàg.3 [Consulta: 08/12/2009]
