Vall d'Aosta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Regió de la Vall d'Aosta
Bandera de la Vall d'Aosta Escut de la Vall d'Aosta
(En detall) (En detall)
Italy Regions Aosta Valley Map.png
País:
• Capital:
• Municipis:
Itàlia
Aosta
74
Superfície 3.263 km²
Població 
  • Densitat
126.806 hab.
38,86 hab/km²
Coordenades nd
Dirigents:
• President:

Augusto Rollandin (Unió Valldostana)
La plana padana, a l'ENE la Val d'Aosta (en blau)

La Vall d'Aosta (en arpità Vâl d'Aoûta, en italià Valle d'Aosta, en francès Vallée d'Aoste) és una regió muntanyenca del nord-oest d'Itàlia. Fa frontera amb França a l'oest, Suïssa al nord i la regió del Piemont al sud. És una regió amb Estatut Especial i té un estatut d'autonomia especial dins l'estat italià. La capital és Aosta.

Geografia física[modifica | modifica el codi]

El país és envoltat totalment per la Serralada dels Alps, on hi destaquen dos sistemes:

  • El Massís dels Mont Blanc (4.807 m), Saint Bernard (2.427 m), Saint Martin (amb el Marzo, 2.755 m), Grivola (3.969 m), Gran Paradise (4.061 m), Mont Rose (4.633 m), Luseney (3.504 m), Tout Blanc (3.438 m), Emilius (3.559 m) i el Feroma (3.073 m).
  • El massís del Cerví (4.505 m), que també inclou els Theodul (3.322 m), Dent Blanche (4.357 m), Petit Cerví (3.886 m), Cravatte (4.114 m) i Hornle (3.298 m).

També destaquen les valls dels dos rius que travessen el país, el Lys i el Dora Baltea.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de la Vall d'Aosta

Habitada des del segle V a.C. per la població dels salassis, el 25 a.C. fou conquerida pels romanos, que fundaren Augusta Praetoria, l'actual Aosta. Important, des del punt de vista militar i estratègic pel control de les valls alpines d'aquesta zona fronterera amb les actuals França i Itàlia, en l'Edat mitjana fou objecte de disputa i conquesta per part de molts pobles i regnes.

Integrada en el Regne de Borgonya el 904, el 1032 es convertí en comtat sota el comandament de Humbert I de Savoia. Des de llavors el seu destí estava lligat a la Dinastia Savoia, que el 1302 la convertí en ducat i li concedí ampla autonomia. Tenint en compte les característiques naturals de la regió, la noblesa feudal sempre ha tingut un paper important en la seva història política i social, que s'està construint nombroses fortaleses i castells, que es van convertir en importants centres de la vida política, econòmica i cultural, així com militars.

L'Església, present amb molts monestirs, tenia notable influència sobre la població de la vall, això significava que durant la Revolució Francesa (finals del segle XVIII), i en les dècades posteriors fou un baluard de les idees més reaccionàries i tradicionals. A partir de la Unificació italiana del 1861, la Vall d'Aosta intentà de sempre conservar les tradicions pròpies i l'especificitat lingüística i cultural.

El fascisme de Benito Mussolini intentà d'italianitzar la Vall d'Aosta, suprimint moltes escoles locals, instaurant l'ús exclusiu de l'italià en els judicis, suspenent l'ensenyament del francès, italianitzant els topònims i eliminant els diaris francòfons Le Duché d'Aoste, Le Pays d'Aoste, La Patrie valdôtaine i prohibint el francès en la premsa escrita. Economicament, durant segles, la Vall d'Aosta vivia només d'agricultura i de ramaderia, això provocarà que la població emigra cap a França o Suïssa buscant treballs temporalment o definitivament.

Convertida en regió autònoma el 1945, amb Federico Chabod com primer president, obtingué de la República Italiana la concessió de l'Estatut Especial del 1948. La tendència demogràfica i econòmica muden solament després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), amb el desenvolupament turístic i industrial que produí un fenomen migratori. Actualment la regió, que té una població d'un poc més de 120.000 habitants, té una renda per càpita entre les més altes d'Itàlia, gràcies a l'important benestar de la Itàlia del nord industriosa que va transformar la Vall d'Aosta en una de les destinacions turístiques favorites.

Llengua i cultura[modifica | modifica el codi]

L'italià i el francès són llengües oficials a la vall. La llengua pròpia del territori, però, és l'arpità o francoprovençal, originari també de Savoia, la Suïssa francoparlant, l'àrea francesa de Lió i el Jura. A algunes àrees frontereres amb Valais els membres de l'ètnia walser parlen alt alemany. Pel sud la regió limita amb Occitània i l'idioma occità.

Segons un sondeig organitzat per la Fundació Émile Chanoux el 2001, l'arpità i el francès són parlats per 16.700 persones (16,2 % de la població),[1] mentre que el walser és emprat per 363 persones (17 % de les valls walser). El govern autònom de la Vall d'Aosta promou l'ús del francès com a símbol d'identitat cultural.

Idioma Percentatge
Italià 71,5 %
Arpità 16,2 %
Francès 0,99 %

Font:[2][3]

Endemés dels valldostans que viuen a la vall, es calcula que uns 50.000 més viuen als voltants de París, endemés d'un nombre indeterminat als EUA i al Canadà. L'arpità és en franca reculada a causa del fet que la intelligèntsia valldostana considera el francès com a la seva llengua de cultura.

Economia[modifica | modifica el codi]

Es basa principalment en la ramaderia d'alta muntanya (vaques), la qual alimenta una important indústria lletera i formatgera. Més de tres-cents formatgers elaboren per tota la vall el fontina. El territori valldostà té un 44 % de prats i pastures, un 22 % de boscos (un total de 2.187 km² de superfície agrària i forestal) i un 22,8 % d'àrea no conreada. També destaca el turisme d'hivern (estacions de Saint-Vincent, Breuil i Courmayeur), que s'ha potenciat moltíssim d'ençà dels anys 1950, així com les estacions termals de Courmayeur, Pré-Saint-Didier i Saint-Vincent. Darrerament també ha pres importància les explotacions minaires: hulla a la Thuile, ferro a Cogne, coure a Ollomont, i amiant a Saint Vincent. També hi ha diverses centrals hidroelèctriques a les valls del Lys i del Dora Baltea, construïdes entre el 1920 i el 1940.

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
Producte Interior Brut
(Milions d'euros)
3.224,9 3.352,3 3.508,0 3.664,8 3.844,0 3.918,9 4.059,8
PIB a preu de mercat per habitant
(Euro)
27.077,4 28.076,4 29.185,0 30.162,9 31.379,5 31.757,5 32.635,1

Administració[modifica | modifica el codi]

Des del 1948 gaudeix d'un estatut especial similar als de Sardenya, Friül i Sicília. El poder legislatiu el té la Junta regional, formada per 35 membres i un president, que nomenen el Consell de la Vall, amb poder executiu. Tenen competències en beneficència, municipalitat i serveix comunitaris a nivell local.

L'article 2 de l'estatut els atribueix competències en l'estatut jurídic del personal al seu servei, en circumscripcions municipals i en policia local. Segons l'article 117 de la Constitució Italiana del 1948, poden elaborar lleis pròpies, que estaran sotmeses al parer del govern de Roma, i tindrà competències en ordenament administratiu, circumscripció municipal, política local, fires i mercats, beneficència pública i assistència sanitària, formació professional, museus i biblioteques, urbanística, turisme, carreteres regionals, ports lacustres, fonts termals, cacera, pesca, artesania i agricultura. De fet, des de començaments dels anys 1990 gestionen el 90 % dels impostos propis i gaudeixen d'un règim fiscal força favorable.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sondeig publicat al web de la Universitat de Laval
  2. L'Aménagement Linguistique dans le Monde
  3. Sondage de la Fondation Emile Chanoux

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vall d'Aosta
Bandera l’Arpitània Les regions culturals i històriques d’Arpitània
Les antigues províncies franceses

Escut del Beaujolais Beaujolais Escut de Bresse Bresse Escut de Bugê Baugé exclòs el País de Gex Blason du Charolais Charolais Blason du Dôfenâ Delfinat Escut de Domba Dombes Escut comtes de Forêz Forez Escut de Franche-Comtât Franc Comtat Blason del Lionès Lionès Blason de Mâcon Mâconès Blason de la Savoia Savoia

Els cantons suïssos

Escut del cantó de Friburg Friburg Escut cantó de Ginebra Ginebra Escut del cantó du Jura Jura Escut del cantó de Nœchâtél Neuchâtel Blason du canton du Valês Valais Escut del canton de Vôd Vaud

Les regions italianes

Escut del Piemont Piemont inclou les Valls arpitanes Pulla inclou Cèles de Sant Vuite i Fayéte Blason de la Vâl d’Aoûta Vall d'Aosta