Valerian Gracias

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Valerian Gracias
Cardenal de l'Església Catòlica
Arquebisbe de Bombai
Template-Cardinal (Bishop).svg
Fraternitatis amore
Dades personals
Ordenació sacerdotal 3 d'octubre de 1926
Consagració episcopal 29 de juny de 1946
per Thomas Roberts
Proclamació cardenalícia 12 de juny de 1946
per Pius XII
Nascut 23 d'octubre de 1900
Karachi
Mort 11 de novembre de 1978 (als 78 anys)
Bombai

Valerian Gracias (23 d'octubre de 1900, Karachi, Índia britànica – 11 de setembre de 1978, Bombai, Índia) va ser un cardenal catòlic indi. Serví com a arquebisbe de Bombai entre 1950 fins a la seva mort; i va ser elevat al Col·legi Cardenalici al 1953 pel Papa Pius XII.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Valerian Gracias va néixer a Karachi, fill de José i Carlota Gracias. Els seus pares eren de Dramapur/Navelim, Goa, treballadors a Karachi.[1] Va estudiar a l'Institut de Sant Patrici de Karachi, després al seminari de Mangalore i després al Seminari Pontifici de Kandy, a Ceilan, on va obtenir el doctorat en teologia, acabant els estudis a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. Va ser ordenat prevere el 3 d'octubre de 1926 a Kandy. Inicialment prestà el seu ministeri a Bandra. Entre 1929 i 1937 va ser secretari de l'arquebisbe de Bombai Joachim Lima SJ i canceller diocesà de l'arquebisbat de Bombai.

Entre 1937 i 1946 continuà la seva activitat a l'arquebisbat de Bombai, dedicant-se particularment als diaris catòlics. Al desembre de 1941 va ser el primer indi que va ser nomenat rector de la Catedral del Sant Nom de Bombai. El 16 de maig de 1946 va ser elegit bisbe titular de Tenneso i bisbe auxiliar de Bombai. Va ser consagrat bisbe el 29 de juny d'aquell any per Thomas Roberts SJ, arquebisbe de Bombai com a consagrador principal, amb els bisbes com a Victor Fernandes i Thomas Pothacamury co-consagradors.

El 4 de desembre de 1950 va ser promogut a arquebisbe de Bombai. Quatre dies després, el 8 de desembre, presencià a Roma la proclamació del dogma de la Immaculada Concepció. El Papa Pius XII l'elevà al rang de cardenal durant el consistori del 12 de gener de 1953, sent el primer cardenal indi.[2] El 15 de gener rebé el títol cardenalici de Santa Maria in Via Lata, diaconia elevada a títol pro illa vice. Gracias va ser considerat com a conservador.[3]

Va presidir la Conferència Episcopal de l'Índia entre 1954 i 1972. Participà al conclave de 1958 que elegí el Papa Joan XXIII i al de 1963 que elegí a Pau VI. Assistí al Concili Vaticà II (1962-1965), i conjuntament amb Joseph Ritter, assistí a Grégoire-Pierre Agagianian en el lliurament dels missatges de clausura del Concili el 8 de desembre de 1965.[4] Caient malalt de càncer al maig de 1978,[5] no va poder participar en el d'agost de 1978, que elegí a Joan Pau I. Va morir a Bombai l'11 de setembre,[5] sent sepultat a la catedral de la ciutat.

El 26 de gener de 1966 va rebre el prestigiós premi Padma Vibhushan.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Profiles of eminent Goans, past and present by J. Clement Vaz, p. 45
  2. TIME Magazine. A Cardinal for India January 5, 1953
  3. TIME Magazine. In Search of a Pope August 21, 1978
  4. Christus Rex. To Youth
  5. 5,0 5,1 TIME Magazine. Milestones September 25, 1978

Fonts[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Guiseppe Pietro Gagnor, O.P.
Bisbe
Bisbat titular de Tenneso

11 d'abril de 1946 - 4 de desembre de 1950
Succeït per:
Agostino D'Arco
Precedit per:
Thomas Roberts, S.J.
Arquebisbe
Arquebisbe de Bombai

1 de desembre de 1950 - 11 de setembre de 1978
Succeït per:
Simon Ignatius Pimenta
Precedit per:
Giuseppe Pizzardo
Cardenal
Cardenal prevere de Santa Maria in Via Lata
Títol presbiteral pro hac vice

15 de gener de 1953 - 11 de setembre de 1978
Succeït per:
Władysław Rubin
Precedit per:
---
Conferència Episcopal
President de la Conferència Episcopal de l'Índia

1958 - 1972
Succeït per:
Joseph Parecattil