Valentín Ferraz

Valentín Ferraz y Barrau (Anciles, Osca, 14 de febrer de 1792 - El Escorial, Madrid, 31 d'agost de 1866), fou un militar i polític aragonès, que va ocupar importants càrrecs en el regnat d'Elisabet II d'Espanya, com la presidència del Consell de Ministres.

Va néixer en una família noble, documentada en la Vall de Benasque, Osca, des del segle XII, amb clergues, polítics, juristes i militars. Era nebot d’Antonio Cornel y Ferraz, ministre de la Guerra de Carles IV; y cosí germà de José Ferraz y Cornel, ministre de Hisenda en 1840, i de Francisco Javier Ferraz y Cornel, tinent general i president del Tribunal Suprem de Guerra i Marina.

En 1865, un any abans de la seva mort, el carrer de San Marcial de Madrid, comprès entre la plaça d'España i el passeig de Moret, s’anomenà carrer de Valentín Ferraz, nom que manté en la actualitat. En el número 70 morí en 1925 el fundador del Partido Socialista Obrero Español, Pablo Iglesias, edifici on hi ha la seu principal de la formació política i motiu de que el cognom de Valentín Ferraz hagi fet marca en l'opinió pública i els mitjans de comunicació.