Valentina Tereixkova
Valentina Vladímirovna Tereixkova (en rus: Валенти́на Влади́мировна Терешко́ва) (Bolshoye Maslennikovo, 6 de març de 1937) és una excosmonauta, enginyera, militar i política russa. Fou la primera dona de sortir a l'espai exterior, a bord de la càpsula Vostok 6 el 1963.[1] Actualment és diputada del Comitè d'Afers Internacionals de la Duma pel partit de Rússia Unida.[2]
Biografia
Tereixkova va néixer a Bolshoye Maslennikovo, un petit poble de la província de Iaroslavl. Després de l'escola, va treballar en una fàbrica tèxtil. De ben jove va interessar-se pel paracaigudisme, i va començar a entrenar-se a l'aeroclub local. El 1962 va ser seleccionada per formar part del cos femení de cosmonautes de la Unió Soviètica. De quatre mil sol·licituds presentades, es van seleccionar cinc dones: Tatiana Kuznetsova, Irina Soloviova, Janna Iórkina, Valentina Ponomariova, i Valentina Tereixkova. Tereixkova va ser considerada una candidata particularment valuosa gràcies, principalment, al seu passat proletari i gràcies, també, que el seu pare havia mort lluitant contra els nazis com un heroi de guerra.
El 16 de juny de 1963 va viatjar amb la càpsula Vostok 6 i va esdevenir la primera dona i la primera civil en volar a l'espai. El seu callsign (o "codi de vol") va ser txaika (en català: "gavina", en rus: "ча́йка"). Encara que hi havia plans per enviar més dones a l'espai, van passar dinou anys fins que la segona dona a fer-ho, Svetlana Savítskaia, sortís a l'espai exterior. Cap de les altres quatre membres del grup de cosmonautes de Tereixkova va volar mai.
_cancelled.jpg)
Després del seu vol, va estudiar a l'Acadèmia de les Forces Aèries Jukovski i s'hi va graduar en enginyeria aeronàutica el 1969. Aquell mateix any, el grup de cosmonautes femení es va dissoldre. El 1977 va rebre el doctorat en enginyeria aeronàutica. A causa de la seva prominència, va ser escollida per diversos càrrecs polítics: del 1966 al 1974 al Presidium del Soviet Suprem, del 1969 al 1991 va estar al Comitè Central del Partit Comunista. El 1997 es va retirar de les forces aèries i del cos de cosmonautes per ordre presidencial.
El 3 de novembre de 1963 es va casar amb el també cosmonauta Andrian Nikolàiev (1929-2004) amb qui van tenir la seva única filla, Elena, el 1964. Es va divorciar del seu primer marit el 1982, tot i que el matrimoni ja s'havia degradat des de molt temps abans. El seu segon marit, el Dr. Xapoixnikov, va morir el 1999.
Tereixkova va ser nomenada Heroïna de la Unió Soviètica, la màxima condecoració concedida per l'URSS. També va ser condecorada amb l'Ordre de Lenin, l'Orde de la Revolució d'Octubre, l'Orde de la Bandera Roja del Treball, diverses medalles i diverses condecoracions estrangeres (com l'Orde de Karl Marx de l'Alemanya Oriental). També té el títol d'Heroïna del Treball Socialista de Txecoslovàquia, Heroïna del Treball de Vietnam i Heroïna de Mongòlia. El cràter Tereixkova del revers de la Lluna porta el seu nom en honor seu.
Llegat
Valentina Tereixkova ha estat votada en un procés participatiu realitzat al març del 2010, a Palafrugell, de dones que mereixen un carrer.[3]
Referències
- ↑ «Cosmonaut is Woman of the Century» (en anglès). British Broadcasting Corporation, 11-10-2000. [Consulta: 30 desembre 2013].
- ↑ «Vladimir Putin will meet with Valentina Tereshkova» (en anglès). Kremlin.ru, 13-06-2013. [Consulta: 11 març 2014].
- ↑ Puig, Evarist «Les dones esperantistas de la Vila». Revista de Palafrugell [Palafrugell], núm. 208, febrer 2011, pàg. 23.
Enllaços externs
- BBC: Tereixkova rep el premi a la Dona del Segle més Important (anglès)
- RSC Energia.ru - Biografia de Tereixkova amb llista premis i honors (anglès)