Vallès Occidental

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
el Vallès Occidental
Localització
Localització del Vallès Occidental
Comarca de Catalunya
Sant Llorenç nevat
Sant Llorenç nevat
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit territorial
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Capital Sabadell i Terrassa
Gentilici Vallesà, vallesana
Superfície 583,17 km²
Població (2009)
  • Densitat
878.893 hab.
1.507,1 hab/km²
Coordenades 41° 33′ 50″ N, 2° 2′ 23″ E / 41.56389°N,2.03972°E / 41.56389; 2.03972Coord.: 41° 33′ 50″ N, 2° 2′ 23″ E / 41.56389°N,2.03972°E / 41.56389; 2.03972
Organització
Municipis
Forma de govern
• President:

23
Consell comarcal
Pepita Pedraza Alcaide (PSC)
Codi Idescat 40
PIB per capita 27,7 milers €/hab
Web

El Vallès Occidental és una comarca de Catalunya que limita amb el Bages (al nord), el Vallès Oriental (al nord i a l'est), el Baix Llobregat (a l'oest), el Barcelonès (al sud). Comparteixen la capitalitat de la comarca les ciutats de Sabadell i Terrassa. Amb el Vallès Oriental forma la gran comarca natural del Vallès. Geogràficament, el Vallès i el Penedès formen la Fossa tectònica del Vallès-Penedès, dins de la Depressió Prelitoral Catalana.

Municipis[modifica | modifica el codi]

Escut Municipi Habitants (2009) Extensió terme municipal (km²)
Badia del Vallès Badia del Vallès 13.679 0,92
Barberà del Vallès Barberà del Vallès 31.144 8,3
Castellar del Vallès Castellar del Vallès 23.002 44,9
Sense Escut Castellbisbal 11.977 31,2
Cerdanyola del Vallès Cerdanyola del Vallès 58.747 30,6
Gallifa Gallifa 214 16,3
Matadepera Matadepera 8.616 25,2
Montcada i Reixac Montcada i Reixac 33.453 23,4
Palau-solità i Plegamans Palau-solità i Plegamans 14.070 14,9
Polinyà Polinyà 7.676 8,8
Rellinars Rellinars 713 17,79
Ripollet Ripollet 37.088 4,3
Rubí Rubí 72.987 32,30
Sabadell Sabadell 206.493 37,89
Sant Cugat del Vallès Sant Cugat del Vallès 79.253 48,24
Sant Llorenç Savall Sant Llorenç Savall 2.402 41,1
Sant Quirze del Vallès Sant Quirze del Vallès 18.462 14,0
Santa Perpètua de Mogoda Santa Perpètua de Mogoda 25.048 15,8
Sentmenat Sentmenat 7.870 28,8
Terrassa Terrassa 210.941 70,1
Sense Escut Ullastrell 1.864 7,22
Vacarisses Vacarisses 5.872 40,7
Viladecavalls Viladecavalls 7.322 20,1

Geografia física[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'una part de la Depressió Prelitoral limitada a l'oest pel Llobregat i a l'est per la riera de Caldes. El nord de la comarca és ocupat per diverses serres de la Serralada Prelitoral. Algunes d'aquestes conformen el sostre de la comarca. D'oest a est, en formen part la serra de l'Obac (924 metres d'altitud al Castellsapera), el massís de Sant Llorenç del Munt (1.095 a la Mola i 1053 al Montcau), el puig de la Creu (664), els cingles de Sant Sadurní (954) i el Farell (789). Al sud de la comarca hi trobem la serra de Collserola (512 metres d'altitud), que forma part de la Serralada Litoral.

La zona central vallesana és ocupada per la vall que dóna nom a la comarca. Es tracta, en realitat, de dues unitats hidrogràfiques coincidents amb les conques del Llobregat i el Besòs.

Les terres situades a l'oest de l'eix que va des de l'Obac fins al Tibidabo (punt culminant de la serra de Collserola), passant per Matadepera, Sant Quirze del Vallès, Bellaterra i Sant Cugat del Vallès, són tributàries del Llobregat. Diverses rieres, com la dels Canyamassos, la de Rubí o la de Vallvidrera, canalitzen les aigües cap al Llobregat.

Vegeu també: Turó Blau, Turó Sul, i Turó d'en Gras

La part oriental de la depressió té com a principal receptor de les aigües d'aquesta zona el Besòs, a través de múltiples afluents, entre els quals destaquen el Ripoll i la riera de Caldes (que fa de límit oriental de la comarca).

Geografia humana i econòmica[modifica | modifica el codi]

La indústria vallesana, força important, es concentra en la zona sud de la comarca, coincident amb la zona més plana. Les principals ciutats industrials són Sabadell i Terrassa, que en comparteixen la capitalitat, Rubí i Cerdanyola del Vallès. Les indústries més importants a la comarca són la tèxtil, mecànica, metal·lúrgica, de maquinària, de material elèctric, de la construcció, química, paperera, d'arts gràfiques i alimentària. A més, en els últims anys, com a conseqüència de la crisi industrial de finals dels anys 70 i principis dels 80 s'ha produït un important desenvolupament del sector comercial i de serveis (informàtica). A la zona nord l'economia és predominantment rural, albergant gran nombre d'urbanitzacions de segones residències.


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
791 831 1.146 7.423 15.043 50.633 58.078 62.660 69.807 78.058
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
99.514 129.298 138.126 169.492 268.386 450.721 596.893 655.002 654.055 674.345
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
685.600 695.910 717.181 751.049 790.432 836.077 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Clima[modifica | modifica el codi]

El Vallès Occidental presenta habitualment dos subtipus de clima mediterrani, el litoral i el subhumit, depenent si es parla de la zona pertanyent a la Serralada Prelitoral o a la pròpiament dita Plana Vallesana. A la part més muntanyosa de la comarca les precipitacions mitjanes ronden els 700 mm anuals, mentre que a la plana vallesana no s'arriba als 500 mm. Predominen els vents de component oest.

Com a dates històriques pel que fa a anomalies climatològiques es poden destacar:

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Organització territorial[modifica | modifica el codi]

Informe Roca[modifica | modifica el codi]

El Parlament de Catalunya va encarregar la revisió del mapa territorial a una comissió d'experts presidida per Miquel Roca amb la presència de quatre geògrafs. El gener del 2001 es va presentar l'Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya, conegut com l'Informe Roca. Aquest informe proposa diversos canvis al Vallès Occidental, que se situaria a la vegueria de Barcelona:

Fauna[modifica | modifica el codi]

Tot i ser una zona eminenment urbanitzada, el Vallès Occidental disposa d'una certa varietat en la seva fauna, sent els més comúns:

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

La comarca és un dels principals nusos de comunicacions de Catalunya i de l'Estat espanyol. Diversos eixos la creuen en totes direccions.

Autopistes[modifica | modifica el codi]

Carreteres[modifica | modifica el codi]

La carretera N-150, principal carretera de la comarca, la creua de sud a nord i connecta Barcelona amb Terrassa a través de Montcada i Reixac, Cerdanyola del Vallès, Barberà del Vallès i Sabadell. Més enllà de Terrassa. Diverses carreteres comarcals completen la xarxa bàsica de la comarca:

Ferrocarrils[modifica | modifica el codi]

Les dues companyies de ferrocarril que operen a Catalunya tenen línies al Vallès Occidental. Per part de RENFE, hi passa la línia Barcelona-Lleida per Manresa i la de El Papiol-Mollet del Vallès. Les línies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, anomenades "Metro del Vallès", uneixen Barcelona amb Sabadell i Terrassa, tot i que existeix un projecte d'ampliació de les mateixes.

Aeroports[modifica | modifica el codi]

Tot i que tot el trànsit aeri de passatgers de la comarca es canalitza a través de l'aeroport del Prat, a la veïna comarca del Baix Llobregat, la comarca compta amb l'Aeroport de Sabadell, on es practiquen diverses disciplines esportives i que serveix de base per als bombers de la Generalitat de Catalunya. També hi ha trànsit de diverses mercaderies.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Llista de monuments del Vallès Occidental

Espais naturals protegits:

Museus:

Senders de gran recorregut (GRs):

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Comarquescatalunyapetit.jpg
Al nomenclàtor trobareu els topònims relatius a: Vallès Occidental

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vallès Occidental