Valeri de Saragossa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Sant Valeri».
sant Valeri de Saragossa

Escultura de Sant Valeri al sepulcre de l'abat Lope Marco (Monestir de Veruela)
bisbe i confessor
Nom secular Valerius; en castellà San Valero
Naixement Segle III
València? Saragossa?
Defunció Primer quart del segle IV
Roda d'Isàvena?,[1] Anet? (França)
Enterrament Col·legiata de Roda d'Isàvena i Catedral de Sant Salvador de Saragossa (un braç i el crani)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Roda, Saragossa
Festivitat 29 de gener
Fets destacables Bisbe de Saragossa
Iconografia Robes de bisbe, amb llibre
Patronatge Saragossa

Sant Valeri o Valeri de Saragossa (segle III-IV) va ser bisbe de Saragossa (segle IV), mestre de Sant Vicent Màrtir i confessor de la fe cristiana.

Els documents no en diuen gaires coses. Sabem que va estar present en el primer concili espanyol de què hi ha notícia: el d'Elvira, actual Granada (ca.306). Prudenci afegeix que el seu diaca era Vicenç, mort a València, i que el va acompanyar a la seua captivitat fins a la ciutat del Túria durant la persecució de Dioclecià. Valeri, però, va salvar la vida.

La tradició posterior, més novel·lesca, diu que Sant Valeri era quec i li costava parlar, i que Vicenç era qui parlava per ell; això va fer que, en el tribunal valencià, l'atenció principal s'adrecés al fogós Vicent, que va parlar per ambdós i va pagar amb la vida el seu atrevit discurs.

Veneració[modifica | modifica el codi]

És el sant patró de la ciutat de Saragossa, en la qual es venera una part de les seues relíquies des del segle XII. La seua festa se celebra el dia 29 de gener i és tradicional la degustació de tortells per eixe motiu.

Després de la invasió musulmana, acabat de néixer el Regne d'Aragó, van arribar notícies que s'havien descobert les seues restes al Pirineu. Es va suposar llavors que el bisbe havia sigut exiliat en aquelles terres. Una altra versió diu que va morir exiliat en Anet (Eure i Loir), a França. El 1050, unes restes que es va creure que eren les del seu cos venerable varen ser portades a la seu episcopal de Roda d'Isàvena, llavors cap eclesial d'Aragó. A la cripta es conserva una arqueta amb aquestes relíquies; l'arqueta original, anomenada Arqueta de Sant Valeri, amb valuosos esmalts romànics de Llemotges, del segle XII, va ser robada l'últim quart del segle XX i només recuperada en part.

Quan les tropes d'Alfons I d'Aragó i de Gastó de Bearn van entrar a Saragossa en 1118, la restauració de la mitra cristiana exigia, quasi, la presència física de les relíquies valerianes. El capítol de Roda va ser generós i va enviar, en successius moments, primer un braç i, més tard, el crani del bisbe confessor (aquest, en 1170, al regnat d'Alfons II d'Aragó). Avui, el crani és a la predel·la de l'altar major de la Seu de Saragossa.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Valeri de Saragossa