Vall de Gistau
| ||||
| Tipus | Vall  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sobrarb (província d'Osca) | |||
| ||||
| Serralada | Pirineus | |||
La Vall de Gistau (en aragonès, Val de Chistau) és una vall del Pirineu aragonès situada a la comarca del Sobrarbe com la vall de Pineta,[1] entre la Vall de Bielsa i la Vall de Benasc de la Ribagorça, que coincideix amb la capçalera del Cinqueta, tancada pel nord pel massís del mont Perdut, a l'est pel de Pocets i a l'oest pel de Salueza aigua avall del pantà del Cinqueta. Al sud-oest la gorja de La Inclusa separa la Vall de Gistau estricta de la de Saravillo.
Els seus límits orogràfics estan formats per cims de 2.000 i 3.000 metres. El coll de la Creu de Guàrdia marca per l'oest la comunicació natural amb Bielsa. El port de Pla i el port de la Pez són els camins que donen pas, pel nord, a França. Pel coll de Sahún, a 2.000 metres, passa la ruta que per l'est porta a la vall de Benasc. Entre els cims es troben nombrosos estanys, com els de Millars, Barbaricia, i La Bassa de la Mora.[2]
Municipis de la Vall de Gistau[modifica]
Municipi de Sant Joan de Plan[modifica]
Estès a l'esquerra del Cinqueta, afluent del Cinca, aigües amunt de Plan. L'any 2009 tenia 153 habitants[3]
Municipi de Plan[modifica]
- Plan Aquesta vila fa de capital del terme. Està a l'esquerra del Cinca.[4]
- Serveto. Aquest llogaret està situat a 1.250 metres sobre el nivell del mar.[5]
- Saravillo. L'any 2009 tenia 95 habitants. El poble el trobem a l'esquerra del Cinqueta.[6]
Municipi de Gistén[modifica]
- Gistén (també Gistaín i Gistau) Està situat en gran part a la dreta del Cinqueta. Era part del municipi de Plan entre els anys 1973 i 1.987.[7] Es troba a una altitud de 1.378 metres. En 1.998 compte tenia una població de 181 habitants. Municipi d'economia agroramadera ocupant-se en aquestes activitats més el 45% de la població, la resta de sectors amb prou feines s'ha desenvolupat, sent el turisme, amb el 13% dels ocupats, el subsector amb més possibilitats de creixement.[8]
- Sin. Llogaret situat a 1.218 metres sobre el nivell del mar. Fins al 1.970 antic municipi del terme de Tella-Sin, al vessant de la dreta del barranc de la Salina.[9]
La Vall de Gistau té un total de 663 habitants.
El clima[modifica]
El clima ofereix certs contrastos entre la part baixa de la vall (amb precipitacions anuals al voltant dels 1.000 mm. i temperatures mitjanes de 2 °C en el mes més fred i de 18 °C en el més càlid) i les parts altes dels vessants, on les precipitacions en forma de neu són molt abundants i les amplituds tèrmiques diàries i estacionals considerables. El paisatge vegetal es troba format per prats naturals i artificials en la part baixa de la vall, ascendint fins a sobrepassar els 1.500 metres. Abunden els boscos de pi roig, i hi ha també alguns de pi negre, algun faig i petits bedollars. A les parts altes dominen els prats alpins.[2]
Economia[modifica]
La major part de la població es dedica a l'agricultura, la ramaderia i l'explotació forestal. L'agricultura, amb patates, alguns cereals i prats de sega, es localitza a prop dels pobles i en nombroses bordes disseminades. La ramaderia és l'activitat principal, amb nombros bestiar boví i una producció de llana en regressió, transhumant en alguns casos.[2]
Llengua[modifica]
A la Vall de Gistau parlen una varietat de l'aragonès anomenada gistaví (chistabín), que també és el gentilici dels seus habitants.
Referències[modifica]
- ↑ «Vall de Gistau». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Gistáu, Valle de». Gran Enciclopèdia Aragonesa. DiCom Medios. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 16 juny 2015].
- ↑ «Vall de Gistau». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Vall de Gistau». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Vall de Gistau». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Vall de Gistau». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Vall de Gistau». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Gistaín». Gran Enciclopèdia Aragonesa. DiCom Medios. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 16 juny 2015].
- ↑ «Vall de Gistau». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vall de Gistau |