Valentín González
Valentín González González, conegut com "El Campesino" (Malcocinado, Badajoz, Extremadura, 1909 – Madrid, 1983) fou un militar comunista espanyol.
Biografia[modifica]
Valentín González González, va néixer a Malcocinado (Badajoz) el 1909. Se li coneix un matrimoni del que van néixer tres fills, que van desaparèixer durant la Guerra civil espanyola. Miner a les mines de Peñarroya-Pueblonuevo, va militar en el Partit Comunista d'Espanya.
Durant la Guerra civil, va dirigir el Cinquè Regiment i posteriorment la 46a Divisió. Va participar en les batalles de Guadalajara, Brunete i Belchite, en les quals va ser ferit. Es va forjar una llegenda entorn del seu nom.
Llegenda viva de l'exèrcit republicà, en acabar la guerra escapà en un vaixell rumb a l'URSS el 1939 i ingressà a l'Escola Superior de Guerra amb el rang de general. D'allà fou expulsat per dissentir amb l'estalinisme, torturat en diverses txeques i condemnat a treballs forçats al gulag. Després d'un intent fallit de fugida -va ser retornat a l'URSS per les autoritats turques- va ser internat al camp de treball de Vorkuta (Sibèria). Assolí escapar de l'URSS el 1949 a través de la frontera iraniana, vivint a l'exili a França, fins al seu retorn a Espanya el 1977. Morí a Madrid el 1983.
Obres[modifica]
- Vida y muerte en l'URSS (1939-1949) (Autobiografia) (1950).
- Yo escogí la esclavitud (Ciudadela Libros, 2007).
