Vall de Baztan

De Viquipèdia

Vall de Baztan és un municipi i alhora una comarca de Navarra, dins la merindad de Pamplona. Forma el municipi més extens de Navarra. Està format per la conca alta del riu Bidasoa, que rep en aquesta zona el nom de riu Baztan. Limita a l'est amb Donamaria, Bertizarana i Etxalar, al sud amb Kinto, Lantz, Anue i Ultzama, a l'est amb el Cantó de Saint-Étienne-de-Baïgorry i al nord amb Urdazubi, Zugarramurdi i Lapurdi.

Taula de continguts 1 Concejos 2 Demografia 3 Història 4 Persones cèlebres del municipi 5 Enllaços externs

[edita] Concejos

• Almandoz
• Amaiur
• Aniz
• Arizkun
• Arraioz
• Azpilikueta
• Berroeta
• Elizondo
• Elbete
• Erratzu
• Gartzain
• Irurita
• Lekaroz
• Oronoz-Mugairi
• Ziga

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1896	1901	1926	1936	1975	1981	1986	1991	1996	2001	2004	2005
				8.797	8.244	8.243	7.959	7.806	7.501	7.707	7.798

[edita] Història

El poblament del Baztan és molt antic. D'època paleolítica són les coves d'Alkurdi i Berroberría. També existeixen en la vall dòlmens com el d'Oiza, o restes romanes com el pont d'Oharriz. En la edat mitjana, roman dintre del Regne de Pamplona, i el rei Sanç III el Gran, l'instituí com Senyoriu. Segons es conta, Juan de Goyeneche (1685) Sanç Abarca va concedir a la vall les seves armes "un joc de agedrez escaqueado de blanc i negre", pel valor demostrat pels baztaneses en guerra amb el Regne de França. El 22 de maig de 1397, Carles III el Noble, va declarar que els habitants de la vall "siguin mantinguts en lur condicions de fidalguía i infançonía". Per aquesta condició de gentilhomes, tots els veïns poden usar el blasó esmentat. Baztán va ser escenari de nombroses accions bèl·liques durant la Guerra de la Convenció, a fins del segle XVIII, la Guerra de la Independència i les Guerres Carlines. La derrota del bàndol carlista en Peña Plata, després de la invasió de la vall per les tropes del general Martínez Campos, va anar el final de l'última d'elles. De la Vall de Baztán es van anar separant al llarg del segle XVII els llocs de Zugarramurdi, Urdax i Amaiur, convertits en viles. Amaiur es va reintegrar a la vall en 1969.

[edita] Persones cèlebres del municipi

• Juan de Goyeneche (1656-1735). Editor, periodista i polític il·lustrat, fundador del Nuevo Baztán en la Província de Madrid i primer encarregat de la impressió de La Gaceta de Madrid (avui Butlletí Oficial de l'estat/BOE).
• Pedro de Ursúa (1526 - 1561). Conquistador, comandó una famosa expedició a la recerca de El Dorado.
• Martín de Ursúa (1653 - 1715). Conquistador de la regió de Petén.
• Juan de Goyeneche y Aguerrevere (1741 - 1813). Militar, polític, financer i comerciant.
• José Antonio Zaldúa (1941). Futbolista internacional que va destacar en les files del Futbol Club Barcelona.
• Paloma San Basilio: La cantant Paloma San Basilio, té una casa gran de pedra que va rehabilitar en 1996, en la localitat de Azpilkueta. Està empadronada en la localitat des de la seva arribada.
• Tiburcio Redin militar de l'exèrcit espanyol del S XVII.

[edita] Enllaços externs

• Baztan a Bernardo Estornés Lasa - Auñamendi Encyclopedia
• Camí de Santiago per Baztan
• Museu Etnogràfic d'Elizondo
• Informació i fotografies sobre Baztan
• Informació i fotografies sobre Baztan
• Informació i fotografies sobre Baztan
• Baztan Rugby Taldea
• Saskarrak