Vall de Comalesbienes

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia físicaVall de Comalesbienes
Imatge
Vall de Comalesbienes des de l'estany de la Llosa
TipusVall glacial Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaParc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativala Vall de Boí (Alta Ribagorça) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 34′ 45″ N, 0° 52′ 56″ E / 42.579097°N,0.88232°E / 42.579097; 0.88232
Riba esquerra de la Ribera de Caldes, d'esquerra a dreta: Barranc de Comalespada, Vall de Comalesbienes, Vall de Comaltes i el Campo, vistos des de l'Aüt.

La Vall de Comalesbienes és una vall d'origen glacial, subsidiària de la Vall de Boí, tributària per l'esquerra de la Noguera de Tor. Es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça; dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici la seva part superior i dins la zona perifèrica del parc la part inferior.

El seu nom prové del celta “benna”: clot, concavitat.[1]

Geografia[modifica]

La vall es troba per sobre dels 1.700 metres, la seva superfície aproximada és de 4,28[2] km² i el seu perímetre té uns 9[2] km.

A la vall es distingeixen dues parts clarament diferenciades: el barranc i el circ. Des de la Plana Ciega, el punt on Comalesbienes desemboca a la Noguera de Tor al sud del Pantà de Cavallers, el barranc, de forts pendents remunta direcció est fins a trobar l'entrada del circ; passant dels 1.700 als 2.600 metres en menys de 2 kilòmetres.

La carena s'alça cap a l'est, limitant al nord amb els barrancs de la Capçalera de Caldes que desaigüen al Pantà de Cavallers, fins a arribar al Pic de Comalesbienes (2.993,3[3] m); bordejant el circ i prenent direcció nord-est assoleix el seu cim més elevat: la Punta Alta de Comalesbienes (3.014'0[4] m). Poc després del "tres mil", limitant ara amb la Vall de Colieto, la carena descendeix cap a l'est primer i sud-est després, passa pel Coll de Comalesbienes (2.818'2[5] m) i els Crestells de Colieto (2.967'1[6] m). Girant direcció sud-oest, i limitant ara amb la Vall de Sarradé, la carena conforma les Crestes Barrades: amb un primer tram de crestes (2.950'5 i 2.970'5[7] m), un coll (2.887'0[8] m) i un segon tram de crestes (2.975'5[9] m), fins a arribar al Pic de la Pala Alta de Sarradé (2.983'4[10] m); vira a ponent fins al Pic de la Pala Gespadera (2.875'3[11] m) on ho torna a fer rumb sud-oest. Des del Bony d'Aigüissi (2.876'1[12] m), la carena, estenent-se direcció oest fins al punt on es bifurca, limita amb Aigüissi. D'ençà que la carena pren direcció nord-oest limita amb Comaltes; als Pics de Comaltes (2.765'4,[13] 2.781'0,[14] 2.768'0[15] i 2.770'4)[16] torna a girar cap a l'oest-sud-oest; delimitant ara la zona del barranc davalla i connecta amb el Serrat del Forat del Moixó que tanca la vall prenent direcció nord-est.

Al mig del circ s'alça un petit tossal (2.649'4[17] m), rodejant-lo per les bandes oriental i meridional es troben els dos Estanys de Comalesbienes i un conjunt d'estanyets. El més septentrional dels estanys (2.603[18] m) rep les aportacions d'un estanyet (2.617[19] m) situat al sud-est, a mig camí del tossal, i drena cap al seu més gran germà meridional (2.582[20] m); aquest segon, que s'arqueja envoltant el tossal pel seu sector sud-oriental, drena cap un estanyet (2.573[21] m) situat al nord-oest que, al seu torn, desaigua cap al Barranc de Comalesbienes que baixa direcció oest. Al nord, dos estanyets (2.714 i 2.707[22] m), situats a peus del Coll de Comalesbienes, i un tercer (2.818[23] m), que es troba sota dels Crestells de Colieto, drenen cap a l'estany septentrional. A l'est, l'Estany Gelat (2.739[24] m), rodejat pels Crestells de Colieto i les Crestes Barrades, desaigua també cap a l'estany septentrional. Dos estanyets més, un al sud (2.609[25] m) i un altre a l'est (2.588[26] m) del Tossalet del Pletiu (2.626'2[27] m), desaigüen a l'oest de l'estany meridional.

Rutes[28][modifica]

El punt d'inici del camí de Comalesbienes es troba al costat del barratge que tanca l'accés per carretera a la Presa de Cavallers, uns 400 metres abans d'arribar-hi, a 1.743 metres d'altitud. Els arbres i arbusts acompanyen l'ascensió pel barranc en el seu primer tram, després les tarteres i pastures comencen a agafar protagonisme, per relegar totalment als arbres al voltant dels 2.400 metres. Arribant als 2.575, a peus del Tossalet del Pletiu, ara ja dins del circ, apareix el primer estanyet; la vegetació aquí és ja minsa, el paisatge està dominat pels grans blocs granítics i un caos de roques de totes mides.

Panoràmiques[modifica]

Cims orientals i meridionals de la Vall de Comalesbienes (Imatge amb anotacions)
Vall de Comalesbienes vista des del Pic de Comaltes. El Barranc de Comalesbienes davalla cap a l'oest. Per damunt seu, a la cresta i d'esquerra a dreta, destaquen se succeeixen el Pic de Comalesbienes, la Punta Alta, el Coll de Comalesbienes, els Crestells de Colieto, les Crestes Barrades, el Pic de la Pala Alta de Sarradé, el Pic de la Pala Gespadera i el Bony d'Aigüissi.
Vall de Comalesbienes vista des de la Punta Alta (Imatge amb anotacions)

Referències[modifica]

  1. ↑ «Toponímia de la Vall de Boí». Arxivat de l'original el 2010-03-17. [Consulta: 7 novembre 2009].
  2. ↑ 2,0 2,1 Calculada per Josep Borrut, amb les dades de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. [Consulta: 27/11/2011]
  3. ↑ ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Pic de Comalesbienes. [Consulta: 22/09/2013]
  4. ↑ ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Punta Alta de Comalesbienes. [Consulta: 21/09/2013]
  5. ↑ ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Coll de Comalesbienes. [Consulta: 21/09/2013]
  6. ↑ ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Crestells de Colieto. [Consulta: 21/09/2013]
  7. ↑ ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Crestes Barrades (sector oriental). [Consulta: 27/09/2013]
  8. ↑ ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Crestes Barrades (collada). [Consulta: 27/09/2013]
  9. ↑ ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Crestes Barrades (sector occidental). [Consulta: 27/09/2013]
  10. ↑ ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Pic de la Pala Alta de Sarradé. [Consulta: 27/09/2013]
  11. ↑ ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Pic de la Pala Gespadera. [Consulta: 27/09/2013]
  12. ↑ ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Bony d'Aigüissi. [Consulta: 27/09/2013]
  13. ↑ ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Cim Occidental dels Pics de Comaltes. [Consulta: 04/05/2013]
  14. ↑ ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Pic de Comaltes. [Consulta: 04/05/2013]
  15. ↑ ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Cim dels Pics de Comaltes. [Consulta: 04/05/2013]
  16. ↑ ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Cim Oriental dels Pics de Comaltes. [Consulta: 04/05/2013]
  17. ↑ ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Tossal. [Consulta: 27/09/2013]
  18. ↑ ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Estany septentrional. [Consulta: 27/09/2013]
  19. ↑ ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Estanyet. [Consulta: 27/09/2013]
  20. ↑ ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Estany meridional. [Consulta: 27/09/2013]
  21. ↑ ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Estanyet. [Consulta: 27/09/2013]
  22. ↑ ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Estanyet. [Consulta: 27/09/2013]
  23. ↑ ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Estanyet. [Consulta: 27/09/2013]
  24. ↑ ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Esytany Gelat. [Consulta: 27/09/2013]
  25. ↑ ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Estanyet. [Consulta: 27/09/2013]
  26. ↑ ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Estanyet. [Consulta: 27/09/2013]
  27. ↑ ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Tossalet del Pletiu. [Consulta: 27/09/2013]
  28. ↑ Editorial Alpina. Carros de Foc [mapa], 1:25.000, L. Cartografia de Servicio Geográfico del Ejército. (2007)

Bibliografia[modifica]

  • Editorial Alpina. Vall de Boí, Aigüestortes [mapa], 1:25.000. Cartografia de Instituto Geográfico Nacional (CNIG). (2021)
  • Editorial Alpina. Carros de Foc [mapa], 1:25.000. Cartografia de Instituto Geográfico Nacional (CNIG). (2021)
  • Institut Cartogràfic de Catalunya. Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici [mapa], Segona edició, 1:25.000. (abril 1998)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vall de Comalesbienes
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vall_de_Comalesbienes&oldid=32213822»