Valentí Marín i Llovet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Valentí Marín i Llovet

Valentí Marín, cap a 1896
Naixement Valentí Marín i Llovet
17 de gener de 1872
Barcelona, Barcelonès
Mort 7 de desembre de 1936 (als 64 anys)
Barcelona, Barcelonès
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Ocupació Jugador d'escacs

Valentí Marín i Llovet (Barcelona, 17 de gener de 18727 de desembre de 1936) fou un notari i jugador d'escacs català, molt actiu especialment els darrers anys del segle XIX i primers del segle XX.[1]

Fou un fort jugador, gran compositor de problemes d'escacs,[2] (va llegar més de 260 composicions d'escacs, alguna de les quals va merèixer els elogis de Richard Réti)[3] i destacà també en el joc a la cega. Fou també president de la Federació Espanyola d'Escacs (FEDA).

El 1913 Josep Paluzie i Lucena va publicar en honor seu el llibre Un artista en ajedrez (Valentín Marín), en edició bilingüe (castellà / esperanto), i editat a Barcelona per Hijos de Paluzíe, editores. La versió en esperanto fou obra de Frederic Pujulà i Vallès[4][5]

Resultats destacats en competició[modifica | modifica el codi]

Va participar en l'Olimpíada d'escacs de 1924 a París.[6]

Participants al torneig de Múrcia 1927; Marín és assegut, el segon per la dreta.

El 1927 va participar en un important torneig a Múrcia, on va quedar empatat al 2n-3r lloc amb José Juncosa, el millor jugador aragonès de principis del segle XX (el campió del torneig fou Manuel Golmayo).[7]

Va representar Espanya com a segon tauler a l'Olimpíada d'escacs de 1927 a Londres, i com a primer tauler a l'Olimpíada d'escacs de 1928 a La Haia, i a l'Olimpíada d'escacs de 1930 a Hamburg. Va participar també a l'Olimpíada d'escacs de 1931, completant així totes les Olimpíades en què hi hagué participació espanyola.

El 27 de gener de 1935 va participar en les simultànies amb rellotge que Aleksandr Alekhin va jugar al Club d'escacs Barcelona (el Campió del Món obtingué un resultat de +10 =3).[8][9]

Problemista d'escacs[modifica | modifica el codi]

Marín va destacar com a compositor de problemes d'escacs, dels quals en va fer més de 260.[10]

El Globo, 1899
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 kl b8 c8 d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 nl c7 d7 e7 f7 g7 h7 pd
a6 rl b6 c6 bl d6 e6 kd f6 g6 pd h6 nl
a5 b5 pl c5 d5 e5 pd f5 g5 pl h5
a4 b4 c4 pd d4 e4 f4 g4 h4
a3 b3 bd c3 d3 e3 pd f3 g3 h3
a2 b2 ql c2 d2 e2 f2 g2 pl h2
a1 b1 nd c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Blanques juguen i fan mat en tres.[11]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Martín: FCE: 75 Anys d'Història 1925-2000, pàg.17
  2. Ajedrez Español número 1 (Gener de 1942) publica les bases del "I Concurso Internacional de la S.E.P.A. (Sección Española de Problemistas de Ajedrez) on titllen Valentí Marín d'"eminent problemista espanyol"
  3. Martín: FCE: 75 Anys d'Història 1925-2000, pàg.18
  4. Escacultura:: Comentaris sobre llibres de Paluzíe [Consulta 09 desembre 2009]
  5. Chess Notes, per Edward Winter Comentaris sobre llibres d'escacs en esperanto (anglès) [Consulta 14 desembre 2009]
  6. Olimpbase: París 1924 (anglès) Base de dades de les Olimpíades d'escacs del 1924
  7. Escacultura :: Quadre de classificació del Torneig de Múrcia de 1927
  8. Martín: FCE: 75 Anys d'Història 1925-2000, pàg.59
  9. Chess Notes, per Edward Winter: Alekhin a Barcelona, 1935 (inclou la partida Alekhin-V.Marín, Barcelona (sim), 1935 (anglès) [Consulta 14 desembre 2009]
  10. «Valentín Marín» (en castellà). Escacultura, 17 de juny de 2008. [Consulta: 15 de desembre de 2012].
  11. La variant principal és 1. Ta2!! e2 2. Dd4!! exd4 3. Txe2#

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Martín González, Àngel; López Manzano, Antonio. Federació Catalana d'Escacs. FCE: 75 Anys d'Història 1925-2000. 1a ed., 2001, p. 367 pàg.. ISBN 84-607-1908-1. 
  • Juanpere i Aguiló, Salvador; Mateu i Palau, Xavier; Mateu i Palau, Enric. El Llamp. Obertura Catalana 1929-1989. 1a ed., març 1990, p. 189 pàg. (ESCACS). ISBN 84-7781-46-X. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]